Els incendis que, desgraciadament, han marcat l’actualitat informativa d’aquests últims dies ens han fet conèixer, als que no en som especialistes, un nou terme que us proposem com a #termedelasetmana: pirocúmul o pirocúmulus.
De fet, es tracta d’un dels cinc tipus establerts de núvol especial, concretament el que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica. Estrictament, en àmbits especialitzats es designa amb la forma adjectiva llatina flammagenitus o amb la locució de foc (núvol flammagenitus o núvol de foc) qualsevol núvol que té aquest origen en una font de calor natural localitzada, i, en concret, un pirocúmulus o pirocúmul és el cúmulus flammagenitus o cúmulus de foc.
Els noms referits a núvols tenen denominacions fixades internacionalment a partir de formants llatins o grecs, i posteriorment les diverses llengües en poden fer adaptacions segons la pròpia tradició. En el nom pirocúmulus (amb l’adaptació pirocúmul) podem distingir-hi el formant piro-, que prové del mot grec pyrós ‘foc’ i el formant cúmulus, del llatí cŭmŭlus ‘amuntegament’. I en flammagenitus hi trobem el llatí flamma i el llatí genitus, de genĭtum ‘procreat, nascut’.
Si us interessa la terminologia relacionada amb els tipus de núvol, podeu consultar el Diccionari de meteorologia de Joan Jorge i Joan Josep Rivera, o bé el Diccionari de física, que conté una àrea específica dedicada a la meteorologia, o simplement consultar els termes al Cercaterm, on trobareu els termes més recents sempre actualitzats i sovint amb notes complementàries molt interessants.
I esperem que no calgui que retingueu els termes flammagenitus ni pirocúmulus, perquè això voldrà dir que no hi ha nous incendis que provoquin aquesta mena de núvols. Prudència!
A primer cop d’ull, sabríeu identificar i anomenar adequadament en català alguns dels establiments i botigues que formen part del paisatge comercial actual? Us convidem a comprovar-ho en la ruta que us proposem tot seguit.
Caminant pels carrers comercials més característics d’una gran ciutat, no us heu fixat mai en unes botigues molt grans, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat? Són les botigues insígnia, representatives d’una cadena de botigues o d’una marca, el principal objectiu de les quals, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.
La denominació botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà també ha optat per fer la traducció de la metàfora anglesa (tienda insignia). En canvi, altres llengües com el francès han creat altres metàfores, com magasin étendard, magasin porte-drapeau, magasin porte-étendard, magasin phare o magasin vedette, per anomenar aquest tipus d’establiment.
Hi ha una altra mena de botigues, les botigues conceptuals, que es caracteritzen per oferir una selecció de productes presentats d’acord amb la concepció i el gust personal del seu creador. Són botigues on la innovació, la diversitat de productes i el disseny es combinen per atreure un segment específic de clients i oferir-los una experiència de compra propera i impactant.
Com en el cas anterior, la denominació botiga conceptual és un calc de l’anglès concept store, que, justament perquè és una forma que remet molt fàcilment a la denominació anglesa, té possibilitats d’acabar substituint l’anglicisme mantenint intacte el concepte. Altres llengües com el castellà (tienda conceptual) o el francès (magasin concept) també han optat per alternatives en la llengua pròpia.
Si aneu a un centre comercial, pot passar que, de sobte, no pugueu resistir l’impuls d’entrar en un establiment reclam (en anglès, anchor store). Es tracta d’un establiment de venda al detall amb bona reputació, situat en un lloc privilegiat d’un centre comercial, la funció principal del qual és atreure visitants i, al mateix temps, garantir l’afluència de consumidors als altres establiments del centre comercial.
En català, s’ha descartat l’ús del calc de l’anglès establiment àncora perquè es considera que és una forma opaca, que costa d’identificar amb el concepte a què ens volem referir. En canvi, la denominació botiga reclam ens acosta fàcilment a la idea que es tracta d’establiments que, a banda d’oferir un producte determinat, com la resta d’establiments, fan també de reclam dels clients. Les llengües properes han optat per solucions diverses: almacén ancla, locomotora o tienda gancho, en castellà; i locataire majeur, locomotive,magasin pilier o magasin pivot, en francès.
