#termedelasetmana: assetjament escolar

© iStock / markgoddard
© iStock / markgoddard

L’actualitat informativa aquests últims dies ha tornat a posar el focus sobre un concepte que destaquem com a #termedelasetmana: l’assetjament escolar.

Es defineix com l’acció de sotmetre un company d’escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes de diversa mena. La forma assetjament escolar és descriptiva i transparent des del punt de vista semàntic, ja té ús en contextos especialitzats i forma part d’una sèrie productiva (amb altres termes com ara assetjament immobiliari, assetjament laboral, etc.).

Aquest terme permet estalviar l’ús del manlleu bullying, que estrictament té un sentit més ampli i es refereix en anglès a conductes agressives en diversos àmbits (militar, laboral, etc.), i no sols l’escolar.

En l’ús corrent, sovint el terme assetjament escolar es redueix a la base substantiva (assetjament), atès que el context ja aclareix el sentit (“un cas d’assetjament en una escola de Madrid…”, “el sistema educatiu finès exporta amb èxit un nou mètode per evitar l’assetjament”, etc.).

Si en voleu consultar els equivalents en altres llengües i altres detalls, trobareu el terme a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també al Diccionari d’educació.

Com podem dir photocall en català?

© iStock_EdStockLa forma proposada en català és fotoreclam. Es tracta d’una sessió destinada específicament a fer fotografies d’una o més persones, habitualment famoses o molt conegudes, sovint amb finalitat publicitària o de promoció.

La proposta catalana s’inspira en la forma anglesa, força estesa, i està formada amb foto– com a prefixoide de fotografia i el mot reclam, motivat semànticament en aquest cas pel sentit que té en la llengua general (‘Allò que es fa per atreure l’atenció del públic incitant-lo a comprar, afavorir una empresa, etc.’).

Aquesta proposta va sorgir en una iniciativa engegada pel diari Ara l’estiu de l’any 2015, en què va proposar als seus lectors que fessin propostes alternatives a diversos anglicismes. Des del TERMCAT hi vam participar oferint una llista d’alguns dels casos que ja teníem detectats, com ara el que avui comentem.

#termedelasetmana: nivologia

CC Wikimedia_Emmanuel Boutet
CC Wikimedia_Emmanuel Boutet

Aquest hivern està resultant anormalment càlid, però ara sembla que, a poc a poc, el fred va arribant. I amb el fred, és clar, arriba també la neu. Potser ho fa perquè el dia 19 de gener se celebra el Dia Mundial de la Neu, que en moltes estacions d’esquí s’ha celebrat el cap de setmana passat.

Per afegir-nos a la celebració, des del TERMCAT us proposem com a #termedelasetmana la forma nivologia, que fa referència a la ciència que estudia les formes i els moviments de la neu. Com sol passar en els termes cultes, està creat a partir de la forma llatina de neu (nix nivis) i el formant d’origen grec –logia, que estrictament vol dir ‘paraula’ però generalment aporta el sentit de ‘teoria, tractat, estudi’.

El terme té ús en el camp de la geografia física i també, és clar, en l’àmbit dels esports de neu. Precisament, si el busqueu en el Cercaterm, en trobareu dues fitxes, l’una procedent del Diccionari de geografia física i l’altra del Diccionari de la neu.

Fem running, en català?

Darrerament és evident l’ús estès de la forma anglesa running. Cal tenir en compte que de fet no es tracta pròpiament d’un terme que designi una disciplina esportiva determinada i reconeguda, sinó que és una forma genèrica que s’utilitza cada vegada més per a referir-se a l’activitat de córrer. Així, contextos normals i genuïns en català com ara “jo corro”, “surto a córrer”, “vaig a córrer” són sovint substituïts innecessàriament per “faig running”.

