I amb la tornada a les aules, també tornen els polls

polls

“Cada any, en retornar a les escoles, els nens es troben amb nous llibres, vells companys, diverses matèries noves per ampliar els coneixements i… els polls! Uns paràsits que indefectiblement tornen, misteriosament, i que van passant de cap en cap dels indefensos escolars, amb gran alarma de mares i pares i altres preocupats familiars.

Per això caldria que repasséssim el vocabulari que ens serveix per a designar aquests molestos paràsits. Per començar us diré que en català, el mot poll pot tenir tres significats diferents:

1) menut d’un ocell

2) insecte paràsit

i 3) arbre del gènere Populus.

L’ús ha fet, però, que aquesta triple homonímia s’aclarís per si sola: generalment, de les cries dels ocells en diem pollets, i dels arbres és més usual dir-ne pollancres o xops. Per això, poll es reserva generalment per a designar el paràsit. D’igual manera, de la gernació de polls se’n diu vulgarment pollam, tot i que mèdicament és millor referir-nos-hi amb el terme pediculosi (de la paraula llatina pediculus ‘polls’, amb el sufix –osi, del mot grec õsis, que en medicina aporta el significat de ‘estat patològic’). I l’individu que en té és un pediculós o un pollós (malgrat que aquest últim terme s’usa de vegades despectivament).

Dels polls direm que constitueixen un ordre d’insectes sense ales que s’alimenten de la sang de l’hoste. Hi ha tres espècies de polls que parasiten l’espècie humana:

  1. poll del cos o dels vestits (Pediculus humanus corporis)
  2. cabralladella o poll del pubis (Phtirus pubis)
  3. poll del cap (Pediculus capitis)

1. Els polls del cos no són freqüents entre nosaltres ara i aquí. Són propis de concentracions humanes depauperades (camps de concentració, tropes amuntegades en trinxeres, captaires…). Poden transmetre malalties perilloses, com ara el tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekii), la febre recurrent (Borrelia recurrentis) i la febre de les trinxeres (Bartonella quintana).

2. Les cabres o lladelles (Phtirus pubis) es veuen més sovint. Són generalment transmeses per contacte sexual i solen parasitar el pèl del pubis, engonals i aixelles. De tota manera, poden pujar pel pèl del tronc i fins i tot arribar a la cara, on parasiten electivament les pestanyes i la barba (però no les celles ni els cabells). Tenen una forma que recorda els crancs (això justifica que en anglès se’ls conegui com a crab-louse) i s’agafen al pèl amb les tres potes d’un sol costat (a diferència dels polls del cap, que s’agafen amb totes sis potes). S’ha de dir que si bé el contagi és en la majoria dels casos per contacte sexual, no forçosament és així. Un pèl parasitat per cabres en la roba del llit o en objectes personals pot ser suficient per a transmetre-les. Els nens, que no tenen pèls al pubis, poden agafar-los a les pestanyes. Una altra possibilitat de transmissió escolar.

3. Però centrem-nos en l’espècie que més espanta les famílies dels escolars quan es torna de vacances: els polls del cap (Pediculus capitis). Una espècie que passa d’un cap a un altre amb extrema facilitat, però que es manté exclusivament en aquest territori: aferrat als cabells amb les sis potes i xuclant la sang de les víctimes amb les seves picades, que causen intensa pruïja.

Els polls del cap són insectes d’uns dos mil·límetres de longitud i color grisenc, cosa que fa que de vegades es puguin confondre amb la caspa. Són més fàcils de detectar darrere de les orelles o al coll. La seva saliva és irritant, i fa que la picada causi picor. Sortosament, però, no transmeten altres malalties.

Els polls adults poden viure fins a un mes al cap del seu hoste. Mentrestant, es reprodueixen: cada femella pon entre 100 i 300 ous, que s’anomenen llémenes i que s’adhereixen fortament a la base del cabell, incubant-se fins que es desclouen al cap de 7-10 dies. De qui té el cap ple de llémenes se’n diu llemenós.

Els polls es poden tractar amb substàncies pediculicides (que maten polls). Les llémenes estan protegides per una closca de quitina que impedeix que els productes aplicats les eliminin. Per això cal aplicar-los repetidament (almenys repetir l’aplicació als 7-10 dies, per eliminar els insectes adults). És oportú rentar els cabells amb xampús idonis i esbandir-los amb aigua amb vinagre. L’àcid acètic del vinagre ajuda a dissoldre la quitina de la llémena. Després cal pentinar els cabells amb la llemenera, que és una pinta de pues molt fines i ajuntades, per mirar d’arrossegar les llémenes. Algunes llemeneres tenen pues microacanalades, per augmentar-ne l’eficàcia.

Bé, espero que en exposar-vos aquest tema no us hagi fet augmentar la pediculofòbia (temor exagerat a tenir polls). En tot cas aprofitaré per recordar-vos que en medicina també trobem altres processos amb la paraula poll, com l’ull de poll (callositat del peu). Però això, ja és una altra història.”