També ens poden cridar l’atenció les botigues temporals, uns establiments que obren durant un període de temps volgudament curt amb una estratègia de màrqueting determinada que pot anar des de l’interès per vendre un producte de temporada o liquidar estocs, fins a fer una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé, simplement, atreure l’atenció dels mitjans de comunicació.
La denominació botiga temporal és una alternativa catalana, descriptiva i lingüísticament adequada, al manlleu anglès pop-up store i a la forma híbrida botiga pop-up. El castellà (tienda efímera, tienda pasajera o tienda temporal), el francès (boutique éphèmère) i l’italià (negozio a tempo) també utilitzen solucions similars.
I dels outlets, què n’hem de dir? Probablement, tots hem entrat més d’una i de dues vegades en aquestes botigues on es venen productes de temporades anteriors, o amb petits defectes, d’una o de diverses marques a un preu rebaixat. El que potser ja no és tan conegut és que la forma anglesa outlet fa referència, estrictament, a qualsevol punt de venda on un consumidor pot adquirir productes o serveis al detall.
En català disposem de la denominació botiga de fàbrica per a designar la botiga d’un fabricant o d’un grup de fabricants on es venen directament al consumidor els productes de fabricació pròpia, generalment a un preu més baix que el preu de mercat. Actualment, però, les botigues de fàbrica han evolucionat a un tipus de botigues, més lligades al concepte de marca que no pas al de fàbrica, sovint no gestionades ja pels fabricants, on es venen productes sobrants d’una o diverses marques. Tot i que és difícil no deixar-nos arrossegar pel corrent de l’outlet, en català disposem de diverses alternatives a l’anglicisme. A més de botiga de fàbrica o botiga de fabricant, podem denominar aquests establiments amb les formes botiga d’estocs, botiga d’excedents o botiga d’oportunitats.
I si anant de botiga en botiga hem badat més del compte, se’ns ha fet tard i ens hem descuidat de comprar algun producte que hàgim de menester, o volem satisfer un caprici de darrera hora, sempre podem recórrer a una botiga a l’abast o botiga de conveniència (en anglès, convenience store). Es tracta d’establiments comercials amb una superfície de venda que no supera els 500 metres quadrats, obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen, amb una oferta similar, llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos.
Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de Tòquio, probablement una de les edicions olímpiques més complexes, atesa la situació pandèmica. Per complicats que siguin, és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.
Fa referència al símbol olímpic consistent en cinc cercles buits de colors blau, groc, negre, verd i vermell entrellaçats, que representa la trobada dels cinc continents i dels esportistes de tot el món en uns jocs olímpics.
Des del punt de vista de la forma lingüística, recordem que en aquest cas és preferible la forma anelles olímpiques més que no pas *anells olímpics, segons la distribució semàntica de les formes anell i anella en el diccionari normatiu.
Si sou periodistes, o simplement bons aficionats a l’esport, i voleu parlar amb precisió de les modalitats esportives que durant els propers dies tindrem oportunitat de seguir, tingueu ben a mà l’enllaç al Diccionari general de l’esport, que aplega 11.500 termes classificats en 89 esports diferents (inclosos tots els esports olímpics).
La compleció de la terminologia olímpica en català ha estat un dels encàrrecs més ambiciosos que el TERMCAT ha dut a terme, i ha tingut una repercussió internacional important, com vam explicar en aquest apunt.
Malgrat la pandèmia i malgrat la diferència horària amb el Japó, els Jocs Olímpics són una magnífica ocasió per a enlluernar-nos davant l’habilitat i la capacitat dels esportistes arribats d’arreu del món, com ens recorden les cinc anelles olímpiques; i de descobrir esports que tenim poques oportunitats de seguir amb deteniment perquè no són tan populars. Gaudiu-ne tant com pugueu, i descobriu què vol dir cada terme nou que sentiu amb l’ajut del Diccionari general de l’esport.
