Aquesta setmana, al costat dels panellets i dels moniatos, és ben probable que trobeu qui celebra la festa de Halloween, importada des dels Estats Units per mitjà de pel·lícules, sèries i tota la maquinària del màrqueting. I per celebrar-la, potser veureu mainada i gent gran disfressada d’uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.
S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.
Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.
Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.
Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies en pugueu veure una bona colla, mentre assaboriu alguna castanya, panellets i moniatos.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del clarinet. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.
La nova infografia conté 23 termes de les parts de l’instrument, com ara barrilet, campana, abraçadora, clau de dotzena o clau de registre. Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.
La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano, i que aquest mateix any 2023 ha continuat amb la del violoncel.
Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
El dia 24 d’octubre és el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, i per això us proposem precisament canvi climàtic com a #termedelasetmana.
Fa referència a la variació de les característiques climàtiques, en particular de la temperatura, la quantitat de precipitació i la freqüència o intensitat del vent, que té lloc al llarg del temps en un indret determinat com a conseqüència de fenòmens d’origen natural o, més generalment, derivats de l’activitat humana.
En el context de la política ambiental, el terme canvi climàtic se sol fer servir específicament per a designar el canvi causat per activitats antropogèniques, com ara la indústria, el turisme, la mobilitat, l’agricultura intensiva i la ramaderia intensiva, i les activitats que hi estan relacionades (crema de combustibles fòssils, desforestació, etc.).
I entre les causes d’origen natural que el podrien provocar hi hauria la variació en la intensitat de la radiació solar, les variacions orbitals, els impactes de meteorits de grans dimensions, la deriva continental, els canvis en la circulació oceànica o les erupcions volcàniques.
El canvi climàtic està estretament relacionat amb els termes crisi climàtica i emergència climàtica, en una mena d’escala conceptual en què, per desgràcia, sembla que la humanitat ja ha pujat massa esglaons. Confiem que jornades com el Dia Internacional del Canvi Climàtic, promogut per les Nacions Unides, serveixin per a despertar encara més les consciències i que tots hi fem allò que estigui a les nostres mans.
El TERMCAT difon des d’avui la infografia interactiva Termes de criquet, que il·lustra una vintena llarga de termes propis d’aquest esport que té cada cop més presència a casa nostra.
El material està basat en el Vocabulari bàsic del criquet, elaborat l’any 2012 amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística, i amb la revisió d’experts de la Federació Catalana de Criquet.
La infografia modernitza i anima un tríptic que es va elaborar amb motiu de la publicació del vocabulari, incorpora les formes femenines dels noms dels jugadors i àrbitres i conté els enllaços a les entrades completes dels termes, amb les definicions i equivalents en altres llengües. S’hi poden consultar termes com ara wicket, canyellera, batedor|batedora o camp interior.
La infografia s’ha dut a terme a iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet, del Consorci per a la Normalització Lingüística, atès que aquest material es considera útil per a afavorir l’ús del català entre les famílies d’origen indi i pakistanès establertes a Catalunya, tenint en compte l’arrelament del criquet en aquestes comunitats, i també pot ser útil com a material de suport en els cursos de català per a adults.
El producte s’afegeix als prop de 150 materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.
I el Vocabulari bàsic del criquet està integrat a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
El TERMCAT difon des d’avui Intel·ligència artificial: vocabulari bàsic, una nova infografia interactiva en què es presenta una quinzena de termes propis d’aquest àmbit tecnològic que aquests darrers temps està experimentant un gran creixement.
Es tracta de termes com ara algoritme o algorisme, neurona artificial, xarxa neuronal artificial, aprenentatge automàtic, model de llenguatge extens, apunt o visió artificial. Són conceptes que els especialistes del sector que han col·laborat en la preparació del material han considerat bàsics, i s’ofereixen al costat dels equivalents en anglès, atès que aquesta llengua té un ús predominant en l’àmbit. Cada terme ofereix un enllaç a la informació completa del terme, amb la definició i equivalents en altres llengües.
L’objectiu de la infografia és contribuir a difondre les denominacions catalanes i a fer més entenedors els conceptes bàsics d’aquesta disciplina.
El material s’afegeix als prop de 150 materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.
Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem una infografia interactiva amb alguns dels termes principals relacionats amb la intel·ligència artificial, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: model de llenguatge extens.
I és que si volem entendre què hi ha al darrere del xat GPT anem a parar a aquest terme, en anglès large language model (també té molt d’ús la sigla LLM). Es tracta d’un model d’aprenentatge automàtic capaç de modificar una gran quantitat de paràmetres de manera autònoma mentre aprèn per efectuar diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional i traduir text.
La forma catalana és un calc de la denominació anglesa, ben transparent des del punt de vista semàntic. També es proposa la sigla equivalent MLE, que pot ser útil en determinats contextos d’ús. La qualificació extens s’explica perquè aquest model és capaç de tractar una gran quantitat de dades de manera genèrica, i pot detectar-hi patrons i prendre decisions sense la necessitat de seguir instruccions predeterminades.
Aquests dies es duu a terme el Saló Internacional del Caravàning, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest sector: el terme càmper.
Fa referència a la furgoneta condicionada com a habitatge, utilitzada generalment en períodes de vacances.
El terme té origen en la reducció adaptada de la forma anglesa camper van, tot i que en anglès no s’utilitza la forma abreujada i el terme camper van té un sentit força genèric. L’anglicisme s’utilitza paral·lelament en castellà i en italià, llengües en què fins i tot es documenta en obres lexicogràfiques. L’adaptació càmper, que adequa la denominació a les regles ortogràfiques d’accentuació en català, és mínima i té el suport dels especialistes consultats.
També tenen molt d’ús les formes derivades camperitzar i camperització, que fan referència a l’acció de condicionar una furgoneta com a càmper.
Al Saló Internacional del Caravàning podreu veure algunes de les furgonetes que es comercialitzen com a càmper, i si sou dels que us agrada fer-vos les coses vosaltres mateixos, segurament també hi podreu prendre idees per a fer la vostra pròpia camperització.
No cal insistir que la gastronomia és cultura i com a cultura dona significat al comportament dels membres d’una comunitat. I això s’expressa cada dia a l’hora de preparar el menjar (cassola o wok; oli o mantega; pa o arròs) i a l’hora de menjar-se’l (amb coberts o amb les mans; cadascú el seu plat o tots de la paella; drets, asseguts en una cadira o asseguts a terra; en silenci, xerrant o xarrupant); també quins àpats fem, a quina hora i quin és el que considerem més important.
I tot això es manifesta molt especialment el dies de festa, sobretot quan la festa porta associat un plat determinat. Els de la cuina catalana ja ens els coneixem (aviat els panellets de Tots Sants!), per això avui parlarem de tres plats de la cuina xinesa que fan festa.
El primer és un plat que es menja el dia que es fan anys, un plat de tallarines molt llargues servides en un brou de carn. Quan es couen i quan es mengen s’ha d’anar amb compte de no tallar-les ni trencar-les, s’han de menjar senceres perquè simbolitzen la llargada de la vida, per això s’anomenen tallarines de la longevitat.
Els altres dos plats es mengen per celebrar el cap d’any. L’un és el tangyuan o sopa dolça amb boletes d’arròs glutinós, una sopa elaborada fent bullir en aigua unes boletes de massa d’arròs glutinós, sovint farcida de sèsam, cacauet o mongeta azuki. El tangyuan se sol menjar durant la Festa dels Fanals, que és la celebració final del cap d’any xinès. La forma rodona de les boletes simbolitza la plenitud, un tret compartit amb altres cultures. També per cap d’any es menja el pastís d’arròs glutinós, elaborat amb arròs glutinós molt i després emmotllat perquè tingui una forma determinada. Aquest pastís és un dolç tradicional del sud de la Xina.
“I jo, a la riba, penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus.”
Els núvols, Màrius Torres
Els núvols (o els niguls, les bromes o les boires, que tot és el mateix i el nom que li donem només depèn d’on siguem o d’on venim) adopten infinitat de formes, breus meravelles, i així ho veiem des de la riba o des de qualsevol punt de contemplació, ajudats per la nostra imaginació: el núvol en forma de magdalena al costat del massís de Montserrat, el nigul que recorda un cusset ajagut des de la platja des Trenc, o les bromes que converteixen la Seu Vella en un paisatge fantasmagòric.
Si ens situem a l’observatori meteorològic, però, el coneixement expert i les convencions científiques fan possible anomenar les infinites breus meravelles amb un nombre limitat d’etiquetes d’origen llatí que ens permeten compartir amb precisió l’espectacle que té lloc a casa nostra amb qualsevol persona del món.
En primer lloc, qualsevol núvol es pot anomenar amb el nom d’un dels deu gèneres de núvols, tipificats per l’Organització Meteorològica Mundial, en funció de l’altura de la troposfera on es trobi. En català, els noms llatins dels gèneres de núvols s’han adaptat mínimament des d’un punt de vista fonicogràfic, bàsicament incorporant accents gràfics o afegint una e de suport per facilitar la pronúncia d’alguns mots: per exemple, estratocúmulus (pel llatí stratocumulus), nimboestratus (per nimbostratus) o altocúmulus (per altocumulus). A més, per a la majoria de gèneres també es consideren adequades en català com a sinònims complementaris, per a contextos no especialitzats de caire divulgatiu, les denominacions catalanes adaptades des d’un punt de vista morfològic a partir de la forma llatina: per exemple estratocúmul, nimboestrat o altocúmul.
