#termedelasetmana: confitar

confitarL’11 de maig s’escau el dia de sant Ponç, i a moltes viles del país es duen a terme fires i trobades en què el protagonisme el tenen les fruites confitades i les herbes remeieres, atès que sant Ponç és el patró dels herbolaris i dels apicultors. Per afegir-nos a la iniciativa, us proposem com a #termedelasetmana la forma confitar.

Aquest verb fa referència al procediment de conservació de la fruita en què se substitueix el suc propi de la fruita per una solució concentrada de sucre. Es tracta d’un concepte que ens transporta a èpoques en què els mètodes de conservació no es podien basar tant com ho fan ara en el fred i altres sistemes amb una base tecnològica més o menys sofisticada.

El mateix verb s’aplica a altres processos culinaris que també s’orienten a la preservació dels aliments, com en el cas de la cocció lenta en un greix animal o vegetal de la carn o el peix.

Us animem a no deixar-vos espantar per la pluja i a passejar per la fira de Sant Ponç que us quedi més a prop de casa. Hi veureu i hi podreu tastar fruita confitada, i ben segur que també hi fareu altres troballes gastronòmiques ben interessants.

Què és un piscivegetarià o piscitarià?

piscivegetariaEl terme piscivegetarià | piscivegetariana designa una persona vegetariana que inclou la ingesta de peix en la seva dieta.

El terme està format amb la forma prefixada pisci-, del mot llatí piscis ‘peix’, i la base vegetarià (‘que s’alimenta de vegetals’) i és paral·lel a altres formes similars que tenen ja força tradició com ara lactovegetarià (que menja vegetals i llet i productes derivats), ovovegetarià (que menja vegetals i ous) i fins i tot lactoovovegetarià (que suma els dos anteriors).

És habitual també l’ús de la forma piscitarià | piscitariana per a referir-se a aquest mateix concepte, creat per truncació del terme (vege)tarià més la forma prefixada, de manera semblant a la formació de flexitarià (que designa la persona que s’alimenta bàsicament de vegetals amb el consum ocasional d’altra mena d’aliments) o fruitarià (que s’alimenta de fruita).

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

Com es diu pimiento choricero en català?

En català s’anomena pebrot de romesco. És una varietat de pebrot vermell (Capsicum annuum) que s’empra sec com a condiment, de color grana, allargat i d’uns dos centímetres i mig d’ample, menys carnós i de pell més gruixuda que la nyora. El pebrot de romesco s’utilitza sovint a la cuina catalana en els guisats i també per a la salsa de romesco.

Es considera un calc del castellà la traducció literal pebrot xoricer.

#termedelasetmana: rebosteria

© Umami

Segons la llista elaborada per la revista Restaurant, Jordi Roca, el més petit dels germans que porten el reconegut restaurant El Celler de Can Roca, és actualment el millor pastisser del món.

Per afegir-nos a la celebració des de la terminologia, el #termedelasetmana és rebosteria, que designa tant el conjunt de pastissos petits i variats que se solen servir com a postres, com l’obrador on es preparen i, per extensió, de vegades es fa servir també com a sinònim de pastisseria, per a referir-se en general a l’ofici de pastisser.

Convé tenir en compte que en català l’arrel del mot és la paraula rebost, i que és inadequat el castellanisme repostería.

Pochar i pocher: traducció de cebolla pochada i huevos pochés

Pochar en castellà té un sentit genèric equivalent a escalfar en català: ‘Coure un aliment en un líquid a una temperatura pròxima al punt d’ebullició’. Més habitualment, però, s’usa pochar amb el sentit de fregir lentament un aliment amb oli: en aquest cas expressions com cebolla pochada o pochar cebolla es poden traduir en català per ceba sofregida a foc lent o sofregir a poc a poc, lentament, a foc lent, etc.

A banda, la forma huevos pochés, del francès pocher, s’usa per a referir-se a un tipus especial de cocció per als ous: en català són els ous escumats. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull la subentrada ou escumat amb la definició ‘Ou bullit sense closca’. En alguns llocs, també se’ls anomena ous en flor.