Aquesta setmana ens fixem en un terme que, malauradament, fa dies que torna a sonar en les cròniques de guerra i els comunicats diplomàtics. El nostre #termedelasetmana és flotilla.
Es tracta de la flota composta per vaixells semblants, sovint petits, que naveguen sota un mateix comandament. No són naus de guerra ni instruments d’imperi; són embarcacions civils, solidàries, que avancen unides per portar ajuda allà on els governs i les institucions no ho fan.
Des del punt de vista lingüístic, flotilla és un castellanisme internacional, emprat per la immensa majoria de llengües del món. Recordem que, en català oriental, la pronúncia adequada és fl[u]tilla.
Davant del setge i la destrucció a Gaza, on milers de vides palestines són esborrades sota bombes i fam, una flotilla representa molt més que un gest simbòlic: cada vaixell que hi navega és una denúncia flotant contra el bloqueig, contra la impunitat i contra la complicitat dels qui callen. En temps de murs, censura i desinformació, aquestes petites embarcacions recorden que la solidaritat pot ser més poderosa que la força militar. Una flotilla no pot aturar una guerra, però pot trencar el silenci. I en moments com aquest, trencar el silenci ja és un primer pas imprescindible per resoldre el conflicte.
[Font: TERMCAT]