Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

#termedelasetmana: mem

Richard_DawkinsAquesta setmana es duu a terme la Setmana de l’Antropologia, i al TERMCAT ens ha fet pensar que podíem dedicar el nostre #termedelasetmana a un concepte clau en algunes teories antropològiques, que s’ha escampat molt més enllà dels àmbits més especialitzats: es tracta del terme mem.

Seguint les teories difoses per Richard Dawkins, un mem seria la unitat mínima de transmissió cultural, que actua en l’evolució cultural de manera comparable als gens en l’evolució biològica.

El concepte és objecte de controvèrsia científica, però pel que fa a la forma lingüística, es tracta d’una adaptació lliure del grec μίμημα (mimema, ‘imitació, imatge’), feta a propòsit perquè sembli un anàleg de l’anglès gene (‘gen’) i evoqui també altres termes amb la mateixa arrel etimològica (mimesi, mimètic, etc.).

A partir d’aquest origen antropològic, el terme ha experimentat una enorme difusió per a designar qualsevol element informatiu, generalment una imatge, una frase o un vídeo de to humorístic, generat a internet o en altres mitjans audiovisuals, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

Ja ho veieu: la propera vegada que us arribi un mem per correu electrònic, o pel Twitter o el Facebook, si no us fa gaire gràcia —cosa que sol passar—, sempre us podeu consolar reflexionant sobre el  fons antropològic del concepte.