Un dels termes emblemàtics del màrqueting digital, que el Consell Supervisor del TERMCAT estudia aquests dies per a establir-ne la denominació en català, és el que s’anomena en anglès engagement.
S’entén per engagement en aquest sector el ‘sentiment d’adhesió i pertinença d’un usuari o comunitat a una marca concreta, que és promogut per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals amb l’objectiu d’identificar, mantenir i fidelitzar els usuaris’. Quan es diu, doncs, que una empresa intenta aconseguir un engagement amb els seus clients, el que es vol dir és que intenta construir amb ells una mena de relació “sentimental” ferma, de compromís, recíproca i duradora.
De fet, un dels primers sentits amb què s’associa l’anglès engagement en la llengua general és el de ‘prometatge’, l’estat de qui ha donat formalment paraula de casament. Segons el context, pot voler dir també ‘compromís’, ‘implicació’, ‘vinculació’, ‘participació’, etc.
En català existeix el substantiu anàleg engatjament, amb el mateix origen etimològic que l’anglès engagement (del francès engagement, derivat del verb engager, de gage ‘penyora’) i amb sentits molt propers. Segons el diccionari normatiu, engatjament és l’acció o l’efecte d’engatjar o d’engatjar-se, i engatjar és “1. Empenyorar. 2. Lligar amb una promesa, amb una convenció. 3. Comprometre’s”. Tot i que probablement és un substantiu poc usat actualment, semànticament és motivat i podria convertir-se en una bona alternativa catalana si els especialistes de l’àmbit estiguessin disposats a utilitzar-lo.
Coneixeu aquest concepte? L’utilitzeu? Si és així, què us sembla l’alternativa catalana engatjament? Si no us agrada o creieu que no té possibilitats, quina proposta ens faríeu? També estem valorant, a banda de engatjament, les formes compromís, adhesió o vinculació.
Feu-nos arribar la vostra opinió!