És adequat l’adjectiu interconviccional?

interconviccional

L’adjectiu interconviccional és adequat lingüísticament. Està format amb el prefix inter-, que significa ‘entre’, ‘mútuament’, i l’adjectiu conviccional, derivat de convicció per l’afegiment del sufix –al, productiu en català per a formar adjectius nous amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a’.

Es tracta d’una forma d’aparició relativament recent creada per la necessitat de tenir un adjectiu que faci referència a la interrelació entre qualsevol convicció o creença de tipus espiritual, més enllà de religions o confessions concretes.

Es pot considerar un adjectiu format de manera paral·lela a interreligiós -osa i interconfessional, amb els quals està relacionat semànticament. Així, l’adjectiu interreligiós apareix principalment en el terme diàleg interreligiós, que designa l’intercanvi de paraules i escolta recíproca amb igualtat entre els creients de diferents tradicions religioses. I l’adjectiu interconfessional, que té el sentit de ‘relatiu o pertanyent alhora a dues confessions religioses o més’, és habitual, per exemple, quan es parla de la versió o traducció interconfessional de la Bíblia.

És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?

educacio

Tant orientació educativa com acompanyament educatiu són termes de l’àmbit de l’educació i, dins d’aquest àmbit, de l’orientació psicopedagògica, però són conceptes diferents.

L‘acompanyament educatiu és una activitat d’assessorament que fa un tutor amb un alumne quan aquest alumne té alguna dificultat amb algun aprenentatge o bé vol aprofundir en un tema o en una assignatura. L‘orientació educativa és un concepte més teòric, relacionat amb la qualitat de l’educació, que es defineix com el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten la planificació, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de la intervenció psicopedagògica preventiva, comprensiva, sistemàtica i continuada, amb l’objectiu de facilitar i promoure el desenvolupament integral d’una persona al llarg de la vida, amb la implicació dels diferents agents educatius i socials. Se sol dividir en orientació escolarorientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions es troben del tot entrelligades.

Tant l’un com l’altre, aquests dos termes estan vinculats a una visió oberta i inclusiva del fet educatiu, que considera la diversitat inherent a la condició humana com una riquesa a l’aula i al centre educatiu en general. La diversitat humana i la diversitat a l’hora d’afrontar els aprenentatges cal respectar-les, atendre-les i aprofitar-les com a factors enriquidors de l’educació de les persones.

Trobareu aquests termes i molts d’altres de l’àmbit educatiu al Diccionari d’educació i al Cercaterm.

 

Què és el poliamor?

poliamor

El poliamor és una relació afectiva i sexual entre més de dues persones que prèviament és acordada, compartida i consentida per tots els membres que en formen part. També es fa servir la forma poliamorós com a adjectiu o substantiu en referència a una persona que té aquesta relació.

Des del punt de vista lingüístic aquest terme és el resultat de l’adjunció del prefix poli-, del grec polýs, que significa ‘molts’, al substantiu amor.

Si el tema us interessa, podeu posar a prova els vostres coneixements sobre noves pràctiques eròtiques en aquest test que vam elaborar amb la revista Time Out Barcelona. Properament també podreu consultar el Diccionari d’erotisme que estem preparant amb la col·laboració d’aquesta revista i altres experts del sector. Algunes de les noves pràctiques i tendències sexuals que hi sortiran les hem avançat en el programa Les mil i una nits de Catalunya Ràdio. Descobriu-les!

Com es diu portfolio en català?

portafolis

En l’àmbit educatiu s’ha estès la forma anglesa portfolio per a fer referència al recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o les experiències educatives d’una persona. En català, s’ha optat recentment per acceptar com a alternativa la forma portafolis, amb el sinònim dossier, que ja es difonia fa anys com a forma prioritària.

Les raons de la reconsideració es recullen en la nota de la fitxa d’aquest terme a la Neoloteca, i tenen a veure sobretot amb l’arrelament d’aquest calc en l’àmbit de l’educació i també amb el component d’internacionalitat que se li atorga. A més, en català, portafolis ja és una forma utilitzada amb el sentit recte de cartera o carpeta.

També es recullen les formes portafolis d’aprenentatge, per a referir-se al que elabora un estudiant amb l’objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i certificar el seu progrés d’aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, i portafolis de docència, per al que elabora un professor amb l’objectiu de fer palesos l’abast i la qualitat de la seva activitat docent.

Contraban i tràfic de persones

Prou_trafic_essers_humans

Malauradament, al 2017 encara hi ha esclaus al món, i molt a prop de casa. Persones que són tractades com a mercaderia. Xarxes de crim organitzat a escala mundial que s’enriqueixen aprofitant-se de la vulnerabilitat, de les situacions de necessitat, de la pobresa, de la violència, de la guerra. Es fa difícil escriure sense un nus a l’estómac que hi ha persones que són víctimes de xarxes de tràfic d’éssers humans, una de les violacions dels drets humans més terribles que hi ha, o de xarxes de contraban de persones. És un fenomen que s’agreuja cada dia.

El novembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. Encara no un mes després (12-15 de desembre) es va celebrar una conferència d’alt nivell polític a Palerm en què els estats membres van ratificar-la. Els estats també van poder signar els tres protocols que la complementaven: el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic d’éssers humans, especialment dones i canalla; el Protocol contra el contraban de persones per terra, mar i aire, i el Protocol contra la fabricació il·lícita i el tràfic d’armes, les seves parts i components i munició. En els protocols de Palerm queden definits els termes tràfic d’éssers humans i contraban d’éssers humans, que aviat s’incorporaran a la Neoloteca.

El tràfic d’éssers humans o tràfic de persones és l’acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. L’explotació de les víctimes del tràfic d’éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d’òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. Les denominacions catalanes són paral·leles a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons. En castellà, es coneix com a trata de seres humanos o trata de personas; en francès, com a traite des êtres humains o traite de personnes.

Les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones són també calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, respectivament, i fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. En castellà, es coneix com a tráfico de personas; en francès, com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.

Es pot dir establishment en català?

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

#termedelasetmana: atenció integrada

atencio_integradaAquesta setmana es duu a terme a Barcelona una trobada internacional dedicada específicament a un concepte d’importància creixent en l’àmbit de la salut, i que us proposem com a #termedelasetmana: l’atenció integrada.

Fa referència a un model d’atenció que garanteix l’atenció integral i centrada en la persona mitjançant actuacions conjuntes i solidàries dels professionals i de les organitzacions de serveis socials i de l’àmbit sanitari, amb l’objectiu d’obtenir bons resultats en salut i benestar, una adequada utilització dels recursos i una bona experiència de les persones implicades.

L’atenció integrada és un terme clau en la gestió i organització del model d’atenció, i des del TERMCAT, juntament amb experts en salut i en benestar social del PIAISS (Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària) estem treballant en la preparació d’un recull específic que difondrà la terminologia relacionada amb aquest concepte. Vegeu el pòster que hem presentat al congrés sobre aquest projecte.

I com que té aplicació en molts àmbits relacionats, el podeu trobar ja també dins de la Terminologia de la cronicitat, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

Homofòbia, lesbofòbia, gaifòbia… Què vol dir cada terme?

homofobia_LGTBAquestes formes no són sinònimes. El terme homofòbia designa l’aversió a l’homosexualitat o als homosexuals, és a dir, a les persones que senten atracció sexual per persones del seu mateix sexe, ja siguin homes o dones.

El terme està format amb el prefix d’origen grec homo-, que tot i que equival estrictament a ‘igual’ o ‘el mateix’, recentment ha estès el significat i ha passat a fer referència també a ‘homosexual’ (home homosexual o dona homosexual), sense relació semàntica amb el substantiu home, del llatí homo, hominis.

El terme homofòbia és, doncs, un genèric, un hiperònim, de lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les lesbianes’, és a dir, a les dones homosexuals) i de gaifòbia (‘aversió als gais’, és a dir, als homes homosexuals), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia (‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’). Si voleu aprofundir en el coneixement de la terminologia d’aquest àmbit, podeu consultar el diccionari en línia Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

És adequat parlar de emergència habitacional?

emergencia-d-habitatgeDes de fa uns dies l’actualitat informativa ha posat en primer terme l’expressió emergència habitacional. En català, la forma més adequada d’anomenar aquest concepte és emergència d’habitatge. Segons el context, es poden fer servir també altres expressions com ara emergència en l’àmbit de l’habitatge, que és la forma que apareix en la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Habitacional és un adjectiu que s’ha creat amb l’adjunció del sufix –al —que aporta un valor de ‘relatiu a’— al substantiu habitació, que té el sentit de ‘acció d’habitar’ i, més freqüentment, de ‘cambra’ o ‘habitacle’. En aquest cas, doncs, no és prou ajustat semànticament, i és més precís fer servir el substantiu habitatge (segons el diccionari normatiu, ‘casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi’).

Com se’n diu de les persones que migren?

Migrant

El verb migrar és un verb normatiu que significa ‘anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi’. Aquest verb té dos derivats: emigrar (migrar des del punt de vista del lloc que es deixa) i immigrar (migrar des del punt de vista del lloc on s’arriba). Tant en el cas d’emigrar com d’immigrar, generalment, el referent geogràfic és un país. Una persona emigra de Suècia a Singapur, però no de Balaguer a Reus.

La persona que migra és un migrant o, si es vol, una persona migrant. Les llengües properes utilitzen formes paral·leles. Per exemple, en castellà, migrante; en francès, migrant; en anglès, migrant o migrator. Curiosament, la denominació catalana paral·lela a l’anglesa migratormigrador—, en català s’aplica als ocells i altres animals que passen periòdicament d’una regió o un clima a un altre, no a les persones.

Depenent del punt de vista geogràfic, i amb l’exemple que hem vist abans, aquest migrant, vist des de Suècia és un emigrant i vist des de Singapur és un immigrant.

Pel que fa a qüestions formals, migrant és un nom invariable: un migrant, una migrant. En francès, en canvi, un migrant, une migrante.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.