És adequat referir-se a la protecció de dades amb les formes securització o segurització?

proteccio_dades2

Les formes *securització o *segurització no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l’anglès securisation.

En català, el terme adequat corresponent és simplement protecció de dades, que es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per a evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les. El terme és d’ús habitual en l’àmbit de la ciberseguretat, el comerç electrònic o l’administració electrònica.

A banda del substantiu, sovint s’utilitzen també els verbs, *securitzar i *seguritzar, en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels participis dels verbs. Per exemple, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d’aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

Com diem en català machine learning i deep learning?

tecnologia

Tot i remuntar-se a la dècada dels anys 50, la intel·ligència artificial torna a estar d’actualitat per la rellevància d’usos com les tècniques de reconeixement de veu i d’imatge, la traducció i la conducció automàtiques o la mateixa predicció de paraules del teclat dels nostres telèfons mòbils.

En aquest àmbit, destaquen sobretot dos conceptes relacionats entre ells però amb matisos diferenciats. L’aprenentatge automàtic (en anglès, machine learning) treballa sobre grans volums de dades, identifica patrons de comportament i, sobre aquesta base, prediu i suggereix comportaments futurs. A través de l’anàlisi, el disseny i el desenvolupament d’algorismes i tècniques es permet que les màquines evolucionin i millorin el seu comportament a partir de l’estudi d’aquests patrons i d’experiències pròpies.

L’aprenentatge profund (deep learning), en canvi, pretén que les màquines “aprenguin” i “pensin” de manera més independent i abstracta i de la mateixa manera que ho faria el cervell humà. Els algoritmes que en aquest cas es desenvolupen funcionen a través d’un sistema per capes que simulen el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del nostre cervell.

(Apunt publicat originalment al diari digital ViaEmpresa.)

#termedelasetmana: intel·ligència artificial

intelligenciaArtificial

Aquesta setmana arriba el GameLab, un congrés internacional dedicat especialment als videojocs i a l’oci interactiu. Us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que de segur es faran servir durant el congrés: el terme intel·ligència artificial.

Es tracta d’un concepte amb una presència cada vegada més important en l’àmbit tecnològic, que es refereix a la capacitat de desenvolupament d’algorismes que permeten als sistemes informàtics percebre el seu entorn lògic i prendre decisions per maximitzar les seves possibilitats d’èxit en una o més tasques. D’aquesta manera, els sistemes artificials adquireixen la capacitat de simular comportaments humans, com ara el raonament, l’aprenentatge o el processament i la interpretació d’estímuls sensorials.

Es tracta d’una forma descriptiva, basada en l’especialització del sentit que té la base intel·ligència en la llengua general i amb l’adjectivació que indica el camp d’aplicació.

Com en molts altres termes de l’àmbit tecnològic, també s’ha creat la sigla corresponent, IA, que com totes les sigles s’escriu en majúscules i sense punts entre les lletres. En força contextos es pot documentar la forma AI, que prové de l’equivalent anglès artificial intelligence.

Si us interessa el món dels videojocs i de l’oci interactiu, us interessarà també la Terminologia dels videojocs, amb prop de tres-cents termes amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany. L’obra es fruit d’un treball de col·laboració entre terminòlegs i especialistes del sector.

Alerta de phishing! Com en diem en català?

pescaDeCredencials

Pesca de credencials és l’alternativa a l’anglès phishing. Es tracta de la pràctica consistent a enviar correus electrònics, generalment de manera indiscriminada, suplantant la identitat d’una entitat financera o d’una altra organització amb l’objectiu d’obtenir informació personal dels destinataris que pugui ser utilitzada posteriorment amb finalitats fraudulentes.

Els correus electrònics insten els destinataris a clicar sobre enllaços que, aparentment, menen a la pàgina web de l’entitat que se suplanta, però que en realitat porten a pàgines fraudulentes des d’on es poden robar noms d’usuari i contrasenyes, números de targetes de crèdit, etc.

La denominació catalana pesca de credencials està formada amb la base pesca, que és el calc de la forma anglesa phishing (deformació argòtica de fishing ‘acció de pescar’). I, per precisar el significat de la metàfora, incorpora l’esment a les dades credencials, que són cadascuna de les dades de control que permeten identificar i autenticar un usuari i donar-li accés al sistema d’acord amb els permisos que té assignats, habitualment, la combinació de nom d’usuari i contrasenya. En alguns casos la forma pesca de credencials es pot reduir a pesca perquè el context ja ho fa evident.

En anglès, també s’ha creat el terme relacionat smishing, per referir-se a la pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l’enviament de missatges SMS. En català, l’anomenem pesca per SMS.