Normalment, l’alternativa catalana a la forma anglesa running és simplement córrer. En la major part de contextos aquesta forma verbal ja pot funcionar bé: espai per (a) córrer, material de córrer, calçat de (o per a) córrer, zona de córrer (o zona [per a] corredors, o també zona córrer, com a traducció de running zone), etc. Fins i tot en aquells casos en què running s’utilitza com a substantiu, en els quals cal readaptar les expressions a la sintaxi catalana per a utilitzar de manera natural formes com el fet de córrer, el món del córrer, els aficionats a córrer, etc. Igualment, la forma runner és innecessària i correspon a corredor, corredora.

Aquesta serà una de les entrades previstes de la Terminologia del corredor aficionat en què estem treballant actualment i que esperem fer pública ben aviat. També hi haurà l’entrada corresponent a finisher, un cas en què vam demanar la col·laboració de totes les persones interessades.

#termedelasetmana: seguidor

El compte de Twitter del TERMCAT acaba d’arribar als 9.000 seguidors, i això ens dóna l’excusa perfecta per a destacar aquest terme, seguidor | seguidora, com a #termedelasetmana.

Un seguidor (en anglès, follower) és, com saben bé els usuaris de la xarxa Twitter i d’altres xarxes, un usuari que en segueix un altre, és a dir, que ha activat l’opció que li permet seguir-ne l’activitat i, en el cas concret de Twitter, llegir-ne les piulades i repiulades.

El compte de Twitter del TERMCAT s’ha convertit en una via privilegiada no sols de difusió de les propostes terminològiques, sinó també de plantejament i resolució de consultes i, fins i tot, ha esdevingut un motor d’iniciatives de participació en què els nostres seguidors s’han mostrat sempre actius i col·laboradors. Agraïm, doncs, les 9.000 mostres d’interès, que entenem com un compromís per continuar oferint continguts de qualitat que contribueixin a la promoció de la llengua catalana en tots els àmbits d’especialitat.

Els noms dels vins s’escriuen en majúscula o en minúscula?

Els noms de les varietats vitivinícoles i dels vins que se n’elaboren sovint es documenten escrits en majúscula, especialment en els textos legals. Tanmateix, es considera que cal escriure en minúscula aquestes denominacions, ja que es tracta de noms comuns. Així doncs: chardonnay, gewürztraminer, godello, malbec o pinot noir.

De fet, així es documenten els noms de les varietats i els vins que ja es troben recollits en el diccionari normatiu i en altres diccionaris de referència en català i en altres llengües romàniques: macabeu, merlot, parellada

Aquesta qüestió, i d’altres que es donaran a conèixer ben aviat, es va tractar en la sessió de normalització sobre les denominacions corresponents a les varietats de raïm de vinificació autoritzades en les DO catalanes que el TERMCAT va dur a terme el 27 de novembre amb experts en viticultura i enologia.

Salut, bon vi i bones festes!

#termedelasetmana: simbomba

Si hi ha un instrument propi de les festes de Nadal és aquest que avui destaquem com a #termedelasetmana: la simbomba.

De fet, en algunes zones és un instrument tan exclusiu d’aquestes festes que difícilment se’n veuen si no és en cantades de nadales i de cançons típicament nadalenques. Consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d’un vas, amb una canya fixada al centre, que, quan es frega amunt i avall amb la mà humida, produeix un so greu molt característic.

L’etimologia del mot, curiosament, està relacionada amb simfonia ‘acord de veus o de sons’. Coromines aprofita l’explicació etimològica per donar la seva opinió sobre l’instrument, i diu, textualment, “[simfonia] també donà lloc al nom d’una altra mena d’instrument musical —més aviat n’hauríem de dir ‘murgal’—, l’abombat i grosser a manera de combinació de tabal amb rústic guitarró, que porta el nom de simbomba, tocada per gent popular i acriaturada en les festes de fi d’any”. A les Balears i algunes altres zones se sol pronunciar amb x- inicial (ximbomba).

Tant si heu fet sonar una simbomba com si mai no ho heu fet, us desitgem que gaudiu molt de les tradicions pròpies de les festes que s’apropen, i si us queda temps entre cantada i cantada, podeu consultar aquest instrument i molts altres en el nostre Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals.

