#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.

 

#termedelasetmana: reproducció en continu

 

Reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a la forma anglesa streaming, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

Aquesta tècnica s’esmenta en diversos contextos d’ús (retransmissió en directe d’esdeveniments, consum de continguts multimèdia en plataformes web…) i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Així, la denominació més tècnica és reproducció en continu (que fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts), però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe.

Ciberatacs: amenaces noves, termes nous

ciberatac

La protecció contra els ciberatacs és, des de fa temps, una de les grans preocupacions dels usuaris d’internet, tant particulars com institucionals o d’empreses. De ciberatacs (o, simplement, atacs) n’hi ha de molts tipus, però un dels més coneguts és l’anomenat atac de denegació de servei, també conegut amb la forma atac DoS (a partir la sigla anglesa corresponent a denial-of-service attack), que consisteix a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir. Se sol fer saturant els canals de comunicació mitjançant l’enviament d’una gran quantitat de peticions falses alhora o també, de vegades, inhabilitant les aplicacions web, aprofitant-ne els punts vulnerables.

D’atacs DoS n’hi ha de diversa mena: en l’atac d’interferència (jamming attack, en anglès), per exemple, el que es fa és provocar pertorbacions en el servidor o la xarxa; en l’atac d’inundació (en anglès, flooding attack o flood attack), en canvi, s’envia una gran quantitat de dades que col·lapsen el sistema (per exemple, paquets de dades ICMP o UDP); en l’atac reflex (reflection attack, en anglès) es confon el servidor amb una adreça IP falsificada perquè proporcioni un codi de seguretat que permeti accedir al sistema, i en l’atac d’amplificació de DNS es falsifica l’adreça IP del sistema de noms de domini i se substitueix per l’adreça IP de la víctima, de manera que, d’una banda, totes les respostes DNS dels servidors s’envien als servidors de la víctima i, de l’altra, l’atacant envia múltiples consultes DNS curtes que requereixen una resposta molt més gran que acaba sobrecarregant el servidor.

Quan les peticions falses que caracteritzen els atacs DoS s’envien a través de grups d’usuaris o de xarxes d’ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques es parla de atac de denegació de servei distribuït o atac DDoS (a partir de la sigla anglesa corresponent a distributed denial-of-service attack).

Podríem continuar parlant-vos també de l’atac Blacknurse, l’atac d’autenticació, l’atac d’injecció, l’atac d’intermediari (o, simplement, intercepció) o l’atac de força bruta, però com que la nostra intenció no és de cap manera alarmar-vos, us proposem que, si els voleu conèixer, consulteu vosaltres mateixos la nostra Terminologia de la ciberseguretat. Allà trobareu tots aquests atacs, i encara uns quants més, ben esmentats i definits, a banda de molts altres termes relacionats amb la seguretat informàtica. Alguns d’aquests termes, els que generaven més dubtes a l’hora d’anomenar-los en català, s’han normalitzat recentment i els trobareu també aviat a la Neoloteca i al Cercaterm.

Hem d’escriure wifiWi-Fi?

 

 

Podem escriure totes dues formes segons a què ens vulguem referir.

En l’àmbit especialitzat de les telecomunicacions cal mantenir la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules, quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil basada en l’estàndard IEEE 802.11. Així ho recomanen els especialistes de l’àmbit de les telecomunicacions, perquè és la forma utilitzada internacionalment. Convé tenir present que Wi-Fi prové de la marca comercial de la Wi-Fi Alliance, organització sense ànim de lucre que promou la tecnologia Wi-Fi, i que la forma és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fil’).

Podem escriure wifi, en canvi, amb minúscula i sense guionet, quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. El motiu és que en aquest cas es considera un mot de la llengua general, una lexicalització de Wi-Fi que es documenta també en altres llengües com el francès i el castellà, que la recullen ja en les seves fonts lexicogràfiques de referència.

En català, el gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi, tal com passa en espanyol i italià.

Podeu consultar al Cercaterm les fitxes terminològiques, amb definicions i equivalents.

#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

Els trols: de la mitologia nòrdica a les xarxes socials

trol

Fins no fa gaire, la paraula trol només s’associava en català als gegants i gnoms dels boscos dels contes nòrdics, i només amb aquest significat apareixia en els pocs diccionaris catalans en què es documentava. Twitter, però, ha posat de moda un altre significat de trol, ara derivat de l’anglès i vinculat a les xarxes socials.

En l’àmbit de les xarxes socials un trol és una persona que busca generar polèmica mitjançant la publicació deliberada de continguts provocatius o controvertits, generalment missatges, però també, segons el cas, fotografies, vídeos, etc. També s’anomena trol el contingut provocatiu o controvertit que un trol publica a internet. Tots dos sentits han esta normalitzats recentment pel Consell Supervisor.