 

Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòleg

#termedelasetmana: escola d’estiu

 

escolaDestiu

Aquests dies, els qui han d’ensenyar, n’aprenen. I moltes aules que han quedat buides de quitxalla s’han tornat a omplir, però de mestres i professors. Les primeres setmanes de juliol, per a molts professionals de l’ensenyament, estan dedicades al terme que us proposem com a #termedelasetmana: l’escola d’estiu.

Fa referència al dispositiu organitzatiu que té per objecte la formació permanent del professorat i la seva actualització científica i didàctica durant el període estival de vacances escolars.

Es tracta d’un terme que té un ús generalitzat des de fa anys, i que trobareu al costat de prop de 2.000 altres termes al Diccionari d’educació.

Aprofitem el #termedelasetmana per fer arribar l’agraïment a tots els professionals que dediquen el seu temps i els seus esforços per dur a terme de la millor manera possible la noble i difícil tasca d’educar.

Terminologia i innovació educativa

innovacio_educativa

Aquests darrers anys sembla que el món de l’ensenyament està vivint, a casa nostra, una revisió de plantejaments que, al voltant del concepte d’innovació educativa, està comportant canvis rellevants a l’escola. I la terminologia que s’hi refereix, és clar, es fa present en textos especialitzats, en programes educatius, en contextos escolars i fins i tot en converses més o menys informals.

Així, per exemple, podem sentir que es parla de classe inversa, un mètode al qual se sol fer referència innecessàriament amb el manlleu flipped classroom; o de webquestes, que no cal anomenar webquests.

Però més enllà de termes que puntualment es poden posar en circulació, la innovació educativa real passa pel replantejament de conceptes que tenen ús des de fa anys, però que avui s’enfoquen amb perspectives noves. Són conceptes vehiculats amb termes com ara agrupament flexible i grup flexibleensenyament individualitzat i ensenyament multinivell; el més conegut treball per racons, o també globalització (un concepte que en l’àmbit educatiu té un sentit ben específic, diferent del que estem més acostumats a sentir).

I encara, si s’aprofundeix una mica més, es poden arribar a perfilar els conceptes de metodologia educativa, amb termes com ara mètode de casos (o mètode del cas), mètode de projectes, o tot un conjunt ben interessant i divers de mètodes “amb cognom” (com ara el mètode Agazzi, el mètode Decroly, el mètode Kumon, el mètode Montessori o el mètode Freinet o natural). En altres casos, en lloc de la base mètode hi trobarem pla (pla Daltonpla Jena o pla Winnetka). Però compte, perquè en algun d’aquests casos no es tracta del cognom de ningú, sinó del lloc on es va concebre el terme.

I en el fons, el que es replanteja són les bases mateixes de l’aprenentatge, en què tenen un pes determinant conceptes compartits amb altres disciplines com ara l’heurística o la inducció, per exemple.

L’educació és un àmbit transversal, que en les societats més avançades s’entén com un instrument estratègic de país. Per això, l’interès per tota aquesta riquesa terminològica i conceptual hauria d’arribar a un amplíssim col·lectiu: no sols als professionals de l’àmbit, sinó també a pares i mares, a responsables polítics i socials i a qualsevol persona interessada en un futur millor per a tots. En trobareu recollida i definida una bona mostra al Diccionari d’educació, amb prop de dos mil termes, i també al Cercaterm.

 

De mare no només n’hi ha una: les mares de dia

mare_de_dia

No serem nosaltres qui qüestionem el fons d’aquella frase tan famosa que diu que de mare només n’hi ha una, però sí que la matisarem. Perquè —deixant de banda que hi ha nens que tenen dues mares (i a veure qui s’atreveix a dir quina de les dues és més mare) i deixant de banda també que hi ha mares, com persones, de mena molt diversa— el que és cert és que et pots dir mare d’una criatura sense necessitat de ser estrictament (ni biològicament ni per adopció) la mare de la criatura. És el cas, per exemple, de la mare de llet, que en realitat és la dida, és a dir, la dona que alleta el fill d’una altra; o de la mare política, que, malgrat el nom, no es refereix a la mare sinó a la sogra.

Fa poc n’hem incorporat encara una altra: la mare de dia. Aquesta denominació, mare de dia, ha estat aprovada recentment pel Consell Supervisor per a designar la persona que ofereix, habitualment a casa seva, un servei professional i personalitzat d’atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.

Es tracta d’una professió d’introducció recent al nostre país i en curs de regulació, però amb una gran tradició i un gran reconeixement en altres països europeus (per exemple, a França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Holanda, etc.). El nom, mare de dia, que és un calc de l’alemany (Tagesmutter), és la forma més utilitzada dins d’aquest col·lectiu professional. La majoria de mares de dia són dones, però també hi comença a haver alguns homes dins la professió; són, quan cal especificar-ho (perquè es considera que mare de dia pot funcionar com a genèric del concepte), els pares de dia (en alemany, Tagesvater, en singular).

L’espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi, s’anomena llar de criança, i el servei d’atenció i cura d’infants que ofereix, criança de dia.

