Fem fitnes per tenir una bona condició física o per estar en forma?

fitnes

En el Dia Internacional de l’Activitat Física, us fem unes consideracions sobre els termes fitnes, condició física i forma física.

El terme fitnes és l’adaptació catalana del manlleu anglès fitness, d’ús molt estès i utilitzat habitualment en contextos de llengua general. Designa el conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física. Apareix en la formació d’altres termes com ara sala de fitnes, pilota de fitnes, fitnes cardiovascular (cardiofitnes o càrdio), etc.

Convé distingir aquest terme dels relacionats condició física i forma. Mentre que la condició física és l’estat general de la capacitat física i psicomotora d’una persona, la forma és la condició física d’un esportista per a la pràctica d’un esport en un moment determinat.

Així, doncs, us encoratgem a practicar el tipus de fitnes que més us plagui per tenir una bona condició física i estar en forma.

Fem pilates… però com ho escrivim?

pilates

Podem escriure pilates o mètode Pilates.

Es tracta d’un sistema d’entrenament físic basat en exercicis que ensenyen a ser conscient de la respiració i l’alineació de la columna i que enforteixen els músculs interns del tors, considerats essencials per al manteniment de la columna vertebral. Molt de moda actualment, és un mètode ideat per l’alemany Joseph Pilates (1883-1967) durant la Primera Guerra Mundial.

Com que el terme prové d’un nom propi, quan es fa servir la denominació completa del mètode d’entrenament, que inclou el cognom, és convenient escriure’l amb majúscula, mètode Pilates; en canvi, en els contextos més habituals, en què se simplifica la denominació i es fa servir com a nom comú, s’escriu amb minúscula, pilates (fem pilates, anem a classe de pilates, etc.).

La marató pren la paraula

marato_OK_ApartmentSi no l’heu correguda, és ben probable que conegueu algú que sí que ho hagi fet. La marató de Barcelona s’ha convertit en tot un esdeveniment popular, que arriba cada vegada a més persones, entre participants, animadors i veïns més o menys encuriosits.

L’èxit popular de la marató també es pot observar amb un altre fenomen: la quantitat de textos publicats aquí i allà que en parlen. Des de les notícies dels mitjans de comunicació més o menys generals, fins als apunts publicats en blogs i pàgines personals; des dels articles més o menys especialitzats fins als comentaris més vivencials. Un munt de pàgines que, sovint, estan ben carregades de terminologia específica.

Per exemple, és molt probable que la vostra amiga que s’ha preparat la marató no pugui evitar fer referència a la rigorosa temporada d’entrenament que ha dut a terme, i que us parli de les tirades llargues que ha fet els caps de setmana o de les sèries. I, si la punxeu una mica, segur que us explicarà quin ritme preveu portar durant la cursa (sovint expressat en minuts i segons per quilòmetre: us dirà “vull anar a 4.55”, que vol dir que vol fer cada quilòmetre en 4 minuts i 55 segons). O us explicarà que durant les últimes setmanes ha fet l’afinada (en anglès, tapering), i per tant ha corregut distàncies més curtes.

I quan la marató s’ha acabat, al vostre amic corredor li sortirà l’ànima de poeta quan us expliqui les sensacions viscudes mentre seguia tossudament la línia de mesurament (a Barcelona, de color blau) i acumulava quilòmetres, potser darrere d’una de les tan agraïdes llebres (en anglès, pace makers). I potser no gosarà ni dir-vos-ho, però us estarà infinitament agraït si heu estat un dels animadors que han baixat al carrer per veure’l passar durant uns pocs segons. I és que el mur sembla que es fa més baix quan coneguts —i desconeguts que llegeixen el teu nom al dorsal— et dediquen un crit d’ànim.

Passada la meta, amb l’arc d’arribada corresponent, el corredor es refarà amb l’avituallament, i veureu passar molt cansada però satisfeta la corredora: de fet, tots els arribats (no cal dir-los finishers) estan més contents que cansats (i això que estan molt cansats). I si han fet la seva millor marca personal, estan exultants.

Tingueu una mica de paciència, doncs, si us atabalen una miqueta amb la seva terminologia maratoniana. Al capdavall, els corredors i corredores (no cal dir-los runners) són éssers en general inofensius, i la marató és tota una experiència. Ah, i si sou dels que correu i us agrada explicar-ho, no deixeu de consultar la Terminologia de les curses populars: hi trobareu els termes que hem destacat i molts altres termes de l’àmbit, i una infografia interactiva dedicada específicament a l’equipament dels corredors.

Fem running, en català?

Darrerament és evident l’ús estès de la forma anglesa running. Cal tenir en compte que de fet no es tracta pròpiament d’un terme que designi una disciplina esportiva determinada i reconeguda, sinó que és una forma genèrica que s’utilitza cada vegada més per a referir-se a l’activitat de córrer. Així, contextos normals i genuïns en català com ara “jo corro”, “surto a córrer”, “vaig a córrer” són sovint substituïts innecessàriament per “faig running”.

Normalment, l’alternativa catalana a la forma anglesa running és simplement córrer. En la major part de contextos aquesta forma verbal ja pot funcionar bé: espai per (a) córrer, material de córrer, calçat de (o per a) córrer, zona de córrer (o zona [per a] corredors, o també zona córrer, com a traducció de running zone), etc. Fins i tot en aquells casos en què running s’utilitza com a substantiu, en els quals cal readaptar les expressions a la sintaxi catalana per a utilitzar de manera natural formes com el fet de córrer, el món del córrer, els aficionats a córrer, etc. Igualment, la forma runner és innecessària i correspon a corredor, corredora.

