Com s’anomenen les grans zones pelàgiques del medi marí?

zones oceàniquesLes zones pelàgiques són les zones relatives al medi que comprenen totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar. Els noms de les zones més característiques es formen amb els prefixos d’origen grec epi-, que significa ‘sobre’; meso-, ‘en el mig’ o ‘mitjà’, i bati-, ‘pregon’. Aquests prefixos s’adjunten a la base adjectiva pelàgic, del llatí pelagĭcus ‘d’alta mar’.

Així, les grans zones ecològiques en què es divideix verticalment l’oceà són la zona epipelàgica, compresa entre la superfície i els 200 m de profunditat; la zona mesopelàgica, compresa entre els 200 i els 1.000 m de profunditat, i la zona batipelàgica, entre els 1.000 i els 4.000 m de profunditat. També hi ha la zona abissal, que arriba fins als 6.000 o 7.000 metres.

I si us heu quedat amb ganes de descobrir més terminologia relacionada amb els fons marins, us podem suggerir que visiteu els nostres títols de la col·lecció Diccionaris en Línia Noms de mamífers marins i Noms de peixos.

És adequat el terme megacamió?

megacamioEl terme megacamió es pot considerar adequat lingüísticament: s’ha creat adjuntant a la base camió la forma prefixada mega-, variant de megalo-, del mot grec mégas, ‘gran’. És un terme que designa un camió de més de 25 metres de llargada i de pes superior a les 60 tones. Recentment el terme és d’actualitat pel debat a l’entorn dels aspectes de seguretat i de sostenibilitat, entre d’altres, relacionats amb aquesta mena de vehicles, i està pendent la regulació de la circulació de megacamions per les carreteres catalanes.

Megacamió és la forma més àmpliament estesa en totes les llengües (francès: mégacamion; anglès: megatruck; castellà: megacamión) i utilitzada ja en la documentació de la legislació europea. Es documenten molts altres noms per a designar aquest concepte, que depenen del registre i del lloc, especialment en anglès (monster-truck, gigaliner, B-train, ecoliner, eurocombi) i en francès (éco combi, maxi-camion, gigaliner). Es constata, però, que les formes amb mega– són les que tenen més consens internacional.

#termedelasetmana: efecte d’hivernacle

© TERMCAT

La 21a Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic en el marc de les Nacions Unides, que té lloc aquests dies a París i reuneix més de 150 caps d’Estat, preveu combatre un dels principals reptes que afronta la humanitat: reduir l’escalfament global i el canvi climàtic, el principal detonant dels quals és l’efecte d’hivernacle, el nostre #termedelasetmana.

L’efecte d’hivernacle es defineix com el fenomen consistent en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació infraroja terrestre. Gràcies a aquest fet, la temperatura mitjana de la superfície de la Terra no és de -18 ºC, que és el que correspondria per la seva ubicació a l’espai, sinó de 15 ºC.

Aquesta temperatura ha anat variant al llarg de la història, però des de l’inici de l’època preindustrial la seva variació s’ha accelerat arran de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, i el consegüent excés d’emissions dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), principalment de diòxid de carboni.

Des del TERMCAT ens afegim a la lluita contra el canvi climàtic també a la nostra manera: amb la publicació d’un relat visual i una infografia que contenen els termes més destacats de l’àmbit.

#termedelasetmana: estrès hídric

Si aquests dies encara treballeu i, com sol passar, aneu de bòlit mirant de tancar detalls abans de marxar de vacances, us podeu consolar una mica pensant que no sou els únics de tenir estrès: les plantes i els animals també en poden patir, tot i que una mica diferent.

Es tracta, en concret, de l’estrès hídric, el nostre #termedelasetmana. Quan s’esdevenen llargs períodes amb excés o falta d’aigua, les plantes i els animals poden experimentar un conjunt d’alteracions que es coneixen amb aquesta denominació.

Confiem que l’agost no sigui tan sec i calorós com ho ha estat el juliol, i que l’únic estrès que patim durant les vacances sigui el de trobar el millor lloc possible a la sorra de la platja.

#termedelasetmana: energia neta

CC Wikimedia Jürgen de Sandesneben
CC Wikimedia Jürgen de Sandesneben

Aquest divendres se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, amb el qual es pretén conscienciar tothom de la necessitat de preservar el medi.

L’any 1972, l’ONU va declarar el 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient amb l’objectiu de motivar persones i institucions a ser part activa en el desenvolupament sostenible de la societat i la promoció de la bona salut del medi ambient.

Des del TERMCAT també volem commemorar aquesta jornada amb el nostre #termedelasetmana, que és energia neta. Es considera neta l’energia en el procés d’obtenció o d’utilització de la qual no es generen residus, que té un impacte ambiental moderat o feble i que no comporta contaminació química ni acústica. És una energia, doncs, que no perjudica el medi ambient ni compromet les fonts de recursos naturals. Són exemples d’energia neta l’energia solar, l’energia eòlica o l’energia geotèrmica.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en castellà i anglès, en el Cercaterm.

