I amb la tornada a les aules, també tornen els polls

polls

“Cada any, en retornar a les escoles, els nens es troben amb nous llibres, vells companys, diverses matèries noves per ampliar els coneixements i… els polls! Uns paràsits que indefectiblement tornen, misteriosament, i que van passant de cap en cap dels indefensos escolars, amb gran alarma de mares i pares i altres preocupats familiars.

Per això caldria que repasséssim el vocabulari que ens serveix per a designar aquests molestos paràsits. Per començar us diré que en català, el mot poll pot tenir tres significats diferents:

1) menut d’un ocell

2) insecte paràsit

i 3) arbre del gènere Populus.

L’ús ha fet, però, que aquesta triple homonímia s’aclarís per si sola: generalment, de les cries dels ocells en diem pollets, i dels arbres és més usual dir-ne pollancres o xops. Per això, poll es reserva generalment per a designar el paràsit. D’igual manera, de la gernació de polls se’n diu vulgarment pollam, tot i que mèdicament és millor referir-nos-hi amb el terme pediculosi (de la paraula llatina pediculus ‘polls’, amb el sufix –osi, del mot grec õsis, que en medicina aporta el significat de ‘estat patològic’). I l’individu que en té és un pediculós o un pollós (malgrat que aquest últim terme s’usa de vegades despectivament).

Dels polls direm que constitueixen un ordre d’insectes sense ales que s’alimenten de la sang de l’hoste. Hi ha tres espècies de polls que parasiten l’espècie humana:

  1. poll del cos o dels vestits (Pediculus humanus corporis)
  2. cabralladella o poll del pubis (Phtirus pubis)
  3. poll del cap (Pediculus capitis)

1. Els polls del cos no són freqüents entre nosaltres ara i aquí. Són propis de concentracions humanes depauperades (camps de concentració, tropes amuntegades en trinxeres, captaires…). Poden transmetre malalties perilloses, com ara el tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekii), la febre recurrent (Borrelia recurrentis) i la febre de les trinxeres (Bartonella quintana).

2. Les cabres o lladelles (Phtirus pubis) es veuen més sovint. Són generalment transmeses per contacte sexual i solen parasitar el pèl del pubis, engonals i aixelles. De tota manera, poden pujar pel pèl del tronc i fins i tot arribar a la cara, on parasiten electivament les pestanyes i la barba (però no les celles ni els cabells). Tenen una forma que recorda els crancs (això justifica que en anglès se’ls conegui com a crab-louse) i s’agafen al pèl amb les tres potes d’un sol costat (a diferència dels polls del cap, que s’agafen amb totes sis potes). S’ha de dir que si bé el contagi és en la majoria dels casos per contacte sexual, no forçosament és així. Un pèl parasitat per cabres en la roba del llit o en objectes personals pot ser suficient per a transmetre-les. Els nens, que no tenen pèls al pubis, poden agafar-los a les pestanyes. Una altra possibilitat de transmissió escolar.

3. Però centrem-nos en l’espècie que més espanta les famílies dels escolars quan es torna de vacances: els polls del cap (Pediculus capitis). Una espècie que passa d’un cap a un altre amb extrema facilitat, però que es manté exclusivament en aquest territori: aferrat als cabells amb les sis potes i xuclant la sang de les víctimes amb les seves picades, que causen intensa pruïja.

Els polls del cap són insectes d’uns dos mil·límetres de longitud i color grisenc, cosa que fa que de vegades es puguin confondre amb la caspa. Són més fàcils de detectar darrere de les orelles o al coll. La seva saliva és irritant, i fa que la picada causi picor. Sortosament, però, no transmeten altres malalties.

Els polls adults poden viure fins a un mes al cap del seu hoste. Mentrestant, es reprodueixen: cada femella pon entre 100 i 300 ous, que s’anomenen llémenes i que s’adhereixen fortament a la base del cabell, incubant-se fins que es desclouen al cap de 7-10 dies. De qui té el cap ple de llémenes se’n diu llemenós.

Els polls es poden tractar amb substàncies pediculicides (que maten polls). Les llémenes estan protegides per una closca de quitina que impedeix que els productes aplicats les eliminin. Per això cal aplicar-los repetidament (almenys repetir l’aplicació als 7-10 dies, per eliminar els insectes adults). És oportú rentar els cabells amb xampús idonis i esbandir-los amb aigua amb vinagre. L’àcid acètic del vinagre ajuda a dissoldre la quitina de la llémena. Després cal pentinar els cabells amb la llemenera, que és una pinta de pues molt fines i ajuntades, per mirar d’arrossegar les llémenes. Algunes llemeneres tenen pues microacanalades, per augmentar-ne l’eficàcia.

