Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

Lepigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.

#termedelasetmana: bec d’esclop

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

#termedelasetmana: odonats

odonats

En la darrera actualització del Cercaterm s’han incorporat a la consulta pública un grup de 112 fitxes relacionades amb uns animalons tan atractius per la forma que tenen com pels noms que reben, perquè són coneguts amb un gran nombre de denominacions populars ben curioses. Però, per als científics que els estudien, tenen un nom ben clar, que us proposem com a #termedelasetmana: són els odonats.

Si el terme odonats no us ha dit res, sí que reconeixereu la denominació libèl·lules (d’origen culte però força estesa arreu del territori) o alguna de les denominacions populars: espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavalls de serp, estiracabells, parots, parotets, senyoretes, i encara moltíssimes més, que podeu consultar en aquesta entrada de la Viquipèdia.

Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d’odonats presents a Catalunya, i provenen de l’obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l’assessorament terminològic del TERMCAT.

En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d’una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l’espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).

La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d’altres fonts de referència.

#termedelasetmana: hibridador

hibridadorDurant aquests dies, i especialment el dia de Sant Jordi, les roses prenen un gran protagonisme. El #termedelasetmana que us proposem està amagat darrere moltes de les roses que veurem, regalarem o rebrem el dia de Sant Jordi. Hi està amagat, però és imprescindible, perquè sense la feina d’un hibridador probablement no tindríem una rosa tan bonica.

Un hibridador o hibridadora és una persona especialitzada en la producció d’híbrids de flors a partir d’individus d’espècies distintes. El procés d’hibridació és complex, delicat i requereix molta paciència, perquè bona part de les temptatives que es fan no donen els resultats esperats i cal tornar a començar.

I amb el terme, també destaquem un dels noms propis que més s’hi relacionen en l’àmbit català: el nom de Pere Dot i Martínez, un gran hibridador català, creador de roses celebrades arreu, la família del qual manté encara la tradició roserista. La tasca de Pere Dot és especialment reconeguda per la Universitat de Barcelona aquest any en què s’escau el quarantè aniversari de la seva mort, i li ha dedicat el Cartell de Sant Jordi, creat per Marta Negre i Àngels Viladomiu.

Més informació sobre la figura de Pere Dot en aquest enllaç del blog dels Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat.

 

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

#termedelasetmana: ritme circadiari

Encara noteu els efectes del canvi d’horari d’aquest cap de setmana? Si és així, i ho voleu explicar amb precisió, necessitareu el nostre #termedelasetmana, que és ritme circadiari.

Amb aquesta denominació es coneix el ritme d’activitat que es manifesta en cicles regulars de vint-i-quatre hores aproximadament. De fet, el terme és ben transparent, format pel substantiu ritme complementat per l’adjectiu circadiari, amb el formant de base llatina circa, que vol dir ‘prop de’, i el mot diari.

El ritme circadiari té base biològica, i regula els períodes de son i de vetlla. Les possibles alteracions d’aquest ritme ens afecten en una mesura més o menys gran, de manera que el terme té ús en àrees com la neurociència, la recerca clínica, la psiquiatria, etc.

Confiem que us adapteu ben ràpidament al nou horari i que no us agafi gaire de sorpresa l’arribada de la fosca vespertina.

En biologia, es diu impronta i improntar-se o impressió i impressionar-se?

La forma catalana adequada és impressió (en castellà, impronta, i en anglès, imprinting) per a referir-se a la forma d’aprenentatge que es produeix durant un període concret de la vida d’un animal, generalment poc després d’haver nascut, caracteritzat per la rapidesa d’adquisició i la gran resistència a l’extinció.

El verb corresponent és impressionar-se (en castellà, improntarse, i en anglès, to imprint) amb el sentit d’experimentar, un animal, el procés d’impressió d’un altre animal o d’un estímul determinat. Es tracta d’un verb preposicional pronominal que regeix la preposició de.

Un exemple d’ús seria “aquesta espècie d’ocell s’ha impressionat dels humans”. Segons el context, també poden ser adequades expressions com ara rebre la impressió de o experimentar la impressió de.

Aquestes formes tenen ús també en l’àmbit de la psicologia.