Aprendibilitat o aprensibilitat: ens cal la learnability?

En realitat el que ens cal, sobretot, és la idea: és bo que els treballadors tinguin la capacitat d’adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i noves necessitats gràcies a la curiositat i a l’adquisició continuada d’habilitats i competències.

Perquè no hi ha un moment a partir del qual l’equipatge de coneixement ja ens permeti evolucionar indefinidament en el món laboral, sinó que és imprescindible anar-lo renovant. Tenir ganes i capacitat d’assimilar noves idees i noves metodologies. Saber moure’s, en definitiva, en escenaris inestables, perquè, seguint la societat, també l’empresa s’ha tornat mudable.

Ara bé, el que no ens cal és la forma anglesa. Si learnability s’ha creat a partir de to learn, per què no podem crear nosaltres aprendibilitat i aprensibilitat a partir del verb aprendre?

Es tracta de formes que es relacionen sense problemes amb el verb aprendre, igual que l’anglès learnablity respecte a to learn:

aprendibilitat és un derivat de aprendre (com vendible i atendible amb relació a vendre i atendre);

aprensibilitat és una forma presa de l’adjectiu llatí aprehensibilis (com comprensible, amb el verb comprendre).

No ens estranyem, doncs, si les empreses ens reclamen que demostrem la nostra aprendibilitat, o la nostra aprensibilitat, per més enorme que sigui el nostre coneixement avalat per un currículum tancat qui sap quan…

També val la pena saber que, al costat d’aquest significat que acabem de comentar, aprendiblilitat o aprensibilitat, com aprendible o aprensible, també s’utilitzen per a referir-se a productes informàtics o interfícies amb un disseny que permet familiaritzar-s’hi ràpidament, sense necessitat d’instruccions prèvies.

#termedelasetmana: incomoditat tèrmica

incomoditatTermica

És ben probable que us hagi passat més d’una vegada: vas amb la roba més fresca que tens, perquè fa molta calor, i quan entres a l’autobús, a l’oficina, al tren… desitjaries haver agafat l’anorac de plomes, els guants i la gorra de llana! O a l’inrevés: en ple mes de gener vas ben abrigat, perquè fa fred, i de sobte quan entres en els mateixos llocs l’escalfor excessiva fa que et faci nosa tota la roba que portes. Aquesta sensació tan coneguda té un terme específic que s’hi refereix, i és el nostre #termedelasetmana: és la incomoditat tèrmica.

Es defineix com la manca de confort provocada per l’alteració de factors ambientals com la temperatura i la humitat. Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu semànticament adequat a partir del significat dels seus components.

Hi ha un aspecte rellevant que cal tenir en compte: l’equivalent anglès del terme és thermal discomfort, i això comporta que en alguns textos es comenci a documentar el calc inadequat *disconfort tèrmic. En català es pot documentar la forma desconfort, com a antònim de confort, però el terme incomoditat tèrmica es considera més adequat, és paral·lel al que es documenta en altres llengües romàniques i té un ús més generalitzat en els textos especialitzats.

#termedelasetmana: conciliació de la vida laboral i familiar

conciliacio

Durant aquests dies es duu a terme la 5a Setmana dels Horaris, que impulsa especialment la Iniciativa per la Reforma Horària amb l’objectiu d’oferir espais per a l’exposició dels arguments a favor d’un repartiment més racional dels horaris i les millors estratègies per acostar-s’hi. Un dels termes clau en l’ampli argumentari a favor d’una reorganització dels horaris és el terme que us proposem com a #termedelasetmana: conciliació de la vida laboral i familiar.

Fa referència a la compatibilització més o menys equilibrada entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar. Per a això són determinants aspectes com ara aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones, replantejar els horaris i les jornades laborals, i fomentar una reorganització del temps de treball més flexible que pugui afavorir la vida laboral de les persones, a més de promoure serveis d’atenció a la vida diària, en particular serveis dedicats a la cura de criatures i de persones grans dependents.