Bé, espero que en exposar-vos aquest tema no us hagi fet augmentar la pediculofòbia (temor exagerat a tenir polls). En tot cas aprofitaré per recordar-vos que en medicina també trobem altres processos amb la paraula poll, com l’ull de poll (callositat del peu). Però això, ja és una altra història.”

 

Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòleg

#termedelasetmana: incomoditat tèrmica

incomoditatTermica

És ben probable que us hagi passat més d’una vegada: vas amb la roba més fresca que tens, perquè fa molta calor, i quan entres a l’autobús, a l’oficina, al tren… desitjaries haver agafat l’anorac de plomes, els guants i la gorra de llana! O a l’inrevés: en ple mes de gener vas ben abrigat, perquè fa fred, i de sobte quan entres en els mateixos llocs l’escalfor excessiva fa que et faci nosa tota la roba que portes. Aquesta sensació tan coneguda té un terme específic que s’hi refereix, i és el nostre #termedelasetmana: és la incomoditat tèrmica.

Es defineix com la manca de confort provocada per l’alteració de factors ambientals com la temperatura i la humitat. Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu semànticament adequat a partir del significat dels seus components.

Hi ha un aspecte rellevant que cal tenir en compte: l’equivalent anglès del terme és thermal discomfort, i això comporta que en alguns textos es comenci a documentar el calc inadequat *disconfort tèrmic. En català es pot documentar la forma desconfort, com a antònim de confort, però el terme incomoditat tèrmica es considera més adequat, és paral·lel al que es documenta en altres llengües romàniques i té un ús més generalitzat en els textos especialitzats.

Gestants per a altres pares

gestacioSubrogada

Les dones que gesten un infant destinat a ser criat per algú altre reben el nom en català de gestants per substitució o gestants subrogades. I la pràctica que duen a terme aquestes dones, permesa en països com ara l’Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units, s’anomena gestació per substitució o gestació subrogada.

El Consell Supervisor ha fixat recentment aquestes denominacions, que ja tenen ús i són correctes des d’un punt de vista lingüístic, i ha bandejat les denominacions creades a partir dels nuclis mare maternitat perquè són semànticament inadequades, ja que la gestant no és qui farà de mare de l’infant, ni tampoc en serà la mare legal.

La persona o les persones que encarreguen la gestació per substitució, en canvi, sí que reben el nom de pare o mare, perquè són les que efectivament faran de pares de l’infant i en seran els pares legals. Concretament, la denominació acordada per a fer-hi referència és pare d’intenció o mare d’intencióEs tracta, probablement, de traduccions directes de la forma anglesa intended parent, que, tot i que no recullen estrictament el sentit de intended (aquest adjectiu significa ‘futur’ o ‘pretendent’), també són explicables en català, pel fet que el pare o mare d’intenció és el que té la voluntat de fer de pare o mare.

Per a designar els pares d’intenció s’han descartat altres formes que, si bé tenen un cert ús, o bé són opaques i no tenen el vistiplau dels experts (pare comitent o mare comitent), o bé no són adequades des d’un punt de vista semàntic (pare subrogador o mare subrogadora), perquè la persona que subroga és qui assumeix els drets d’un altre, és a dir, la gestant, en aquest cas.

La gestació per substitució genera grans debats ètics i no està permesa en la majoria de legislacions. A casa nostra, per exemple, està prohibida, i per això cada vegada hi ha més persones que es desplacen a altres països, motivades per diferents situacions (infertilitat dels dos membres d’una parella, infertilitat femenina, parella homosexual, etc.), per poder tenir un fill gràcies a una gestant per substitució. Tot això fa que sigui especialment important disposar de denominacions neutres i adequades en català per a fer referència als diferents conceptes relacionats amb aquesta pràctica. Cal tenir present que les formes mare de lloguer ventre de lloguer, àmpliament conegudes, són solucions col·loquials, imprecises i connotades negativament.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes fixats pel Consell Supervisor, amb els equivalents en altres llengües, les definicions, notes explicatives i els criteris concrets aplicats en l’aprovació de cada cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Podem escriure aiurveda adaptat al català?

aiurveda

Relacionat amb el ioga, sovint es parla de l’aiurveda, que podem escriure amb i llatina perquè és una forma adaptada al català normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

L’aiurveda es refereix a un sistema de medicina natural d’origen indi que fomenta l’harmonia entre el cos, la ment i el medi i un estil de vida ètic i saludable, amb l’objectiu de prevenir i guarir les malalties i d’augmentar la durada de la vida. També s’anomena a vegades medicina aiurvèdica.

Les tècniques de curació de l’aiurveda, d’acord amb el seu enfocament holístic, combinen l’ús de productes vegetals i minerals (i, a vegades, químics) amb el seguiment d’unes determinades pautes dietètiques, la pràctica del ioga, la meditació, el massatge o els exercicis de respiració.

