Eclipsi: un terme ben interessant

LlunaSang

Un eclipsi és una ocultació d’un astre, ja sigui pel pas d’aquest astre per l’ombra projectada per un altre astre (com passa en els eclipsis de Lluna), ja sigui per la interposició d’un altre astre entre aquest i l’observador (com és el cas dels eclipsis de Sol).

Els eclipsis de Lluna, que són els eclipsis que s’observen més habitualment des de la Terra, poden ser: eclipsis totals, si el satèl·lit queda totalment submergit en l’ombra projectada per la Terra; eclipsis parcials, si només una part del disc lunar s’endinsa en l’ombra terrestre, o eclipsis penumbràtics, quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra i es produeix un obscuriment gairebé inapreciable del disc lunar. Quan la Lluna rep menys llum solar per la interposició de la Terra,  de vegades pren un to vermellós, i per això rep el nom de lluna de sang.

Els eclipsis de Sol poden ser, com els de Lluna, totals o parcials, en funció de si la Lluna amaga completament o només una part del disc solar, i també poden ser anulars, quan la Lluna passa centralment per davant del Sol i el disc solar aparent és més petit que el del Sol, de manera que sempre resta visible una part perifèrica del disc solar.

Des del punt de vista lingüístic, la forma eclipsi prové del llatí eclipsis, i aquest ve del mot grec ékleipsis, que volia dir ‘deserció, desaparició’, derivat de ekleípō ‘abandono’, i aquest, de leípō ‘deixo’. Una llarga història, doncs, per a un mot que es documenta ja en la Crònica de Jaume I.

Podeu consultar la fitxa completa del terme eclipsi, i molts altres termes astronòmics, a l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de física.

 

#termedelasetmana: esclafit

esclafit

Aquest diumenge 7 de gener s’han produït a Catalunya, concretament al Bages i a l’Empordà, uns fenòmens meteorològics especialment notables, que els experts estan analitzant per determinar si han estat tornados o esclafits. Com que tornado és una paraula prou generalitzada, us proposem com a #termedelasetmana el terme esclafit, que potser és menys conegut.

Un esclafit és un corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat. Els esclafits, com els tornados, poden causar estralls, però els efectes en el territori són diferents, i això —juntament amb els possibles documents gràfics que s’hagin pogut obtenir— és el que permetrà als especialistes determinar quin és exactament el fenomen que s’ha esdevingut aquesta setmana.

La forma esclafit és una alternativa catalana al manlleu anglès downburst, proposada pels experts de l’àmbit i que ja ha tingut una considerable difusió, tant en textos especialitzats com de divulgació i en mitjans de comunicació.

#termedelasetmana: onada de fred

onada_de_fredEl #termedelasetmana que us proposem és potser el terme especialitzat que sentireu més vegades durant aquests dies: el terme onada de fred.

Fa referència a un fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire fred.

Diuen que a casa nostra seguim amb un interès especial totes les notícies relatives al temps. Això ens fa a tots una mica més coneixedors de la terminologia especialitzada de l’àmbit, però si us interessa especialment i voleu parlar-ne amb precisió, us recomanem que consulteu el Diccionari de física, amb una àrea temàtica completa dedicada a la Meteorologia, i el Diccionari de geografia física, que conté una àrea que recull termes de Climatologia.

#termedelasetmana: onada de calor

onada_de_calorEl #termedelasetmana que us proposem no es refereix a un concepte especialment agradable, però sí relativament freqüent durant els mesos d’estiu. Es tracta del terme onada de calor.

És un fenomen de certa durada consistent en l’augment considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid, segons la definició del sempre interessant Diccionari de geografia física.

Si aquesta setmana, o alguna altra setmana d’aquest estiu, us toca suportar una onada de calor, us recomanem que prengueu les mesures adequades per a evitar altres termes relacionats però bastant més desagradables, com ara cop de calor, insolació, hipertèrmia o deshidratació, que també podeu trobar al Cercaterm.

 

La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?

Tempesta_Albert_Torello

Termes de l’àmbit de la meteorologia com pluja, temperatura i vent són generalment noms no comptables, per la qual cosa s’haurien d’utilitzar, per defecte, en singular, en referència al fenomen general. Per exemple:

  •  La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants.
  • La temperatura es troba condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l’altitud.
  • L’anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent.
  • L’augment de la temperatura del mar té efectes importants en els ecosistemes marins.
  • El vent i la pluja influeixen en la dispersió dels contaminants.

Ara bé, de vegades aquests noms no designen el fenomen general sinó un episodi, un valor o un tipus concret del fenomen, i aleshores passen a funcionar com a noms comptables. En aquests casos, doncs, és adequat utilitzar-los en plural. Per exemple:

  • Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país.
  • Durant l’abril s’espera un temps variable, amb pluges freqüents.
  • Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona. [Si entenem que els vents de ponent inclouen diferents tipus de vent.]
  • El mapa de temperatures mitjanes del mes passat.
  • Es preveuen pluges disperses d’intensitat variable.

Com a recomanació general, doncs, es pot dir que el plural de pluja, temperatura i vent no és incorrecte, si bé cal utilitzar-lo només en els contextos apropiats i sense abusar-ne.

També cal tenir en compte que algunes vegades pot ser preferible utilitzar els noms precisos dels episodis concrets (com ara ruixats, xàfecs, gotellades, ràfegues de vent, etc.), que admeten sense problemes l’ús del plural.

Un cas diferent és el del terme precipitació. D’una banda, perquè no és una forma popular i, de l’altra, perquè és un nom comptable, que admet sempre l’ús del plural. Per exemple:

  • Classificació de les precipitacions: plugim, pluja, neu, etc.
  • Precipitacions: se n’esperen a la meitat nord del país.

 

Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?

El terme mar desfeta, en castellà mar arbolada, es refereix a una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, mentre que una mar molta alta, en castellà mar montañosa, és una mar que presenta onades que fan entre 9 i 14 m. Aquestes dues formes corresponen als graus 7 i 8, respectivament, de l’escala de Douglas, un sistema numèric d’estimació de l’estat de la mar en una classificació de deu graus, basada en el tipus i les dimensions de les ones.

Podeu consultar també al Cercaterm els altres tipus de mars, amb els equivalents corresponents, segons l’escala de Douglas: mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.

#termedelasetmana: temps perillós

Wikimedia-Daphne-ZarasDimecres 26 de març és el Dia Mundial del Clima. Els fenòmens extrems relacionats amb el clima interessen, preocupen i fascinen, perquè la natura s’hi mostra amb tota la seva força.

Un dels termes que s’han normalitzat recentment és precisament temps perillós, que correspon a l’anglès severe weather. Podeu consultar a la Neoloteca la fitxa terminològica completa, que inclou els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de la forma, i també una fitxa de criteri, en què es comenten les diverses possibilitats denominatives que s’han desestimat. També us recomanem la consulta a l’àrea de Climatologia del Diccionari de geografia física.

cicló tropical: #termedelasetmana

L’actualitat internacional, del sud-est asiàtic, ha destacat aquesta setmana la terminologia dels ciclons; per això hem triat com a #termedelasetmana cicló tropical.

Tal com s’explica en la nota de la fitxa del Cercaterm sobre aquest terme, els ciclons tropicals prenen diferents noms locals, com ara huracà a les Antilles i tifó a la mar de la Xina i a l’oest del Pacífic. Tots aquests noms fan referència a la pertorbació atmosfèrica extensa, de caràcter turbulent i de gran violència, que neix i es desenvolupa a les regions oceàniques càlides.