#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

Els trols: de la mitologia nòrdica a les xarxes socials

trol

Fins no fa gaire, la paraula trol només s’associava en català als gegants i gnoms dels boscos dels contes nòrdics, i només amb aquest significat apareixia en els pocs diccionaris catalans en què es documentava. Twitter, però, ha posat de moda un altre significat de trol, ara derivat de l’anglès i vinculat a les xarxes socials.

En l’àmbit de les xarxes socials un trol és una persona que busca generar polèmica mitjançant la publicació deliberada de continguts provocatius o controvertits, generalment missatges, però també, segons el cas, fotografies, vídeos, etc. També s’anomena trol el contingut provocatiu o controvertit que un trol publica a internet. Tots dos sentits han esta normalitzats recentment pel Consell Supervisor.

En aquest cas, trol és una adaptació (a partir de la pronúncia original) de l’anglès troll, forma emparentada amb el verb de l’àmbit de la pesca to troll, que significa ‘pescar amb curricà’. La pesca amb curricà és una tècnica consistent a arrossegar un esquer des d’una embarcació en moviment. L’analogia semàntica entre tots dos conceptes prové, segons recullen algunes fonts, del fet que el trol d’internet també fa servir un esquer (un contingut polèmic) per arrossegar altres participants a entrar en la discussió i crear polèmica. També és possible que en l’adaptació al català hi hagi hagut influència del substantiu nòrdic trol, associat, en general, a personatges astuts i una mica facinerosos, com els trols d’internet.

De trol ha derivat el verb trolejar, també normalitzat pel Consell Supervisor, que significa atacar una persona (o un organisme o, també, un determinat contingut en línia) mitjançant la publicació a internet de continguts deliberadament provocatius o controvertits. Diem, per exemple, que algú ha trolejat tal persona o tal organisme, o les fotografies, o el missatge, de tal persona o de tal organisme. És un verb adequat, anàleg a altres verbs transitius catalans, com ara capitanejarpatronejarbotxinejar o tiranejar, que expressen una activitat que es duu a terme en qualitat d’allò que expressa el nucli sobre el qual es construeixen (de capità, de patró, de botxí i de tirà, en els casos anteriors, i de trol, en el cas de trolejar).

La forma *trol·lejar, amb ela geminada, que podria justificar-se a partir de l’etimologia de la denominació anglesa d’origen (és a dir, per les formes trollto troll i trolling), s’ha desestimat perquè trolejar ja és un derivat fet en català a partir del substantiu relacionat trol i, per tant, és innecessari recórrer al verb anglès. És el que s’ha fet, per exemple, en derivats com ara futbolístic, procedent de futbol, que al seu torn és una adaptació de l’anglès football.

Ben aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: infografia

Materials_Grafics_Multimedia

El #termedelasetmana que us proposem està adquirint progressivament més relleu en els àmbits de la comunicació i la informació, tant en els àmbits empresarials com en el sector públic i de serveis. Es tracta del terme infografia.

Una infografia és una representació gràfica de dades per mitjà de diverses tècniques que combinen il·lustració, taules o altres recursos més o menys interactius, que té la finalitat de comunicar informació de manera visual per a facilitar-ne la transmissió. El conjunt de tècniques que es fan servir per a crear aquestes representacions també rep el nom de infografia.

Les infografies són cada dia més utilitzades en els mitjans de comunicació i també en empreses i institucions a l’hora de presentar dades i resultats d’explotació, i fins i tot es fan servir com a suport de relats visuals de molt diversa mena.

Si en voleu veure alguns exemples, no cal que aneu gaire lluny: des del TERMCAT us oferim un ampli ventall d’infografies, que ens serveixen per a difondre terminologia dels àmbits més diversos (des dels drets humans a les curses populars, passant pels noms d’ocells, el cicle de l’aigua, el màrqueting digital, la taula periòdica dels elements, el manga, etc.). Us recomanem que doneu un cop d’ull a la nostra pàgina de materials gràfics i multimèdia: ben segur que hi trobareu algun producte que us cridarà l’atenció.

#termedelasetmana: hiperconnectivitat

hiperconnectivitat

De vegades sembla que les notícies, els missatges, els rumors, els mems i tota mena de comunicacions es multipliquin. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme hiperconnectivitat.

Es refereix a l’estat de connexió múltiple i continuada. Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per l’adjunció del prefix d’origen grec hiper– (‘ultra mesura’) a la base connectivitat, que al seu torn és una forma creada per derivació a partir de connectar.

Com que el primer sentit de connectar és, precisament, ‘establir un lligam estret entre coses de la mateixa natura’, confiem que la hiperconnectivitat serveixi si més no per millorar els nostres lligams. I si us queda curiositat per veure altres termes de la mateixa àrea, us convidem a consultar el Vocabulari de les xarxes socials, que acabem d’actualitzar amb aquest terme i altres com viralitat, identitat digital, ciberassetjament, voluntats digitals, etc.

Com s’anomena el rastre que deixem a internet?

Els navegadors que utilitzem deixen informació en els llocs web que visitem; les galetes (cookies) que acceptem recullen dades sobre el nostre comportament; els registres que duem a terme i en general les accions i els moviments que fem a internet donen pistes sobre la nostra activitat i les nostres preferències.

