El caucus, més enllà de la política nord-americana

caucus_sessio_individual

El mot caucus el solem associar en català amb la política nord-americana: als Estats Units i al Canadà caucus designa, entre altres coses, una reunió a porta tancada d’un grup de persones del mateix partit o grup polític per a seleccionar els candidats presidencials o decidir les línies polítiques que es vol seguir. Per extensió, també és el grup de polítics reunits.

Fora de la política nord-americana, però, caucus —forma procedent de l’algonquí caucauasu, que significa ‘reunió de caps de tribu’ o ‘reunió de consellers’— és també un mot utilitzat entre els professionals de la mediació per a fer referència a una sessió que, un cop iniciat el procés de mediació, el mediador pot mantenir amb cadascuna de les parts en conflicte per separat, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè una de les parts ho demana. Aquestes sessions, pel seu caràcter privat, faciliten que les parts puguin expressar-se lliurement, sense cohibició.

El Consell Supervisor ha aprovat recentment aquest manlleu, molt introduït en el llenguatge tècnic dels mediadors, al costat del sinònim sessió individual, que és una forma que descriu el concepte de manera clara i que pot entendre’s fàcilment, doncs, més enllà del nucli estricte dels experts. Cal tenir present, de fet, que la mediació és un procediment adreçat a qualsevol tipus de públic i que, per aquest motiu, és especialment important que la terminologia utilitzada sigui com més precisa i transparent millor.

Tant caucus com sessió individual són formes ja utilitzades en català. En les altres llengües que habitualment prenem com a referència (castellà, francès, etc.) també s’utilitza el manlleu i, complementàriament, altres formes descriptives anàlogues a l’aprovada en català.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Què és la sedició?

sedicio

Les fonts lexicogràfiques generals recullen per a sedició únicament el sentit genèric ‘Alçament contra l’autoritat establerta’.

Les fonts terminològiques especialitzades en donen una definició més precisa i exhaustiva pròpia dels àmbits del dret, la política i la defensa militar: ‘Delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d’una llei, la celebració d’eleccions, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d’una autoritat, o les persones o els béns d’una col·lectivitat’.

Etimològicament, el substantiu sedició prové del llatí sēdĭtĭo, ōnis, el sentit primer del qual és ‘acció d’anar a part’, ‘desunió’ o ‘discòrdia’. És en un segon sentit que pren el significat més específic de ‘revolta’ o ‘aixecament’.

El qui promou una sedició o hi pren part és un sediciós o sediciosa. Aquesta forma prové també directament del llatí sēdĭtĭosus, a, um.

Trobareu aquests termes al Cercaterm.

Terminologia electoral

nuvol_referendum

Avui teníem previst publicar aquest Apunt terminològic que veureu tot seguit. Quan el preparàvem, fa ben pocs dies, no ens imaginàvem que lamentablement altres termes estarien ocupant l’actualitat; termes com ara llibertat d’expressió, autogovern, detencióarbitrarietatdemocràciajustícia i, fins i tot, dignitat.

El publiquem com el teníem previst, perquè estem convençuts que continuar treballant per la llengua és, també, una bona manera de treballar pel país que volem.

 

L’actualitat informativa d’aquestes setmanes arriba carregada de terminologia específica de l’àmbit de la política i els processos electorals, i d’altres sectors més o menys relacionats com ara el dret o les relacions internacionals, per exemple.

Us en proposem una curta llista, amb les definicions corresponents:

autodeterminació: Dret dels pobles a decidir sense coaccions la seva condició política i a prosseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

campanya electoral: Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa quan es convoquen unes eleccions o un procés de participació ciutadana, que permet a les formacions polítiques demanar el vot dels electors a través d’actes públics i d’accions publicitàries.

campanya institucional: Conjunt d’accions informatives que l’Administració pública duu a terme amb l’objectiu de notificar als electors, de manera neutra, la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu.

cens electoral: Registre on estan inscrits tots els ciutadans amb dret a vot en unes eleccions.

ciutadania: Condició jurídica d’una persona determinada per la seva pertinença a una comunitat política, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

col·legi electoral: Lloc on els electors exerceixen el dret de vot.

dret a vot o dret de vot: Dret de les persones a prendre part en processos públics de presa de decisions, especialment eleccions, i a manifestar-hi la seva voluntat mitjançant un vot.

