#termedelasetmana: empresa emergent

empresa emergent_Heisenberg MediaAquesta setmana, concretament el dia 17 de maig, se celebra el Dia Mundial d’Internet, que aquest any es vol centrar, entre altres aspectes, en la importància creixent de les empreses que basen la seva activitat en el potencial d’internet i de la tecnologia. En anglès s’hi refereixen amb la forma start-up i, en català, la forma proposada és el nostre #termedelasetmana: empresa emergent.

Amb aquest terme es designen les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.

Com sol passar amb la terminologia d’aquest àmbit, la internacionalització i el prestigi de la llengua fan que sovint es faci servir la forma anglesa, però la forma catalana resulta molt transparent i adequada des del punt de vista semàntic. Us animem a fer-la servir per a generalitzar-ne progressivament l’ús.

Què és un maker i com es pot dir en català?

© iStock_demaerreUn maker és una persona que es dedica a idear i fabricar objectes, especialment tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals. Tot i l’ús estès de la forma anglesa, en català proposem dir-ne faedor | faedora. Es tracta de la proposta que va rebre més vots en l’enquesta que vam plantejar via Twitter sobre l’alternativa catalana possible per al manlleu anglès (la podeu consultar en aquest enllaç).

La forma faedor / faedora és adequada lingüísticament i semànticament. És un terme normatiu recollit amb el sentit genèric de ‘Persona que fa alguna cosa’. Etimològicament és un derivat del verb arcaic faer o faser ‘fer’, amb l’adjunció del sufix –dor (del llatí –tor, –toris, que indica agent o professió relacionat amb el verb corresponent). És un cas, doncs, de revitalització d’un terme propi que passa a designar un neologisme.

En alguns contextos en què maker s’utilitza com a aposició de substantius com ara cultura, moviment o espai, es pot optar també per altres formes en català com ara fem-ho: cultura (del) fem-ho, moviment fem-ho, etc.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm.

Què és el web mining i com es diu en català?

© iStock_Enzazo
© iStock_Enzazo

La forma anglesa web mining correspon en català a mineria web: és la tècnica informàtica de mineria de dades aplicada específicament a extreure informació del contingut de pàgines web, de la seva estructura de relacions i enllaços i dels registres de navegació dels usuaris.

El terme més genèric que hi està estretament relacionat, tant per la denominació com pel concepte que designa, és mineria de dades (en anglès, data mining), la tècnica que consisteix a analitzar un gran volum d’informació emmagatzemada en diferents bases de dades a fi de deduir patrons de coneixement que puguin generar aplicacions pràctiques.

En la forma mineria web, el terme web s’utilitza com a complement en aposició com en altres casos formats de manera paral·lela, com ara bibliografia web, lloc web, disseny web, aplicació web, càmera web, canal web, mercat web, trànsit web, etc., i especialment analítica web (en anglès web analytics o web metrics), molt relacionat també semànticament amb mineria web perquè es refereix a la tècnica consistent a recollir, mesurar i analitzar les dades corresponents als accessos a un lloc web amb l’objectiu de conèixer els usos i el rendiment d’aquest lloc.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.

#termedelasetmana: grafè

© iStock_Bumbasor
© iStock_Bumbasor

Aquesta setmana ve marcada per la celebració del Mobile World Congress 2016 a Barcelona. El #termedelasetmana que us proposem sembla que està cridat, segons algunes veus, a esdevenir un dels conceptes clau en el desenvolupament de la tecnologia dels propers anys. Es tracta del terme grafè, que ja havíem destacat temps enrere.

El grafè és un material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons, el qual presenta un conjunt de propietats físiques molt interessants i ha esdevingut un camp de proves extraordinari en terrenys com la nanotecnologia.

La denominació grafè està formada per la base graf(it) (perquè el grafè es pot obtenir per exfoliació del grafit) i el sufix –è designador d’hidrocarburs, paral·lelament a formes com ara alquè (de alcohol + –è) i etilè (de etil + –è).

Mentre esperem descobrir quines novetats ens proporcionarà l’estudi i l’ús del grafè, de moment us convidem a visitar-ne la fitxa terminològica corresponent, en què veureu els equivalents en altres llengües, la definició i altres detalls.

Què és un gif animat?

Exemple de gif animat
Exemple de gif animat

Un gif animat és un vídeo curt fet a partir d’imatges comprimides en format GIF que pot penjar-se en algunes plataformes socials i que s’activa automàticament, sense que l’usuari en demani la visualització (en podeu veure un exemple en la il·lustració d’aquest mateix apunt). Habitualment es penja en plataformes com Google Plus, Tumblr, Twitter i Facebook.

La forma gif és una lexicalització de la sigla GIF, referida a la denominació anglesa graphics interchange format, en català format d’intercanvi de gràfics. Es tracta d’un tipus de format de compressió d’imatges gràfiques de 8 bits en color, que és un mode de compressió sense pèrdues que permet aconseguir factors de compressió de 2:1. La forma gif s’utilitza també per a denominar els fitxers guardats en aquest format. La pronúncia més habitual entre els especialistes és amb la g velar (com si fos escrit “guif”).

#termedelasetmana: robòtica educativa

Del 23 al 29 de novembre es duu a terme la Setmana Europea de la Robòtica. Si vau assistir a l’acte de celebració dels 30 anys del TERMCAT, recordareu que l’expert en robòtica Pau Nin, a part de presentar-nos un parell de robots molt simpàtics, ens va proposar d’afegir al Cercaterm el terme robòtica educativa. Li hem fet cas, i ja hi podeu trobar aquest terme: a més, aquests dies en fem el nostre #termedelasetmana.

La robòtica educativa és el sistema d’aprenentatge interdisciplinari que fa ús de robots com a fil conductor transversal per a potenciar el desenvolupament d’habilitats i competències en els alumnes.

Si voleu recordar la intervenció de Pau Nin, podeu veure el vídeo de l’acte de celebració del nostre aniversari. Els robots els trobareu a partir del minut 8.30, però no cal dir que us recomanem que vegeu el vídeo complet. Hi ha sorpreses de tota mena, que demostren que la terminologia és present en tots els àmbits del coneixement.

#termedelasetmana: ciutat intel·ligent

CC ISA Internationales Stadtbauatelier
CC ISA Internationales Stadtbauatelier

Del 17 al 19 de novembre es duu a terme a Barcelona l’Smart City Expo World Congress, una trobada que reuneix un nombre rellevant d’especialistes i de col·lectius interessats en el que us proposem com a #termedelasetmana: la ciutat intel·ligent.

Les ciutats intel·ligents són les que estan dotades de mecanismes basats en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.

El concepte es difon sovint per mitjà de la forma anglesa smart city. La forma catalana, tanmateix, també té un ús prou general, i segueix el paral·lelisme d’altres termes com ara telèfon intel·ligent, targeta intel·ligent, edifici intel·ligent, etc.

Per a més detalls sobre aquest recurs de formació de termes, vegeu també l’Apunt terminològic que hi vam dedicar, i la fitxa de criteri corresponent.

Com es pot dir premium en català?

Es pot optar per l’adaptació gràfica prèmium (forma adjectiva invariable: “una subscripció prèmium”, “uns serveis prèmium”) o bé per alternatives catalanes com ara especial, superior, preferent, prioritari, etc. La tria d’una opció o d’una altra depèn del context concret, de la intenció del text, del registre, de la situació comunicativa, etc., i, en últim terme, de la voluntat de l’autor del text.

El mot prèmium es fa servir per a descriure un servei o un producte de característiques especials o de qualitat superior a la mitjana. Ha estat probablement vehiculat a través de l’anglès, que ja el recull com a forma adjectiva en les fonts lexicogràfiques generals en aquesta llengua, aplicat a un producte o servei que té ‘a high or extra value’ (un valor alt o extraordinari). Es tracta d’una paraula procedent del llatí praemium, que vol dir ‘recompensa’, ‘avantatge’, ‘prerrogativa’.

En català, com en altres llengües, se n’ha estès recentment l’ús acompanyant substantius com ara contingut (especialment en referència a continguts digitals consultables en pàgines web), compte (en un banc o caixa), targeta (financera), usuari (d’una aplicació, d’un programa), etc.

#termedelasetmana: vehicle tot camí

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Saló Internacional de l’Automòbil, un aparador de primer ordre perquè les marques de vehicles exposin les seves novetats. Un dels segments que està creixent en vendes i en interès dels fabricants és el dels vehicles que protagonitzen el nostre #termedelasetmana: els vehicles tot camí.

Un vehicle tot camí és un automòbil amb una carrosseria similar a la d’un vehicle tot terreny, sovint proveït de quatre rodes motrius però sense reductora, que ha estat ideat per a poder circular per asfalt i també per camins accidentats. Normalment la denominació es redueix a tot camí (“un tot camí”) com es fa en el cas de vehicle tot terreny, que se sol reduir a tot terreny (“un tot terreny”). És molt habitual referir-se a aquesta mena de vehicles amb la sigla SUV, que prové de l’anglès sport utility vehicle.

Convé tenir en compte, però, que no és el mateix un vehicle tot camí que un vehicle multisegment (en anglès, crossover). Els vehicles multisegment són automòbils que combinen elements propis de vehicles de segments diferents, és a dir, que combinen elements de vehicle tot camí i de berlina, o de vehicle tot camí i de cupè, o de monovolum i de berlina.

Si visiteu el Saló de l’Automòbil, doncs, podreu referir-vos amb tota precisió al tipus de vehicle que us interessi, i ho podreu fer amb la terminologia adequada.

#termedelasetmana: internet de les coses

©Flickr_wilgengebroedAquesta setmana Barcelona acull un cop més el Congrés Internacional de Telefonia Mòbil més important del món, el #MWC15.

En aquesta nova edició l’atenció s’ha posat en els canvis que està provocant la interconnexió i la comunicació entre els objectes de la vida quotidiana a través d’internet. Si hi ha un terme que sigui clau en aquest nou paradigma, és sens dubte internet de les coses, i per això l’hem triat com a #termedelasetmana.

La internet de les coses proposa, com a visió tecnològica de futur, la possibilitat de poder connectar, a través d’internet, objectes habituals de la nostra vida quotidiana (electrodomèstics, vehicles, ginys i sensors, per exemple) de manera que les dades que aquests objectes generen fruit del seu funcionament (com ara consums elèctrics o trajectòries de desplaçament) puguin, en ser transmeses i analitzades, convertir-se en informació i coneixement útil per a l’usuari i la comunitat.

En termes generals, una sola persona està envoltada de dotzenes d’objectes potencialment connectables. Un dels reptes tecnològics que la internet de les coses planteja és l’adaptació i la modificació de l’actual sistema d’assignació d’identificadors a internet, ja que el sistema actual no és suficient per a sostenir la futura demanda; per tant, s’haurà d’esperar probablement a la propera generació perquè aquest fenomen sigui tangible a més de ser digital.

Us convidem a consultar aquest terme al Cercaterm i molts altres termes relacionats amb aquest àmbit a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils i a la Terminologia de màrqueting digital, que inclourà properament nous termes com lead nurturing, influencer i growth hacking, en una segona edició. Aquestes són algunes de les propostes que els usuaris ens han fet arribar pel Twitter. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres propostes amb l’etiqueta #màrquetingdigital.