Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

Gestants per a altres pares

gestacioSubrogada

Les dones que gesten un infant destinat a ser criat per algú altre reben el nom en català de gestants per substitució o gestants subrogades. I la pràctica que duen a terme aquestes dones, permesa en països com ara l’Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units, s’anomena gestació per substitució o gestació subrogada.

El Consell Supervisor ha fixat recentment aquestes denominacions, que ja tenen ús i són correctes des d’un punt de vista lingüístic, i ha bandejat les denominacions creades a partir dels nuclis mare maternitat perquè són semànticament inadequades, ja que la gestant no és qui farà de mare de l’infant, ni tampoc en serà la mare legal.

La persona o les persones que encarreguen la gestació per substitució, en canvi, sí que reben el nom de pare o mare, perquè són les que efectivament faran de pares de l’infant i en seran els pares legals. Concretament, la denominació acordada per a fer-hi referència és pare d’intenció o mare d’intencióEs tracta, probablement, de traduccions directes de la forma anglesa intended parent, que, tot i que no recullen estrictament el sentit de intended (aquest adjectiu significa ‘futur’ o ‘pretendent’), també són explicables en català, pel fet que el pare o mare d’intenció és el que té la voluntat de fer de pare o mare.

Per a designar els pares d’intenció s’han descartat altres formes que, si bé tenen un cert ús, o bé són opaques i no tenen el vistiplau dels experts (pare comitent o mare comitent), o bé no són adequades des d’un punt de vista semàntic (pare subrogador o mare subrogadora), perquè la persona que subroga és qui assumeix els drets d’un altre, és a dir, la gestant, en aquest cas.

La gestació per substitució genera grans debats ètics i no està permesa en la majoria de legislacions. A casa nostra, per exemple, està prohibida, i per això cada vegada hi ha més persones que es desplacen a altres països, motivades per diferents situacions (infertilitat dels dos membres d’una parella, infertilitat femenina, parella homosexual, etc.), per poder tenir un fill gràcies a una gestant per substitució. Tot això fa que sigui especialment important disposar de denominacions neutres i adequades en català per a fer referència als diferents conceptes relacionats amb aquesta pràctica. Cal tenir present que les formes mare de lloguer ventre de lloguer, àmpliament conegudes, són solucions col·loquials, imprecises i connotades negativament.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes fixats pel Consell Supervisor, amb els equivalents en altres llengües, les definicions, notes explicatives i els criteris concrets aplicats en l’aprovació de cada cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: treballador social

treballadorSocial

Avui és el Dia Mundial del Treball Social, i en reconeixement i homenatge us proposem com a #termedelasetmana el terme treballador social | treballadora social.

Fa referència al professional amb formació i competències específiques que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i qualitat de vida acceptables i un grau suficient d’autonomia personal i de vinculació social.

La formació del terme és un exemple del tipus més habitual en català: un sintagma travat creat per la base substantiva treballador -a, amb l’adjectiu social, que en delimita i concreta la càrrega semàntica.

Pel que fa a l’ús, és interessant observar que aquest terme està substituint la forma assistent social, que es feia servir tradicionalment però que actualment els professionals de l’àmbit no consideren prou adequada.

Podeu complementar la informació sobre la terminologia relacionada amb el treball social amb la consulta del Diccionari de serveis socials, un projecte conjunt del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT que sistematitza la terminologia d’aquest àmbit en català; recull gairebé nou-cents termes i és una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives.

#termedelasetmana: perspectiva de gènere

dia_dona_perspectiva_genere

Aquesta setmana estem destacant diversos termes relacionats amb la commemoració, el 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. En aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme perspectiva de gènere.

Es tracta d’un terme normalitzat que fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin resoldre les desigualtats.

Des del punt de vista de la formació del terme, és una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli perspectiva (“Aspecte sota el qual ens representem un esdeveniment més o menys allunyat”) i el substantiu gènere, calc semàntic de l’anglès ja recollit al diccionari normatiu amb el sentit de “Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats”; l’ús de gènere en aquest cas és pertinent, atès que en la perspectiva de gènere es tenen en compte especialment les diferències d’origen cultural.

Confiem que l’ús cada vegada més generalitzat de termes com aquest sigui un primer pas cap a la superació de les desigualtats injustes entre homes i dones.

#termedelasetmana: bretxa salarial de gènere

bretxa_salarial

El #termedelasetmana que us proposem és present cada vegada més en la recerca, en articles, en iniciatives polítiques i reivindicacions sindicals, i fins i tot en converses: es tracta del terme bretxa salarial de gènere.

Es refereix a la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones, i s’utilitza com a indicador estadístic de la Unió Europea sobre les condicions de vida. També es recull amb la forma bretxa salarial entre homes i dones, però molt sovint es fa servir reduït a bretxa salarial, perquè el context ja fa evident a quina mena de diferència salarial s’està fent referència.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació sobre la base del substantiu bretxa (d’origen francès), que vol dir ‘esvoranc, obertura’. En els darrers anys s’han creat diversos termes sobre aquesta mateixa base, com ara bretxa digital o bretxa de pobresa.

Confiem que el fet que el terme sigui cada dia més utilitzat sigui també un senyal que s’estan fent passos efectius per erradicar aquesta injustícia social.

#termedelasetmana: paritat

paritat

Com sol passar sempre que l’actualitat informativa presenta casos en què s’han d’ocupar càrrecs d’una certa transcendència pública, aquests dies s’ha fet servir sovint el terme paritat, que us proposem com a #termedelasetmana.

En el sentit en què es fa servir a les notícies, fa referència a la presència equilibrada de dones i homes en càrrecs o llocs de representació fruit d’una designació o una selecció.

El terme és un bon exemple de creació feta per extensió de significat: en origen, paritat prové del llatí parĭtas, –ātis, que té el sentit de ‘igualtat entre dos termes’ (derivat del també llatí par, paris ‘igual, semblant’). Durant segles, el terme s’havia fet servir només en contextos bàsicament científics (matemàtiques, física, etc.), i no és fins al final del segle xx que es comença a fer servir en el context de les relacions socials.

Això explica que en la majoria d’obres lexicogràfiques aquest sentit encara no hi sigui consignat. Sí que el trobareu en el nostre Diccionari de serveis socials, al costat de prop de nou-cents termes més, propis d’aquesta especialitat. I, evidentment, si busqueu el terme al Cercaterm, el trobareu en una bona colla de fitxes diferents, en àmbits com ara la física de partícules, l’economia, la demografia, les matemàtiques, la química, etc.

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa bossa de pobresaal Diccionari de serveis socials.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

#termedelasetmana: banc d’aliments

RecapteAliments2017Aquesta setmana de seguida hem tingut clar quin terme podíem destacar com a #termedelasetmana, i estem segurs que els nostres seguidors estaran d’acord amb la tria: destaquem el terme banc d’aliments.

Un banc d’aliments és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat que té l’objectiu de recuperar excedents d’aliments i redistribuir-los entre les entitats que atenen persones que no poden cobrir amb els seus propis recursos les necessitats bàsiques d’alimentació.

Els dies 1 i 2 de desembre estem tots convidats a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments de l’any 2017. Els organitzadors ens proposen que acumulem #TonesDeVoluntat i, és clar, d’aliments.

I, un cop feta la vostra aportació, ja sigui com a voluntaris o donant aliments, potser us interessarà aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, que podeu trobar en el Diccionari de serveis socials.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.