#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

#termedelasetmana: servidor intermediari (proxy)

servidor_intermediari

L’actualitat informativa ha posat recentment un terme especialitzat de l’àmbit de la informàtica en la veu, els tuits, les notícies i les converses de molta gent. Es tracta del terme servidor intermediari (en anglès, proxy), que us proposem com a #termedelasetmana.

Es tracta d’un servidor que regula l’accés a internet des d’una xarxa privada protegida per un tallafoc. Els servidors intermediaris poden fer diverses funcions, com ara actuar de filtre, evitar censures o facilitar un cert anonimat, millorar el rendiment d’una xarxa, etc.

Tot i l’ús molt estès de la forma anglesa, la forma catalana resulta més transparent semànticament, i pot facilitar la comprensió de determinats missatges adreçats a persones que potser no tenen un coneixement aprofundit d’aquest àmbit d’especialitat.

Podeu consultar aquest terme i altres conceptes relacionats en diccionaris en línia com ara el Diccionari de telecomunicacions o la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics.

#termedelasetmana: programari de rescat

programari_de_rescat

Ransomware és una forma anglesa que s’ha fet popular i temible aquesta setmana a causa del ciberatac massiu que ha provocat. Per si denominar-la en català ens pot ajudar a combatre, o si més no a entendre una mica més, l’atac, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de rescat, l’alternativa catalana a la forma anglesa. Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix o bloqueja l’accés als fitxers d’un dispositiu infectat, creat per ciberdelinqüents o una organització criminal que exigeix el pagament d’un rescat econòmic per retirar les restriccions.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (escurçament de malware, ‘programari maliciós’), la forma catalana completa es crea també a partir de programari maliciós i de rescat, que és el punt clau en l’estratègia d’atac. En la majoria de contextos el terme programari maliciós de rescat es pot escurçar i parlar només de programari de rescat.

Habitualment el programari de rescat infecta el sistema operatiu a manera de cavall de troia o de cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la moneda virtual no avalada ni controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi amb tecnologia d’igual a igual.

El TERMCAT està estudiant termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, amb l’objectiu de poder publicar un diccionari de terminologia d’aquest àmbit en els propers mesos.

#termedelasetmana: llibre electrònic

Llibre_electronic

Aquests dies es parla de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la literatura catalana és la convidada d’honor. Entre les novetats que hi presenten els autors, il·lustradors i editors catalans, hi tenen un pes rellevant les obres que es presenten en diversos suports digitals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme llibre electrònic.

La forma llibre electrònic, o també llibre digital (en anglès, e-book o electronic book), designa el llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.

Si voleu més informació sobre el terme, us convidem a consultar la fitxa de criteri corresponent, en què trobareu detalls sobre els arguments que justifiquen aquesta proposta, i també hi veureu altres termes relacionats, equivalents en altres llengües i més informació rellevant.

#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

Com es pot ser data scientist en català?

servidors_istock_scanrail

Ja no n’hi ha prou de disposar de molta informació. Avui cal saber processar les dades massives (el popular big data) que tenim a l’abast per a identificar nous productes, oportunitats de negoci, racionalitzar recursos o conèixer millor l’usuari.

Aquesta és la feina que fa un data scientist, un científic de dades, en català, una de les professions de moda i amb més demanda de la nova economia digital.

Un científic de dades es dedica a la ciència de dades, entesa com a ciència que es basa en l’extracció d’informació pertinent o rellevant a partir de dades massives amb l’ajuda d’algoritmes i amb la finalitat de fer-ne anàlisis posteriors. La tècnica utilitzada és l’anomenada mineria de dades (en anglès, data mining).

Tot i que el perfil del científic de dades es basa principalment en coneixements dels àmbits de l’estadística, les matemàtiques i l’enginyeria, el vessant social, humanista i multidisciplinari d’aquesta professió es considera indispensable.

mapatge: #termedelasetmana

Mapatge - Ajuntament de Barcelona

Heu sentit a parlar del mapping? En l’àmbit de l’art digital es coneix com a mapatge o videomapatge (mapping o video mapping en anglès) una tècnica consistent a projectar imatges o vídeos sobre edificis i escultures per aconseguir efectes en 3D aprofitant-ne els volums arquitectònics. D’aquesta manera, i sovint amb l’acompanyament d’efectes sonors, la superfície o objecte sobre els quals es projecta esdevé una pantalla de vídeo dinàmica.

Es tracta d’una tècnica actualment molt utilitzada en esdeveniments i publicitat urbana. Aquests darrers dies, per exemple, s’han pogut veure diverses projeccions d’aquest tipus dins el marc del Festival LlumBCN de les festes de Santa Eulàlia de Barcelona.

El terme mapatge prové, en realitat, de l’àmbit de les matemàtiques i la informàtica, i designa, tal com es recull al Cercaterm, l’operació d’establir la correspondència entre un grup de valors d’un conjunt de dades i els d’un altre conjunt. Aquesta operació matemàtica és, de fet, la que hi ha darrere del videomapatge i també darrere dels diferents tipus de mapatge aplicats en la creació de videojocs.