Mes: maig de 2019

#termedelasetmana: copa menstrual

TermcatDeixa un comentari

copa_menstrual

El dia 28 de maig s’escau el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, l’objectiu del qual és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta. I el mateix dia, per iniciativa de més de 400 entitats especialment dedicades al treball en països en vies de desenvolupament, es proposa de celebrar també el Dia Mundial de la Higiene Menstrual. Ens afegim a aquestes iniciatives amb el #termedelasetmana que us proposem: copa menstrual.

Es tracta d’una copa de silicona o làtex que s’introdueix a la vagina durant els dies de la menstruació per a recollir-ne el fluix. Sembla que les primeres copes menstruals van ser comercialitzades per l’empresa Mooncup, denominació que en anglès sovint es fa servir com a nom de l’objecte. Actualment la copa menstrual ha guanyat popularitat, perquè se’n valoren especialment la practicitat i els aspectes ecològics.

Des del punt de vista de la formació, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu: la base copa (del llatí vulgar cŭppa, amb el mateix sentit) respon a la forma de l’objecte, i l’adjectiu menstrual que la determina també té origen llatí (de menstrualis, que vol dir ‘mensual’).

Entre els objectius dels dies mundials que hem comentat s’esmenta també la voluntat de normalitzar la regla i superar el tabú que sovint l’envolta, per ajudar a concebre-la com un fet natural del qual s’ha de poder parlar amb normalitat. Esperem contribuir-hi mínimament amb aquest #termedelasetmana.

Estenedors… per a papallones?

TermcatDeixa un comentari

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

#termedelasetmana: sistema internacional d’unitats

TermcatDeixa un comentari

sistema_internacional_mesures_SI

Dilluns d’aquesta setmana, dia 20 de maig, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Metrologia, s’han fet efectives les noves definicions corresponents a les unitats bàsiques de mesura del sistema internacional d’unitats i a les constants físiques que s’hi relacionen, d’acord amb les resolucions adoptades per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, celebrada a París el novembre de 2018. És una novetat rellevant, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme sistema internacional d’unitats.

Es tracta del sistema d’unitats coherent que té com a unitats bàsiques el metre per a la longitud, el kilogram per a la massa, el segon per al temps, l’ampere per a la intensitat de corrent elèctric, el kelvin per a la temperatura absoluta, el mol per a la quantitat de substància i la candela per a la intensitat lluminosa. També se’n diu, simplement, sistema internacional, i té un ús freqüent la sigla corresponent, SI.

El sistema internacional d’unitats va ser proposat i adoptat internacionalment l’any 1960. És revisat ocasionalment i és el sistema d’unitats oficial a gairebé tots els estats del món. La revisió actual ha consistit en la redefinició de les unitats bàsiques en funció de valors numèrics fixats de constants universals, la qual cosa proporciona un sistema d’unitats de mesura que és més coherent i aporta referències més universals i estables per a poder expressar els resultats de les mesures amb més exactitud, sense incerteses evitables.

D’aquesta manera, el sistema internacional d’unitats segueix donant resposta a les necessitats de la ciència, la tecnologia i el comerç en el segle XXI, sense perdre la continuïtat històrica. Alhora, aquest sistema, que prescindeix dels artefactes materials usats com a referència fins ara (per exemple, el prototip del kilo) i es fonamenta en l’eliminació d’incerteses evitables, permetrà vincular amb més precisió les mesures a totes les escales, des de la subatòmica fins a l’escala macroscòpica, un fet essencial per al desenvolupament de noves tecnologies.

Si voleu consultar les noves definicions, podeu accedir a aquesta infografia interactiva. I si us interessa l’àmbit de la metrologia en general, podeu recórrer al Diccionari de física i també al Vocabulari internacional de metrologia, que recull la terminologia de la traducció catalana del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3).

#termedelasetmana: futbolista

TermcatDeixa un comentari

futbol_femeni

Per a algú aficionat a la pilota jugada amb el peu —com a practicant o bé com a espectador d’estadi o de butaca i cervesa—, el terme d’aquesta setmana continua sent futbolista. Però no futbolista i punt, sinó futbolista dels bons, dels grans, dels triomfadors. Dels que han tingut la mica de sort i el gran mèrit d’arribar a una final.

Perquè hi ha un Barça de futbol que jugarà aquest dissabte 18 de maig la final de la lliga de campions. Al costat d’un altre Barça de futbol que haurà d’esperar la temporada que ve per intentar-ho, després d’haver caigut a les semifinals.

L’esport té això. La victòria i el fracàs són absoluts, però també són reversibles. El que has perdut una temporada, la temporada següent ho podràs guanyar. El que has guanyat ara, et tocarà defensar-ho amb les dents d’aquí a uns mesos.

