#termedelasetmana: atenció integrada

atencio_integradaAquesta setmana es duu a terme a Barcelona una trobada internacional dedicada específicament a un concepte d’importància creixent en l’àmbit de la salut, i que us proposem com a #termedelasetmana: l’atenció integrada.

Fa referència a un model d’atenció que garanteix l’atenció integral i centrada en la persona mitjançant actuacions conjuntes i solidàries dels professionals i de les organitzacions de serveis socials i de l’àmbit sanitari, amb l’objectiu d’obtenir bons resultats en salut i benestar, una adequada utilització dels recursos i una bona experiència de les persones implicades.

L’atenció integrada és un terme clau en la gestió i organització del model d’atenció, i des del TERMCAT, juntament amb experts en salut i en benestar social del PIAISS (Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària) estem treballant en la preparació d’un recull específic que difondrà la terminologia relacionada amb aquest concepte. Vegeu el pòster que hem presentat al congrés sobre aquest projecte.

I com que té aplicació en molts àmbits relacionats, el podeu trobar ja també dins de la Terminologia de la cronicitat, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

Què és un piscivegetarià o piscitarià?

piscivegetariaEl terme piscivegetarià | piscivegetariana designa una persona vegetariana que inclou la ingesta de peix en la seva dieta.

El terme està format amb la forma prefixada pisci-, del mot llatí piscis ‘peix’, i la base vegetarià (‘que s’alimenta de vegetals’) i és paral·lel a altres formes similars que tenen ja força tradició com ara lactovegetarià (que menja vegetals i llet i productes derivats), ovovegetarià (que menja vegetals i ous) i fins i tot lactoovovegetarià (que suma els dos anteriors).

És habitual també l’ús de la forma piscitarià | piscitariana per a referir-se a aquest mateix concepte, creat per truncació del terme (vege)tarià més la forma prefixada, de manera semblant a la formació de flexitarià (que designa la persona que s’alimenta bàsicament de vegetals amb el consum ocasional d’altra mena d’aliments) o fruitarià (que s’alimenta de fruita).

#termedelasetmana: aliment funcional

aliment funcionalAquesta setmana es duu a terme a Barcelona la fira Alimentària, una de les més rellevants del sector, i les pàgines i les pantalles dels mitjans de comunicació s’omplen de terminologia relacionada amb l’alimentació. Per això, us proposem com a #termedelasetmana una d’aquestes formes: el terme aliment funcional.

Fa referència a un aliment al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s’atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies. Per exemple, es considera que l’all té determinades característiques que el fan especialment recomanable per a prevenir certes malalties relacionades amb el cor. De vegades, en contextos de divulgació o periodístics es pot trobar l’expressió superaliment per a referir-se a aquest concepte.

De tant en tant aquest concepte es confon amb el de nutricèutic, que es refereix al producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i que té la capacitat de contribuir a la prevenció d’algunes malalties cròniques. A les farmàcies i parafarmàcies es poden trobar aquesta mena de productes.

Tampoc no s’ha de confondre amb el terme aliment enriquit, que és l’aliment al qual s’han afegit determinades substàncies nutritives que n’eleven el valor alimentós. Per exemple, al mercat es poden trobar marques de llet que han estat enriquides amb calci.

Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?

Depressio_postpart_CC PublicDomainPictures  lisa runnelsLa malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal són afeccions que presenten algunes dones durant el puerperi, és a dir, després de donar a llum. Es diferencien per la simptomatologia, la durada i la gravetat, així com pel tractament que requereixen. La malenconia postpart és la més lleu i és passatgera, la depressió postpart és més greu i duradora, i la psicosi puerperal és la més crítica.

La malenconia postpart és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i desapareix de manera natural al cap d’uns set dies. Els símptomes que presenta són diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees o falta de memòria. La depressió postpart, en canvi, és un trastorn persistent de l’estat d’ànim, que apareix unes setmanes després del part i pot durar mesos. Moltes vegades desapareix progressivament d’una manera espontània o amb el suport dels familiars, si bé en alguns casos és necessària l’assistència psiquiàtrica. Finalment, també hi ha la psicosi puerperal, una malaltia mental més greu, que requereix tractament psiquiàtric i que es caracteritza per al·lucinacions i per l’alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

Què vol dir el terme fibromiàlgia?

La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica que afecta el sistema musculoesquelètic. Es caracteritza essencialment per dolor muscular general, rigidesa i dolor a la palpació de determinats punts en masses musculars o zones d’inserció òssia dels tendons. La fibromiàlgia també provoca sensació de tumefacció de les extremitats i parestèsies, a més d’astènia i insomni, com a símptomes principals.

Es tracta d’una malaltia crònica d’origen desconegut, que afecta sobretot dones de mitjana edat. La fibromiàlgia no presenta lesions aparents que puguin ser responsables de la simptomatologia i els resultats de les anàlisis clíniques i de les proves radiològiques són normals.

La denominació fibromiàlgia està composta per la forma prefixada fibro-, del mot fibra, que designa l’element constitutiu dels músculs, i el substantiu miàlgia (compost de m(y)o- ‘múscul’ i -algíā ‘dolor’), que designa de manera genèrica el dolor muscular. Per a fer referència a aquesta malaltia també s’utilitza la denominació fibrositis, en què la forma sufixada -itis indica inflamació.

En altres llengües es fan servir denominacions paral·leles per a designar aquest tipus de reumatisme: fibromialgia i fibrositis, en castellà, i fibromyalgia i fibrositis, en anglès.

El terme fibromiàlgia forma part del Diccionari de fisioteràpia, que acaba de publicar el TERMCAT. L’obra, concebuda en un context acadèmic com a recurs didàctic, aplega la terminologia pròpia d’aquesta disciplina científica classificada temàticament. Acinèsia, instrumentació de Zielke o síndrome del canal carpià són alguns dels altres termes que hi trobareu.