El substantiu aiurveda és la forma transliterada del sànscrit āyurveda, que significa, aproximadament, ‘ciència de la vida’ (de āyusvida’ o ‘durada de la vida’ i veda ‘coneixement’ o ‘ciència’). Així mateix, l’adjectiu aiurvèdic -a és un derivat lingüísticament adequat del substantiu amb l’adjunció del sufix adjectivador -ic -ica, que significa ‘relatiu a’.

Com es pot dir dieta detox en català?

detox

Amb l’arribada de l’estiu és habitual tornar a sentir parlar de diferents tipus de dietes que preparen el cos i el posen en forma per als mesos calorosos que han de venir.

Una d’aquestes dietes més recurrents és l’anomenada dieta detox, per influència de l’anglès: en català hauria de ser dieta depurativa o dieta desintoxicant. Es tracta d’una dieta que té com a objectiu eliminar toxines i impureses de l’organisme. Habitualment es basa en el consum de productes ecològics, de temporada, especialment fruites i verdures, sense aliments processats, refinats o artificials. I més que aconseguir perdre molts quilos de pes, pretén restablir el funcionament adequat dels òrgans i recuperar en general l’energia de l’organisme.

La forma detox és en anglès un escurçament de detoxification, que té el significat primer d’eliminació d’una substància tòxica o addictiva.

#termedelasetmana: hemofília

hemofilia

El dia 17 d’abril és la data que ens proposa la Federació Mundial de l’Hemofília, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut, perquè dediquem alguna iniciativa a aquesta malaltia, especialment tenint en compte que es calcula que més del 75 % dels afectats no reben el tractament adequat. Per això, avui us proposem hemofília com a #termedelasetmana.

L’hemofília és una malaltia hereditària caracteritzada per propensió a les hemorràgies rebels, espontànies o per traumatismes mínims, de la pell i les mucoses, els òrgans interns, els músculs i, sobretot, les articulacions.

Des del punt de vista lingüístic, el terme està creat per composició culta, amb el formant hemo– (forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que vol dir ‘sang’) i –fília (del mot grec philía, que significa ‘amor, tendència’).

El Dia Mundial de l’Hemofília d’aquest any 2018 proposa com a idea clau que el fet de compartir coneixement ens fa més forts; no podríem estar més d’acord amb aquesta afirmació, en l’àmbit de la investigació mèdica i en tots els altres àmbits vinculats a la recerca.

#termedelasetmana: malaltia de Parkinson

parkinson

El nostre #termedelasetmana és malaltia de Parkinson, d’acord amb la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut, que proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast d’aquest trastorn neurològic.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona, en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació, és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana.

#termedelasetmana: glaucoma

glaucoma

Aquesta setmana s’escau el Dia del Glaucoma, una iniciativa promoguda per a cridar l’atenció sobre aquesta malaltia. Ens hi afegim, doncs, i us proposem com a #termedelasetmana el terme glaucoma.

Es tracta d’un trastorn consistent en l’augment de la pressió intraocular que provoca l’enduriment del globus ocular, l’atròfia del nervi òptic i alteracions en el camp visual.

Des del punt de vista lingüístic, és un terme d’origen grec, com tants altres que es fan servir en medicina. La base glaukós vol dir ‘brillant’, i sembla que en origen s’emprava per a designar els colors dels ulls clars. La terminació –oma, també provinent del grec, es fa servir en els termes mèdics per a indicar ‘relatiu a un tumor o una tumefacció’.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, un interessarà el Diccionari d’oftalmologia, que recull prop de 1.200 termes relatius a anatomia, fisiologia, exploració, semiologia, patologia i terapèutica.

#termedelasetmana: immunoteràpia

immunoterapia

Aquests dies s’està parlant d’una descoberta científica que podria representar un avenç extraordinari en la lluita contra el càncer de còlon, i que es basa en la immunoteràpia, i per això us proposem aquest terme com a #termedelasetmana.

La immunoteràpia consisteix en la manipulació de la resposta immunitària d’un individu amb finalitat terapèutica. Les tècniques d’immunoteràpia inclouen la immunosupressió, la immunopotenciació i la immunoprofilaxi.

La recerca de què es parla actualment, i que han dut a terme investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha aconseguit inhibir la producció en el tumor d’una citocina, anomenada TGF-β, que neutralitzava l’activitat defensiva del sistema immunitari. Els mateixos responsables de la recerca han publicat aquest vídeo que explica la troballa de manera molt clara.

Des del punt de vista lingüístic, la forma immunoteràpia (recordem que en català s’escriu amb dues emes) és un compost a la manera culta, creat per l’adjunció del formant immuno– (que ve del mot llatí immunis, que significa ‘sense càrregues’) a la base teràpia (que ve del grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’).

Confiem que la descoberta es pugui aplicar ben aviat en humans i que contribueixi efectivament a la curació del càncer de còlon i altres tipus de càncer.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.