#termedelasetmana: MERS

cc Flickr / NIAID
cc Flickr / NIAID

L’actualitat informativa fa que, de tant en tant, termes especialitzats lligats a la salut esdevinguin d’ús comú i generalitzat. Va passar amb la sida, amb termes referits a la mateixa malaltia (sida) o al virus que hi està associat (el VIH, el virus de la immunodeficiència humana). També amb la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu, que es va popularitzar amb la sigla corresponent a la denominació anglesa severe acute respiratory syndrome i que actualment ja se sol denominar amb la forma pneumònia per coronavirus. I està passant aquests dies amb el #termedelasetmana que us proposem: la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, que es refereix a una infecció viral detectada recentment.

La forma s’està difonent sobretot a partir de la sigla MERS, que correspon a la denominació anglesa Middle East respiratory syndrome. Aquesta denominació es refereix a la malaltia, i en català es fa servir en femení, d’acord amb el gènere de la primera paraula de la denominació desplegada (“la síndrome”, i per tant, “la MERS”). Quan es vol fer referència al virus corresponent, que és el coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, es fa amb la sigla completa MERS-CoV (i llavors es fa servir en masculí, perquè es refereix a virus, “el MERS-CoV”).

En el context de les notícies sovint convé fer usos tan breus com sigui possible, però s’ha de mirar de fer servir el gènere adequat segons si parlem de la síndrome o del virus: “S’investiga si el virus de la MERS és…”, “La MERS provoca…”, “Entre els virus detectats, el MERS-CoV és el que…”, “El coronavirus de la MERS és…”, “Entre els virus detectats, el de la MERS és el que…”, “Més casos de MERS”, “Més afectats pel virus de la MERS”, etc. (Observeu que estrictament no s’hauria d’escriure “El MERS provoca nous casos…” o “El virus MERS provoca…” o “El coronavirus MERS provoca…”, sinó que caldria fer “El virus de la MERS provoca…”, o “El MERS-CoV provoca…”, o “La MERS provoca…”.)

Els especialistes consultats descarten l’adaptació de la sigla a partir de la denominació catalana (*SROM, de síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), i prefereixen mantenir la sigla MERS, perquè l’adaptació no té ús en contextos especialitzats en català. Aquesta adaptació s’ha proposat només en castellà, però de moment no es documenta ni en francès ni en italià. De fet, en usos especialitzats és força freqüent que les sigles es mantinguin en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin (com hem vist que es va fer en el cas de SARS).

Ben aviat podreu consultar al Cercaterm la fitxa corresponent a aquest nou concepte.

#termedelasetmana: síndrome de Rett

http://www.verkami.com/projects/9255-investigacion-de-nuevos-tratamientos-para-el-sindrome-de-rett#El #termedelasetmana que us proposem avui és síndrome de Rett o trastorn de Rett, que designa un trastorn generalitzat del desenvolupament que pot afectar els infants, especialment les nenes. Aquesta patologia neurològica complexa presenta una simptomatologia diversa, però es caracteritza per una desacceleració del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb símptomes d’autisme i amb pèrdua progressiva del llenguatge. La síndrome de Rett és una patologia associada generalment a una mutació espontània del gen MECP2, un interruptor epigenètic que controla l’expressió de diverses proteïnes.

Normalment us convidem a consultar la fitxa dels termes que destaquem, perquè hi pugueu veure la definició, els equivalents en altres llengües, etc. Aquesta vegada, però, us proposem que també feu una altra cosa: us convidem a visitar aquesta pàgina, en què trobareu la descripció del projecte de microfinançament que han engegat el Dr. Manel Esteller i el seu equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i de la Universitat de Barcelona per ajudar en la cerca d’un tractament farmacològic per a aquesta malaltia.

Una aportació ben petita pot fer possible continuar la recerca. Gràcies!

Quina diferència hi ha entre les vacunes terapèutiques i les vacunes profilàctiques?

www.public-domain-image.com
http://www.public-domain-image.com

L’actualitat informativa ha fet aparèixer en contextos generals dos termes especialitzats relacionats amb les vacunes.

Per una banda, hi ha el terme vacuna terapèutica, que es refereix a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en el tractament de patologies diverses, un cop aquestes malalties ja s’han declarat en un organisme, com podria ser el cas de la possible vacuna contra la diabetis de tipus 1. Per una altra banda, hi ha el terme vacuna profilàctica, que fa referència a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en la prevenció de malalties infeccioses, abans que puguin afectar un organisme, com ara la vacuna contra la diftèria.

Podeu consultar aquests termes i més terminologia relacionada amb les vacunes al Cercaterm, i, més concretament, en el Diccionari d’immunologia en línia, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la immunització activa i passiva. Us anunciem que està prevista la publicació en els propers mesos d’un Vocabulari de les vacunes, també en línia, que complementarà tota aquesta informació.

#termedelasetmana: seguretat alimentària

© OMSAvui, dia 7 d’abril, ha estat declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Dia Mundial de la Salut. I, concretament en l’edició d’aquest any 2015, ha posat el focus en la innocuïtat dels aliments.

Segons l’OMS, els aliments insalubres estan relacionats amb la mort de prop de 2 milions de persones cada any, sobretot infants. Els aliments que contenen bacteris, virus, paràsits o substàncies químiques nocives causen més de 200 malalties, que van des de la diarrea fins al càncer.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que és seguretat alimentària. Es refereix a la situació d’una població que té un accés segur a una quantitat suficient d’aliments innocus i nutritius per a un creixement i un desenvolupament normals i per a una vida activa i sana.

El nostre #termedelasetmana és, avui, més que un terme, un desig.

Com es diu first responder en català?

La forma anglesa first responder correspon en català a primer interventor, primera interventora, i designa, en l’àmbit de la sanitat, la persona que intervé en primer lloc en una situació d’emergència mentre s’espera l’arribada dels serveis mèdics especialitzats. Es tracta d’una persona que ha rebut formació específica avançada en primers auxilis, per exemple en reanimació cardiopulmonar, i en gestió d’emergències. Aquest concepte s’utilitza en el si de diversos col·lectius, com ara els bombers, la policia o personal de protecció civil, que poden actuar, per exemple, en casos d’accidents de trànsit.

És una denominació paral·lela a formes que ja es documenten en castellà (primer interviniente) i en francès (premier intervenant). La proximitat amb la forma interventor -a de l’àmbit de l’economia no es considera un inconvenient, atès que es tracta d’àmbits d’ús molt allunyats.

Què és el consell genètic?

El consell genètic o assessorament genètic és un pronòstic en termes de risc de transmetre malalties d’origen genètic a la descendència. Pretén atendre les necessitats i preocupacions de les persones i de les famílies en relació amb la possibilitat de desenvolupar i de transmetre una malaltia genètica i, amb aquesta finalitat, els aporta informació sobre la malaltia genètica i els ajuda a prendre decisions informades sobre la possibilitat de transmetre la malaltia a la descendència.

Hi ha dos tipus de consell genètic. El consell retrospectiu, que es dóna a la família un cop ha nascut el membre afectat, i el consell prospectiu, que es dóna als possibles portadors del gen.

En altres llengües també es fan servir denominacions similars per a referir-se a aquest concepte: consejo o asesoramiento en espanyol, avis, conseil o consultation en francès, i counseling en anglès.