La denominació més utilitzada en català per a referir-se a aquest concepte és conciliació de la vida laboral i familiar, però també es documenten altres formes que igualment són adequades lingüísticament, com ara conciliació de la vida familiar i laboral, conciliació de la vida personal i laboral, conciliació de la vida laboral i personal, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, conciliació de la vida laboral, personal i familiar o conciliació de la vida familiar, personal i laboral. En castellà, també es dona aquesta multiplicitat. En altres llengües, com ara el francès i l’anglès, la variació és menor.

Des del punt de vista lingüístic també es pot destacar que, tot i que el terme de què parlem sigui d’ús relativament recent, ja en llatí el mot conciliació (conciliatio) tenia el sentit de ‘acord, compatibilització’.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, al Cercaterm.

La responsabilitat social i els seus termes

responsabilitat_social

Durant la setmana del 14 de novembre se celebra la Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha l’interès de facilitar les eines que permetin implementar la responsabilitat social en tota mena d’entitats, i una bona manera de fer-ho és compartir la terminologia més adequada per a referir-se als conceptes propis d’aquest àmbit.

Es tracta de conceptes com ara accessibilitat universal, per una banda, o disseny universal, per una altra, que descriuen maneres de concebre els productes i serveis oferts. També són interessants els termes que es refereixen a maneres de fer o condicions, com ara comportament èticdesenvolupament sostenible (o creixement sostenible), diàleg socialdiligència degudaigualtat d’oportunitats i igualtat de gènere.

I per entendre l’abast del concepte de responsabilitat social, és rellevant tenir clars termes com ara cadena de valoresfera d’influènciaimpactepart interessada (sovint més conegut per la forma anglesa, stakeholder), rendició de comptessostenibilitat o transparència.

Tots aquests conceptes, i encara més, els trobareu reunits al Vocabulari de la responsabilitat social, una eina en línia que presenta els termes definits i amb els equivalents en castellà, anglès, francès i alemany, i amb algunes notes conceptuals molt aclaridores.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Què són els ADR en l’àmbit del dret?

Mediacio

En l’àmbit del dret, la sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution) correspon en català al terme resolució alternativa de conflictes, una forma genèrica que, per extensió, es refereix també als procediments de resolució en què no hi ha intervenció judicial.

Així, aquesta sigla és femenina quan designa pròpiament la resolució, però també s’utilitza sovint en masculí quan fa referència als procediments (per exemple, “La mediació és un ADR” o “Les ADR més habituals són l’arbitratge, la conciliació i la mediació”).

La mediació és, doncs, un dels ADR més habituals: un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d’una tercera persona (un mediador), amb l’objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències. L’objectiu de la mediació és evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos ja iniciats o reduir-ne l’abast.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: trastorn primari del son

trastorn_primari_del_son

La Setmana dels Horaris, vinculada a la iniciativa per a la reforma horària, arriba un any més per mirar de carregar-nos de raons per impulsar un canvi en els costums socials, laborals i personals. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana la forma trastorn primari del son.

Un dels molts beneficis que comportaria un canvi d’hàbits horaris és que ens permetria dormir més. Els estudis assenyalen que a Catalunya dormim de mitjana entre una i dues hores menys que a la majoria de països, i aquesta diferència pot arribar a les deu hores de menys setmanals en el cas dels adolescents.

El terme que destaquem fa referència precisament a una de les conseqüències que aquesta pèrdua d’hores de son pot arribar a comportar, i designa concretament el trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies. Potser val la pena recordar que en aquest context, el son és masculí (i en altres exemples com ara “la qualitat del son”, “un bon son”, “l’estudi del son”, “un son reparador”); en canvi, es fa servir en femení quan es refereix a les ganes de dormir (“tinc molta son”, “la son el fa posar de mal humor”).

Al marge d’evitar trastorns de la salut com el que avui destaquem, avançar l’horari de certes activitats tindrà avantatges també en l’àmbit educatiu, laboral, comercial, d’oci… Sembla que hi ha prou raons per anar impulsant iniciatives que permetin fer efectiu el canvi!

