Què és el poliamor?

poliamor

El poliamor és una relació afectiva i sexual entre més de dues persones que prèviament és acordada, compartida i consentida per tots els membres que en formen part. També es fa servir la forma poliamorós com a adjectiu o substantiu en referència a una persona que té aquesta relació.

Des del punt de vista lingüístic aquest terme és el resultat de l’adjunció del prefix poli-, del grec polýs, que significa ‘molts’, al substantiu amor.

Si el tema us interessa, podeu posar a prova els vostres coneixements sobre noves pràctiques eròtiques en aquest test que vam elaborar amb la revista Time Out Barcelona. Properament també podreu consultar el Diccionari d’erotisme que estem preparant amb la col·laboració d’aquesta revista i altres experts del sector. Algunes de les noves pràctiques i tendències sexuals que hi sortiran les hem avançat en el programa Les mil i una nits de Catalunya Ràdio. Descobriu-les!

Contraban i tràfic de persones

Prou_trafic_essers_humans

Malauradament, al 2017 encara hi ha esclaus al món, i molt a prop de casa. Persones que són tractades com a mercaderia. Xarxes de crim organitzat a escala mundial que s’enriqueixen aprofitant-se de la vulnerabilitat, de les situacions de necessitat, de la pobresa, de la violència, de la guerra. Es fa difícil escriure sense un nus a l’estómac que hi ha persones que són víctimes de xarxes de tràfic d’éssers humans, una de les violacions dels drets humans més terribles que hi ha, o de xarxes de contraban de persones. És un fenomen que s’agreuja cada dia.

El novembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. Encara no un mes després (12-15 de desembre) es va celebrar una conferència d’alt nivell polític a Palerm en què els estats membres van ratificar-la. Els estats també van poder signar els tres protocols que la complementaven: el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic d’éssers humans, especialment dones i canalla; el Protocol contra el contraban de persones per terra, mar i aire, i el Protocol contra la fabricació il·lícita i el tràfic d’armes, les seves parts i components i munició. En els protocols de Palerm queden definits els termes tràfic d’éssers humans i contraban d’éssers humans, que aviat s’incorporaran a la Neoloteca.

El tràfic d’éssers humans o tràfic de persones és l’acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. L’explotació de les víctimes del tràfic d’éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d’òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. Les denominacions catalanes són paral·leles a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons. En castellà, es coneix com a trata de seres humanos o trata de personas; en francès, com a traite des êtres humains o traite de personnes.

Les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones són també calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, respectivament, i fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. En castellà, es coneix com a tráfico de personas; en francès, com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.

Es pot dir establishment en català?

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

És adequat parlar de emergència habitacional?

emergencia-d-habitatgeDes de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Habitacional és un adjectiu que s’ha creat amb l’adjunció del sufix –al —que aporta un valor de ‘relatiu a’— al substantiu habitació, que té el sentit de ‘acció d’habitar’ i, més freqüentment, de ‘cambra’ o ‘habitacle’. En aquest cas, doncs, no és prou ajustat semànticament, i és més precís fer servir el substantiu habitatge (segons el diccionari normatiu, ‘casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi’).

Què és un maker i com es pot dir en català?

© iStock_demaerreUn maker és una persona que es dedica a idear i fabricar objectes, especialment tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals. Tot i l’ús estès de la forma anglesa, en català proposem dir-ne faedor | faedora. Es tracta de la proposta que va rebre més vots en l’enquesta que vam plantejar via Twitter sobre l’alternativa catalana possible per al manlleu anglès (la podeu consultar en aquest enllaç).

La forma faedor / faedora és adequada lingüísticament i semànticament. És un terme normatiu recollit amb el sentit genèric de ‘Persona que fa alguna cosa’. Etimològicament és un derivat del verb arcaic faer o faser ‘fer’, amb l’adjunció del sufix –dor (del llatí –tor, –toris, que indica agent o professió relacionat amb el verb corresponent). És un cas, doncs, de revitalització d’un terme propi que passa a designar un neologisme.

