#termedelasetmana: asil

drets_humans_asilConcerts, manifestacions, articles, crides de diverses menes… És clar que aquesta setmana el protagonisme el té la voluntat de donar alguna resposta a la crisi dels refugiats. Des del TERMCAT ens hi afegim un cop més amb el nostre #termedelasetmana, que és el terme asil.

L’asil és la protecció discrecional que un estat ofereix a una persona estrangera perquè té amenaçats o corren perill la seva vida, la seva llibertat o els seus drets fonamentals per actes de persecució o violència, derivats del comportament actiu o omissiu de l’estat d’origen, normalment per motius d’ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.

Podeu consultar aquest terme a la Terminologia de les migracions, i també a l’encara més recent Terminologia dels drets humans. Hi trobareu aquest terme al costat dels tipus d’asil: asil diplomàtic, asil humanitari, asil polític i asil territorial. I, és clar, al costat de formes tan relacionades com ara asilat | asilada o demandant d’asil.

Però potser la parella més evident la forma amb el terme dret d’asil, perquè, efectivament, aquest dret està reconegut a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que indica que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”.

Si el tema us interessa, i en voleu parlar amb propietat, consulteu els dos diccionaris esmentats, i encara us suggerim una visita a la infografia interactiva que hem preparat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi descobrireu tota la terminologia que conté aquest document i potser hi redescobrireu els valors que la inspiraren i que avui són tan vigents.

Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: drets col·lectius

drets_humansAquesta setmana l’actualitat informativa se centra, des de perspectives diverses, en actuacions relacionades amb els drets humans. Per això us proposem, d’entre tots els termes que inclou la recent Terminologia dels drets humans, el #termedelasetmana drets col·lectius.

Els drets col·lectius són els drets humans d’una comunitat, relatius a la seva identitat i als seus interessos comuns. Són, principalment, el dret a la pau; el dret al desenvolupament; el dret a l’autodeterminació i a la lliure disposició de les riqueses i els recursos naturals; el dret al patrimoni comú de la humanitat; el dret de les minories ètniques, lingüístiques i religioses a la seva cultura, a la seva llengua i a la seva religió; el dret dels treballadors migratoris a treballar en altres països en unes condicions dignes i justes, i el dret al medi ambient.

Els drets col·lectius són considerats drets humans de tercera generació. En canvi, els drets culturals, els drets econòmics i els drets socials són considerats de segona generació, i els drets civils i els drets polítics, de primera generació. La classificació dels drets humans en tres generacions va ser ideada pel jurista txec Karel Vasak i és utilitzada bàsicament com a instrument pedagògic: respon a criteris temporals i materials, però en cap cas no comporta una jerarquització dels drets humans.

Podeu consultar més termes d’interès a la Terminologia dels drets humans i a la infografia interactiva sobre la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els tribunals fallen?

justiciaEn castellà, el verb fallar significa, entre altres coses, “Decidir o determinar un litigio, proceso o concurso”, segons la Reial Acadèmia Espanyola. En català, en canvi, la forma fallar no fa referència a aquest concepte; aquest verb únicament té el significat de “errar” o “una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s’esperava”, d’acord amb el Diccionari de la llengua catalana.

Així, per a fer referència a l’acció específica d’una autoritat judicial (un tribunal, un jutge, etc.) de prendre una resolució o emetre un dictamen, en català es poden utilitzar les formes verbals pronunciar-se, dictaminar, resoldre. En català, doncs, no és adequat dir “El tribunal ha fallat sobre la qüestió x“, sinó que es pot escollir qualsevol d’aquestes opcions: “El tribunal s’ha pronunciat / ha dictaminat / ha resolt sobre la qüestió x“. Convé remarcar l’ús habitual d’aquests tres verbs amb la preposició sobre.

D’altra banda, per a fer referència al significat més genèric de ‘portar a una conclusió definitiva’ també és possible utilitzar els verbs disposar, acordar, establir o decidir. Per exemple, “El jutge ha decidit aixecar el secret de sumari”.

Podeu consultar aquests termes al Vocabulari de dret penal i penitenciari i, també, al portal Terminologia jurídica.  

Com es diu en català subsanación?

esmenaEn l’àmbit del dret sovint s’utilitza en castellà el substantiu subsanación i el verb corresponent subsanar per a referir-se a la rectificació d’errors materials, defectes o omissions produïdes en una actuació anterior. En català, la denominació adequada per a fer referència a aquest concepte és esmena. Aquesta és la forma normativa, i es recull al Diccionari de la llengua catalana. El verb corresponent, en conseqüència, és esmenar. Així, per exemple, parlarem del període d’esmena (en castellà, período de subsanación) o del requeriment d’esmena (en castellà, requerimiento de subsanación).

No són adequades en català les formes *subsanació ni *subsanar. En castellà, el prefix sub- indica, entre altres sentits, “una acción secundaria”, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, i això podria explicar la formació de subsanar. En català, en canvi, el prefix sub- indica sentits com ara ‘sota’, ‘situat a sota’, ‘en grau inferior’, ‘en menor proporció’, ‘no del tot’, ‘gairebé’ o ‘aproximadament’, d’acord amb el diccionari normatiu, però no té aquest significat de posterioritat.

Són correctes el verb novar i l’adjectiu novat?

