Els verbs recórrer i impugnar de vegades es fan servir com a sinònims, però jurídicament tenen significats diferenciats, ja que entre aquests dos verbs hi ha una relació d’hiponímia. El significat dels substantius corresponents, recurs i impugnació, ho evidencia.
Un recurs és un mitjà d’impugnació que es presenta i es resol dins d’un mateix procés (no n’obre un de nou), és a dir, és l’instrument processal que es dirigeix contra resolucions dictades durant el procés o contra resolucions o sentències que encara no són fermes.
El recurs és el mitjà d’impugnació més habitual, i per això sovint pot semblar que els verbs recórrer i impugnar es fan servir com si fossin sinònims, però, estrictament, impugnar té un sentit més general que no pas recórrer.
A part, ja no jurídicament sinó lingüísticament, tampoc no són sinònims intercanviables ja que “recórrer” és intransitiu (recórrer contra la sentència) i “impugnar”, transitiu (“impugnar la sentència”).