#termedelasetmana: paritat

paritat

Com sol passar sempre que l’actualitat informativa presenta casos en què s’han d’ocupar càrrecs d’una certa transcendència pública, aquests dies s’ha fet servir sovint el terme paritat, que us proposem com a #termedelasetmana.

En el sentit en què es fa servir a les notícies, fa referència a la presència equilibrada de dones i homes en càrrecs o llocs de representació fruit d’una designació o una selecció.

El terme és un bon exemple de creació feta per extensió de significat: en origen, paritat prové del llatí parĭtas, –ātis, que té el sentit de ‘igualtat entre dos termes’ (derivat del també llatí par, paris ‘igual, semblant’). Durant segles, el terme s’havia fet servir només en contextos bàsicament científics (matemàtiques, física, etc.), i no és fins al final del segle xx que es comença a fer servir en el context de les relacions socials.

Això explica que en la majoria d’obres lexicogràfiques aquest sentit encara no hi sigui consignat. Sí que el trobareu en el nostre Diccionari de serveis socials, al costat de prop de nou-cents termes més, propis d’aquesta especialitat. I, evidentment, si busqueu el terme al Cercaterm, el trobareu en una bona colla de fitxes diferents, en àmbits com ara la física de partícules, l’economia, la demografia, les matemàtiques, la química, etc.

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa bossa de pobresaal Diccionari de serveis socials.

#termedelasetmana: banc d’aliments

RecapteAliments2017Aquesta setmana de seguida hem tingut clar quin terme podíem destacar com a #termedelasetmana, i estem segurs que els nostres seguidors estaran d’acord amb la tria: destaquem el terme banc d’aliments.

Un banc d’aliments és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat que té l’objectiu de recuperar excedents d’aliments i redistribuir-los entre les entitats que atenen persones que no poden cobrir amb els seus propis recursos les necessitats bàsiques d’alimentació.

Els dies 1 i 2 de desembre estem tots convidats a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments de l’any 2017. Els organitzadors ens proposen que acumulem #TonesDeVoluntat i, és clar, d’aliments.

I, un cop feta la vostra aportació, ja sigui com a voluntaris o donant aliments, potser us interessarà aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, que podeu trobar en el Diccionari de serveis socials.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Contraban i tràfic de persones

Prou_trafic_essers_humans

Malauradament, al 2017 encara hi ha esclaus al món, i molt a prop de casa. Persones que són tractades com a mercaderia. Xarxes de crim organitzat a escala mundial que s’enriqueixen aprofitant-se de la vulnerabilitat, de les situacions de necessitat, de la pobresa, de la violència, de la guerra. Es fa difícil escriure sense un nus a l’estómac que hi ha persones que són víctimes de xarxes de tràfic d’éssers humans, una de les violacions dels drets humans més terribles que hi ha, o de xarxes de contraban de persones. És un fenomen que s’agreuja cada dia.

El novembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. Encara no un mes després (12-15 de desembre) es va celebrar una conferència d’alt nivell polític a Palerm en què els estats membres van ratificar-la. Els estats també van poder signar els tres protocols que la complementaven: el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic d’éssers humans, especialment dones i canalla; el Protocol contra el contraban de persones per terra, mar i aire, i el Protocol contra la fabricació il·lícita i el tràfic d’armes, les seves parts i components i munició. En els protocols de Palerm queden definits els termes tràfic d’éssers humans i contraban d’éssers humans, que aviat s’incorporaran a la Neoloteca.

El tràfic d’éssers humans o tràfic de persones és l’acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. L’explotació de les víctimes del tràfic d’éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d’òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. Les denominacions catalanes són paral·leles a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons. En castellà, es coneix com a trata de seres humanos o trata de personas; en francès, com a traite des êtres humains o traite de personnes.

Les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones són també calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, respectivament, i fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. En castellà, es coneix com a tráfico de personas; en francès, com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.

Què és el sensellarisme?

ningu_sense_clau

El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. És un derivat de sensellar, substantiu masculí i femení, compost que s’escriu sense guionet i es fa servir en contextos com ara “un sensellar explica la seva experiència”, “tres sensellar han estat atesos…”, etc.

La forma sensellarisme és una forma paral·lela a les documentades a bastament en espanyol (sinhogarismo), francès (sans-abrisme) i en anglès (homelessness). Es documenta en fonts de referència d’institucions, d’organismes, de projectes de cooperació social de diferents governs i països, de la Unió Europea, etc. El terme s’ha creat per la necessitat de designar aquest concepte en l’àmbit de les ciències socials (“les ciutats europees estudien com tractar el sensellarisme”, “el sensellarisme creix en aquesta zona…”).

En català és una forma creada amb el sufix –isme, que és molt productiu i té diferents matisos semàntics: crea substantius abstractes relacionats amb doctrines, ideologies, tendències artístiques, sistemes o moviments polítics i socials, o substantius vinculats amb el primitiu que expressen qualitat, condició, característica, estat, condició, situació, activitat, exercici, etc.

Un altre terme estretament relacionat amb aquests és sensesostre, que es refereix a un tipus concret de sensellar, el que viu al carrer en una situació d’exclusió social.

Il·lustrem aquesta Consulta del mes amb la imatge de la campanya de la Fundació Arrels “Ningú sense clau”, i us convidem a fer-ne difusió per ajudar-los a aconseguir el seu objectiu.

 

#termedelasetmana: llindar de pobresa

llindar_pobresaEl #termedelasetmana que us proposem, llindar de pobresa, està estretament relacionat amb la celebració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, que s’escau el dia 17 d’octubre.

El terme fa referència al nivell d’ingressos econòmics o de recursos per sota del qual una persona o una família no pot sobreviure en una societat determinada ni accedir a les oportunitats que aquesta societat li ofereix.

Trobareu l’entrada terminològica corresponent a aquest concepte en el Diccionari de serveis socials, i també en el Diccionari de cooperació al desenvolupament, amb una nota que assenyala que el llindar de pobresa es considera el nivell mínim d’ingressos i recursos per a poder mantenir la dignitat. Destaquem aquesta nota perquè lliga especialment amb el tema que les Nacions Unides han fixat per a la commemoració d’aquest any: “De la humiliació i l’exclusió a la participació: posem fi a la pobresa en totes les seves formes”.

 

#termedelasetmana: voluntariat

http://www.volunteeractioncounts.org/en/
http://www.volunteeractioncounts.org/en/

El dia 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris. Les Nacions Unides veuen en aquesta jornada una “ocasió única per als voluntaris i organitzacions de celebrar els seus esforços, de compartir els seus valors i de promoure la seva feina”.

Des del TERMCAT ens hi afegim amb el nostre #termedelasetmana, que és voluntariat: “Acció de prestar un servei cívic o social dins el marc d’una entitat sense ànim de lucre, de manera lliure i voluntària i sense rebre a canvi cap tipus de remuneració econòmica, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.

En aquesta època de l’any es multipliquen les iniciatives solidàries i les crides a la mobilització per contribuir a una distribució més justa dels recursos i al finançament de projectes adreçats al bé comú. És un bon moment per dedicar un homenatge a totes les persones que, ja sigui un dia a l’any, o, encara millor, molts dies cada any, dediquen el seu temps i els seus esforços als altres, només pel desig de construir un món una mica més just.

Si voleu veure tota la informació sobre aquest terme, i sobre altres termes relacionats, us convidem a visitar el Diccionari de serveis socials, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en línia.