És el mateix declaració que proclamació?

declaracio_proclamacio

La situació que es viu des de fa un temps a Catalunya i a l’Estat espanyol genera debats de tot tipus. Al marge de les notícies que es van produint i de les opinions de cadascú, tot aquest procés ha fet que siguin d’ús general termes amb un grau d’especialització molt elevat de l’àmbit jurídic i de la ciència política.

Les formes declaració d’independència i proclamació d’independència, així com els verbs corresponents declarar i proclamar, en relació a la independència, es fan servir pràcticament com a sinònims en molts contextos. Però són sinònims realment?

D’acord amb els diccionaris de la llengua general, els verbs declarar i proclamar són verbs molt propers semànticament, si bé proclamar pot tenir un matís afegit de solemnitat i d’oficialitat. És probablement a partir d’aquesta relació en la llengua general que les formes declaració d’independència i proclamació d’independència es fan servir de manera intercanviable en determinats contextos, també d’especialitat.

La distinció encara es complica més pel fet que les entitats subestatals que han esdevingut estats independents al llarg de la història ho han fet a través d’una declaració, en uns casos, o d’una proclamació, en d’altres. Els Estats Units d’Amèrica (1776), Eslovènia (1991) i Kosovo (2008), per exemple, van esdevenir independents a través d’una declaració. En canvi, la República d’Irlanda (1916), el Regne dels serbis, els croats i els eslovens (1918) i Indonèsia (1945) van esdevenir independents a través d’una proclamació.

Tanmateix, en els contextos acadèmics altament especialitzats sí que s’estableix una diferència clara entre aquests dos termes. La declaració és un acte solemne a favor de la creació d’un estat, pel qual s’inicia un procés de creació del nou estat; s’entén com un acte discursiu, intencional. La proclamació, en canvi, declara constituït el nou estat i suposa l’inici de la seva existència efectiva. La diferència, doncs, són la solemnitat (és el cas de la declaració) i l’efectivitat (en la proclamació la independència ja es considera efectiva).

Què és la sedició?

sedicio

Les fonts lexicogràfiques generals recullen per a sedició únicament el sentit genèric ‘Alçament contra l’autoritat establerta’.

Les fonts terminològiques especialitzades en donen una definició més precisa i exhaustiva pròpia dels àmbits del dret, la política i la defensa militar: ‘Delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d’una llei, la celebració d’eleccions, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d’una autoritat, o les persones o els béns d’una col·lectivitat’.

Etimològicament, el substantiu sedició prové del llatí sēdĭtĭo, ōnis, el sentit primer del qual és ‘acció d’anar a part’, ‘desunió’ o ‘discòrdia’. És en un segon sentit que pren el significat més específic de ‘revolta’ o ‘aixecament’.

El qui promou una sedició o hi pren part és un sediciós o sediciosa. Aquesta forma prové també directament del llatí sēdĭtĭosus, a, um.

Trobareu aquests termes al Cercaterm.

Es pot dir establishment en català?

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones, generalment conservadores o amb idees tradicionals, que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Què és la sobirania alimentària?

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

#termedelasetmana: eleccions presidencials

eleccions_usa

L’actualitat informativa d’avui està marcada per les eleccions presidencials dels Estats Units d’Amèrica, per això aquest és el nostre #termedelasetmana.

Les eleccions presidencials són aquelles que es convoquen per elegir el cap d’estat d’un país. El cas que ens ocupa —l’elecció del president dels Estats Units— té una gran rellevància a nivell mundial; per això, malgrat que són unes eleccions internes d’un estat, una bona part del món (i l’actualitat informativa) està pendent d’aquest procés electoral.

Això pel que fa a l’actualitat informativa. Terminològicament parlant, cal destacar que en català la denominació per a fer referència a un procés electoral és plural. Per exemple, eleccions presidencials, eleccions legislatives, eleccions locals. Elecció, en singular, fa referència al fet d’escollir algú. Passa el mateix en castellà (elecciones presidenciales). En anglès, en canvi, la denominació és sempre singular (presidential election). En francès, per la seva banda, hi ha vacil·lació pel que fa al nombre de la denominació segons el terme de què es tracti, però és més habitual fer la denominació en singular (élection présidentielle).

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals a la nostra Terminologia electoral bàsica i al Cercaterm.