Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?

Depressio_postpart_CC PublicDomainPictures  lisa runnelsLa malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal són afeccions que presenten algunes dones durant el puerperi, és a dir, després de donar a llum. Es diferencien per la simptomatologia, la durada i la gravetat, així com pel tractament que requereixen. La malenconia postpart és la més lleu i és passatgera, la depressió postpart és més greu i duradora, i la psicosi puerperal és la més crítica.

La malenconia postpart és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i desapareix de manera natural al cap d’uns set dies. Els símptomes que presenta són diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees o falta de memòria. La depressió postpart, en canvi, és un trastorn persistent de l’estat d’ànim, que apareix unes setmanes després del part i pot durar mesos. Moltes vegades desapareix progressivament d’una manera espontània o amb el suport dels familiars, si bé en alguns casos és necessària l’assistència psiquiàtrica. Finalment, també hi ha la psicosi puerperal, una malaltia mental més greu, que requereix tractament psiquiàtric i que es caracteritza per al·lucinacions i per l’alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

#termedelasetmana: trastorn de l’espectre autista

WAAD-2016-social media-profile_1El proper dia 2 d’abril s’escau el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, amb el lema “Respecte, acceptació, inclusió”. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que és precisament trastorn de l’espectre autista, amb la sigla TEA i el sinònim complementari autisme.

Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament, i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Us convidem a consultar-ne la fitxa que trobareu al Cercaterm, amb la definició, els equivalents en altres llengües i una nota complementària amb informació conceptual que contextualitza l’entrada. El terme té presència en tres dels nostres Diccionaris en Línia: en el Diccionari de neurociència, en el Diccionari de psiquiatria i en el Diccionari d’educació.

Com podem dir mindfulness en català?

Les denominacions catalanes adequades són atenció plena o consciència plena. El concepte fa referència a l’estat mental que s’aconsegueix amb l’enfocament sense prejudicis de l’atenció i la consciència en els pensaments, les emocions i les sensacions que es produeixen en el moment present.

L’atenció plena es remunta a una pràctica molt antiga que constitueix l’essència fonamental del budisme. Actualment s’ha recuperat en l’àmbit de la medicina i la psicologia com a pràctica reconeguda i efectiva per a reduir els símptomes físics i psicològics de l’estrès, augmentar l’autoconsciència i millorar el benestar general de la persona.

Les formes catalanes són paral·leles a les utilitzades en altres llengües: en espanyol, conciencia plena, o en francès, pleine conscience.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm.

Zika: aspectes lingüístics

CC_Rafaelgilo
CC_Rafaelgilo

Aquests dies els mitjans estan parlant d’una malaltia anomenada febre del Zika (també coneguda com a febre vírica del Zika o malaltia del Zika), que afecta extensos territoris de Sud-Amèrica i Amèrica Central i alguns llocs concrets d’Àsia i Oceania.

Es tracta d’una infecció causada pel virus del Zika, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls). Normalment té un curs lleu, de durada curta (d’uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s’ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal o de microcefàlia congènita en nadons de dones que han contret la malaltia durant l’embaràs.

La febre es transmet per picades de mosquits del gènere Aedes, que fan de vectors del virus. La principal mesura de prevenció és l’eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l’adopció de mesures protectores antimosquits.

La denominació Zika prové d’un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus l’any 1947. En relació amb la pronúncia en llengua catalana, es recomana la forma plana.

Quant a les denominacions del virus i de la malaltia, les formes *virus Zika o *febre Zika, sense preposició, no es consideren adequades. I, pel que fa a la presència o no de l’article, sembla preferible la forma amb article masculí (virus del Zika) —potser com a reducció de virus del [bosc de] Zika. Aquesta és, de fet, la forma més freqüent, tot i que també es documenta i es pot considerar admissible l’ús sense article (virus de Zika) —com a reducció de virus [del bosc] de Zika.

En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika (normalment en masculí, el zika, com l’ebola, l’alzheimer o el chikungunya) per a referir-se a la malaltia: en aquests casos s’escriu amb minúscula inicial. Els especialistes prefereixen evitar la forma escurçada per a referir-se al nom del virus, tot i que en els contextos menys especialitzats també s’hi fa servir. En certs documents d’especialitat el virus es pot trobar abreujat amb la sigla d’origen anglès ZIKV.

Ben aviat podreu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.

A què fa referència el terme lluna de mel en medicina?

Quan sentim a parlar d’una lluna de mel, el primer que ens sol venir al cap és el viatge de noces o els primers temps d’una parella. Però en el camp de la medicina aquesta denominació s’utilitza en un sentit especialitzat diferent: consisteix en una recuperació i millora transitòria que es produeix en el curs d’algunes malalties en el moment de començar la teràpia.

