Crics, clocs, clics!: què és una granja de clics?

granja_de_clics

Feta la llei feta la trampa. Els negocis i internet: el màrqueting digital, el pagament per clic, els m’agrada, els seguidors, els pescaclics… Com que tot això de la publicitat a internet mou molts diners, també hi ha empreses que s’han mogut i han creat o patrocinat granges de clics.

Una granja de clics és un lloc físic en què treballadors mal pagats proveïts de telèfons mòbils i de diverses targetes SIM es dediquen a fer clics en enllaços, navegar per webs durant una estona, subscriure’s a butlletins, seguir determinats comptes de Twitter, de Facebook, d’Instagram, de manera que semblin usuaris normals i corrents que van navegant per la xarxa, amb l’objectiu fraudulent d’augmentar el nombre de clics, de visites, de m’agrada, etc. Això fa que sigui difícil detectar-ho amb els filtres automàtics que detecten bots, per exemple, perquè actuen com a usuaris legítims de la xarxa.

Aquestes granges estan localitzades generalment en països en vies de desenvolupament, com ara l’Índia, la Xina, les Filipines o Bangla Desh. Els empresaris d’aquestes granges de clics aprofiten la precarietat laboral d’aquests països. S’ha sabut, per exemple, que els treballadors guanyen un euro per cada mil m’agrada o per cada mil perfils de Twitter de què es fan seguidors.

Granja de clics és la denominació catalana creada per paral·lelisme a la forma original anglesa, click farm, igual com han fet llengües del nostre entorn com el castellà (granja de clics) o el francès (ferme à clics).

Així, doncs, sapigueu ser crítics quan navegueu per les xarxes i no us deixeu enlluernar.

Trobareu tots aquests termes al Cercaterm.

Què és la llarga cua com a model de negoci?

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

CPE, CPM, CPA… En català, com es construeixen les sigles del màrqueting digital?

md_embutQuè es pot considerar una sigla?

Una sigla és una forma que representa un sintagma mitjançant les inicials de les paraules que el formen. En usos especialitzats sovint les sigles es mantenen en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin.

Les sigles en màrqueting digital: un microllenguatge

Hi ha entorns en què la generació de noves sigles és més freqüent que en d’altres. El màrqueting digital és un dels sectors on l’ús de les sigles s’ha convertit gairebé en un microllenguatge propi compartit per la comunitat de professionals i usuaris d’aquest àmbit. La sigla es difon i s’implanta ràpidament a través de les xarxes; de fet, pot arribar a ser tan popular que sovint eclipsa l’ús de l’expressió completa d’origen.

Com gestionem les sigles en català?

Opció 1: ex. cost per compromís, CPE (en anglès, cost per engagement)

En màrqueting digital la sigla es pot agafar directament de l’anglès si té molt d’ús en català. Prenem com a exemple el terme CPE (corresponent a l’expressió anglesa cost per engagement) i el terme CPL (de l’anglès cost per lead), que en català han quedat de la manera següent:

  • cost per compromís (sigla: CPE): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’interaccions que estableixen els usuaris amb l’espai objecte de publicitat.
  • cost per contacte (sigla: CPL): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l’espai objecte de publicitat.

En aquest dos casos anteriors, es pot comprovar que les sigles es mantenen paral·leles a l’ús en anglès, però els termes complets utilitzen les formes equivalents catalanes: en un cas compromís, l’alternativa catalana a engagement, i, en el segon, contacte, l’equivalent català per a lead.

Opció 2: ex. cost per acció, CPA (en anglès, cost per action)

Hi ha altres casos, però, en què la inicial de les denominacions desplegades en català es correspon plenament amb la sigla anglesa.

  • cost per mil (sigla: CPM): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l’espai objecte de publicitat.
  • cost per clic (sigla: CPC): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l’espai objecte de publicitat.
  • cost per acció (sigla: CPA): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’accions preestablertes que duu a terme l’usuari vinculades amb l’espai objecte de publicitat

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat immersiu que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu les sigles més destacades en aquest àmbit i les noves. incorporacions que, en molts casos, són propostes que els usuaris ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: màrqueting d’entrada

md_marqueting_entradaLa forma anglesa inbound marketing correspon a un dels conceptes clau en màrqueting digital, que ja té proposta catalana i us proposem com a #termedelasetmana: màrqueting d’entrada és l’alternativa catalana consensuada per un grup d’experts de l’àmbit després de debatre entre diverses formes possibles.

