#termedelasetmana: ciutat intel·ligent

CC ISA Internationales Stadtbauatelier
CC ISA Internationales Stadtbauatelier

Del 17 al 19 de novembre es duu a terme a Barcelona l’Smart City Expo World Congress, una trobada que reuneix un nombre rellevant d’especialistes i de col·lectius interessats en el que us proposem com a #termedelasetmana: la ciutat intel·ligent.

Les ciutats intel·ligents són les que estan dotades de mecanismes basats en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.

El concepte es difon sovint per mitjà de la forma anglesa smart city. La forma catalana, tanmateix, també té un ús prou general, i segueix el paral·lelisme d’altres termes com ara telèfon intel·ligent, targeta intel·ligent, edifici intel·ligent, etc.

Per a més detalls sobre aquest recurs de formació de termes, vegeu també l’Apunt terminològic que hi vam dedicar, i la fitxa de criteri corresponent.

Què és el flexitarianisme?

El terme flexitarianisme designa el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix. A vegades també s’anomena semivegetarianisme. S’utilitzen també les formes flexitarià / flexitariana per a referir-se a la persona que segueix aquest règim.

El concepte implica una actitud flexible en relació amb l’alimentació i sovint, com els altres termes del mateix àmbit (veganisme, vegetarianisme, etc.), està relacionat amb un estil de vida determinat amb connotacions socials, culturals i ètiques.

El terme és un acrònim format per la truncació dels mots flexi(ble) i (vege)tarianisme o (vege)tarià, creat de manera paral·lela al que han fet altres llengües com l’anglès, flexitarianism i flexitarian, el francès, flexitarisme i flexitarien / flexitarienne, o el castellà, flexitarianismo i flexitariano / flexitariana.

El príncep Carles d’Anglaterra és un lobbista o un lobista?

La forma adequada en català d’aquest terme és lobbista, amb dues b perquè està format a partir de lobby. El terme lobbista vol dir ‘membre d’un lobby’ i lobby és un manlleu anglès normalitzat en català amb aquesta forma per a designar un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos.

Un cop introduït i acceptat el manlleu en un sistema lingüístic, adopta en general les característiques morfològiques de la llengua d’arribada. En aquest cas, el terme lobby fa el plural lobbys, seguint les normes morfològiques pròpies regulars del català per a la flexió de plural.

El terme permet, a més, la creació de derivats com ara lobbista i lobbisme (‘Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby per persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos o sense lesionar-los’). La y de la forma original cau pel contacte amb la vocal inicial dels sufixos –ista, –isme.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes i de la flexió de plural dels manlleus al Cercaterm.

#termedelasetmana: terra enganxós

La metàfora, tan utilitzada i fins i tot reivindicada per poetes com Neruda, és també un dels recursos més utilitzats en la creació de terminologia. Es tracta de fer servir un mot o una expressió que literalment vol dir una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.

És el cas del #termedelasetmana que avui destaquem: terra enganxós. El terme no fa referència al seu sentit literal, sinó a la imatge que transmet. Amb l’expressió terra enganxós es designa la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s’associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.

És un terme creat recentment, amb equivalents formats paral·lelament en castellà (suelo pegajoso) i en anglès (sticky floor), molt relacionat conceptualment amb un altre terme creat també per metàfora i que vam destacar no fa gaires setmanes: sostre de vidre. Són dues maneres diferents d’expressar una realitat encara massa present.

#termedelasetmana: sostre de vidre

©iStock_Meriel Jane WaissmanArran del Dia Internacional de les Dones, que s’ha commemorat arreu del món aquest diumenge 8 de març, ha estat objecte de comentari en notícies, reportatges i entrevistes el #termedelasetmana que avui us proposem: el terme sostre de vidre.

Amb aquesta expressió es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

Es tracta d’un terme creat per metàfora, un procés de creació força productiu especialment en àmbits com les ciències socials, que juga amb el fet que sovint aquestes limitacions no són expresses, clares o evidents, sinó que costa d’identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, en què trobareu la definició i també els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.

#termedelasetmana: transparència

Aquesta setmana es vota al Parlament de Catalunya la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que es preveu que entri en vigor d’aquí a sis mesos.

Es tracta d’una iniciativa gairebé pionera a escala europea que permetrà conèixer des d’informació sobre contractes i concursos públics fins al cost de les campanyes de publicitat institucional o la remuneració, dietes i indemnitzacions de treballadors públics i alts càrrecs.

