Com es diu en català aceite de argán?

oli_arganiaEn català es diu oli d’argània i es tracta d’un oli extret del fruit de l’argània. És un oli propi de la cultura amaziga, considerat “l’oli més car del món” o “l’or líquid del Marroc”, utilitzat tant per les propietats culinàries (com a ingredient en diferents plats o bé per a amanir) com per les propietats cosmètiques (locions, cremes, etc.).

L’argània és un arbre originari del Marroc del gènere de les sapotàcies, en concret l’espècie Argania spinosa (també anomenada Argania sideroxylon), amb unes arrels profundes que suporten condicions de sequedat extrema. En castellà s’anomena argán o erguén, en francès, arganier, i en anglès, argan tree.

L’any 1998 es va declarar reserva de la biosfera la plantació d’argània al Marroc.

#termedelasetmana: confitar

confitarL’11 de maig s’escau el dia de sant Ponç, i a moltes viles del país es duen a terme fires i trobades en què el protagonisme el tenen les fruites confitades i les herbes remeieres, atès que sant Ponç és el patró dels herbolaris i dels apicultors. Per afegir-nos a la iniciativa, us proposem com a #termedelasetmana la forma confitar.

Aquest verb fa referència al procediment de conservació de la fruita en què se substitueix el suc propi de la fruita per una solució concentrada de sucre. Es tracta d’un concepte que ens transporta a èpoques en què els mètodes de conservació no es podien basar tant com ho fan ara en el fred i altres sistemes amb una base tecnològica més o menys sofisticada.

El mateix verb s’aplica a altres processos culinaris que també s’orienten a la preservació dels aliments, com en el cas de la cocció lenta en un greix animal o vegetal de la carn o el peix.

Us animem a no deixar-vos espantar per la pluja i a passejar per la fira de Sant Ponç que us quedi més a prop de casa. Hi veureu i hi podreu tastar fruita confitada, i ben segur que també hi fareu altres troballes gastronòmiques ben interessants.

Què és un piscivegetarià o piscitarià?

piscivegetariaEl terme piscivegetarià | piscivegetariana designa una persona vegetariana que inclou la ingesta de peix en la seva dieta.

El terme està format amb la forma prefixada pisci-, del mot llatí piscis ‘peix’, i la base vegetarià (‘que s’alimenta de vegetals’) i és paral·lel a altres formes similars que tenen ja força tradició com ara lactovegetarià (que menja vegetals i llet i productes derivats), ovovegetarià (que menja vegetals i ous) i fins i tot lactoovovegetarià (que suma els dos anteriors).

És habitual també l’ús de la forma piscitarià | piscitariana per a referir-se a aquest mateix concepte, creat per truncació del terme (vege)tarià més la forma prefixada, de manera semblant a la formació de flexitarià (que designa la persona que s’alimenta bàsicament de vegetals amb el consum ocasional d’altra mena d’aliments) o fruitarià (que s’alimenta de fruita).

#termedelasetmana: aliment funcional

aliment funcionalAquesta setmana es duu a terme a Barcelona la fira Alimentària, una de les més rellevants del sector, i les pàgines i les pantalles dels mitjans de comunicació s’omplen de terminologia relacionada amb l’alimentació. Per això, us proposem com a #termedelasetmana una d’aquestes formes: el terme aliment funcional.

Fa referència a un aliment al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s’atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies. Per exemple, es considera que l’all té determinades característiques que el fan especialment recomanable per a prevenir certes malalties relacionades amb el cor. De vegades, en contextos de divulgació o periodístics es pot trobar l’expressió superaliment per a referir-se a aquest concepte.

De tant en tant aquest concepte es confon amb el de nutricèutic, que es refereix al producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i que té la capacitat de contribuir a la prevenció d’algunes malalties cròniques. A les farmàcies i parafarmàcies es poden trobar aquesta mena de productes.

Tampoc no s’ha de confondre amb el terme aliment enriquit, que és l’aliment al qual s’han afegit determinades substàncies nutritives que n’eleven el valor alimentós. Per exemple, al mercat es poden trobar marques de llet que han estat enriquides amb calci.

#termedelasetmana: conxatge

© Moyan BrennEl #termedelasetmana que avui us proposem és probable que d’entrada no us digui res, però si sou un dels nombrosos aficionats a la xocolata, ben segur que de seguida us resultarà interessant. Es tracta del terme conxatge.

El conxatge és una de les fases per les quals passa la xocolata abans que en puguem gaudir. Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Ja no queden tan lluny els dies de la mona, i per començar a fer venir salivera us convidem a visitar la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, on trobareu els equivalents en altres llengües d’aquest #termedelasetmana tan gustós.