El màrqueting d’entrada és un conjunt d’accions de màrqueting no intrusives basades en l’ús combinat de diferents tècniques, especialment l’optimització natural (SEO), el màrqueting de cercadors (SEM), el màrqueting de continguts (content marketing) i les xarxes socials, que té per objectiu captar l’interès dels usuaris i atraure’ls com a clients, sense necessitat d’anar-los a buscar directament.

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat visual que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu altres termes clau del màrqueting digital (com ara les propostes catalanes per a funnel, clickbait, test A/B…) que, en molts casos, són propostes que els usuaris i els experts ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: transmèdia

Aquesta setmana s’organitza a Barcelona la Transmedia Week, un espai on publicistes, artistes, dissenyadors, investigadors i programadors debaten els límits creatius i tecnològics dels formats narratius. Per això el nostre #termedelasetmana és transmèdia, que fa referència a la història que es comunica a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d’interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de manera que l’univers narratiu complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts.

A diferència del que succeeix en una història multisuport (en anglès, crossmedia), en una història transmèdia els continguts difosos a través dels diferents mitjans són diferents i es complementen.

Trobareu aquests termes i altres termes relacionats com ludificació (gamification), relat de marca (storytelling) o publicitat nativa (native advertising) en la nova Terminologia de màrqueting digital. És un projecte obert i dinàmic que s’enriqueix amb les propostes que els usuaris volen compartir a les xarxes socials. Aquestes són només algunes de les propostes que els usuaris ens han fet arribar pel Twitter. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres properes propostes amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Com podem traduir engagement en l’àmbit del màrqueting digital?

CC-Flickr_Captcreate
CC-Flickr_Captcreate

Un dels termes emblemàtics del màrqueting digital, que el Consell Supervisor del TERMCAT estudia aquests dies per a establir-ne la denominació en català, és el que s’anomena en anglès engagement.

S’entén per engagement en aquest sector el ‘sentiment d’adhesió i pertinença d’un usuari o comunitat a una marca concreta, que és promogut per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals amb l’objectiu d’identificar, mantenir i fidelitzar els usuaris’. Quan es diu, doncs, que una empresa intenta aconseguir un engagement amb els seus clients, el que es vol dir és que intenta construir amb ells una mena de relació “sentimental” ferma, de compromís, recíproca i duradora.

De fet, un dels primers sentits amb què s’associa l’anglès engagement en la llengua general és el de ‘prometatge’, l’estat de qui ha donat formalment paraula de casament. Segons el context, pot voler dir també ‘compromís’, ‘implicació’, ‘vinculació’, ‘participació’, etc.

En català existeix el substantiu anàleg engatjament, amb el mateix origen etimològic que l’anglès engagement (del francès engagement, derivat del verb engager, de gage ‘penyora’) i amb sentits molt propers. Segons el diccionari normatiu, engatjament és l’acció o l’efecte d’engatjar o d’engatjar-se, i engatjar és “1. Empenyorar. 2. Lligar amb una promesa, amb una convenció. 3. Comprometre’s”. Tot i que probablement és un substantiu poc usat actualment, semànticament és motivat i podria convertir-se en una bona alternativa catalana si els especialistes de l’àmbit estiguessin disposats a utilitzar-lo.

Coneixeu aquest concepte? L’utilitzeu? Si és així, què us sembla l’alternativa catalana engatjament? Si no us agrada o creieu que no té possibilitats, quina proposta ens faríeu? També estem valorant, a banda de engatjament, les formes compromís, adhesió o vinculació.

Feu-nos arribar la vostra opinió!

Què és el trànsit web?

El trànsit web és la quantitat de dades transmeses i rebudes a través d’un lloc web, les quals es poden mesurar amb diferents eines estadístiques que donen informació sobre pàgines vistes, visites, usuaris únics, llocs web de procedència, ubicació geogràfica, temps d’estada a la pàgina, etc.

Com a traducció de l’anglès web traffic, doncs, és adequat en català trànsit web, i no tràfic web. Trànsit té, en l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions, el sentit més genèric de ‘Quantitat d’informació transmesa a través d’un canal de comunicació’, mentre que tràfic es refereix al comerç o activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies o bé al transport d’aquestes mercaderies.

Un terme relacionat amb aquest concepte és analítica web, que és la tècnica consistent a recollir, mesurar i analitzar les dades corresponents als accessos a un lloc web per conèixer els usos i el rendiment d’aquest web amb l’objectiu d’analitzar el comportament dels usuaris i millorar-ne els continguts i l’estructura.