#termedelasetmana: horari flexible

Horari_FlexibleAquesta setmana té una presència especial en els mitjans de comunicació la iniciativa Reforma Horària, que duu a terme la Setmana dels Horaris, amb un conjunt d’actes ben divers. L’objectiu, segons el que es pot llegir al web del projecte, és assolir una distribució del temps més humana, entesa com una variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar, tenint en compte valors com ara l’austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat i la serenitat.

Des del TERMCAT ens afegim a la reflexió i us proposem com a #termedelasetmana el terme horari flexible. La distribució del temps que passem a la feina és un element clau entre els que s’han de considerar per aconseguir l’equilibri entre treball, oci, descans, dedicació familiar, etc. I l’horari flexible, és a dir, l’«Horari de treball en què el treballador pot escollir l’inici i el final de la seva jornada laboral, generalment respectant un període de presència obligatòria al centre de treball», sembla un instrument ben útil en tots els casos en què sigui possible.

Què és un pannier? Com es diu en català?

©Pixabay_kaicho20
©Pixabay_kaicho20

Des de fa poc alguns mitjans de comunicació s’han començat a fer ressò d’una nova figura relacionada amb el món de la restauració i l’hoteleria, que es difon amb el nom de pannier.

Fa referència a la persona especialista en pa que en un establiment, generalment un restaurant, suggereix el tipus de pa més adequat segons cada plat i cada situació, el punt òptim de consum i la presentació més pertinent. No s’ha de confondre el pannier amb el forner: el forner s’encarrega de l’elaboració del pa, mentre que el pannier s’ocupa dels aspectes vinculats amb el consum i la presentació del pa.

Però d’on ve pannier? És una forma pròpia o un manlleu d’una altra llengua? Està ben format pannier en català?

El substantiu pannier és un derivat de pa. Si s’hagués creat amb recursos del català, però, el resultat no hauria estat pannier, sinó paner | panera, amb una sola ena (com panada, panera o panarra, també derivats de pa) i amb el sufix -er, -era, molt productiu en la formació de noms d’oficis (com a arrosser | arrossera, barreter | barretera, fuster | fustera, etc.). No s’ha de confondre la i de pannier amb la i prèvia al sufix de substantius catalans com ara cirier, especier, joier, linier, navilier o remeier, en què aquesta vocal prové de l’arrel del mot del qual deriven (ciri, espècia, joia, línia, navili i remei, respectivament); pa no té cap i que calgui mantenir en els derivats.

En realitat, pannier és un fals manlleu del francès; és a dir, no és francès (en francès existeix panier, que en català equival a ‘cistell’ o ‘panera’, segons el cas, i pa és pain, que donaria, en tot cas, *painier), però s’assembla formalment a altres substantius francesos incorporats al català, com ara sommelier (la persona que s’encarrega de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en els grans restaurants) o, fora de l’àmbit de la restauració, brigadier, canotier, crupier, lutier o palier.

El fet que tinguem sommelier i que el francès sigui una llengua històricament molt prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia deu haver tingut a veure en la creació de pannier que han fet els professionals com a denominació d’aquest nou ofici, que, com heu vist, és preferible denominar amb la forma paner | panera.

#termedelasetmana: sostre de vidre

©iStock_Meriel Jane WaissmanArran del Dia Internacional de les Dones, que s’ha commemorat arreu del món aquest diumenge 8 de març, ha estat objecte de comentari en notícies, reportatges i entrevistes el #termedelasetmana que avui us proposem: el terme sostre de vidre.

Amb aquesta expressió es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

Es tracta d’un terme creat per metàfora, un procés de creació força productiu especialment en àmbits com les ciències socials, que juga amb el fet que sovint aquestes limitacions no són expresses, clares o evidents, sinó que costa d’identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, en què trobareu la definició i també els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.