El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. És un derivat de sensellar, substantiu masculí i femení, compost que s’escriu sense guionet i es fa servir en contextos com ara “un sensellar explica la seva experiència”, “tres sensellar han estat atesos…”, etc.
La forma sensellarisme és una forma paral·lela a les documentades a bastament en espanyol (sinhogarismo), francès (sans-abrisme) i en anglès (homelessness). Es documenta en fonts de referència d’institucions, d’organismes, de projectes de cooperació social de diferents governs i països, de la Unió Europea, etc. El terme s’ha creat per la necessitat de designar aquest concepte en l’àmbit de les ciències socials (“les ciutats europees estudien com tractar el sensellarisme”, “el sensellarisme creix en aquesta zona…”).
En català és una forma creada amb el sufix –isme, que és molt productiu i té diferents matisos semàntics: crea substantius abstractes relacionats amb doctrines, ideologies, tendències artístiques, sistemes o moviments polítics i socials, o substantius vinculats amb el primitiu que expressen qualitat, condició, característica, estat, condició, situació, activitat, exercici, etc.
Un altre terme estretament relacionat amb aquests és sensesostre, que es refereix a un tipus concret de sensellar, el que viu al carrer en una situació d’exclusió social.
Il·lustrem aquesta Consulta del mes amb la imatge de la campanya de la Fundació Arrels “Ningú sense clau”, i us convidem a fer-ne difusió per ajudar-los a aconseguir el seu objectiu.
[…] posarem informatives i, ja que aquest mes parlem de pobresa i diferència, direm dues cosetes sobre sensellarisme. Segons dades de 2015 (imaginem que la xifra haurà augmentat), les dones que vivien al carrer […]
Que faig si soc un sensellar
Volia fer una puntualiztació, des del punt de vista del llenguatge professional (sóc treballadora social). No hauria de ser “un sensellar” sinò “una persona en situació de sensellarisme”. La persona no es pot definir per la seva situació, sinò que la situació és la determinant en aquest cas, és el problema a abordar. Per tant, trob que “un sensellar” continua essent discriminatori, a l’igual que no hem de dir persona discapacitada, sinò amb discapacitat. Esper haver-me explicat bé. Gràcies per aquest recull de termes, que ens fan molta falta a la professió.
Si parlem de sensellarisme vol dir que hi ha sensellaristes que practiquen el no tenir casa com si fos una ideologia o moviment i això és erroni, perquè no crec que ningú vulgui estar sense llar per convicció.
El Termcat compara el mot “sensellarisme” amb l’anglès “homelessness” erròniament, perquè el mot “sensellarisme” que, en anglès seria “homelessism”, no existeix. En anglès tenim tristesa-sadness, soledat-loneliness i, per tant, a homelessness li correspon sensellaritat i, en català, no diem pas tristesisme o soledatisme a les persones que pateixen tristesa o soledat ni diem que són trististes o soledatistes, en diem tristes o solitàries, perquè no hi ha cap moviment que busqui la soledat o la tristesa voluntàriament.
Per exemple, una cosa és el nacionalisme i una altra cosa és la nacionalitat, perquè un pot tenir una nacionalitat-nationality, però no pas ser nacionalista-nationalist o participar en un nacionalisme-nationalism. I les persones vulnerables pateixen vulnerabilitat i no pas vulnerabilisme que seria un moviment per reivindicar ser vulnerables.
Com a conclusió, el sensellarisme seria un moviment que practica, defensa o reivindica la sensellaritat o la vida sense llar com a forma de vida i aquest moviment no existeix a Catalunya.