Si teniu interès amb la terminologia vinculada a la seguretat informàtica, podeu consultar la Terminologia de la ciberseguretat, que recull 260 termes amb definicions i equivalents en castellà, anglès i francès.

#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.

 

#termedelasetmana: reproducció en continu

 

Reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a la forma anglesa streaming, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

Aquesta tècnica s’esmenta en diversos contextos d’ús (retransmissió en directe d’esdeveniments, consum de continguts multimèdia en plataformes web…) i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Així, la denominació més tècnica és reproducció en continu (que fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts), però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe.

Què són les fintech? Com s’han d’anomenar en català?

 

El sector financer, com tots els altres sectors econòmics de la societat, s’ha vist obligat a introduir l’ús de les noves tecnologies per conquerir un públic jove que és nadiu digital, que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat i que adopta amb rapidesa els nous serveis.

Amb el terme anglès fintech, format per la truncació de les paraules angleses finance i technology, es coneix el que en català es diu tecnologies financeres.

Les tecnologies financeres són el conjunt de les tecnologies digitals que s’utilitzen per a millorar els serveis financers i bancaris. S’han constituït com un nou sector econòmic clarament emergent dintre del món financer i han fet aparèixer les anomenades empreses de tecnologies financeres, el model de negoci de les quals es basa a oferir productes i serveis financers innovadors i alternatius als que ofereixen les entitats financeres tradicionals.

Aquestes empreses  treballen per a sectors econòmics diversos, com ara la banca, el transport, l’hoteleria o la restauració. Els serveis que ofereixen inclouen, per exemple, serveis d’ajuda digital a empreses emergents (start-ups), serveis bancaris com la banca electrònica o la moneda virtual, nous tipus de pagament com el de la targeta sense contacte gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper, o de finançament com el finançament col·lectiu.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm i el vídeo sobre el terme.

Crics, clocs, clics!: què és una granja de clics?

granja_de_clics

Feta la llei feta la trampa. Els negocis i internet: el màrqueting digital, el pagament per clic, els m’agrada, els seguidors, els pescaclics… Com que tot això de la publicitat a internet mou molts diners, també hi ha empreses que s’han mogut i han creat o patrocinat granges de clics.

Una granja de clics és un lloc físic en què treballadors mal pagats proveïts de telèfons mòbils i de diverses targetes SIM es dediquen a fer clics en enllaços, navegar per webs durant una estona, subscriure’s a butlletins, seguir determinats comptes de Twitter, de Facebook, d’Instagram, de manera que semblin usuaris normals i corrents que van navegant per la xarxa, amb l’objectiu fraudulent d’augmentar el nombre de clics, de visites, de m’agrada, etc. Això fa que sigui difícil detectar-ho amb els filtres automàtics que detecten bots, per exemple, perquè actuen com a usuaris legítims de la xarxa.

Aquestes granges estan localitzades generalment en països en vies de desenvolupament, com ara l’Índia, la Xina, les Filipines o Bangla Desh. Els empresaris d’aquestes granges de clics aprofiten la precarietat laboral d’aquests països. S’ha sabut, per exemple, que els treballadors guanyen un euro per cada mil m’agrada o per cada mil perfils de Twitter de què es fan seguidors.

Granja de clics és la denominació catalana creada per paral·lelisme a la forma original anglesa, click farm, igual com han fet llengües del nostre entorn com el castellà (granja de clics) o el francès (ferme à clics).

Així, doncs, sapigueu ser crítics quan navegueu per les xarxes i no us deixeu enlluernar.

Trobareu tots aquests termes al Cercaterm.

Hem d’escriure wifiWi-Fi?

 

 

Podem escriure totes dues formes segons a què ens vulguem referir.

En l’àmbit especialitzat de les telecomunicacions cal mantenir la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules, quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil basada en l’estàndard IEEE 802.11. Així ho recomanen els especialistes de l’àmbit de les telecomunicacions, perquè és la forma utilitzada internacionalment. Convé tenir present que Wi-Fi prové de la marca comercial de la Wi-Fi Alliance, organització sense ànim de lucre que promou la tecnologia Wi-Fi, i que la forma és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fil’).

Podem escriure wifi, en canvi, amb minúscula i sense guionet, quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. El motiu és que en aquest cas es considera un mot de la llengua general, una lexicalització de Wi-Fi que es documenta també en altres llengües com el francès i el castellà, que la recullen ja en les seves fonts lexicogràfiques de referència.

En català, el gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi, tal com passa en espanyol i italià.

Podeu consultar al Cercaterm les fitxes terminològiques, amb definicions i equivalents.

#termedelasetmana: telemàtica

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.