Què és la gig economy?

economia_de_bolos

Una gig economy (en català, economia de bolos o economia de feinetes) és una economia basada en un mercat laboral en què prevalen els contractes breus o les petites feines puntuals, per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.

Les dues propostes catalanes alternatives al terme anglès tenen motivacions diferents. D’una banda, tenim economia de bolos. En aquest cas, es tracta del calc de l’original anglès. Un gig, en anglès, és un bolo, una actuació puntual que té lloc fora de temporada o en una població diferent de la població habitual d’activitat d’un artista o una companyia. D’una altra banda, economia de feinetes és una creació descriptiva del concepte, ja que el fet de ser contractes molt curts —sobretot com a freelance— o de dependre d’encàrrecs esporàdics, implica una inestabilitat i una inseguretat i, des del punt de vista del treballador, no es pot qualificar de feina, sinó de feinetes.

Les llengües del nostre entorn han fet opcions similars, com el castellà, que ha optat també pel calc economía de bolos; o bé han proposat altres formes de creació pròpia, com el francès amb économie à la demande o économies des petits boulots.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

Què són les fintech? Com s’han d’anomenar en català?

 

El sector financer, com tots els altres sectors econòmics de la societat, s’ha vist obligat a introduir l’ús de les noves tecnologies per conquerir un públic jove que és nadiu digital, que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat i que adopta amb rapidesa els nous serveis.

Amb el terme anglès fintech, format per la truncació de les paraules angleses finance i technology, es coneix el que en català es diu tecnologies financeres.

Les tecnologies financeres són el conjunt de les tecnologies digitals que s’utilitzen per a millorar els serveis financers i bancaris. S’han constituït com un nou sector econòmic clarament emergent dintre del món financer i han fet aparèixer les anomenades empreses de tecnologies financeres, el model de negoci de les quals es basa a oferir productes i serveis financers innovadors i alternatius als que ofereixen les entitats financeres tradicionals.

Aquestes empreses  treballen per a sectors econòmics diversos, com ara la banca, el transport, l’hoteleria o la restauració. Els serveis que ofereixen inclouen, per exemple, serveis d’ajuda digital a empreses emergents (start-ups), serveis bancaris com la banca electrònica o la moneda virtual, nous tipus de pagament com el de la targeta sense contacte gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper, o de finançament com el finançament col·lectiu.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm i el vídeo sobre el terme.

#termedelasetmana: bretxa salarial de gènere

bretxa_salarial

El #termedelasetmana que us proposem és present cada vegada més en la recerca, en articles, en iniciatives polítiques i reivindicacions sindicals, i fins i tot en converses: es tracta del terme bretxa salarial de gènere.

Es refereix a la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones, i s’utilitza com a indicador estadístic de la Unió Europea sobre les condicions de vida. També es recull amb la forma bretxa salarial entre homes i dones, però molt sovint es fa servir reduït a bretxa salarial, perquè el context ja fa evident a quina mena de diferència salarial s’està fent referència.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació sobre la base del substantiu bretxa (d’origen francès), que vol dir ‘esvoranc, obertura’. En els darrers anys s’han creat diversos termes sobre aquesta mateixa base, com ara bretxa digital o bretxa de pobresa.

Confiem que el fet que el terme sigui cada dia més utilitzat sigui també un senyal que s’estan fent passos efectius per erradicar aquesta injustícia social.

Com es diu en català pop-up store?

botiga_efimera

El que es coneix amb el terme anglès pop-up store correspon en català a botiga efímera. Es tracta d’una botiga que obre volgudament durant un període de temps curt amb una finalitat estratègica comercial determinada.

Inaugurar una botiga efímera és una estratègia de màrqueting relativament recent que pot tenir com a objectiu vendre un producte de temporada, liquidar estocs restants, ser una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé simplement crear un esdeveniment que atregui l’atenció dels mitjans de comunicació.

La tria de l’adjectiu efímer -a està justificada pel sentit que té en la llengua general (‘De molt curta durada’), i és l’opció que han adoptat també altres llengües romàniques com l’espanyol, tienda efímera, i el francès, boutique éphèmère.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme, amb definició i equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

Què és un world cafe? Com en podem dir en català?

cafe_conversa

Amb les formes angleses world cafe i knowledge cafe es fa referència a un concepte nou que s’està estenent molt de pressa en l’àmbit de la comunicació, l’estratègia empresarial i la resolució de problemes o conflictes: en català s’ha normalitzat amb la forma cafè conversa.