Aquest conjunt d’informació s’anomena petjada digital (en anglès, digital footprint), o rastre digital, i es refereix a les dades presents a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La petjada digital es relaciona amb la identitat digital, que és el conjunt de dades i d’informació també relatives a una persona, una empresa o un organisme que els representen a internet, i que han estat generades per aquests mateixos o per tercers. I també amb el dret a l’oblit digital, que permet a una persona exigir la retirada d’informació sobre la seva vida publicada a internet si demostra que li és perjudicial o ja no és pertinent.

Si voleu més informació sobre la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar aquesta infografia que hem publicat amb motiu de la recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de voluntats digitals.

Parlem amb els bots?

Bot

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca.

Més específicament, però, bot té un ús freqüent documentat recentment per a denominar el programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural. Per exemple, determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals. En aquest cas, també s’utilitzen les formes bot de conversa o assistent virtual.

La Generalitat ha posat en marxa recentment a Telegram el bot @Generalitat_Bot, que ofereix a la ciutadania informació sobre equipaments com ara centres sanitaris, farmàcies o comissaries propers i permet localitzar-los d’acord amb la ubicació de l’usuari (o la que s’indiqui expressament). Properament s’hi incorporaran altres funcionalitats com la predicció del temps per comarques.

Com anomenem en català els stickers que afegim a les fotografies o als missatges?

adhesiuEn català els anomenem adhesius, per analogia amb les etiquetes impreses, i amb aquesta denominació ens referim de manera genèrica a les icones que s’utilitzen en les plataformes de missatgeria instantània i en les xarxes socials amb diverses funcions, com ara decorar una fotografia o il·lustrar un missatge.

S’han popularitzat per l’ús que recentment  se’n fa a plataformes com ara Snapchat, Telegram o Twitter, que ha anunciat que també es podran utilitzar aviat en aquesta xarxa tant com a element decoratiu en les fotografies que es comparteixen com també amb una funció similar a la de les etiquetes, per resseguir les piulades sobre un tema concret.

Què és un maker i com es pot dir en català?

© iStock_demaerreUn maker és una persona que es dedica a idear i fabricar objectes, especialment tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals. Tot i l’ús estès de la forma anglesa, en català proposem dir-ne faedor | faedora. Es tracta de la proposta que va rebre més vots en l’enquesta que vam plantejar via Twitter sobre l’alternativa catalana possible per al manlleu anglès (la podeu consultar en aquest enllaç).

La forma faedor / faedora és adequada lingüísticament i semànticament. És un terme normatiu recollit amb el sentit genèric de ‘Persona que fa alguna cosa’. Etimològicament és un derivat del verb arcaic faer o faser ‘fer’, amb l’adjunció del sufix –dor (del llatí –tor, –toris, que indica agent o professió relacionat amb el verb corresponent). És un cas, doncs, de revitalització d’un terme propi que passa a designar un neologisme.

En alguns contextos en què maker s’utilitza com a aposició de substantius com ara cultura, moviment o espai, es pot optar també per altres formes en català com ara fem-ho: cultura (del) fem-ho, moviment fem-ho, etc.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: mem

Richard_DawkinsAquesta setmana es duu a terme la Setmana de l’Antropologia, i al TERMCAT ens ha fet pensar que podíem dedicar el nostre #termedelasetmana a un concepte clau en algunes teories antropològiques, que s’ha escampat molt més enllà dels àmbits més especialitzats: es tracta del terme mem.

Seguint les teories difoses per Richard Dawkins, un mem seria la unitat mínima de transmissió cultural, que actua en l’evolució cultural de manera comparable als gens en l’evolució biològica.

El concepte és objecte de controvèrsia científica, però pel que fa a la forma lingüística, es tracta d’una adaptació lliure del grec μίμημα (mimema, ‘imitació, imatge’), feta a propòsit perquè sembli un anàleg de l’anglès gene (‘gen’) i evoqui també altres termes amb la mateixa arrel etimològica (mimesi, mimètic, etc.).

A partir d’aquest origen antropològic, el terme ha experimentat una enorme difusió per a designar qualsevol element informatiu, generalment una imatge, una frase o un vídeo de to humorístic, generat a internet o en altres mitjans audiovisuals, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

Ja ho veieu: la propera vegada que us arribi un mem per correu electrònic, o pel Twitter o el Facebook, si no us fa gaire gràcia —cosa que sol passar—, sempre us podeu consolar reflexionant sobre el  fons antropològic del concepte.

#termedelasetmana: seguidor

El compte de Twitter del TERMCAT acaba d’arribar als 9.000 seguidors, i això ens dóna l’excusa perfecta per a destacar aquest terme, seguidor | seguidora, com a #termedelasetmana.

Un seguidor (en anglès, follower) és, com saben bé els usuaris de la xarxa Twitter i d’altres xarxes, un usuari que en segueix un altre, és a dir, que ha activat l’opció que li permet seguir-ne l’activitat i, en el cas concret de Twitter, llegir-ne les piulades i repiulades.

El compte de Twitter del TERMCAT s’ha convertit en una via privilegiada no sols de difusió de les propostes terminològiques, sinó també de plantejament i resolució de consultes i, fins i tot, ha esdevingut un motor d’iniciatives de participació en què els nostres seguidors s’han mostrat sempre actius i col·laboradors. Agraïm, doncs, les 9.000 mostres d’interès, que entenem com un compromís per continuar oferint continguts de qualitat que contribueixin a la promoció de la llengua catalana en tots els àmbits d’especialitat.