Tecnologia, cultura i terminologia

tecnologia

Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.

Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbilaprenentatge mòbilcomerç mòbilmàrqueting mòbil o negoci mòbil.

El mateix recurs d’ampliació i especialització semàntica es pot observar en l’ús de l’adjectiu digital, que d’entrada aportava sentits relacionats amb els dits, i després amb els dígits, però actualment es refereix a qualsevol tecnologia relacionada amb la informació. Així, es poden explicar formacions com ara alfabetisme digitalalfabetització digitalaudiència digitalbretxa digitalherència digitalidentitat digitalimmigrant digitalmàrqueting digitalpetjada digitalposicionament digital o voluntats digitals. Si us entreteniu a observar les definicions de tots aquests termes, veureu que el sentit s’ha anat ampliant i es tenyeix d’aspectes culturals evidents.

Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackersintel·ligència artificialdades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).

Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.

Sobre els dispositius “wearable”: #termedelasetmana

La tendència comercial d’incorporar prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials ha fet aparèixer el debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable habitualment utilitzat per a qualificar aquests nous dispositius.

Si tenim en compte la multitud de contextos lingüístics en què s’utilitza aquesta forma, ens adonem que tant en català com en altres llengües properes com el castellà o el francès convé tenir en compte les necessitats comunicatives de cada situació per traslladar amb la màxima precisió els significats originals.

Les formes portable o vestible/de vestir/per a vestir, que es poden considerar calcs de l’anglès, són totes adequades lingüísticament si hem de qualificar formes nominals genèriques com ara dispositiu, ordinador o tecnologia; d’aquesta manera, l’adjectiu fa evident que es tracta de tecnologia que s’integra en la indumentària: per exemple, dispositiu portable, tecnologia vestible… Aquestes solucions no són noves en el català ja que precisament l’any 2000 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma ordinador portable (en anglès wearable computer) per referir-se a l’ordinador que pot integrar-se a la indumentària d’una persona.

En canvi, quan en el context comunicatiu d’aquest fenomen s’ha d’adjectivar formes com ara indumentària o complements, o encara més específicament ulleres, rellotge, braçalet o roba, no sembla que funcionin els adjectius portable i vestible, ja que estem parlant d’estris que ja es consideren una part de la vestimenta, i en canvi l’ús es decanta per utilitzar formes com ara tecnològic, connectat o fins i tot digital o intel•ligent, que aporten el complement semàntic necessari per fer entendre que es tracta de peces que incorporen prestacions tecnològiques avançades.

Aquesta fluctuació en la utilització d’adjectius que aporten la vinculació amb la tecnologia és recurrent en aquest llenguatge d’especialitat, ja que des de l’inici de l’encuny de neologismes en l’àmbit d’Internet i les noves tecnologies han esdevingut concurrents en molts contextos les formes electrònic, digital, virtual… totes lingüísticament adequades i amb matisos semàntics difícils de traçar en molts sintagmes: botiga electrònica/botiga virtual, tràmit electrònic/tràmit virtual/tràmit digital.

Recomanem doncs de prendre, d’entre els recursos lingüístics propis del català, el que més es pot adaptar a la voluntat comunicativa que volem transmetre en un context determinat.

La Terminologia bàsica dels dispositius mòbils

Què és una aplicació rupturista? Com en diem dels beacons en català? Què vol dir que el Whatsapp és un servei de missatgeria de lliure transmissió (OTT)? Com traduïm la tecnologia wearable? Feu ús dels punts d’accés Wi-Fi portàtils?

Amb motiu del Mobile World Congress 2014 (MWC), el TERMCAT continua en la línia de difondre àmpliament les alternatives catalanes als termes més utilitzats entre els usuaris de dispositius mòbils, en les empreses del sector i en els mitjans de comunicació, i publica la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils, que conté una cinquantena de termes relacionats amb els dispositius mòbils, amb la definició en català i equivalents en castellà, francès i anglès. Algunes fitxes també inclouen notes explicatives i il·lustracions.

El diccionari recull des de les denominacions més consolidades en l’ús (aplicació mòbil / app / apli, comunicació de camp proper / NFC, giny, pantalla multitàctil…) fins a propostes neològiques recents (balisa per a l’anglès beacon, compartició de xarxa per a tethering, interfície d’inici per a launcher o portable per a wearable). També es recullen en el diccionari, i complementàriament en el díptic il·lustrat en format de tauleta Gestos tàctils en dispositius mòbils, els gestos més freqüents en la navegació.

L’obra ha estat elaborada pel TERMCAT, institució adscrita al Departament de Cultura, amb la col·laboració d’altres organismes de la Generalitat de Catalunya: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de Presidència i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació.  Els usuaris d’aquesta terminologia també han pogut fer-hi valuoses aportacions des dels canals de diàleg oberts pel TERMCAT.

L’estand Catalonia i l’App Planet difondran exemplars impresos del díptic sobre gestos tàctils al Mobile World Congress.