Aquesta serà una de les entrades previstes de la Terminologia del corredor aficionat en què estem treballant actualment i que esperem fer pública ben aviat. També hi haurà l’entrada corresponent a finisher, un cas en què vam demanar la col·laboració de totes les persones interessades.

Com es pot dir en català fan zone?

Les formes catalanes més adequades són zona d’aficionats o zona de seguidors.

Es tracta d’un espai especialment habilitat perquè s’hi concentrin els seguidors d’un equip determinat amb la finalitat de seguir junts l’esdeveniment esportiu, de celebrar la victòria, o d’entretenir-se amb espectacles, música, llocs de restauració, etc., mentre esperen entrar a l’estadi de la competició. S’habiliten aquestes zones especialment quan hi ha un nombre important d’aficionats que es desplacen a una altra ciutat per assistir a l’esdeveniment esportiu.

El manlleu fan zone, per tant, es pot substituir per aquestes alternatives catalanes transparents i adequades a qualsevol context comunicatiu.


Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014

Sabeu què són el bob o el cúrling? Són noms d’esports que aquests dies, amb motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014, sentirem més d’una vegada. És bon moment, doncs, per repassar la terminologia associada a l’esdeveniment, que en aquesta edició acollirà una de les representacions catalanes més nombroses des que es van començar a celebrar.

Al costat de les competicions més conegudes dels esports de neu en què participaran la majoria dels nostres esportistes (el descens i l’eslàlom en esquí alpí, l’esquí de fons en esquí nòrdic o el surf d’estil lliure en surf de neu –en anglès, snowboard–), també són olímpics el biatló, el salt de trampolí o la combinada nòrdica, que són altres disciplines d’esquí nòrdic. Pel que fa al gel, al costat de l’hoquei sobre gel i del patinatge sobre gel (amb disciplines com ara el patinatge artístic i el patinatge de velocitat), també es competirà en luge i tobogan (en anglès, skeleton).

Així doncs, termes com ara cantell, conducció del viratge, eslàlom superegant, cama lliure, bastó d’esquí de fons, cedir la traça, granota de saltvol seran d’ús habitual durant aquestes setmanes. Si sou aficionats a aquestes modalitats esportives, us recomanem que consulteu a la Terminologia dels esports d’hivern i al Cercaterm tant les característiques i els equivalents en castellà, francès i anglès, com la resta de terminologia associada a l’olimpisme d’hivern.

Bona sort als participants, molta neu i que guanyi el millor!

Els termes del Dakar

Un bon nombre de representants catalans s’afegeixen al mig miler de pilots que aquests dies participen al Dakar 2014, cursa anual organitzada per l’Amaury Sport Organisation que en aquesta ocasió es disputa a l’Argentina, Bolívia i Xile.

D’acord amb la seva condició de raid, el Dakar és una cursa de llarga distància disputada per tot tipus de terreny sobre un itinerari dividit en etapes i establert només en els punts principals, que exigeix una bona condició física i capacitat d’orientació als pilots, i una gran resistència als vehicles de competició que utilitzen. La majoria de trams especials se situen lluny de l’asfalt i obliguen els pilots a travessar zones de dunes, fang, pedres, ergs i d’altres.

Hi participen tant pilots amateurs (que són la majoria), com pilots professionals, dividits en quatre categories: motocicletes, quads, automòbils i camions.

Destaquem, doncs, alguns dels termes que ens podem trobar en les cròniques d’aquests dies: ral·li, raid, llibre de ruta, bivac, quad, cilindrada, etapa, neutralització, verificació tècnica, reglatge, centímetre cúbic (cc), cotxe d’assistènciaI us recordem que podeu consultar-los als diccionaris en línia de motociclisme i automobilisme i al Cercaterm.

salts de gran altura: #termedelasetmana

Els Mundials de Natació Barcelona 2013 han introduït la modalitat de salts de gran altura, consistent a executar una o més figures en l’aire llançant-se des d’una plataforma molt elevada, normalment situada entre 22 i 27 metres d’altura en el cas dels homes i entre 18 i 23 en el cas de les dones. Podeu consultar la fitxa d’aquest esport tant al Cercaterm com al Diccionari dels esports aquàtics.

Somnis d’aigua: els Mundials de Natació Barcelona 2013

Aquest estiu Barcelona acull un dels esdeveniments esportius amb més ressò internacional dels darrers anys, els Mundials de Natació, en què més de dos mil atletes participaran durant quinze dies en les disciplines de natació, natació sincronitzada, waterpolo, natació en aigües obertes i salts.

Amb l’objectiu d’apropar la terminologia d’aquesta disciplina a tots els esportistes i aficionats, i també a tot l’equip de traductors, voluntaris i al conjunt de periodistes que informaran sobre aquesta fita, el TERMCAT posa a disposició dels usuaris el Diccionari dels esports aquàtics, que recull vora set-cents termes amb les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà, anglès i francès, consultables temàticament a partir dels esports aquàtics de competició.

Així, es poden trobar termes com ara atac, batuda, braçada, crolista, estrep de sortida o rellevista (natació); broll, albatros, coet, dofí, garsa, gir tirabuixó, molinet, passeig, solo o rutina (natació sincronitzada); amenaça, bicicleta, llançament suec, orellera, palmellada, piquet o trudgen (waterpolo); plataforma d’avituallament, embarcació d’escorta o viratge (aigües obertes) i cresta, elegància, entrada passada, salt de l’àngel, tirabuixó o vol (salts).

 

Molta sort a tots els competidors!