Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Es pot dir establishment en català?

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones, generalment conservadores o amb idees tradicionals, que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

És adequat parlar de emergència habitacional?

emergencia-d-habitatgeDes de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Habitacional és un adjectiu que s’ha creat amb l’adjunció del sufix –al —que aporta un valor de ‘relatiu a’— al substantiu habitació, que té el sentit de ‘acció d’habitar’ i, més freqüentment, de ‘cambra’ o ‘habitacle’. En aquest cas, doncs, no és prou ajustat semànticament, i és més precís fer servir el substantiu habitatge (segons el diccionari normatiu, ‘casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi’).

Què és un maker i com es pot dir en català?

© iStock_demaerreUn maker és una persona que es dedica a idear i fabricar objectes, especialment tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals. Tot i l’ús estès de la forma anglesa, en català proposem dir-ne faedor | faedora. Es tracta de la proposta que va rebre més vots en l’enquesta que vam plantejar via Twitter sobre l’alternativa catalana possible per al manlleu anglès (la podeu consultar en aquest enllaç).

La forma faedor / faedora és adequada lingüísticament i semànticament. És un terme normatiu recollit amb el sentit genèric de ‘Persona que fa alguna cosa’. Etimològicament és un derivat del verb arcaic faer o faser ‘fer’, amb l’adjunció del sufix –dor (del llatí –tor, –toris, que indica agent o professió relacionat amb el verb corresponent). És un cas, doncs, de revitalització d’un terme propi que passa a designar un neologisme.

En alguns contextos en què maker s’utilitza com a aposició de substantius com ara cultura, moviment o espai, es pot optar també per altres formes en català com ara fem-ho: cultura (del) fem-ho, moviment fem-ho, etc.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: perspectiva de gènere

PerspectivaGenereEl dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa i destaquem com a #termedelasetmana la perspectiva de gènere.

Aquest terme fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin resoldre les desigualtats.

Aquest terme està molt relacionat amb els termes transversalitat de gènere i transversalització de gènere, que sovint són més reconeguts a partir de la forma anglesa gender mainstreaming. Hi vam dedicar una Finestra neològica, on trobareu més detalls sobre els usos adequats d’aquestes formes.

Confiem que al costat de l’ús i la generalització d’aquests termes hi hagi uns canvis reals i efectius de mentalitat i de maneres de fer.