escrutini: Conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es realitzen després d’una votació i en determinen els resultats.

mesa electoral: Conjunt de persones que dirigeixen el procés electoral en una secció o una zona electoral.

observador electoral | observadora electoral: Representant civil d’un estat o d’una organització internacional encarregat de fer el seguiment d’unes eleccions o un referèndum i informar-ne qui l’ha comissionat.

papereta de vot: Full que un elector diposita dins l’urna d’un col·legi electoral per expressar la seva tria.

referèndum: Procés de participació ciutadana que permet als electors del cens electoral de votar a favor o en contra d’un projecte normatiu o d’una decisió política.

urna: Recipient clos, amb una petita escletxa a la part superior, on els votants dipositen el seu vot en unes eleccions, un referèndum o algun altre tipus de consulta.

vot: Opinió sobre una qüestió sotmesa a votació, expressada públicament o en secret per mitjà d’una papereta de vot, una bola o algun altre cos material.

vot per correu: Vot que un votant envia per correu si preveu que no podrà anar a votar el dia de la votació.

 

Podeu consultar tots aquests termes, amb equivalents en altres llengües i sovint amb notes conceptuals ben interessants, al Cercaterm. Els termes que es refereixen concretament als processos electorals els trobareu agrupats al diccionari en línia Terminologia electoral bàsica. I també trobareu un bon nombre de termes clau d’aquest àmbit a la Terminologia dels drets humans, que inclou una infografia interactiva molt interessant.

#termedelasetmana: inclusió escolar

inclusio_escolar

Un nou curs escolar s’acaba d’engegar, i entre la nombrosa terminologia de l’àmbit educatiu que es podria destacar us proposem com a #termedelasetmana el terme inclusió escolar.

Es tracta d’un concepte clau, que en els darrers anys ha anat prenent més i més importància. Es refereix a la situació que es deriva de les accions adreçades a fer possible l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials en els centres educatius ordinaris des de l’inici de la seva escolarització.

El terme té presència en màsters i assignatures a la universitat, en congressos especialitzats, en organismes de l’administració educativa, en iniciatives escolars de ben diversa mena…

Us convidem a consultar-ne la definició i els equivalents en diverses llengües a l’entrada corresponent del Diccionari d’educació. Al costat d’aquest terme, n’hi trobareu prop de dos mil més referits al món de l’educació i les seves facetes: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació.

És adequat l’adjectiu interconviccional?

interconviccional

L’adjectiu interconviccional és adequat lingüísticament. Està format amb el prefix inter-, que significa ‘entre’, ‘mútuament’, i l’adjectiu conviccional, derivat de convicció per l’afegiment del sufix –al, productiu en català per a formar adjectius nous amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a’.

Es tracta d’una forma d’aparició relativament recent creada per la necessitat de tenir un adjectiu que faci referència a la interrelació entre qualsevol convicció o creença de tipus espiritual, més enllà de religions o confessions concretes.

Es pot considerar un adjectiu format de manera paral·lela a interreligiós -osa i interconfessional, amb els quals està relacionat semànticament. Així, l’adjectiu interreligiós apareix principalment en el terme diàleg interreligiós, que designa l’intercanvi de paraules i escolta recíproca amb igualtat entre els creients de diferents tradicions religioses. I l’adjectiu interconfessional, que té el sentit de ‘relatiu o pertanyent alhora a dues confessions religioses o més’, és habitual, per exemple, quan es parla de la versió o traducció interconfessional de la Bíblia.

És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?

educacio

Tant orientació educativa com acompanyament educatiu són termes de l’àmbit de l’educació i, dins d’aquest àmbit, de l’orientació psicopedagògica, però són conceptes diferents.

L‘acompanyament educatiu és una activitat d’assessorament que fa un tutor amb un alumne quan aquest alumne té alguna dificultat amb algun aprenentatge o bé vol aprofundir en un tema o en una assignatura. L‘orientació educativa és un concepte més teòric, relacionat amb la qualitat de l’educació, que es defineix com el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten la planificació, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de la intervenció psicopedagògica preventiva, comprensiva, sistemàtica i continuada, amb l’objectiu de facilitar i promoure el desenvolupament integral d’una persona al llarg de la vida, amb la implicació dels diferents agents educatius i socials. Se sol dividir en orientació escolarorientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions es troben del tot entrelligades.

