Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica

NotaMusical

En ocasió de la celebració del Dia de la Música, el TERMCAT difon una nova infografia que fa difusió dels termes amb què es designen les diverses parts de la nota musical.

Es tracta d’una terminologia que fa referència a conceptes bàsics, d’ús general entre especialistes i aficionats a la música, però que sorprenentment és poc coneguda i de fixació vacil·lant.

La infografia presenta els termes clau (cap, barra, plica o pal i ganxo o cua), il·lustrats i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la preparació d’aquest material es va prendre arran de diverses consultes rebudes al Centre de Terminologia sobre aquest aspecte.

#termedelasetmana: ganxo o cua

ganxoNotaMusical

Aquesta setmana, concretament el dia 21 de juny, se celebra la Festa de la Música, una iniciativa cultural nascuda a França però que actualment ja té una repercussió internacional. Des del TERMCAT ens hi afegirem fixant-nos en un aspecte terminològic que sembla menor, però que potser no ho és tant: amb quins termes es designen les parts de la nota musical? De moment, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes: el ganxo o cua.

Es refereix al traç en forma de mig llaç que se situa a l’extrem de la plica o pal, i que indica que la nota té un valor inferior a una negra.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple d’especialització semàntica, a partir de l’ús de dues formes patrimonials (ganxo i cua) ben generals i conegudes, i que ja tenen també usos específics en altres camps del coneixement.

L’interès del cas, doncs, s’ha de buscar en el relatiu desconeixement d’un terme que, teòricament, hauria de ser ben conegut, atès que el concepte a què fa referència és d’ús continuat per a qualsevol músic, expert o aficionat.

Us convidem, doncs, a incorporar el terme en els vostres usos habituals. Si en voleu conèixer també els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, podeu consultar la fitxa completa del terme al Cercaterm.

Meca, mecha o meka? A què fa referència?

meca

Amb la forma meca es pot fer referència a dos conceptes diferents.

Un meca és el robot blindat, ja sigui un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic del subgènere que rep el mateix nom i també de molts llibres, pel·lícules i videojocs actuals. En són exemples el clàssic Mazinger Z dels anys 70, els que apareixen en la sèrie Neon Genesis Evangelion dels 90, els del llibre La guerra dels mons, d’H. G. Wells, els de la saga de La guerra de les galàxies o els de la pel·lícula Avatar.

Per extensió, la forma meca designa també el subgènere de ciència-ficció, especialment propi del manga i l’anime, que es basa en l’aparició d’aquesta mena de robots.

Lingüísticament, la forma catalana meca prové de la forma vehiculada a partir del japonès メカ, meka, com a escurçament de mekanizumu ‘mecanisme’ o mekanikaru ‘mecànic’, de la mateixa manera que la forma àmpliament difosa en la major part de llengües, mecha, és també escurçament de l’anglès mechanism o mechanical.

Podeu consultar-ne les fitxes terminològiques corresponents al Cercaterm.

#termedelasetmana: zombi

zombi

Aquesta setmana el Festival de Sitges presenta el més nou en cinema fantàstic. I és ben probable que en alguna de les pel·lícules presentades hi apareguin uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.

S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.

Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.

Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.

Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies a Sitges en trobeu una bona colla.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

Estiu de festivals: termes i cultura

concert

L’estiu és l’època forta de festivals, ja siguin musicals, de dansa, de teatre… I en qualsevol d’aquestes manifestacions artístiques, ens sortiran al pas un bon nombre de termes (sí, encara que estiguem de vacances!).

Per exemple, els aficionats a la música tenen festivals per triar i remenar, tant si són més de música pop com si són més demo; tant si els interessa el jazz fusió com si els agrada el hip-hop; i tant si xalen amb el nu-metal com si ho fan amb el raggamuffin. Tots aquests termes, i molts més, els trobareu agrupats i definits a la Terminologia dels estils musicals.

Els amics de la dansa també trobaran espectacles del seu gust, i es fixaran sobretot en la coreografia, en aquells passos curiosament inspirats en el fandango o, encara més curiós, en el calipso. Potser ben a prop, uns coneguts més aficionats al teatre estaran gaudint d’una representació en un teatre grec, i descobriran amb l‘anagnòrisi que el desenllaç de l’obra és ben proper.