GÈNERES DE NÚVOLS
Forma llatina originària
Forma catalana
Cirrus
cirrus
Cirrocumulus
cirrocúmulus sin. compl. cirrocúmul
Cirrostratus
cirroestratus sin. compl. cirroestrat
Altocumulus
altocúmulus sin. compl. altocúmul
Altostratus
altoestratus sin. compl. altoestrat
Nimbostratus
nimboestratus sin. compl. nimboestrat
Stratus
estratus sin. compl. estrat
Stratocumulus
estratocúmulus sin. compl. estratocúmul
Cumulus
cúmulus sin. compl. cúmul
Cumulonimbus
cumulonimbus
Alhora, els núvols també poden classificar-se en una segona categoria, les espècies de núvol, que es basen en la seva forma, les dimensions, l’estructura interna o el procés de formació. En aquest cas, de moment les formes prioritàries són les denominacions llatines sense cap tipus d’adaptació gràfica (calvus, castellanus, lenticularis, etc.), perquè, a diferència dels noms dels gèneres, són termes més especialitzats i les formes llatines adaptades no tenen cap tradició en català. En alguns casos, però, es considera vàlida com a sinònim complementari una forma catalana, que pot correspondre a la denominació popular o a una denominació creada a partir de la forma llatina; per exemple emmerletat -ada per a castellanus, i lenticular per a lenticularis.
ESPÈCIES DE NÚVOLS
Forma llatina originària
Forma catalana
calvus [S’aplica als cumulonimbus]
calvus
capillatus [S’aplica als cumulonimbus]
capillatus
castellanus [S’aplica als cirrus, cirrocúmulus, estratocúmulus i, especialment, als altocúmulus]
castellanus sin. compl. emmerletat -ada
congestus [S’aplica als cúmulus]
congestus
fibratus [S’aplica als cirrus i als cirroestratus]
fibratus sin. compl. fibrat -ada
floccus S’aplica als cirrus, cirroestratus i altocúmulus]
floccus
fractus [S’aplica als cúmulus i als estratus]
fractus
humilis [S’aplica als cúmulus]
humilis sin. compl. de bon temps
nebulosus [S’aplica als cirroestratus i als estratus]
nebulosus
lenticularis [S’aplica als altocúmulus]
lenticularis sin. compl. lenticular
mediocris [S’aplica als altocúmulus]
mediocris
spissatus [S’aplica als cirrus]
spissatus
stratiformis [S’aplica als altocúmulus, estratocúmulus i, de vegades, als cirrocúmulus]
stratiformis sin. compl. estratiforme
uncinus [S’aplica als cirrus]
uncinus
volutus [S’aplica als estratocúmulus i als altocúmulus]
volutus sin. compl. de corró sin. compl. enrotllat -ada
Així doncs, cada núvol es pot anomenar amb aquesta etiqueta doble, la qual cosa dona lloc a formes com cirrus fibratus (o cirrus fibrat), altocúmulus stratiformis (o altocúmul estratiforme) o cúmulus humilis (o cúmul de bon temps)
I la precisió terminològica no acaba aquí, perquè els núvols també poden tenir complements de núvol, núvols accessoris, o poden ser considerats núvols especials. Ben aviat, en una segona entrega sobre els noms dels núvols, podreu descobrir altres particularitats d’aquesta nomenclatura. Mentrestant us animem a veure’ls passar i a intentar identificar-los ajudats per les definicions de gèneres i espècies que trobareu al cercador del portal Terminologia de les Ciències de la Terra.
Des del 1999, cada any, entre el 4 i el 10 d’octubre se celebra la Setmana Mundial de l’Espai, una iniciativa de les Nacions Unides per a recordar les contribucions de la ciència i de la tecnologia espacials a la millora de la condició humana. En aquest marc, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme espai ultraterrestre.
Fa referència a l’espai situat fora dels límits de l’atmosfera, en el qual cap estat exerceix sobirania, i que està sotmès als tractats internacionals i a altres normes internacionals.
L’espai ultraterrestre comença on s’acaba l’espai aeri, però la delimitació de la frontera entre l’espai ultraterrestre i l’espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D’acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l’atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d’acord amb criteris funcionals, es pot situar a l’altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d’acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d’altura.
Des del punt de vista de la forma, es tracta d’un terme sintagmàtic, en què a la base espai (que en aquest context seria una reducció del que al diccionari normatiu es recull com a espai còsmic, és a dir, ‘espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre’) s’afegeix l’adjectiu ultraterrestre, format pel prefix ultra– (forma d’origen llatí que indica ‘més enllà’) i l’adjectiu terrestre (‘relatiu o pertanyent a la Terra’).
Com es pot deduir del significat, el terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, en què podreu consultar més de 1.300 termes relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives.
