Glicerina o glicerol?

DL_Quimica

És evident que les denominacions glicerina i glicerol s’assemblen i que, per tant, han d’estar relacionades. De fet, ambdues fan referència al mateix compost. La diferència no és química, sinó terminològica.

Antigament, quan es coneixien molts menys compostos que ara, n’hi havia prou que els noms dels compostos en suggerissin l’origen o alguna característica funcional. Aquest tipus de denominacions, basades en raons històriques, d’ús o d’origen, s’anomenen noms trivials. Més endavant, amb la consolidació de la química com a ciència, va augmentar notablement el nombre de compostos coneguts, de manera que es va fer imprescindible sistematitzar encara més els noms que se’ls posaven. Es van començar a utilitzar noms sistemàtics, que descriuen la composició o l’estructura dels compostos de manera inequívoca seguint unes normes compartides per la comunitat científica, generalment establertes per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

La denominació glicerina és un nom trivial. El nom sistemàtic corresponent d’aquest compost és propan-1,2,3-triol. Aquest nom indica que la molècula és una cadena de tres àtoms de carboni (propan-) i que conté un grup hidroxil en cada carboni (-1,2,3-triol). Els grups hidroxil són els que generen els alcohols i d’aquí ve el sufix –ol. El nom glicerol és un nom semisistemàtic perquè combina una part trivial i una de sistemàtica. Els noms semisistemàtics només es conserven per a alguns compostos d’ús corrent i molt coneguts, i són acceptats per la comunitat química en tant que faciliten la identificació del compost, encara que no en transmetin tota la informació estructural.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i al Diccionari de química, i ampliar la informació a l’annex “Nomenclatura i formulació de química inorgànica” del mateix Diccionari de química.

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessioganessó

moscovi

Ja s’havien descobert, però ara estrenen nom. I també en català! Des del mes de novembre de l’any passat, els darrers quatre elements incorporats a la taula periòdica dels elements ja tenen un nom definitiu: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó. Els localitzareu fàcilment en la taula periòdica perquè tenen els nombres atòmics 113, 115, 117 i 118, respectivament, i completen el setè període (setena fila).

Es tracta d’elements superpesants i molt inestables, amb una vida mitjana de mil·lisegons. No es troben a la natura, sinó que només es poden crear al laboratori. En ser tan inestables, no permeten una utilitat pràctica, de manera que actualment el seu àmbit d’aplicació es limita a la recerca.

Un cop finalitzat el procés de síntesi i caracterització d’aquests quatre elements, que va culminar el desembre de 2015 amb el reconeixement de la IUPAC (la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) i la consegüent incorporació a la taula periòdica, la IUPAC va convidar els descobridors respectius a proposar-ne el nom i el símbol definitius per substituir els provisionals que havien rebut durant la fase de validació. Finalment, el novembre de 2016, la IUPAC va aprovar de manera oficial les propostes presentades pels investigadors.

I gairebé simultàniament a la formalització dels noms oficials en anglès, el Consell Supervisor del TERMCAT va iniciar l’estudi d’aquests neologismes per establir-ne la denominació adequada en català.

El quadre següent mostra els noms en anglès i les denominacions normalitzades en català, juntament amb els símbols corresponents:

nombre atòmic Denominació oficial en anglès Denominació normalitzada en català símbol
113 nihonium nihoni Nh
115 moscovium moscovi Mc
117 tennessine tennessi Ts
118 oganesson oganessó Og

L’elecció de les denominacions originals en anglès ha seguit la tradició; a l’hora d’escollir noms per a nous elements, se sol optar per noms d’origen mitològic, noms relacionats amb minerals que contenen l’element, noms de regions geogràfiques, noms relatius a una propietat de l’element o noms de científics. En aquest cas, els tres primers elements del quadre fan referència a la ubicació dels laboratoris i centres de recerca en què s’han sintetitzat, mentre que el darrer és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com a reconeixement a la seva recerca en transactínids.

Les denominacions normalitzades corresponents són l’adaptació al català d’aquestes formes foranes: nihoni prové de Nihoni, una de les maneres de pronunciar el nom del Japó en japonès; moscovi fa referència a Moscou, i tennessi prové de Tennessee. En canvi, oganessó és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com ja s’ha dit.