Per la rellevància que té, doncs, en l’actualitat informativa, transparència és el nostre #termedelasetmana, que definim com a “Qualitat d’una organització que informa de manera clara, precisa, oportuna, honesta i completa sobre les decisions i les activitats que afecten la societat, l’economia i el medi i que té voluntat de comunicar-les.”

La llei inclou la Generalitat, els ajuntaments i entitats locals, les empreses públiques, les privades que rebin diners públics, les universitats, els partits polítics, les patronals, els sindicats i els lobbys.

Si voleu veure més informació sobre termes relacionats amb la responsabilitat social de les empreses, les organitzacions i l’Administració pública, us convidem a consultar el Vocabulari de la responsabilitat social i el Portal de la Transparència del Govern de la Generalitat.

#termedelasetmana: voluntariat

http://www.volunteeractioncounts.org/en/
http://www.volunteeractioncounts.org/en/

El dia 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris. Les Nacions Unides veuen en aquesta jornada una “ocasió única per als voluntaris i organitzacions de celebrar els seus esforços, de compartir els seus valors i de promoure la seva feina”.

Des del TERMCAT ens hi afegim amb el nostre #termedelasetmana, que és voluntariat: “Acció de prestar un servei cívic o social dins el marc d’una entitat sense ànim de lucre, de manera lliure i voluntària i sense rebre a canvi cap tipus de remuneració econòmica, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.

En aquesta època de l’any es multipliquen les iniciatives solidàries i les crides a la mobilització per contribuir a una distribució més justa dels recursos i al finançament de projectes adreçats al bé comú. És un bon moment per dedicar un homenatge a totes les persones que, ja sigui un dia a l’any, o, encara millor, molts dies cada any, dediquen el seu temps i els seus esforços als altres, només pel desig de construir un món una mica més just.

Si voleu veure tota la informació sobre aquest terme, i sobre altres termes relacionats, us convidem a visitar el Diccionari de serveis socials, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en línia.

Com es pot traduir millennial en català?

La forma anglesa millennial es refereix a la generació de persones nascudes entre el 1980 i el 2000, aproximadament. En anglès s’utilitza com a substantiu, per a designar un individu d’aquesta generació, i com a adjectiu en contextos com millennial generation.

La denominació catalana que es refereix a aquest concepte és generació Y, per oposició a la generació X, la nascuda entre el 1960 i el 1980.  Darrerament també comença a tenir un cert ús la forma neològica mil·lennista, derivada de mil·lenni, que permet un ús substantiu singularitzat (un mil·lennista, una mil·lennista) i també adjectiu (generació mil·lennista). De manera paral·lela, en castellà s’usen igualment les formes generación Y i milenista.

violència masclista: #termedelasetmana

Amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, el TERMCAT us proposa de consultar la fitxa terminològica que recull aquest concepte amb tres denominacions catalanes que hi fan referència. Com a denominació preferent hi trobem violència masclista, ja que aquesta és la forma utilitzada a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Altres denominacions adequades per a aquest concepte són, d’una banda, violència contra les dones (forma transparent semànticament, no ambigua, neutra i paral·lela a les llengües de l’entorn), i, de l’altra, violència de gènere (forma molt documentada des de l’inici de la fixació del concepte).

Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere)

Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere)El Vocabulari terminològic LGBT recull prop de 200 termes relatius a l’àmbit LGBT, és a dir, al col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres.

Es tracta, concretament, de terminologia vinculada amb l’orientació sexual (pansexual, transhomosexual, entendre-hi, etc.) i la identitat sexual i de gènere (transgènere, transsexual, queer, rol de gènere, etc.). També inclou termes referents a la relació del col·lectiu LGBT amb la societat (sortir de l’armari, gueto, invisibilitat, etc.) i d’específicament relacionats amb l’activisme (besada, outing…), els drets i la família (adopció homoparental, gestació subrogada, matrimoni igualitari, etc.), l’oci (ambient, drag-queen, etc.) i l’organització i els models socials (heterocentrisme, patriarcat, etc.). Finalment, també s’hi recull un petit apartat amb alguns termes referits a símbols del col·lectiu (lambda, triangle rosa, etc.).

El vocabulari ha estat elaborat per la traductora Marta Breu, a partir d’un treball de final del Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha estat revisat pel TERMCAT.

Les fitxes terminològiques contenen la denominació catalana del concepte amb la corresponent definició, l’àrea temàtica, els equivalents en castellà, francès i anglès i, de vegades, notes explicatives.