Les llengües de la Xina

xines

A la República Popular de Xina no s’hi parla xinès. La realitat darrere aquesta còmoda etiqueta de xinès és que s’hi parlen una gran quantitat de llengües i dialectes, la majoria dels quals són de la família sinotibetana, i dins de la família sinotibetana, de la subfamília de llengües sinítiques. Parlar de llengües sinítiques és com parlar de llengües romàniques, però en gran, tant per extensió territorial com per nombre de parlants. Les llengües són mútuament inintel·ligibles, i cadascuna té diversos dialectes, els quals no sempre són mútuament intel·ligibles. Això dibuixa un panorama lingüístic variat i complex.

Les llengües sinítiques s’anomenen també geolectes xinesos, una denominació de compromís, proposada pels especialistes, entre llengua, que seria el terme més adequat lingüísticament, d’acord amb els estudiosos occidentals, i dialecte, la forma tradicional d’anomenar aquestes llengües a la Xina mateixa. El govern xinès reconeix oficialment 10 geolectes: el geolecte del nord, el gan, el hakka, el hui, el jin, el min, el ping, el wu, el xiang i el yue. Una de les variants del geolecte min, parlada a Taiwan, ha evolucionat de tal manera que ara es considera oficialment una llengua: el taiwanès, llengua oficial de Taiwan.

D’altra banda, cal destacar que els parlants de les diferents llengües sinítiques se solen comunicar en xinès estàndard, la llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi, i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia. El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l’elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l’estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d’un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.

Totes aquestes llengües les trobareu recollides al Diccionari de llengües del món, un recull sistemàtic d’informació sobre 1.272 llengües, que s’ha actualitzat recentment amb la revisió i compleció de les llengües sinítiques. És un diccionari obert que es va actualitzant contínuament amb aportacions d’especialistes i usuaris que ens vulguin fer arribar les seves observacions i esmenes.

I totes les entrades són també consultables a través del Cercaterm.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.

Termes i literatura han fet bona parella per Sant Jordi

Amb motiu de la celebració de la festa de Sant Jordi, des del TERMCAT hem fet una selecció de textos literaris en què es difonien termes més o menys especialitzats.

Trifori, desfibril·lador, elongació, sami… són alguns dels termes que hem descobert en textos de Prudenci Bertrana, Empar Moliner, Joan Sales, Joan F. Mira, Saint-Exupéry… Us proposem de rellegir-los ara tots junts:

Sant_Jordi_2017_P01

Sant_Jordi_2017_P02

Sant_Jordi_2017_P03

Sant_Jordi_2017_P04

Sant_Jordi_2017_P05

7Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P08

I si voleu veure els termes amb una mica més de context, us podeu acostar a la nostra pàgina del FaceBook, on podreu llegir els fragments una mica més llargs.

Veureu que, un any més, Sant Jordi ha fet que els termes i la literatura fessin una parella prou ben avinguda.

Els noms de les roses

PuntLlibre_SantJordi2017«Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus.»

‘Del que realment és la rosa, només en tenim el nom; només tenim noms buits’: aproximadament això afirmava Bernat de Cluny al segle XII. I sembla que Umberto Eco es va inspirar en aquesta frase per al títol de la seva cèlebre novel·la, El nom de la rosa.

La citació s’ha d’entendre en el context del nominalisme, un corrent filosòfic medieval ben interessant per a tots els aficionats a la terminologia, però en el marc del primaveral mes d’abril, i especialment al voltant de la festa de Sant Jordi, ens podem fixar en un altre aspecte terminològic també ben interessant: quins noms designen la flor amb què ens obsequiem especialment el 23 d’abril?

El nom que primer ens ve al cap, és clar, és rosa. De fet, moltes de les flors que es regalen aquests dies són híbrids de rosa: per a més detalls sobre el procés d’hibridació i la figura de Pere Dot, un gran hibridador de roses català, us convidem a llegir aquest apunt.

