Són adequades les formes xipar i xipatge?

Lingüísticament el verb xipar és adequat perquè està format a partir de xip (‘dispositiu bàsic de microelectrònica, de dimensions molt reduïdes, que conté un o més circuits integrats’) amb l’afegiment simple del morfema –ar per a crear un verb de la primera conjugació a partir del substantiu, recurs de formació de mots molt productiu en català. I de xipar es deriva xipatge, com a acció de xipar.

Tots dos termes s’utilitzen en diversos àmbits, però són molt habituals en veterinària amb el sentit de posar un xip a un animal, especialment per a fer-ne el seguiment sanitari o per a trobar-lo en cas de pèrdua.