El complement de dia, present en mare de dia i en criança de dia, respon a la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia, quan els veritables pares no hi són. De fet, ja s’utilitza en altres formes catalanes, com ara en hospital de dia o centre de dia, que designen centres que funcionen (com és el cas de la criança de dia) en horari diürn.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: inclusió escolar

inclusio_escolar

Un nou curs escolar s’acaba d’engegar, i entre la nombrosa terminologia de l’àmbit educatiu que es podria destacar us proposem com a #termedelasetmana el terme inclusió escolar.

Es tracta d’un concepte clau, que en els darrers anys ha anat prenent més i més importància. Es refereix a la situació que es deriva de les accions adreçades a fer possible l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials en els centres educatius ordinaris des de l’inici de la seva escolarització.

El terme té presència en màsters i assignatures a la universitat, en congressos especialitzats, en organismes de l’administració educativa, en iniciatives escolars de ben diversa mena…

Us convidem a consultar-ne la definició i els equivalents en diverses llengües a l’entrada corresponent del Diccionari d’educació. Al costat d’aquest terme, n’hi trobareu prop de dos mil més referits al món de l’educació i les seves facetes: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació.

És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?

educacio

Tant orientació educativa com acompanyament educatiu són termes de l’àmbit de l’educació i, dins d’aquest àmbit, de l’orientació psicopedagògica, però són conceptes diferents.

L‘acompanyament educatiu és una activitat d’assessorament que fa un tutor amb un alumne quan aquest alumne té alguna dificultat amb algun aprenentatge o bé vol aprofundir en un tema o en una assignatura. L‘orientació educativa és un concepte més teòric, relacionat amb la qualitat de l’educació, que es defineix com el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten la planificació, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de la intervenció psicopedagògica preventiva, comprensiva, sistemàtica i continuada, amb l’objectiu de facilitar i promoure el desenvolupament integral d’una persona al llarg de la vida, amb la implicació dels diferents agents educatius i socials. Se sol dividir en orientació escolarorientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions es troben del tot entrelligades.

Tant l’un com l’altre, aquests dos termes estan vinculats a una visió oberta i inclusiva del fet educatiu, que considera la diversitat inherent a la condició humana com una riquesa a l’aula i al centre educatiu en general. La diversitat humana i la diversitat a l’hora d’afrontar els aprenentatges cal respectar-les, atendre-les i aprofitar-les com a factors enriquidors de l’educació de les persones.

Trobareu aquests termes i molts d’altres de l’àmbit educatiu al Diccionari d’educació i al Cercaterm.

 

Com es diu portfolio en català?

portafolis

En l’àmbit educatiu s’ha estès la forma anglesa portfolio per a fer referència al recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o les experiències educatives d’una persona. En català, s’ha optat recentment per acceptar com a alternativa la forma portafolis, amb el sinònim dossier, que ja es difonia fa anys com a forma prioritària.

Les raons de la reconsideració es recullen en la nota de la fitxa d’aquest terme a la Neoloteca, i tenen a veure sobretot amb l’arrelament d’aquest calc en l’àmbit de l’educació i també amb el component d’internacionalitat que se li atorga. A més, en català, portafolis ja és una forma utilitzada amb el sentit recte de cartera o carpeta.

També es recullen les formes portafolis d’aprenentatge, per a referir-se al que elabora un estudiant amb l’objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i certificar el seu progrés d’aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, i portafolis de docència, per al que elabora un professor amb l’objectiu de fer palesos l’abast i la qualitat de la seva activitat docent.

#termedelasetmana: no-violència

gandhiAvui es duu a terme el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. El 30 de gener de 1948 moria Mohandas Gandhi, i en record d’aquesta figura tan rellevant s’ha instituït aquest dia que es proposa de celebrar a totes les escoles. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa i us proposem com a #termedelasetmana el terme no-violència.

La no-violència és una actitud que refusa d’emprar la violència i tornar mal per mal. Es tracta d’un d’aquells termes en què la importància del concepte va molt més enllà de les consideracions lingüístiques, però val la pena fixar-se en la grafia amb guionet, que es dedueix del que estableix la nova Ortografia catalana en el seu paràgraf 4.3.1.2.

Podeu consultar la fitxa completa del terme al Diccionari d’educació, on trobareu, és clar, molts altres termes d’interès per a l’àmbit escolar.

#termedelasetmana: educació ambiental

gestio_ambiental_infografiaAquesta setmana, concretament dijous, dia 26 de gener, es commemora arreu el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Des del TERMCAT ens afegim a les activitats que es fan per fomentar la sensibilització per a la protecció i la millora del medi i us proposem educació ambiental com a #termedelasetmana.

De fet, hi ha fins a tres denominacions que en català podem fer servir per a referir-nos a aquest concepte: educació ambiental, educació per a la sostenibilitat i educació per al desenvolupament sostenible.

És important que tots prenguem consciència i determinació per actuar, tant individualment com col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals del present i del futur en el marc d’una societat que promogui el desenvolupament sostenible.

I si voleu aprofundir en la terminologia relacionada, us suggerim de consultar el Diccionari de gestió ambiental, que recentment s’ha editat en línia, i la infografia que s’ha elaborat per acompanyar aquesta edició.