Però si us entreteniu a remenar les pàgines del llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (o si us entreteniu a navegar per les pantalles de la versió en línia del mateix diccionari), descobrireu altres noms de la rosa: englantina, gardana, garlanda, gavarra, regina, rosa boscana, rosa damasquina, rosa de cent fulles, rosa silvestre, rosa vera, satalia

Aquestes són algunes de les denominacions que hem destacat en aquest punt de llibre, que podeu regalar amb la rosa i amb el llibre per Sant Jordi. Però, de noms, n’hi ha molts més, especialment si no ens referim només a la flor sinó al conjunt de la planta.

Ja ho veieu: la terminologia ens ha fet passar d’El nom de la rosa als noms de les roses. Per no allargar-nos massa, ens estalviem d’entrar en la discussió filosòfica nominalista. Ara, si el que de debò us crida l’atenció és la literatura, no us perdeu la iniciativa que, en ocasió de la festa de Sant Jordi, hem engegat aquest any des del TERMCAT: us proposem de descobrir la terminologia que, tot sovint, s’amaga entre les pàgines dels llibres.

Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir-ho a la nostra pàgina de FaceBook.

#termedelasetmana: trifori

trifori

«A Josafat, la solitud se li féu penosa des de l’escena del trifori. Tots els seus dominis estaven contaminats, tots els racons guardaven remembrances de Fineta.»

Aquest any s’escau l’Any Bertrana, que commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana. Si heu llegit Josafat, la novel·la de Prudenci Bertrana, és ben probable que tingueu present el passatge que hem destacat. I molt probablement, quan el vau llegir, no vau parar gaire esment en el terme trifori, propi de l’arquitectura i l’art.

Un trifori és una galeria de trífores (és a dir, de finestres que formen tres obertures generalment separades per columnetes) situada sobre una nau lateral d’una església, sovint amb finalitat decorativa. Des del trifori se sol tenir vista sobre la nau principal de l’església.

Amb motiu de la pròxima festa de Sant Jordi, des del TERMCAT us proposem de descobrir fragments com aquest, en què la terminologia treu el cap en textos literaris. Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir la iniciativa a la nostra pàgina de FaceBook.

#termedelasetmana: llibre electrònic

Llibre_electronic

Aquests dies es parla de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la literatura catalana és la convidada d’honor. Entre les novetats que hi presenten els autors, il·lustradors i editors catalans, hi tenen un pes rellevant les obres que es presenten en diversos suports digitals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme llibre electrònic.

La forma llibre electrònic, o també llibre digital (en anglès, e-book o electronic book), designa el llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.

Si voleu més informació sobre el terme, us convidem a consultar la fitxa de criteri corresponent, en què trobareu detalls sobre els arguments que justifiquen aquesta proposta, i també hi veureu altres termes relacionats, equivalents en altres llengües i més informació rellevant.

#termedelasetmana: llengua de signes catalana

signes_sords

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna us proposem com a #termedelasetmana llengua de signes catalana.

La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de modalitat visual i gestual pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya.

Les llengües de signes són llengües plenes, que no deriven de la llengua oral del seu entorn, sinó que s’originen de manera independent dins de les comunitats de persones sordes i evolucionen com a sistemes lingüístics autònoms, és a dir, com a llengües naturals. Per això, el domini lingüístic d’una llengua de signes i el de la llengua oral del seu entorn poden no coincidir. És el cas del català i de la llengua de signes catalana, la qual només es fa servir al Principat, però no al País Valencià o les Illes Balears, per exemple.

La Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, en regula l’aprenentatge, la docència i la interpretació, entre altres aspectes. També estableix que l’autoritat normativa és l’Institut d’Estudis Catalans, el qual n’ha d’impulsar la recerca i la sistematització.

Per a més informació, podeu consultar:

La llengua de signes catalana la trobareu, juntament amb 86 llengües de signes més, al Diccionari de llengües del món, un dels diccionaris de la col·lecció Diccionaris en Línia, i també podeu accedir a la fitxa corresponent per mitjà del Cercaterm.