Image (1) Consultes-Resposta.png for post 610En català, el substantiu novació significa ‘Substitució d’una obligació per una altra de nova, en virtut d’una causa preexistent, que extingeix o modifica la primera’. Aquest terme, que podeu consultar al Cercaterm, es documenta també al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Són correctes, però, un suposat verb novar i l’adjectiu novat -ada? En castellà, el verb novar es documenta en les obres lexicogràfiques; per exemple, al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola: “Sustituir con una obligación otra otorgada anteriormente, la cual queda anulada en este acto”. En català, en canvi, les fonts de referència habitual (ja siguin de la llengua general o especialitzades de dret) recullen únicament el substantiu novació.

Des del punt de vista lingüístic seria possible, en català, l’ús del verb novar i l’adjectiu novat -ada, format a partir del participi. Per exemple, “data de la finalització del contracte novat“. Tanmateix, segons els contextos d’ús sembla que és més habitual fer servir construccions al voltant del substantiu novació (per exemple, “sotmetre a novació”, “aplicar una novació”, “objecte de novació”, “sotmès a novació”).

[Text publicat originalment al portal Terminologia jurídica]

És correcte judicialitzar?

judicialitzarJudicialitzar és un verb format a partir de l’adjectiu judicial (“Relatiu o pertanyent a l’Administració de justícia”) amb l’afegit del sufix –itzar, un sufix culte, productiu en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, amb el significat genèric referent a ‘processos i operacions’.

El verb judicialitzar té el significat de confiar a la justícia el control d’una situació o l’execució d’un procediment que es podria resoldre per altres vies. Els contextos d’ús actuals, en els mitjans de comunicació, per exemple, es refereixen a “judicialitzar la vida política”, és a dir, a confiar a la justícia el control d’una situació que es podria resoldre per la via política.

La denominació catalana judicialitzar és paral·lela a les denominacions en altres llengües properes, com ara el castellà (judicializar), el francès (judiciariser) o l’anglès (to judiciarize).

Per tant, responent a la pregunta del títol, judicialitzar és correcte lingüísticament. Una altra cosa és si és la millor manera de resoldre un conflicte o si els tribunals haurien de ser l’últim recurs, aplicable només quan totes les altres vies no han funcionat.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

Com es diu en català surrogate pregnancy o surrogacy?

En català s’anomena gestació subrogada i es tracta del procés en què una dona gesta i pareix un infant destinat a ser criat com a fill per una altra persona. El verb de la llengua general subrogar, habitual també en l’àmbit del dret, ja hi és adequat perquè té el sentit ‘posar en el lloc d’altri’.

També s’utilitzen més popularment i en contextos informals les formes ventre de lloguer i mare de lloguer, però aquestes denominacions se solen rebutjar perquè es consideren menys precises i connotades negativament.

La traducció de l’anglès surrogate no sempre correspon a subrogar en català. Segons l’àmbit de què es tracti o del terme en qüestió pot tenir en català diverses formes, com ara cadena lleugera substitutiva i substitut de la sang en ciències de la salut, o bé succedani en alimentació.

Podeu consultar tots aquests termes, amb definicions i equivalents, al Cercaterm.

Detenció i arrest són sinònims?

En dret processal, detenció i arrest són dos conceptes diferenciats i, per tant, no són sinònims. Tots dos termes estan relacionats amb la privació de la llibertat, però fan referència a conceptes diferents dins del procés penal.

La detenció (en anglès, arrest i en francès, arrestation) és la privació provisional i cautelar de la llibertat d’una persona que efectua l’autoritat competent quan té la sospita que aquesta persona és la responsable d’una infracció penal. És, per tant, una acció que té lloc abans de posar la persona a disposició judicial.

En el marc jurídic espanyol, la detenció està regulada a la Constitució espanyola (article 17) i a la Llei d’enjudiciament criminal (articles 489 a 501).

Un arrest, en canvi, és una pena que s’aplica en casos de determinats delictes i faltes consistent en la privació de llibertat per un temps generalment breu. Es tracta, doncs, d’un tipus de càstig que un jutge o un tribunal imposa en una sentència a la persona que ha comès un delicte o una falta. L’arrest de cap de setmana o l’arrest domiciliari en són exemples.

El Codi penal espanyol definia l’arrest del cap de setmana com una de les possibles penes privatives de la llibertat, juntament amb la presó i la responsabilitat personal subsidiària. En la modificació del Codi penal que es va fer l’any 2003 (Llei orgànica 15/2003, del 25 de novembre), la pena d’arrest de cap de setmana va quedar substituïda per la pena de localització permanent (article 37). La localització permanent és una pena més genèrica que fusiona el que abans s’anomenava arrest domiciliari i arrest de cap de setmana, ja que es pot complir tant al domicili del reu com en un centre penitenciari, i, malgrat que en principi s’ha de complir de manera contínua, també es té en compte la possibilitat que es pugui complir de manera discontínua i, fins i tot, en caps de setmana.

És el mateix una deixa que una donació?

Una donació, en dret d’obligacions i contractes, és un acte de liberalitat pel qual una persona (el donant) disposa a títol gratuït d’una cosa o d’un dret a favor d’una altra persona (el donatari). Aquesta persona ha d’acceptar la donació, i amb l’acceptació, la cosa o el dret passa a ser seu. En castellà, se’n diu donación.

Una deixa, en canvi, és un concepte propi del dret de successions, i és una atribució singular d’un o més drets o coses ordenada pel causant, és a dir, per la persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni. I en l’àmbit del dret de successions, s’han de seguir uns passos abans que la persona beneficiària d’una deixa la pugui incorporar al seu patrimoni. Hi ha la vocació hereditària, la delació, l’acceptació d’herència i, finalment, l’adquisició d’herència. L’equivalent castellà de deixa és manda.

Tots aquests termes els podeu trobar definits al Diccionari de dret civil i al Cercaterm.