Què és i com s’escriu el chikungunya?

©James Gathany/CDC
©James Gathany/CDC

Darrerament, l’actualitat informativa ha posat en primer pla una malaltia fins ara poc comuna en el nostre territori: el chikungunya, conegut també com a febre chikungunya. Es tracta d’una infecció vírica, causada pel virus del chikungunya, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, eritema i dolors articulars molt forts), tot i que cal confirmar-ne el diagnòstic amb proves serològiques o moleculars. La infecció es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus: concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).

El nom chikungunya, que forma part d’aquestes denominacions, prové del makonde, una llengua bantu parlada al sud-est de Tanzània i al nord de Moçambic, en què significa ‘home que es doblega’. S’aplica a la malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.

Aquesta denominació ha estat incorporada al català probablement a través de l’anglès i a hores d’ara ja és pràcticament internacional. Això, i el fet que l’adaptació al sistema català donaria lloc a una forma gràficament molt allunyada de la denominació de partida (*xicungunya/*xikungunya/*txicungunya/*txikungunya?) i difícil d’identificar, fan preferible l’adopció directa del manlleu. La forma chikungunya no és un antropònim ni un topònim (a diferència, per exemple, de ebola) i s’escriu en minúscula en tots els contextos.

Pel que fa al gènere, s’ha donat prioritat al masculí, encara que en català el nom chikungunya també es documenta, amb menor freqüència, en femení. De fet, tant el masculí com el femení són possibles per als noms de malalties en llengua catalana, però la proposta que presentem es basa en l’ús majoritari (en català i en altres llengües romàniques) i en el caràcter de gènere no marcat que té el masculí en aquestes llengües.

Podeu consultar aquests termes amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.

Com es diu en català surrogate pregnancy o surrogacy?

En català s’anomena gestació subrogada i es tracta del procés en què una dona gesta i pareix un infant destinat a ser criat com a fill per una altra persona. El verb de la llengua general subrogar, habitual també en l’àmbit del dret, ja hi és adequat perquè té el sentit ‘posar en el lloc d’altri’.

També s’utilitzen més popularment i en contextos informals les formes ventre de lloguer i mare de lloguer, però aquestes denominacions se solen rebutjar perquè es consideren menys precises i connotades negativament.

La traducció de l’anglès surrogate no sempre correspon a subrogar en català. Segons l’àmbit de què es tracti o del terme en qüestió pot tenir en català diverses formes, com ara cadena lleugera substitutiva i substitut de la sang en ciències de la salut, o bé succedani en alimentació.

Podeu consultar tots aquests termes, amb definicions i equivalents, al Cercaterm.

Quina diferència hi ha entre les vacunes terapèutiques i les vacunes profilàctiques?

www.public-domain-image.com
http://www.public-domain-image.com

L’actualitat informativa ha fet aparèixer en contextos generals dos termes especialitzats relacionats amb les vacunes.

Per una banda, hi ha el terme vacuna terapèutica, que es refereix a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en el tractament de patologies diverses, un cop aquestes malalties ja s’han declarat en un organisme, com podria ser el cas de la possible vacuna contra la diabetis de tipus 1. Per una altra banda, hi ha el terme vacuna profilàctica, que fa referència a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en la prevenció de malalties infeccioses, abans que puguin afectar un organisme, com ara la vacuna contra la diftèria.

Podeu consultar aquests termes i més terminologia relacionada amb les vacunes al Cercaterm, i, més concretament, en el Diccionari d’immunologia en línia, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la immunització activa i passiva. Us anunciem que està prevista la publicació en els propers mesos d’un Vocabulari de les vacunes, també en línia, que complementarà tota aquesta informació.

Què vol dir el terme fibromiàlgia?

La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica que afecta el sistema musculoesquelètic. Es caracteritza essencialment per dolor muscular general, rigidesa i dolor a la palpació de determinats punts en masses musculars o zones d’inserció òssia dels tendons. La fibromiàlgia també provoca sensació de tumefacció de les extremitats i parestèsies, a més d’astènia i insomni, com a símptomes principals.

Es tracta d’una malaltia crònica d’origen desconegut, que afecta sobretot dones de mitjana edat. La fibromiàlgia no presenta lesions aparents que puguin ser responsables de la simptomatologia i els resultats de les anàlisis clíniques i de les proves radiològiques són normals.

La denominació fibromiàlgia està composta per la forma prefixada fibro-, del mot fibra, que designa l’element constitutiu dels músculs, i el substantiu miàlgia (compost de m(y)o- ‘múscul’ i -algíā ‘dolor’), que designa de manera genèrica el dolor muscular. Per a fer referència a aquesta malaltia també s’utilitza la denominació fibrositis, en què la forma sufixada -itis indica inflamació.

En altres llengües es fan servir denominacions paral·leles per a designar aquest tipus de reumatisme: fibromialgia i fibrositis, en castellà, i fibromyalgia i fibrositis, en anglès.

El terme fibromiàlgia forma part del Diccionari de fisioteràpia, que acaba de publicar el TERMCAT. L’obra, concebuda en un context acadèmic com a recurs didàctic, aplega la terminologia pròpia d’aquesta disciplina científica classificada temàticament. Acinèsia, instrumentació de Zielke o síndrome del canal carpià són alguns dels altres termes que hi trobareu.

Com s’anomena el grup sanguini 0 o O: zero o amb la lletra o?

La denominació d’aquest grup sanguini es documenta igualment en català com a zero (0) i com a lletra o (O), en contextos escrits i orals.