En la fixació de les formes catalanes més adequades per a denominar aquests quatre elements, s’ha buscat l’equilibri entre el component d’internacionalitat que ha de tenir la terminologia química sistemàtica recomanada per la IUPAC i la coherència amb el patró morfològic que segueixen els elements de cada grup en català. Així per exemple, les formes nihoni, moscovi i tennessi acaben en –i, d’acord amb la terminació més habitual dels elements en català, mentre que oganessó acaba en –ó, que és la terminació típica en català per als gasos nobles, grup amb el qual comparteix algunes característiques. En tots els casos les denominacions normalitzades han estat consensuades amb especialistes de l’àmbit.

Podeu consultar aquestes termes, i més terminologia de química inorgànica i de química orgànica, en el Diccionari de química en línia, elaborat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya, el TERMCAT i Enciclopèdia Catalana. Així mateix, trobareu les denominacions catalanes normalitzades d’aquests nous elements en la infografia interactiva de la taula periòdica dels elements que acompanya aquest diccionari i en la Taula periòdica dels elements, editada per l’Institut d’Estudis Catalans.

#termedelasetmana: carboni

carboniAvui publiquem un nou diccionari molt esperat: el Diccionari de química. Concretament, en publiquem els termes corresponents a les àrees de química orgànica i inorgànica. I per això us proposem com a #termedelasetmana el terme carboni.

El carboni és un element del grup 14, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011. I si aquesta informació i aquestes dades us han deixat més aviat freds, potser us interessarà saber que, de fet, el carboni és tan essencial que tota una branca de la química, la química orgànica, està dedicada a l’estudi de l’estructura, les propietats i el comportament dels compostos del carboni.

La gran tendència del carboni als enllaços múltiples i cadenes fa que doni una gran varietat de compostos amb l’hidrogen, principalment, i en menor quantitat amb altres elements, com el nitrogen, l’oxigen o el sofre. Els compostos de carboni són els únics que han pogut obtenir la complexitat i diversitat necessàries per a poder realitzar les funcions implicades en la vida, com ara l’emmagatzematge i l’intercanvi d’energia, o les funcions plàstiques, entre altres.

I per oposició, la química inorgànica tradicionalment es considerava la química de tots els elements, excepte del carboni. A causa de la seva creixent complexitat i interdisciplinarietat, aquesta definició ha deixat de ser vàlida, i actualment s’entén que la química inorgànica s’ocupa de la investigació experimental i la interpretació teòrica de les propietats i reaccions de tots els elements i els seus compostos, amb l’excepció dels hidrocarburs i la majoria dels seus derivats.

Un denominador comú a tots els vessants de la química inorgànica és la taula periòdica dels elements, que permet organitzar i comprendre les substàncies, les reaccions i les propietats. Conjuntament amb el Diccionari de química, podeu consultar també una infografia interactiva de la taula periòdica dels elements, amb un munt d’informació complementària ben útil i en un format de consulta molt atractiu.

diòxid de nitrogen: #termedelasetmana

Arran de l’activació del protocol anticontaminació a Barcelona i rodalia, el terme que destaquem aquesta setmana és diòxid de nitrogen (NO2), contaminant atmosfèric molt tòxic i irritant que trobareu definit al Cercaterm com a ‘element gasós de color marró vermellós o bé líquid de color groc, que s’obté per oxidació de l’òxid nítric, fonamentalment en els processos de combustió de combustibles fòssils’. El diòxid de nitrogen irrita les vies respiratòries, té efectes negatius en la fotosíntesi, és decolorant dels teixits i responsable de la formació d’àcid nítric i de nitrats de peroxiacil,  i, amb l’òxid nítric (NO), és el principal precursor de la formació de l’ozó troposfèric que, en concentracions superiors a les habituals, pot ser considerat un contaminant atmosfèric.

Ateses les actuals condicions meteorològiques desfavorables a la dispersió d’aquest gas, es recomana fer ús del transport públic i reduir la velocitat a les vies ràpides.