En aquest cas, trol és una adaptació (a partir de la pronúncia original) de l’anglès troll, forma emparentada amb el verb de l’àmbit de la pesca to troll, que significa ‘pescar amb curricà’. La pesca amb curricà és una tècnica consistent a arrossegar un esquer des d’una embarcació en moviment. L’analogia semàntica entre tots dos conceptes prové, segons recullen algunes fonts, del fet que el trol d’internet també fa servir un esquer (un contingut polèmic) per arrossegar altres participants a entrar en la discussió i crear polèmica. També és possible que en l’adaptació al català hi hagi hagut influència del substantiu nòrdic trol, associat, en general, a personatges astuts i una mica facinerosos, com els trols d’internet.

De trol ha derivat el verb trolejar, també normalitzat pel Consell Supervisor, que significa atacar una persona (o un organisme o, també, un determinat contingut en línia) mitjançant la publicació a internet de continguts deliberadament provocatius o controvertits. Diem, per exemple, que algú ha trolejat tal persona o tal organisme, o les fotografies, o el missatge, de tal persona o de tal organisme. És un verb adequat, anàleg a altres verbs transitius catalans, com ara capitanejarpatronejarbotxinejar o tiranejar, que expressen una activitat que es duu a terme en qualitat d’allò que expressa el nucli sobre el qual es construeixen (de capità, de patró, de botxí i de tirà, en els casos anteriors, i de trol, en el cas de trolejar).

La forma *trol·lejar, amb ela geminada, que podria justificar-se a partir de l’etimologia de la denominació anglesa d’origen (és a dir, per les formes trollto troll i trolling), s’ha desestimat perquè trolejar ja és un derivat fet en català a partir del substantiu relacionat trol i, per tant, és innecessari recórrer al verb anglès. És el que s’ha fet, per exemple, en derivats com ara futbolístic, procedent de futbol, que al seu torn és una adaptació de l’anglès football.

Ben aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: criptomoneda

criptomoneda

Aquesta setmana, des del TERMCAT i amb la col·laboració del CESICAT, hem publicat la Terminologia de la ciberseguretat, un diccionari dedicat a un àmbit de plena actualitat i d’interès molt generalitzat. Per això, us proposen com a #termedelasetmana un dels termes d’aquest recull: el terme criptomoneda.

Es tracta de la moneda virtual basada en la criptografia, és a dir, en les tècniques de xifratge de dades. Des del punt de vista de la formació, el terme s’ha creat amb l’adjunció del formant cripto– (del grec kryptós ‘amagat’) a la base substantiva moneda (amb una etimologia curiosa: prové del llatí moneta ‘anunciadora’, que era el sobrenom de la deessa Juno, en el temple de la qual és on es van encunyar les primeres monedes).

El terme criptomoneda s’ha fet més o menys conegut arran de les notícies vinculades al bitcoin, la criptomoneda més popular.

Si voleu més informació sobre els bitcoins, les altres criptomonedes i molts altres conceptes d’aquest àmbit, consulteu la nova Terminologia de la ciberseguretat: us hi esperen prop de 260 termes relacionats amb el món de la seguretat a la xarxa.

Què és el hacktivisme?

El hacktivisme és una forma d’activisme que utilitza la xarxa Internet com a espai de lluita ideològica, mitjançant l’execució d’accions que destorbin la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que es pretén denunciar.

Aquest concepte no s’ha de confondre amb el ciberactivisme, que es refereix a un concepte més genèric: es defineix com l’activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris. Podríem dir, doncs, que el hacktivisme és un tipus de ciberactivisme.

Com a terme, hacktivisme està format per acronímia amb els mots hack[er] i [ac]tivisme, i té l’origen en el manlleu anglès hacktivism. És l’única forma utilitzada en català i en altres llengües com l’espanyol, el francès, l’italià i el portuguès per a designar aquest concepte. En català es pot considerar adequada lingüísticament perquè parteix del manlleu hacker, normalitzat com a sinònim de furoner | furonera amb el sentit de persona que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

 

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

#termedelasetmana: hiperconnectivitat

hiperconnectivitat

De vegades sembla que les notícies, els missatges, els rumors, els mems i tota mena de comunicacions es multipliquin. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme hiperconnectivitat.

Es refereix a l’estat de connexió múltiple i continuada. Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per l’adjunció del prefix d’origen grec hiper– (‘ultra mesura’) a la base connectivitat, que al seu torn és una forma creada per derivació a partir de connectar.

Com que el primer sentit de connectar és, precisament, ‘establir un lligam estret entre coses de la mateixa natura’, confiem que la hiperconnectivitat serveixi si més no per millorar els nostres lligams. I si us queda curiositat per veure altres termes de la mateixa àrea, us convidem a consultar el Vocabulari de les xarxes socials, que acabem d’actualitzar amb aquest terme i altres com viralitat, identitat digital, ciberassetjament, voluntats digitals, etc.