Segons algunes fonts, els grups sanguinis van ser originalment anomenats A, B, i C, però C va esdevenir O, de la paraula alemanya ohne, que significa ‘sense’ (perquè és el grup que no té ni l’antigen A ni el B). I com que vol dir ‘sense’, és a dir, ‘zero’, els mateixos alemanys van començar a escriure sovint 0. Altres fonts indiquen que ja en origen la forma generalitzada en alemany va ser 0 ‘zero’, i que el canvi cap a O es va produir en la traducció cap a l’anglès, llengua en què la xifra es llegeix sovint com la lletra.

Sigui com sigui, en la tradició dels metges i traductors catalans hi ha una preferència per la forma 0 (zero), en què el zero indica l’absència dels antígens A i B. Tanmateix, la forma O (lletra o, normalment en majúscula), està molt implantada i també es documenta en contextos especialitzats, com ara en webs que difonen continguts propis de l’hematologia (per exemple, de bancs de sang).

Per tant, no hi ha arguments sòlids per prioritzar només una de les dues formes: es pot optar per una forma o per l’altra, sovint acompanyades del factor Rh positiu (+) o negatiu (–): O+/0+, O/0.

#termedelasetmana: trastorn

© iStock - vadimguzhva
© iStock - vadimguzhva

Aquesta setmana, encara que típicament representa el retorn a la normalitat, us proposem com a terme destacat un terme que fem servir quan les coses no acaben d’anar bé: el terme trastorn. Un trastorn (i no pas *transtorn) és una alteració més o menys greu de l’anatomia o la fisiologia d’un òrgan o de les facultats psíquiques o afectives d’una persona.

El mot trastorn és la base de molts sintagmes utilitzats en medicina i en disciplines relacionades. Aquests dies, per exemple, són especialment freqüents els termes trastorn postvacances (no *postvacacional) o trastorn d’horari (per a l’anglès jet lag), però també són prou conegudes altres formes com ara trastorn bipolar, trastorn de conducta, trastorn del son, trastorn psicòtic, etc.

Confiem que cap d’aquests trastorns no us afecti i que pugueu recuperar la quotidianitat sense cap alteració. I si necessiteu més informació sobre qualsevol dels termes formats amb la base del substantiu trastorn, us convidem a submergir-vos per les més de dues-centes entrades del Cercaterm que compleixen aquesta condició.

Podem cardioprotegir persones, però també espais, zones o territoris?

Les formes cardioprotecció, cardioprotegir i cardioprotegit -ida estan ben formades des del punt de vista lingüístic i són transparents semànticament: la forma prefixada cardio– ‘cor’ dóna a aquests termes el sentit de protegir el cor d’un pacient, habitualment amb aparells que puguin salvar la vida de la persona en cas d’una aturada cardíaca. Les podem trobar utilitzades en contextos com “els nous desfibril·ladors asseguren cardioprotecció a les persones assistents a l’acte”.

Ara bé, s’observa l’ús d’aquestes formes en altres contextos en què el complement directe del verb no és una persona o un pacient, sinó una zona, un espai, un acte públic, i fins i tot un territori més gran com ara un poble o una ciutat. Es tracta de contextos com “el nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit” o “Girona, territori cardioprotegit”.

Aquests casos es poden considerar un ús metonímic per necessitat d’economia del llenguatge, i són difícils d’evitar, especialment en textos no estrictament tècnics o científics de l’àmbit mèdic. Es poden admetre, doncs, en contextos divulgatius o fins i tot publicitaris, però caldria ser prudents i intentar evitar-ne l’ús en textos científics o documentació tècnica d’especialitat.

#termedelasetmana: paludisme

CC-Wikimedia-Centers-for-Disease-Control-and-PreventionAvui, dia 7 d’abril, és el Dia Mundial de la Salut, que commemora l’aniversari de la fundació de l’OMS i que aquest any està dedicat a la conscienciació sobre les malalties transmeses a través de vectors. Els vectors transmeten patògens procedents d’organismes infectats a persones o animals sans. En són exemples els mosquits, els flebòtoms, les xinxes o les paparres, entre d’altres.

Les malalties vectorials acostumen a ser més freqüents en zones tropicals i llocs amb problemes d’accés a l’aigua potable i al sanejament. Tot i així, avui dia, la globalització del comerç i els viatges o el canvi climàtic tenen un gran impacte en la transmissió i detecció d’aquestes malalties en països en què abans no existien.

La malaltia vectorial que en els darrers anys ha experimentat més creixement és el dengue, però la que causa més morts arreu del món és el paludisme (malària). Per aquest motiu, doncs, el destaquem com a terme de la setmana.

És adequat dir “els isquiotibials”?

L’adjectiu isquiotibial és adequat en català amb la definició que recull el Diccionari enciclopèdic de medicina: ‘Relatiu o pertanyent a l’isqui i a la tíbia. Dit del múscul bíceps femoral’. La forma isquiotibial està ben formada des del punt de vista lingüístic a partir de la forma prefixada isquio-, relacionada amb isqui, i l’adjectiu tibial.

El terme en plural músculs isquiotibials es refereix al grup muscular situat a la part posterior de la cuixa, estès entre la pelvis i el genoll, que comprèn el bíceps femoral, el semitendinós i el semimembranós. Especialment en els mitjans de comunicació, i sovint en relació amb les lesions esportives, és habitual l’ús de l’expressió amb el substantiu elidit, els isquiotibials, que es pot considerar, doncs, adequada.

En aquest àmbit podeu consultar l’annex sobre classificació de lesions esportives del Diccionari general de l’esport al web del TERMCAT.