L’any que ve, doncs, ja ho veurem. Però ara és l’hora del Barça. Del Barça de Paños, Van der Gragt o Mapi León; de Mariona, Patri, Hamraoui o Martens; d’Andressa Alves o Alexia, i encara d’unes quantes jugadores més.

Elles són les grans futbolistes del nostre #termedelasetmana —un terme que és tant masculí com femení.

I, mentre us aneu neguitejant esperant la final, també podeu consultar el VAR, la pròrroga, els penals, els fora de joc i tantes altres incidències possibles que poblen el Diccionari de futbol i que fan imprevisible i desbordant l’esport del futbol.

Què és l’urbanisme participatiu?

TermcatDeixa un comentari

urbanismeParticipatiu

Cada vegada més els ciutadans reclamem poder fer sentir la nostra veu en les decisions que ens afecten. No ens agrada que ens diguin què ens convé: ens agrada que ens preguntin quines necessitats tenim i que la resposta que donem sigui el punt de partida de les decisions en polítiques públiques i de les actuacions que s’emprenguin per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels àmbits en què es posa en pràctica la possibilitat d’influir en les decisions és l’urbanisme. Del planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística se’n diu urbanisme participatiu.

Les maneres que té l’Administració pública de promoure la participació ciutadana en projectes urbanístics són, per exemple, les audiències públiques, les pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc. El terme que us presentem és ben probable que es faci servir aquests dies de campanya electoral municipal, en què les propostes relatives a l’organització de l’espai públic ocupen un espai important de la informació. I més encara si tenim en compte que del 9 al 19 de maig es duen a terme tot un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?

TermcatDeixa un comentari

marxaAquatica

Què fan?, us podrien demanar els fills encuriosits.

Perquè potser n’heu vist, a l’hivern o a l’estiu, amb bona mar o mar més moguda, per platges de França i, molt més tímidament, alguna de casa nostra. Caminen pacients dintre el mar, en fila, amb l’aigua més amunt de la cintura —exactament, a sota el diafragma. No és clar d’on venen, no sembla que vagin a cap lloc concret. I a cops s’ajuden d’un rem per equilibrar-se i impulsar-se més fàcilment.

Què fan? Doncs practiquen un esport que va néixer l’any 2005 a les platges del nord de França (més concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes). Als beneficis del senderisme habitual, hi suma l’augment de l’esforç i el control del moviment, perquè les cames estan sempre submergides, i també, quan es fa amb un rem, la necessitat de fer treballar tot el cos coordinadament.

Els francesos en diuen longe-côte, marche aquatique, marche en mer o també randonnée aquatique. I demostra l’origen francès el fet que els anglesos en diguin long-cost i French water walking.

En el nostre cas, n’hauríem pogut dir també *senderisme aquàtic. Ara bé, resulta que aquesta forma es fa servir, sobretot, per a referir-se al barranquisme amb un grau de dificultat baix. És per això que resulta preferible referir-s’hi amb una forma específica, que sigui curta i transparent i, si pot ser, que ja tingui un cert ús.

Què fan?, insisteixen els petits mirant-se la filera que avança disciplinada, amb vestits de neoprè. Doncs mira, Martina (o mira, Roger), fan marxa aquàtica.

#termedelasetmana: sociologia

TermcatDeixa un comentari

sociologia

El terme d’aquesta setmana no és que surti als diaris digitals, ni que sigui tema de debat a la televisió, ni que se’n parli a casa a l’hora de sopar o en una assemblea de treballadors, ni que sigui sobre la taula dels que decideixen els pressupostos o les polítiques públiques, però sí que té a veure amb tot això i amb moltes coses més, perquè la sociologia és una disciplina de coneixement que intenta comprendre i explicar els fenòmens socials; per això com a ciència social té a veure amb tots els àmbits de la vida de les persones en societat i com les societats s’organitzen i es relacionen.

Tampoc és un terme que presenti dubtes d’escriptura, de pronúncia o de traducció, però el volem destacar perquè és el terme principal d’un nou diccionari en línia consultable al web del TERMCAT, el Diccionari de sociologia.

És adequada la forma repositori en català?

Termcat1 comentari

repositori

En català, es recomana la forma repositori per a referir-nos al sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.

El terme repositori és un calc de l’anglès repository (del francès repositoire, i aquest del llatí repositorium, derivat de reponere ‘tornar a posar, reposar, restablir, restituir’).

Repositori és una forma anàloga a altres substantius catalans etimològicament paral·lels, com ara consistori, locutori, escriptori o refectori.

En català, s’han descartat alternatives com ara dipòsit, magatzem o contenidor perquè resulten semànticament més imprecises.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al portal Terminologia de les TIC i al Cercaterm.