És el cas de la diabetis, una malaltia metabòlica que pot tenir diverses causes: la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, la resistència a l’acció de la insulina i l’alteració de la seva secreció combinades, o l’alteració del metabolisme dels hidrats de carboni durant la gestació, per exemple. Un cop diagnosticada, amb l’inici del tractament, hi ha una fase de lluna de mel, en què es produeix una recuperació funcional temporal de les cèl·lules beta pancreàtiques, de manera que s’ha d’administrar una menor quantitat d’insulina o retirar-la, fins i tot.

És important tenir en compte que el pacient no s’ha curat ni s’ha recuperat de la diabetis, tot i que els valors de la glucèmia es trobin dins la normalitat. Per tant, cal seguir estrictament les recomanacions terapèutiques dels metges, amb la pauta de fàrmacs i el manteniment d’hàbits de vida saludables (dieta, exercici, ingesta de líquid, etc.) aconsellats.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme i d’altres relacionats en el Diccionari de malalties metabòliques. Obesitat i diabetis.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

Què és l’ortorèxia?

CC Keith Weller, USDA ARS
CC Keith Weller, USDA ARS

La forma ortorèxia fa referència a la preocupació extrema per una alimentació sana.

Està creada per l’adjunció del formant d’origen grec orto– ‘correcte, adequat a la norma’ a la paraula orèxia, també d’origen grec, recollida en el diccionari normatiu amb el sentit de ‘gana, desig de menjar’.

En la formació del terme s’ha buscat un paral·lelisme amb la forma més coneguda anorèxia, que significa ‘pèrdua o disminució de la gana’. El mot té un ús general en contextos especialitzats, i es documenta també paral·lelament en altres llengües.

Podeu consultar la fitxa del terme, amb els arguments que va tenir en compte el Consell Supervisor per a normalitzar-lo, a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats.

#termedelasetmana: tanatopràxia

CC John William Waterhouse
CC John William Waterhouse

El dia 2 de novembre se celebra el Dia dels Difunts, de tradició cristiana, però de fet el culte als morts es pot considerar pràcticament un universal cultural, present en totes les civilitzacions.

La mort també té presència en l’àmbit terminològic, especialment a través del formant grec tanato, que forma part del nostre #termedelasetmana: tanatopràxia.

Fa referència al conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers, que inclou la tanatoplàstia i la tanatoestètica. La forma prefixada tanato– prové del mot grec thánatos ‘mort’, i està present també en altres termes, alguns dels quals prou generalitzats (com ara tanatori), però la majoria d’ús especialitzat (com ara tanatosi o tanatocenosi).

#termedelasetmana: ritme circadiari

Encara noteu els efectes del canvi d’horari d’aquest cap de setmana? Si és així, i ho voleu explicar amb precisió, necessitareu el nostre #termedelasetmana, que és ritme circadiari.

Amb aquesta denominació es coneix el ritme d’activitat que es manifesta en cicles regulars de vint-i-quatre hores aproximadament. De fet, el terme és ben transparent, format pel substantiu ritme complementat per l’adjectiu circadiari, amb el formant de base llatina circa, que vol dir ‘prop de’, i el mot diari.

El ritme circadiari té base biològica, i regula els períodes de son i de vetlla. Les possibles alteracions d’aquest ritme ens afecten en una mesura més o menys gran, de manera que el terme té ús en àrees com la neurociència, la recerca clínica, la psiquiatria, etc.

Confiem que us adapteu ben ràpidament al nou horari i que no us agafi gaire de sorpresa l’arribada de la fosca vespertina.

#termedelasetmana: estat de la qüestió

© Elsevier
© Elsevier

Aquesta setmana, concretament del 21 al 24 d’octubre —però amb activitats complementàries que s’allarguen més enllà d’aquestes dates—, es duu a terme a Barcelona la 15a Conferència Europea sobre la Sida, organitzada per la Societat Clínica Europea de la Sida (EACS, European AIDS Clinical Society). Es tracta d’un esdeveniment de gran relleu, que ofereix en el seu programa “state of the art plenary lectures” sobre la recerca en aquest camp.

En el nostre #termedelasetmana us recordem que la forma state of the art no es tradueix literalment (no es diu *estat de l’art), sinó que correspon a la forma estat de la qüestió.

En certs àmbits de la recerca més avançada l’anglès ha esdevingut la llengua d’intercanvi habitual entre els especialistes, però és important que aquests mateixos especialistes, quan divulguen els resultats de la recerca en àmbits més generalistes, facin servir les alternatives catalanes més adequades. Això afavoreix la comprensió del missatge i la concepció de la llengua pròpia com un vehicle apte per a la comunicació dins de la pròpia comunitat.

Ah, i si sou especialistes en el camp de la sida, us recordem que disposeu del Vocabulari multilingüe de la sida, dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.