Els noms dels vins s’escriuen en majúscula o en minúscula?

Els noms de les varietats vitivinícoles i dels vins que se n’elaboren sovint es documenten escrits en majúscula, especialment en els textos legals. Tanmateix, es considera que cal escriure en minúscula aquestes denominacions, ja que es tracta de noms comuns. Així doncs: chardonnay, gewürztraminer, godello, malbec o pinot noir.

De fet, així es documenten els noms de les varietats i els vins que ja es troben recollits en el diccionari normatiu i en altres diccionaris de referència en català i en altres llengües romàniques: macabeu, merlot, parellada

Aquesta qüestió, i d’altres que es donaran a conèixer ben aviat, es va tractar en la sessió de normalització sobre les denominacions corresponents a les varietats de raïm de vinificació autoritzades en les DO catalanes que el TERMCAT va dur a terme el 27 de novembre amb experts en viticultura i enologia.

Salut, bon vi i bones festes!

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

Què és l’ortorèxia?

CC Keith Weller, USDA ARS
CC Keith Weller, USDA ARS

La forma ortorèxia fa referència a la preocupació extrema per una alimentació sana.

Està creada per l’adjunció del formant d’origen grec orto– ‘correcte, adequat a la norma’ a la paraula orèxia, també d’origen grec, recollida en el diccionari normatiu amb el sentit de ‘gana, desig de menjar’.

En la formació del terme s’ha buscat un paral·lelisme amb la forma més coneguda anorèxia, que significa ‘pèrdua o disminució de la gana’. El mot té un ús general en contextos especialitzats, i es documenta també paral·lelament en altres llengües.

Podeu consultar la fitxa del terme, amb els arguments que va tenir en compte el Consell Supervisor per a normalitzar-lo, a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats.

Com s’escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?

CC_flickr_Mumumío
CC_flickr_Mumumío

El nom d’aquest formatge en català és idiazabal, que s’escriu sense accent i amb minúscula.

Es tracta d’una denominació relacionada amb un topònim que designa la zona d’origen del formatge. El criteri establert pel Consell Supervisor considera que en les denominacions que coincideixen exactament amb un topònim se n’ha de respectar la grafia original per no desvirtuar-ne la forma, la qual aporta una informació rellevant sobre el concepte que es designa. Aquestes formes, a més, s’han de tractar com a termes lexicalitzats de la llengua general i escriure, per tant, amb minúscula.

En aquest cas la grafia original del topònim és Idiazabal, municipi de Guipúscoa, que s’escriu sense accent en basc, i no Idiazábal, la grafia del topònim en castellà. L’adaptació idiazàbal s’ha de descartar pel mateix motiu.

Altres noms de formatges que segueixen aquest criteri i que podeu consultar al Cercaterm són appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey, sant-paulin, etc.

Long drink, short drink, pre-dinner, after-dinner, brunch… De còctel en català

coctel_Patricia_MartinEn el món dels còctels és habitual l’ús de terminologia en anglès, tant per a descriure els tipus de còctels com per a fer referència a quan s’han de prendre. Això no vol dir, però, que en català no hi hagi expressions o formes perfectament vàlides per suplir les angleses.

D’una banda, podem prendre un long drink, que en català pot ser beguda llarga o còctel llarg, en referència a un combinat que té més quantitat de líquid que una beguda curta, normalment suc de fruita o gasosa, i que se sol servir en un got o copa gran. Mentre que si prenem un short drink, en català serà beguda curta o còctel curt, com a combinat que conté menys quantitat de líquid que una beguda llarga, i que se sol servir en un got o copa més petit. En les llengües de referència veïnes es documenta l’ús de formes similars: bebida larga, bebida corta, boisson longue, boisson courte.

D’altra banda, per triar el tipus de còctel, caldrà tenir en compte si és pre-dinner, en català per abans de dinar, per abans de sopar o, sense especificar tant, per abans de menjar, o bé si és after-dinner, és a dir, per després de dinar, per després de sopar o per després de menjar. També pot ser que sigui adequat prendre’l durant el brunch, és a dir, durant l’esmorzar-dinar, aquell àpat que se serveix entre l’hora d’esmorzar i la de dinar, en substitució d’aquests altres àpats.

Tot això, de la mà d’un cocteler o una coctelera, que és la persona que en un establiment es dedica a preparar i servir còctels. Quan el cocteler s’ha especialitzat a crear o idear nous combinats, se’l pot anomenar més específicament creador o creadora de còctels, que en anglès anomenen mixologist (a partir de to mixt ‘barrejar’) i en espanyol sovint també mixólogo. Us desitgem que amb tota aquesta terminologia tan refrescant i festiva passeu molt bon estiu.