I l’endemà, aquest cop amb la canalla, aprofitaran l’airet del vespre i assistiran a una sessió del cicle de cinema a la fresca, amb una pel·lícula d’anime infantil que els deixa sorpresos per la fantasia i complexitat de la trama; o a una representació de titelles de fils o marionetes, amb un text que fa riure la mainada i alhora és ple de referències iròniques que fan somriure els més grans.

Feu la tria que feu, us recomanem que aprofiteu el bon temps i les vacances per gaudir tant com pugueu dels festivals d’estiu, que són una bona mostra de vitalitat cultural i, també, terminològica.

#termedelasetmana: ukulele

ukulele

El dia 21 de juny se celebra, des de fa uns quants anys, la Festa de la Música. Des del TERMCAT ens volem afegir a la celebració amb el nostre #termedelasetmana, que dediquem a un instrument que des de fa uns anys ha guanyat popularitat: l’ukulele (o també ukelele).

Es tracta d’un instrument de corda, que recorda una guitarra però de dimensions més petites.

L’ukulele té origen hawaià: segons algunes fonts, navegants portuguesos van fer arribar a aquestes illes algun tipus de guitarra, i a partir d’aquí es va desenvolupar el nou instrument. De tota manera, aquesta versió no és compartida per tots els especialistes, com tampoc no ho és la que fa referència a la denominació: sembla que la forma ukulele (amb la variant ukelele) correspondria, en la llengua dels nadius hawaians, a l’expressió ‘el regal que ens ha arribat de fora’.

Sigui com sigui, i al marge de discussions històriques i denominatives, l’ukulele s’ha escampat arreu del món, i amb la seva sonoritat ben característica, ja forma part del conjunt d’instruments que fan servir intèrprets de tota mena de música. Si us heu quedat amb curiositat per saber com sona, us recomanem que feu una cerca per internet i hi trobareu vídeos ben sorprenents, amb l’ukulele protagonitzant des de minuets clàssics a peces actuals, passant, és clar, pels sons hawaians.

I si encara no heu acabat la curiositat, us convidem a conèixer altres instruments musicals amb la consulta del Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals. Hi trobareu 262 instruments classificats, amb les imatges corresponents, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

Què és la fanficció?

clics_fanficcio_by_ryan_ruppe_cc0by-2-0

La fanficció és la ficció escrita per un admirador d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix dels personatges i de l’univers de l’obra original per a crear la seva pròpia història. La fanficció és produeix especialment en l’àmbit de la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el món del còmic i abasta diferents gèneres i formats, com ara llibres, videojocs, música, pel·lícules, còmics, etc. Algunes de les fanficcions més conegudes són les obres derivades de la saga Star Trek, de les novel·les de Harry Potter o del videojoc World of Warcraft.

El terme fanficció és l’adaptació del manlleu anglès fanfiction o fan fiction. El resultat és un acrònim de fan (‘partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.’) i ficció (‘allò que és fingit o imaginat; creació literària’). És la forma, de fet, usada exclusivament per a referir-se a aquest concepte i documentada en totes les llengües.

anime: #termedelasetmana

© iSockphoto / Rrakkma Amb motiu del Saló del Manga, hem publicat un tríptic que conté una vintena de termes bàsics de l’àmbit del manga, amb les denominacions en català, la categoria lèxica, la definició i notes explicatives sobre l’origen de les denominacions i altres aspectes de tipus conceptual. El tríptic recull formes com ara manga, anime, cosplay, mangaka, otaku o shonen.

En el cas de les denominacions d’origen japonès, la forma catalana proposada és la corresponent a la transcripció de la denominació original segons el sistema Hepburn, amb lleugeres simplificacions en alguns casos. El sistema de romanització Hepburn, basat en la fonologia i l’ortografia angleses, és el sistema de romanització del japonès més conegut i utilitzat internacionalment. Les simplificacions en les denominacions catalanes s’han limitat a l’eliminació de la marca de vocal llarga de la transcripció (generalment, un màcron sobre la vocal corresponent), que es considera irrellevant en aquest context específic. Sempre que s’ha produït aquesta simplificació, de tota manera, s’ha indicat també en nota la transcripció estricta corresponent a la denominació japonesa. Cal tenir en compte, igualment, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i, en general, en les llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga.

La terminologia recollida és majoritàriament una aportació de l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, membre de l’Antena de Terminologia, i ha estat revisada pel TERMCAT.