El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva que il·lustra els diversos tipus de vegetarianisme, especifica els noms de cada tendència i els noms de les persones que les segueixen.
El vegetarianisme designa un règim alimentari basat en el consum d’aliments d’origen vegetal que exclou, en major o menor grau, els d’origen animal. La consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris ha portat la necessitat d’etiquetar una gran diversitat de dietes.
La infografia, elaborada amb l’assessorament de diversos experts, identifica diverses variants de vegetarianisme, especifica quins aliments componen habitualment la dieta de les persones frugívores, apivegetarianes, lactovege-tarianes, etc. i enllaça amb les fitxes terminològiques corresponents de la Terminologia de les tendències alimentàries on hi ha les definicions i els equivalents en castellà, francès i anglès.
La Terminologia de les tendències alimentàries és un diccionari en línia elaborat pel TERMCAT i publicat l’any 2020 que recull una quarantena de termes relacionats amb aquest àmbit d’especialitat.
La infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents sectors especialitzats.
Aquesta setmana des del TERMCAT hem difós una infografia interactiva amb els termes que designen els diversos tipus de vegetarianisme. I com a #termedelasetmana us proposem un d’aquests termes: el veganisme alimentari o vegetalisme.
El veganisme alimentari o vegetalisme és un règim alimentari basat en el consum exclusiu d’aliments d’origen vegetal i que, per tant, exclou de la dieta qualsevol aliment que provingui d’animals. Generalment s’inscriu en la filosofia del veganisme, però també pot ser independent.
El veganisme és un estil de vida basat en el respecte pels animals que rebutja l’ús i el consum d’animals o de qualsevol producte o subproducte obtingut per mitjà de l’ús o la mort d’animals, i implica, per exemple, la renúncia a utilitzar teixits d’origen animal, l’oposició a l’experimentació amb animals o el rebuig als espectacles en què s’utilitzen animals, com vam explicar en aquest apunt.
Si voleu descobrir la resta de tendències alimentàries que es poden relacionar amb el vegetarianisme, consulteu la infografia, que us les il·lustra de manera molt clara. I també podeu recórrer a la consulta de la Terminologia de les tendències alimentàries, en què trobareu una quarantena de termes relacionats amb les diverses maneres com les persones s’organitzen l’alimentació, amb les definicions, els equivalents en castellà, francès i anglès i amb freqüents notes complementàries.
Lamentablement, el #termedelasetmana que us proposem, homofòbia, torna a estar d’actualitat.
Es refereix a l’aversió als homosexuals i a l’homosexualitat. Des del punt de vista terminològic, convé tenir en compte que la forma prefixada homo– no té relació amb home, sinó que vol dir ‘igual’; per tant, homofòbia no es refereix només a la fòbia als homes homosexuals (als gais), sinó a qualsevol persona que sent atracció per les persones del seu mateix sexe. En aquest altre apunt en vam parlar, i de la relació amb lesbofòbia, gaifòbia, transfòbia i bifòbia.
També és interessant tenir presents els diversos tipus d’homofòbia que podem distingir. Hi ha l’homofòbia institucional, que designa la discriminació que l’Estat, l’Església o qualsevol altra institució exerceixen sobre una persona homosexual o, en general, sobre les persones del col·lectiu LGBTIQ+, que se sosté sovint en lleis o reglaments; l’homofòbia interioritzada, que és l’aversió que una persona homosexual sent per la pròpia homosexualitat o per l’homosexualitat dels altres; i l’homofòbia liberal, terme que s’aplica a la tolerància de l’homosexualitat amb la condició que es mantingui amagada.
Ens agradaria que no calgués fer servir aquests termes perquè els conceptes que vehiculen perdessin tota presència en l’actualitat informativa. Mentre calgui parlar-ne, podeu consultar-los, al costat de molts altres termes de l’àmbit, ben definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès, al diccionari en línia Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual i trans), de Marta Breu, elaborat amb la col·laboració del TERMCAT.