Tant l’un com l’altre, aquests dos termes estan vinculats a una visió oberta i inclusiva del fet educatiu, que considera la diversitat inherent a la condició humana com una riquesa a l’aula i al centre educatiu en general. La diversitat humana i la diversitat a l’hora d’afrontar els aprenentatges cal respectar-les, atendre-les i aprofitar-les com a factors enriquidors de l’educació de les persones.

Trobareu aquests termes i molts d’altres de l’àmbit educatiu al Diccionari d’educació i al Cercaterm.

 

Què és el poliamor?

poliamor

El poliamor és una relació afectiva i sexual entre més de dues persones que prèviament és acordada, compartida i consentida per tots els membres que en formen part. També es fa servir la forma poliamorós com a adjectiu o substantiu en referència a una persona que té aquesta relació.

Des del punt de vista lingüístic aquest terme és el resultat de l’adjunció del prefix poli-, del grec polýs, que significa ‘molts’, al substantiu amor.

Si el tema us interessa, podeu posar a prova els vostres coneixements sobre noves pràctiques eròtiques en aquest test que vam elaborar amb la revista Time Out Barcelona. Properament també podreu consultar el Diccionari d’erotisme que estem preparant amb la col·laboració d’aquesta revista i altres experts del sector. Algunes de les noves pràctiques i tendències sexuals que hi sortiran les hem avançat en el programa Les mil i una nits de Catalunya Ràdio. Descobriu-les!

Com es diu portfolio en català?

portafolis

En l’àmbit educatiu s’ha estès la forma anglesa portfolio per a fer referència al recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o les experiències educatives d’una persona. En català, s’ha optat recentment per acceptar com a alternativa la forma portafolis, amb el sinònim dossier, que ja es difonia fa anys com a forma prioritària.

Les raons de la reconsideració es recullen en la nota de la fitxa d’aquest terme a la Neoloteca, i tenen a veure sobretot amb l’arrelament d’aquest calc en l’àmbit de l’educació i també amb el component d’internacionalitat que se li atorga. A més, en català, portafolis ja és una forma utilitzada amb el sentit recte de cartera o carpeta.

També es recullen les formes portafolis d’aprenentatge, per a referir-se al que elabora un estudiant amb l’objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i certificar el seu progrés d’aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, i portafolis de docència, per al que elabora un professor amb l’objectiu de fer palesos l’abast i la qualitat de la seva activitat docent.

Contraban i tràfic de persones

Prou_trafic_essers_humans

Malauradament, al 2017 encara hi ha esclaus al món, i molt a prop de casa. Persones que són tractades com a mercaderia. Xarxes de crim organitzat a escala mundial que s’enriqueixen aprofitant-se de la vulnerabilitat, de les situacions de necessitat, de la pobresa, de la violència, de la guerra. Es fa difícil escriure sense un nus a l’estómac que hi ha persones que són víctimes de xarxes de tràfic d’éssers humans, una de les violacions dels drets humans més terribles que hi ha, o de xarxes de contraban de persones. És un fenomen que s’agreuja cada dia.

El novembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. Encara no un mes després (12-15 de desembre) es va celebrar una conferència d’alt nivell polític a Palerm en què els estats membres van ratificar-la. Els estats també van poder signar els tres protocols que la complementaven: el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic d’éssers humans, especialment dones i canalla; el Protocol contra el contraban de persones per terra, mar i aire, i el Protocol contra la fabricació il·lícita i el tràfic d’armes, les seves parts i components i munició. En els protocols de Palerm queden definits els termes tràfic d’éssers humans i contraban d’éssers humans, que aviat s’incorporaran a la Neoloteca.

El tràfic d’éssers humans o tràfic de persones és l’acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. L’explotació de les víctimes del tràfic d’éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d’òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. Les denominacions catalanes són paral·leles a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons. En castellà, es coneix com a trata de seres humanos o trata de personas; en francès, com a traite des êtres humains o traite de personnes.

Les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones són també calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, respectivament, i fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. En castellà, es coneix com a tráfico de personas; en francès, com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.