En alguns contextos en què maker s’utilitza com a aposició de substantius com ara cultura, moviment o espai, es pot optar també per altres formes en català com ara fem-ho: cultura (del) fem-ho, moviment fem-ho, etc.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: perspectiva de gènere

PerspectivaGenereEl dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa i destaquem com a #termedelasetmana la perspectiva de gènere.

Aquest terme fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin resoldre les desigualtats.

Aquest terme està molt relacionat amb els termes transversalitat de gènere i transversalització de gènere, que sovint són més reconeguts a partir de la forma anglesa gender mainstreaming. Hi vam dedicar una Finestra neològica, on trobareu més detalls sobre els usos adequats d’aquestes formes.

Confiem que al costat de l’ús i la generalització d’aquests termes hi hagi uns canvis reals i efectius de mentalitat i de maneres de fer.

#termedelasetmana: ciutat intel·ligent

CC ISA Internationales Stadtbauatelier
CC ISA Internationales Stadtbauatelier

Del 17 al 19 de novembre es duu a terme a Barcelona l’Smart City Expo World Congress, una trobada que reuneix un nombre rellevant d’especialistes i de col·lectius interessats en el que us proposem com a #termedelasetmana: la ciutat intel·ligent.

Les ciutats intel·ligents són les que estan dotades de mecanismes basats en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.

El concepte es difon sovint per mitjà de la forma anglesa smart city. La forma catalana, tanmateix, també té un ús prou general, i segueix el paral·lelisme d’altres termes com ara telèfon intel·ligent, targeta intel·ligent, edifici intel·ligent, etc.

Per a més detalls sobre aquest recurs de formació de termes, vegeu també l’Apunt terminològic que hi vam dedicar, i la fitxa de criteri corresponent.

Què és el flexitarianisme?

El terme flexitarianisme designa el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix. A vegades també s’anomena semivegetarianisme. S’utilitzen també les formes flexitarià / flexitariana per a referir-se a la persona que segueix aquest règim.

El concepte implica una actitud flexible en relació amb l’alimentació i sovint, com els altres termes del mateix àmbit (veganisme, vegetarianisme, etc.), està relacionat amb un estil de vida determinat amb connotacions socials, culturals i ètiques.

El terme és un acrònim format per la truncació dels mots flexi(ble) i (vege)tarianisme o (vege)tarià, creat de manera paral·lela al que han fet altres llengües com l’anglès, flexitarianism i flexitarian, el francès, flexitarisme i flexitarien / flexitarienne, o el castellà, flexitarianismo i flexitariano / flexitariana.

El príncep Carles d’Anglaterra és un lobbista o un lobista?

La forma adequada en català d’aquest terme és lobbista, amb dues b perquè està format a partir de lobby. El terme lobbista vol dir ‘membre d’un lobby’ i lobby és un manlleu anglès normalitzat en català amb aquesta forma per a designar un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos.

Un cop introduït i acceptat el manlleu en un sistema lingüístic, adopta en general les característiques morfològiques de la llengua d’arribada. En aquest cas, el terme lobby fa el plural lobbys, seguint les normes morfològiques pròpies regulars del català per a la flexió de plural.

El terme permet, a més, la creació de derivats com ara lobbista i lobbisme (‘Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby per persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos o sense lesionar-los’). La y de la forma original cau pel contacte amb la vocal inicial dels sufixos –ista, –isme.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes i de la flexió de plural dels manlleus al Cercaterm.

#termedelasetmana: terra enganxós

La metàfora, tan utilitzada i fins i tot reivindicada per poetes com Neruda, és també un dels recursos més utilitzats en la creació de terminologia. Es tracta de fer servir un mot o una expressió que literalment vol dir una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.

És el cas del #termedelasetmana que avui destaquem: terra enganxós. El terme no fa referència al seu sentit literal, sinó a la imatge que transmet. Amb l’expressió terra enganxós es designa la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s’associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.

És un terme creat recentment, amb equivalents formats paral·lelament en castellà (suelo pegajoso) i en anglès (sticky floor), molt relacionat conceptualment amb un altre terme creat també per metàfora i que vam destacar no fa gaires setmanes: sostre de vidre. Són dues maneres diferents d’expressar una realitat encara massa present.