El nomadisme del segle XXI

nomada_coneixement_01

Durant el llarguíssim període de la prehistòria, la humanitat sencera va viure desplaçant-se a la recerca d’aliments i d’unes condicions més amables. O fugint de dents massa llargues i altres perills. Fins que l’agricultura i la delimitació creixent de fronteres i administracions van acabar deixant només uns pocs pobles que practiquin encara el nomadisme.

I ara que el nomadisme físic és residual, hi ha qui considera que tot just encetem l’època del nomadisme intel·lectual.

És a dir, el temps dels nòmades del coneixement, les persones innovadores, creatives, col·laboradores i hàbils amb la tecnologia digital que són capaces d’adaptar-se a nous reptes i a entorns laborals canviants. Aquells que, en comptes de quedar-se allà on són, tenen les eines i l’obertura mental necessàries per transitar constantment per una franja molt àmplia del món del coneixement.

Nòmada del coneixement és la forma proposada pel TERMCAT com a equivalent de knowmad, denominació creada per John Moravec el 2011 a partir de know (‘conèixer, saber’) i nomad (‘nòmada’). Es tracta d’una traducció transparent de l’original anglès, que també es documenta en castellà, francès i italià.

Què és la metodologia àgil?

metodologiaAgil

Els canvis tecnològics, la competència, les noves regulacions, etc. fan que cada vegada sigui més necessari respondre i adaptar-se ràpidament a l’entorn, reduir la complexitat dels processos de treball i augmentar la productivitat i l’èxit dels projectes a través de la innovació. Això és el que s’intenta aconseguir amb la metodologia àgil.

Tot i que el concepte va néixer fa més de 10 anys de mans de les grans empreses de desenvolupament de programari amb l’objectiu de corregir pràctiques poc productives en gestió de projectes, la digitalització ha fet que avui dia sigui aplicable a pràcticament qualsevol sector i tipus d’empresa que decideixi evolucionar cap a aquesta nova manera d’entendre tant els processos de treball com les relacions entre els membres dels equips.

Què la caracteritza?

  • La planificació temporal és rigorosa i en funció dels objectius.
  • Els projectes es “trossegen” en petites parts que s’han de completar i lliurar en poques setmanes i de manera continuada.
  • El conformen equips pluridisciplinaris que treballen junts durant tot el procés.
  • Els ajustaments i canvis, en qualsevol moment i fase del projecte, són dinàmics, efectius i poc traumàtics.
  • L’orientació i l’adaptació a les necessitats del client és constant.

Aprendibilitat o aprensibilitat: ens cal la learnability?

En realitat el que ens cal, sobretot, és la idea: és bo que els treballadors tinguin la capacitat d’adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i noves necessitats gràcies a la curiositat i a l’adquisició continuada d’habilitats i competències.

Perquè no hi ha un moment a partir del qual l’equipatge de coneixement ja ens permeti evolucionar indefinidament en el món laboral, sinó que és imprescindible anar-lo renovant. Tenir ganes i capacitat d’assimilar noves idees i noves metodologies. Saber moure’s, en definitiva, en escenaris inestables, perquè, seguint la societat, també l’empresa s’ha tornat mudable.

Ara bé, el que no ens cal és la forma anglesa. Si learnability s’ha creat a partir de to learn, per què no podem crear nosaltres aprendibilitat i aprensibilitat a partir del verb aprendre?

Es tracta de formes que es relacionen sense problemes amb el verb aprendre, igual que l’anglès learnablity respecte a to learn:

aprendibilitat és un derivat de aprendre (com vendible i atendible amb relació a vendre i atendre);

aprensibilitat és una forma presa de l’adjectiu llatí aprehensibilis (com comprensible, amb el verb comprendre).

No ens estranyem, doncs, si les empreses ens reclamen que demostrem la nostra aprendibilitat, o la nostra aprensibilitat, per més enorme que sigui el nostre coneixement avalat per un currículum tancat qui sap quan…

També val la pena saber que, al costat d’aquest significat que acabem de comentar, aprendiblilitat o aprensibilitat, com aprendible o aprensible, també s’utilitzen per a referir-se a productes informàtics o interfícies amb un disseny que permet familiaritzar-s’hi ràpidament, sense necessitat d’instruccions prèvies.

#termedelasetmana: incomoditat tèrmica

incomoditatTermica

És ben probable que us hagi passat més d’una vegada: vas amb la roba més fresca que tens, perquè fa molta calor, i quan entres a l’autobús, a l’oficina, al tren… desitjaries haver agafat l’anorac de plomes, els guants i la gorra de llana! O a l’inrevés: en ple mes de gener vas ben abrigat, perquè fa fred, i de sobte quan entres en els mateixos llocs l’escalfor excessiva fa que et faci nosa tota la roba que portes. Aquesta sensació tan coneguda té un terme específic que s’hi refereix, i és el nostre #termedelasetmana: és la incomoditat tèrmica.

Es defineix com la manca de confort provocada per l’alteració de factors ambientals com la temperatura i la humitat. Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu semànticament adequat a partir del significat dels seus components.

Hi ha un aspecte rellevant que cal tenir en compte: l’equivalent anglès del terme és thermal discomfort, i això comporta que en alguns textos es comenci a documentar el calc inadequat *disconfort tèrmic. En català es pot documentar la forma desconfort, com a antònim de confort, però el terme incomoditat tèrmica es considera més adequat, és paral·lel al que es documenta en altres llengües romàniques i té un ús més generalitzat en els textos especialitzats.