#termedelasetmana: al·lergogen

© Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera#/media/File:Olivo-fiore.jpgQuan arriba la primavera, arriba també per a prop d’un 30 % de la població (segons alguns estudis) una època difícil a causa de les al·lèrgies. L’al·lèrgia és un estat d’hipersensibilitat provocat per un augment de la resposta immunitària de l’organisme causada per un agent, normalment extern (pol·len, pols, pèl d’animals…).

El nom que rep qualsevol d’aquestes substàncies capaces de provocar al·lèrgies és al·lergogen o al·lergen, i aquest és el nostre #termedelasetmana.

El terme és destacable no sols perquè en aquest moment de l’any és d’ús especialment freqüent, sinó també per la seva formació: el sufix –gen és considerablement productiu en certs àmbits d’especialitat. En aquesta fitxa de criteri hi trobareu molta informació sobre aquest recurs de formació de termes. Us recomanem la consulta d’aquesta fitxa i de la resta d’entrades que trobareu en el nostre Diccionari de criteris terminològics, que recull en format de fitxa tot un conjunt de criteris i recomanacions que el TERMCAT ha difós en comentaris i altres formats.

I si el que us interessa és aprofundir més en la terminologia relacionada amb les al·lèrgies, us recomanem la consulta del nostre Diccionari d’immunologia, que conté una àrea específica dedicada a les hipersensibilitats i al·lèrgies.

#termedelasetmana: zona humida

©Elisabeth CasademontEl dia 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, que pretén divulgar el valor d’un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però que, alhora, és particularment fràgil i vulnerable.

Des del TERMCAT ens afegim als diversos actes que es duen a terme relacionats amb aquest Dia proposant com a #termedelasetmana justament la forma zona humida. És a dir, una zona de terreny inundada o amarada d’aigua, que pot ser de caràcter natural o artificial, permanent o temporal, amb aigua estancada o fluent i tan dolça com salabrosa o salada; generalment, doncs, es tracta de maresmes, pantans, torberes o llacunes.

Catalunya té alguns bons exemples de zones humides (el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà, el delta del Llobregat, l’estany de Banyoles, l’estany d’Ivars i Vila-sana…), i durant aquesta setmana es fan un nombre important d’actes en cadascun d’aquests espais. Us convidem a participar-hi (sempre que la meteorologia ho permeti), i a consultar l’entrada corresponent a aquest terme del Cercaterm, en què podreu veure quins equivalents es fan servir en altres llengües per a designar aquest concepte.

Què és el canibalisme en l’àmbit industrial?

En l’àmbit industrial, el terme canibalisme fa referència a l’extracció dels components d’una màquina per a reparar-ne una altra de les mateixes característiques.

Es tracta d’un terme utilitzat també en castellà, francès i anglès, i que s’ha format a partir d’un significat metafòric de canibalisme, que té el sentit de ‘Condició de caníbal’, i caníbal vol dir ‘Que devora altres animals de la mateixa espècie’. L’extensió del significat metafòric estaria justificada perquè la màquina reparada esdevé, en part, la màquina de la qual s’han extret les peces, ja que n’incorpora els components.

Es documenta també un cert ús del verb canibalitzar una màquina amb el sentit de treure’n els components per reutilitzar-los en una altra. Tanmateix, aquest verb, format a partir del substantiu caníbal i el sufix –itzar ‘convertir en’, no seria adequat en alguns contextos en què s’utilitza perquè el complement directe no pot ser la màquina que ha perdut les peces, sinó la màquina que les ha incorporat. En la major part de casos, doncs, és preferible utilitzar formes més genèriques com desmuntar o descompondre.

Què és un animal petroleado i com se n’ha de dir en català?

La forma adequada en català és animal petroliejat. L’adjectiu petroliejat -ada s’utilitza sovint al costat de noms d’animals, habitualment peixos o ocells, per a indicar que l’animal en qüestió ha quedat tacat de petroli a conseqüència d’un vessament de combustible al mar. El terme té ús en l’àmbit del medi ambient en contextos com ara rehabilitació d’exemplars petroliejats, recuperació de fauna petroliejada, etc.

El verb adequat en català ha de ser petroliejar, format a partir de petroli i, per tant, amb aquesta i intermèdia necessària, i no *petrolejar com s’usa de vegades. Altres derivats com petrolier o petrolieria, també amb i, estan formats a partir de la mateixa arrel. Aquest verb té el sentit general de ‘banyar amb petroli’, adequat semànticament en aquest cas. El verb castellà documentat corresponent és petrolear.

Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües

El procés de desballestar un vehicle permet aprofitar-ne tots els components que encara poden ser útils i eliminar adequadament aquells que no són aprofitables. Podem dir, doncs, que les empreses de desballestament de vehicles (en castellà desguaces) acompleixen una tasca mediambiental essencial: reciclen, reutilitzen i fins i tot eviten que l’espai públic s’ompli de ferralla abandonada i que zones no urbanitzades es converteixin en improvisats cementiris de cotxes.

A la vista d’això seria just que, en contrapartida, no confonguéssim els desballestadors, que són els indrets destinats al desballestament (en castellà, també desguaces), amb els desguassos (en castellà, desagües o desaguaderos), que són els espais o les canonades que donen sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret.

Finalment, caldria distingir entre els desguassos que acabem de citar i els *desaigües: el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans no accepta els *desaigües ni com a parents de prop o de lluny dels desguassos ni sota cap altre concepte.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.