Es tracta d’una metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Els especialistes que fan servir aquest terme avalen la forma cafè conversa perquè conceptualment recull els dos elements fonamentals de la forma originària: el cafè, com a espai que fomenta el diàleg, i la conversa, com a element definitori d’aquesta metodologia. Formalment, a més, és anàleg a d’altres termes com ara cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles i també, per extensió, l’espectacle o l’activitat que s’hi fa. Els calcs cafè del móncafè mundial i cafè del coneixement es consideren formes semànticament poc clares.

El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans Juanita Brown i David M. Isaacs i és en l’origen una marca registrada: The World Café.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Contactless? Sense contacte

 

Recordeu que fa no tants anys hi havia comerços on no es podia pagar amb targeta? O que només es podia fer servir la targeta si la quantitat a pagar era superior a 6 euros? Actualment les targetes de dèbit i les targetes de crèdit estan generalitzades gairebé al cent per cent per fer qualsevol pagament.

La tecnologia que permet el pagament amb targeta ha evolucionat ràpidament. Fa uns anys es donava la targeta i la persona que cobrava se l’enduia al lloc on l’establiment tenia instal·lat el datàfon, i sovint el client no podia veure com es feia l’operació. Més tard, el datàfon ja anava amunt i avall pel local, per exemple, de taula en taula en un restaurant. Pel que fa a la targeta, al principi s’havia d’introduir al datàfon i esperar que en sortís un paperet que calia signar. Més endavant, el paperet i la signatura van ser substituïts per la introducció del PIN (el número d’identificació personal). Des de fa uns quants anys, ja no cal ni que la targeta toqui el datàfon.

En efecte, hi ha targetes que porten incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta. Són les targetes sense contacte, que funcionen gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper. Aquesta tecnologia, coneguda per la seva sigla anglesa NFC (near field communication) permet l’intercanvi de petites quantitats de dades gràcies a la generació d’un camp magnètic dèbil entre dispositius situats molt a prop els uns dels altres (o entre un dispositiu i una targeta sense contacte).

Fins ara ho hem vist sobretot amb targetes, però els pagaments sense contacte es poden fer amb altres dispositius, com ara amb braçalets o directament amb el mòbil.

Tots aquests termes destacats els trobareu al Cercaterm.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

#termedelasetmana: zombi

zombi

Aquesta setmana el Festival de Sitges presenta el més nou en cinema fantàstic. I és ben probable que en alguna de les pel·lícules presentades hi apareguin uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.

S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.

Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.

Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.

Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies a Sitges en trobeu una bona colla.

El retail al detall

Ausiàs March, a més d’un dels més grans poetes de la literatura catalana, és el nom d’un carrer de Barcelona que es caracteritza per ser un dels punts de la ciutat amb més densitat de botigues de moda de comerç a l’engròs. En aquella zona de l’Eixample dret, de les botigues en pots veure sortir clients amb unes grans bosses ben plenes: és el gènere que després vendran al detall en les seves botigues.

Comprar i vendre a l’engròs i al detall forma part de l’engranatge del comerç de béns i serveis.

Últimament ens trobem pertot arreu la forma anglesa retail acompanyant paraules com ara botiga, comerç, venda, sector… Es tracta d’un anglicisme del tot innecessari ja que en català tenim les locucions normatives al detall i a la menuda, que són exactament equivalents. Més que no pas un toc de glamur, retail aporta més aviat un toc d’esnobisme. Sigueu detallistes (o menudistes)!

Podeu trobar aquests termes i molts d’altres de relacionats al Cercaterm.

#termedelasetmana: finançament

finançament

Aquesta setmana es duu a terme la fira BizBarcelona, adreçada a emprenedors, pimes i el món de l’economia social perquè hi trobin inspiració, informació, consell, coneixement, contactes i solucions per crear, transformar i adaptar els projectes empresarials als nous temps.

Des del TERMCAT aprofitem l’ocasió per fer un recordatori d’un terme prou conegut, però que sovint encara es veu mal emprat. Us proposem com a #termedelasetmana el terme finançament.

Es refereix al conjunt dels recursos necessaris per al funcionament òptim d’una empresa, ja sigui a través de capital aportat pels accionistes, d’autofinançament, de subvencions a fons perdut o d’endeutament.

El concepte és prou clar, però el que ja no sembla tan clar és que la forma finançament, i totes les formes de la mateixa família, només tenen i a la primera síl·laba de l’arrel. Així, doncs, no són adequades formes com ara *financiament o *financiació (que cal substituir per finançament) o *financiar (que cal substituir per finançar, en frases com ara “Si finanço [no *financio] aquesta iniciativa…”, “Volem que ens financin [no *financiïn] el projecte…”, etc.).