Una marató sense sortir de casa?

maratoDeSeries

Encara que no sapiguem amb exactitud la distància que es recorre en una marató, tots tenim clar que una marató és una cosa llarga i intensa. Així ho indica el sentit que ha pres l’adjectiu maratonià -ana en la llengua general: una reunió maratoniana és aquella que no s’acaba mai, un esforç maratonià és el que demana que donem el millor de nosaltres mateixos, i quan diem que hem tingut un cap de setmana maratonià volem dir que no hem parat de fer coses, encara que totes fossin plaents…

Doncs bé, podem fer també una marató de sèries quan mirem molts capítols seguits i sense interrupció d’una determinada sèrie de televisió, això sí, sovint ben escarxofats en un sofà. Es tracta de la forma proposada en català per a l’anglès binge-watching o binge-viewing, que literalment vol dir ‘afartament de mirar’. Els equivalents en espanyol i francès que hem pogut documentar són també curiosos i van en la mateixa línia: atracón de series, maratón de series, gavage télévisuel, visionnage boulimique i visionnement en rafale.

Podeu consultar tota la informació del terme, amb la definició i equivalents, al Cercaterm.

Com es diu en català call for papers?

convocatoria_comunicacions

Si us dediqueu a algun àmbit relacionat amb la recerca, amb la universitat o en què siguin habituals els congressos o trobades d’estudi en què els assistents poden presentar les seves aportacions, de segur que us sonarà l’expressió anglesa call for papers, amb la qual els organitzadors conviden les persones interessades a enviar les seves propostes de comunicacions.

En català, es fa servir el terme convocatòria de comunicacions. En general, la convocatòria de comunicacions especifica els temes previstos, el calendari de presentació i els requisits que han de tenir les propostes perquè puguin ser admeses.

Algunes vegades es fa també una petició de resums (en anglès, call for abstracts): com a complement del text complet de la comunicació, o de vegades de manera prèvia, es demana un resum (no cal dir-ne abstract) que, sovint amb un nombre limitat de paraules, serveixi d’orientació per als organitzadors i els assistents sobre els punts principals que es desenvolupen en la comunicació.

Si us interessa aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us convidem a consultar la Terminologia de fires i congressos, en què trobareu els termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i portuguès.

Què és un world cafe? Com en podem dir en català?

cafe_conversa

Amb les formes angleses world cafe i knowledge cafe es fa referència a un concepte nou que s’està estenent molt de pressa en l’àmbit de la comunicació, l’estratègia empresarial i la resolució de problemes o conflictes: en català s’ha normalitzat amb la forma cafè conversa.

Es tracta d’una metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Els especialistes que fan servir aquest terme avalen la forma cafè conversa perquè conceptualment recull els dos elements fonamentals de la forma originària: el cafè, com a espai que fomenta el diàleg, i la conversa, com a element definitori d’aquesta metodologia. Formalment, a més, és anàleg a d’altres termes com ara cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles i també, per extensió, l’espectacle o l’activitat que s’hi fa. Els calcs cafè del móncafè mundial i cafè del coneixement es consideren formes semànticament poc clares.

El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans Juanita Brown i David M. Isaacs i és en l’origen una marca registrada: The World Café.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.

#termedelasetmana: infografia

Materials_Grafics_Multimedia

El #termedelasetmana que us proposem està adquirint progressivament més relleu en els àmbits de la comunicació i la informació, tant en els àmbits empresarials com en el sector públic i de serveis. Es tracta del terme infografia.

Una infografia és una representació gràfica de dades per mitjà de diverses tècniques que combinen il·lustració, taules o altres recursos més o menys interactius, que té la finalitat de comunicar informació de manera visual per a facilitar-ne la transmissió. El conjunt de tècniques que es fan servir per a crear aquestes representacions també rep el nom de infografia.

Les infografies són cada dia més utilitzades en els mitjans de comunicació i també en empreses i institucions a l’hora de presentar dades i resultats d’explotació, i fins i tot es fan servir com a suport de relats visuals de molt diversa mena.

Si en voleu veure alguns exemples, no cal que aneu gaire lluny: des del TERMCAT us oferim un ampli ventall d’infografies, que ens serveixen per a difondre terminologia dels àmbits més diversos (des dels drets humans a les curses populars, passant pels noms d’ocells, el cicle de l’aigua, el màrqueting digital, la taula periòdica dels elements, el manga, etc.). Us recomanem que doneu un cop d’ull a la nostra pàgina de materials gràfics i multimèdia: ben segur que hi trobareu algun producte que us cridarà l’atenció.

#termedelasetmana: jugador expert

jugador_expert

Del 5 al 8 d’octubre es duu a terme la fira Barcelona Games World, dedicada al món dels videojocs. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme amb què molts dels assistents i participants a la fira es reconeixen: és el terme jugador expert.

Un jugador expert és la persona que dedica una part important del seu temps a l’entreteniment amb videojocs i que està al corrent de les principals novetats del sector. En anglès se sol denominar amb l’expressió hardcore gamer.

Si voleu veure altres tipus de jugadors, i molta altra terminologia relacionada amb aquest sector, us convidem a consultar la Terminologia dels videojocs, un diccionari en línia que recull prop de tres-cents termes amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.

 

Com podem dir storytelling en català?

© iStock / vasabii
© iStock / vasabii

La forma proposada en català en l’àmbit del màrqueting digital és relat de marca. Es tracta d’un recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

En altres contextos comunicatius, educatius i publicitaris es poden fer servir també altres opcions com ara narrativa o relat, perquè la forma anglesa storytelling fa referència en la llengua general precisament al fet d’explicar o contar històries, narrar… Com diu @thinkcopy en el seu blog “L’art de narrar històries o de convertir un missatge en relat s’ha convertit en l’imperatiu de la comunicació actual”.

Si, a més, aquesta història es comunica a través de diversos mitjans o plataformes amb aportacions dels usuaris el terme adequat és narrativa transmèdia.

Trobareu aquests termes a la Terminologia de màrqueting digital. És un projecte obert i dinàmic que s’enriqueix amb les propostes que els usuaris volen compartir a les xarxes socials. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres propostes pel Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

És adequat el verb ficcionar?

El verb ficcionar és adequat en català. Es tracta d’un verb format a partir del substantiu ficció, que pren el sentit de ‘Convertir en ficció una història real, especialment en l’àmbit de la literatura, el cinema o la televisió’. El nou verb té un sentit diferent, doncs, del verb fingir, que és el que etimològicament està relacionat amb ficció.

Hi ha altres casos paral·lels a aquest ja recollits en les fonts lexicogràfiques generals, com ara fusionar a partir de fusió (‘fer la fusió de partits, d’interessos, etc., abans distints, en pugna’), diferent de fondre; visionar a partir de visió (‘veure una projecció cinematogràfica o televisiva amb finalitats professionals’), diferent de veure; o compostar a partir de compost (‘transformar residus orgànics en compost o tractar la terra amb compost’), diferent de compondre.

clúster: #termedelasetmana

Amb motiu de la constitució del Clúster de la Indústria de l’Audiovisual de Catalunya i de la presentació de Barcelona KEY, que pretenen convertir Catalunya en referència internacional mitjançant el foment de la innovació i l’eficiència, hem triat com a terme de la setmana clúster.

Aquesta denominació fa referència a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector.