Stop-motion: l’art d’animar objectes inanimats

Del 27 de febrer a l’1 de març Lleida es converteix en la capital de l’animació, perquè acull l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. I un dels termes clau d’aquest àmbit, que segur que s’hi farà servir en converses i presentacions, és el terme stop-motion.

Es tracta de la tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment. Si amb la definició no us queda clar el concepte, mireu aquest vídeo que ens ha cedit el Lluc Rebagliato, molt jove però ja expert en aquesta tècnica, i de seguida ho entendreu.

El manlleu de l’anglès·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte, i de fet, no és una designació nova, sinó que, com la tècnica que denomina, es remunta gairebé als orígens del cinema. A més, es documenta en nombroses fonts especialitzades i també en algunes obres lexicogràfiques, tant en català com en altres llengües romàniques.

L’adopció directa del manlleu és un dels recursos de què totes les llengües disposen, i s’hi recorre quan no es veuen viables ni la generalització d’una alternativa pròpia ni l’adaptació gràfica.

Amb aquesta tècnica s’han creat i es creen encara autèntics prodigis cinematogràfics, que et fan oblidar que allò que estàs veient són, en realitat, objectes inanimats que algú, hàbilment, ha anat bellugant i fotografiant, amb traça i paciència. Si visiteu l’Animac, segur que trobareu alguna d’aquestes meravelles que us deixarà bocabadats.