Com se’n diu de les persones que migren?

Migrant

El verb migrar és un verb normatiu que significa ‘anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi’. Aquest verb té dos derivats: emigrar (migrar des del punt de vista del lloc que es deixa) i immigrar (migrar des del punt de vista del lloc on s’arriba). Tant en el cas d’emigrar com d’immigrar, generalment, el referent geogràfic és un país. Una persona emigra de Suècia a Singapur, però no de Balaguer a Reus.

La persona que migra és un migrant o, si es vol, una persona migrant. Les llengües properes utilitzen formes paral·leles. Per exemple, en castellà, migrante; en francès, migrant; en anglès, migrant o migrator. Curiosament, la denominació catalana paral·lela a l’anglesa migratormigrador—, en català s’aplica als ocells i altres animals que passen periòdicament d’una regió o un clima a un altre, no a les persones.

Depenent del punt de vista geogràfic, i amb l’exemple que hem vist abans, aquest migrant, vist des de Suècia és un emigrant i vist des de Singapur és un immigrant.

Pel que fa a qüestions formals, migrant és un nom invariable: un migrant, una migrant. En francès, en canvi, un migrant, une migrante.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: serendipitat

© Pixabay_Felixioncool
© Pixabay_Felixioncool

És molt coneguda l’anècdota que explica que Fleming va descobrir la penicil·lina per un descuit: mentre investigava, va adonar-se que en un cultiu que havia quedat oblidat la colònia d’un fong havia crescut espontàniament. La seva sagacitat, intel·ligència i preparació científica van fer la resta, perquè a molts altres els podia haver passat per alt el fet.

El fenomen pel qual es descobreix una cosa quan de fet se n’estava cercant una altra es coneix amb el terme serendipitat, i com que avui publiquem una actualització del Tesaurus de termes de recerca, ens ha semblat que aquest era un bon candidat a #termedelasetmana.

A més, la forma serendipitat té un origen literari prou curiós. La va crear en anglès (serendipity) el polític, historiador i escriptor Horace Walpole, el qual es va inspirar en un conte d’origen persa en què uns prínceps de l’illa de Serendib (o Serendip), nom àrab de l’actual Sri Lanka, resolen els seus problemes per mitjà d’unes casualitats extraordinàries.

Us convidem a cercar aquests termes i molts més de relacionats amb la recerca en el Tesaurus que avui actualitzem, i a mantenir la capacitat d’observació ben atenta, a veure si també vosaltres feu algun dia alguna troballa extraordinària.

A què fa referència el terme lluna de mel en medicina?

Quan sentim a parlar d’una lluna de mel, el primer que ens sol venir al cap és el viatge de noces o els primers temps d’una parella. Però en el camp de la medicina aquesta denominació s’utilitza en un sentit especialitzat diferent: consisteix en una recuperació i millora transitòria que es produeix en el curs d’algunes malalties en el moment de començar la teràpia.

És el cas de la diabetis, una malaltia metabòlica que pot tenir diverses causes: la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, la resistència a l’acció de la insulina i l’alteració de la seva secreció combinades, o l’alteració del metabolisme dels hidrats de carboni durant la gestació, per exemple. Un cop diagnosticada, amb l’inici del tractament, hi ha una fase de lluna de mel, en què es produeix una recuperació funcional temporal de les cèl·lules beta pancreàtiques, de manera que s’ha d’administrar una menor quantitat d’insulina o retirar-la, fins i tot.

És important tenir en compte que el pacient no s’ha curat ni s’ha recuperat de la diabetis, tot i que els valors de la glucèmia es trobin dins la normalitat. Per tant, cal seguir estrictament les recomanacions terapèutiques dels metges, amb la pauta de fàrmacs i el manteniment d’hàbits de vida saludables (dieta, exercici, ingesta de líquid, etc.) aconsellats.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme i d’altres relacionats en el Diccionari de malalties metabòliques. Obesitat i diabetis.