És el mateix ramadà que sawm?

Islam Book Islamic Arabic Literature Books Arabic

Avui comença el mes de ramadà del calendari islàmic. Aquest calendari és lunar, i per tant el començament del mes de ramadà no s’escau sempre en la mateixa data, sinó que varia cada any.

El mes de ramadà està estretament vinculat al concepte de dejuni o abstinència (en àrab, sawm), un dels cinc pilars bàsics de l’islam i que es duu a terme precisament durant el mes del ramadà.

Com que els practicants poden expressar-se en frases com ara “ha començat el sawm”, o “estic fent el mes del sawm”, en algunes fonts es pot trobar la confusió entre el nom del mes i la pràctica del dejuni. El nom del mes és ramadà (equivalent al que serien noms com ara maig, setembre o juliol) i la pràctica del dejuni es pot anomenar amb la forma àrab sawm.

Per a més detalls, podeu consultar les entrades corresponents a aquests dos conceptes del Diccionari de religions, elaborat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós amb l’assessorament del TERMCAT, en què trobareu prop de 1.500 conceptes definits relatius a les tradicions religioses amb més presència a Catalunya.

És adequat l’adjectiu interconviccional?

interconviccional

L’adjectiu interconviccional és adequat lingüísticament. Està format amb el prefix inter-, que significa ‘entre’, ‘mútuament’, i l’adjectiu conviccional, derivat de convicció per l’afegiment del sufix –al, productiu en català per a formar adjectius nous amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a’.

Es tracta d’una forma d’aparició relativament recent creada per la necessitat de tenir un adjectiu que faci referència a la interrelació entre qualsevol convicció o creença de tipus espiritual, més enllà de religions o confessions concretes.

Es pot considerar un adjectiu format de manera paral·lela a interreligiós -osa i interconfessional, amb els quals està relacionat semànticament. Així, l’adjectiu interreligiós apareix principalment en el terme diàleg interreligiós, que designa l’intercanvi de paraules i escolta recíproca amb igualtat entre els creients de diferents tradicions religioses. I l’adjectiu interconfessional, que té el sentit de ‘relatiu o pertanyent alhora a dues confessions religioses o més’, és habitual, per exemple, quan es parla de la versió o traducció interconfessional de la Bíblia.

El gihad o la jihad?

El terme normatiu recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és gihad. Es tracta de l’adaptació al català del terme àrab جهاد , ‘esforç’, ‘lluita’. Igual que en àrab, en català en fem un substantiu masculí.

Es tracta d’un terme que es pot referir a dos conceptes: d’una banda, l’esforç de superació i de resistència que fan els musulmans contra el mal, tant en l’àmbit individual com dins de la comunitat; i de l’altra, la guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam.

Els termes catalans derivats més usuals són gihadisme i gihadista.

La grafia amb j inicial és habitual en altres llengües. Ha tingut i encara té presència en català (jihadjihadisme, jihadista), fins i tot en algun diccionari, però la majoria dels especialistes avalen l’adaptació amb g-, tal com consta al diccionari normatiu.

Xara, xaria o sharia?

Xaria i xara són els termes catalans normatius per a designar la llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà. Totes dues formes són les adaptacions possibles de l’àrab šarīa, ‘camí a seguir’. La forma xara és la que es troba en els documents catalans més antics, mentre que xaria és la més fidel a la pronúncia àrab del mot.

Sharia és una forma molt usada en totes les llengües, vehiculada probablement a través de l’anglès. En castellà es documenta l’ús de sharía, charía o saría; i en francès, sharia o charia.