#termedelasetmana: conciliació de la vida laboral i familiar

conciliacio

Durant aquests dies es duu a terme la 5a Setmana dels Horaris, que impulsa especialment la Iniciativa per la Reforma Horària amb l’objectiu d’oferir espais per a l’exposició dels arguments a favor d’un repartiment més racional dels horaris i les millors estratègies per acostar-s’hi. Un dels termes clau en l’ampli argumentari a favor d’una reorganització dels horaris és el terme que us proposem com a #termedelasetmana: conciliació de la vida laboral i familiar.

Fa referència a la compatibilització més o menys equilibrada entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar. Per a això són determinants aspectes com ara aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones, replantejar els horaris i les jornades laborals, i fomentar una reorganització del temps de treball més flexible que pugui afavorir la vida laboral de les persones, a més de promoure serveis d’atenció a la vida diària, en particular serveis dedicats a la cura de criatures i de persones grans dependents.

La denominació més utilitzada en català per a referir-se a aquest concepte és conciliació de la vida laboral i familiar, però també es documenten altres formes que igualment són adequades lingüísticament, com ara conciliació de la vida familiar i laboral, conciliació de la vida personal i laboral, conciliació de la vida laboral i personal, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, conciliació de la vida laboral, personal i familiar o conciliació de la vida familiar, personal i laboral. En castellà, també es dona aquesta multiplicitat. En altres llengües, com ara el francès i l’anglès, la variació és menor.

Des del punt de vista lingüístic també es pot destacar que, tot i que el terme de què parlem sigui d’ús relativament recent, ja en llatí el mot conciliació (conciliatio) tenia el sentit de ‘acord, compatibilització’.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, al Cercaterm.

La responsabilitat social i els seus termes

responsabilitat_social

Durant la setmana del 14 de novembre se celebra la Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha l’interès de facilitar les eines que permetin implementar la responsabilitat social en tota mena d’entitats, i una bona manera de fer-ho és compartir la terminologia més adequada per a referir-se als conceptes propis d’aquest àmbit.

Es tracta de conceptes com ara accessibilitat universal, per una banda, o disseny universal, per una altra, que descriuen maneres de concebre els productes i serveis oferts. També són interessants els termes que es refereixen a maneres de fer o condicions, com ara comportament èticdesenvolupament sostenible (o creixement sostenible), diàleg socialdiligència degudaigualtat d’oportunitats i igualtat de gènere.

I per entendre l’abast del concepte de responsabilitat social, és rellevant tenir clars termes com ara cadena de valoresfera d’influènciaimpactepart interessada (sovint més conegut per la forma anglesa, stakeholder), rendició de comptessostenibilitat o transparència.

Tots aquests conceptes, i encara més, els trobareu reunits al Vocabulari de la responsabilitat social, una eina en línia que presenta els termes definits i amb els equivalents en castellà, anglès, francès i alemany, i amb algunes notes conceptuals molt aclaridores.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Què són els ADR en l’àmbit del dret?

Mediacio

En l’àmbit del dret, la sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution) correspon en català al terme resolució alternativa de conflictes, una forma genèrica que, per extensió, es refereix també als procediments de resolució en què no hi ha intervenció judicial.

Així, aquesta sigla és femenina quan designa pròpiament la resolució, però també s’utilitza sovint en masculí quan fa referència als procediments (per exemple, “La mediació és un ADR” o “Les ADR més habituals són l’arbitratge, la conciliació i la mediació”).

La mediació és, doncs, un dels ADR més habituals: un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d’una tercera persona (un mediador), amb l’objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències. L’objectiu de la mediació és evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos ja iniciats o reduir-ne l’abast.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: trastorn primari del son

trastorn_primari_del_son

La Setmana dels Horaris, vinculada a la iniciativa per a la reforma horària, arriba un any més per mirar de carregar-nos de raons per impulsar un canvi en els costums socials, laborals i personals. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana la forma trastorn primari del son.

Un dels molts beneficis que comportaria un canvi d’hàbits horaris és que ens permetria dormir més. Els estudis assenyalen que a Catalunya dormim de mitjana entre una i dues hores menys que a la majoria de països, i aquesta diferència pot arribar a les deu hores de menys setmanals en el cas dels adolescents.

El terme que destaquem fa referència precisament a una de les conseqüències que aquesta pèrdua d’hores de son pot arribar a comportar, i designa concretament el trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies. Potser val la pena recordar que en aquest context, el son és masculí (i en altres exemples com ara “la qualitat del son”, “un bon son”, “l’estudi del son”, “un son reparador”); en canvi, es fa servir en femení quan es refereix a les ganes de dormir (“tinc molta son”, “la son el fa posar de mal humor”).

Al marge d’evitar trastorns de la salut com el que avui destaquem, avançar l’horari de certes activitats tindrà avantatges també en l’àmbit educatiu, laboral, comercial, d’oci… Sembla que hi ha prou raons per anar impulsant iniciatives que permetin fer efectiu el canvi!

#termedelasetmana: horari flexible

Horari_FlexibleAquesta setmana té una presència especial en els mitjans de comunicació la iniciativa Reforma Horària, que duu a terme la Setmana dels Horaris, amb un conjunt d’actes ben divers. L’objectiu, segons el que es pot llegir al web del projecte, és assolir una distribució del temps més humana, entesa com una variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar, tenint en compte valors com ara l’austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat i la serenitat.

Des del TERMCAT ens afegim a la reflexió i us proposem com a #termedelasetmana el terme horari flexible. La distribució del temps que passem a la feina és un element clau entre els que s’han de considerar per aconseguir l’equilibri entre treball, oci, descans, dedicació familiar, etc. I l’horari flexible, és a dir, l’«Horari de treball en què el treballador pot escollir l’inici i el final de la seva jornada laboral, generalment respectant un període de presència obligatòria al centre de treball», sembla un instrument ben útil en tots els casos en què sigui possible.