Com hem de demanar un smoothie en català?

batutFruita

Sembla que, finalment, podem desar els jerseis, els anoracs, les botes i tota mena de peces de roba i complements associats al fred, i que som a la primavera i la temperatura anirà pujant a poc a poc i aviat ens podrem queixar de la calor. I poder-se queixar de la calor és l’excusa perfecta per a justificar un got d’orxata o de granissat, un cucurutxo de gelat de xocolata o un batut de fruites cremós i refrescant.

Un batut de fruites (smoothie o smoothy, en anglès) és una beguda cremosa feta de fruita batuda a la qual s’afegeix suc de fruita, llet o iogurt. De vegades, els batuts de fruites incorporen, juntament amb la fruita fresca, fruita congelada, i també gel picat, cosa que la fa una beguda molt refrescant.

Si ens cal especificar els ingredients o part dels ingredients o l’ingredient principal del batut de fruites, podem fer servir denominacions descriptives en què el nom genèric batut va seguit dels noms específics de les fruites i els altres ingredients que el componen, per exemple, batut de raïm i poma, batut de iogurt amb maduixes i menta, batut de llet i fruites, batut gelat de mango, etc. I tantes varietats com gustos tingui cadascú o imaginació per a crear combinacions.

La denominació catalana és paral·lela al castellà batido de frutas o al francès frappé aux fruits.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm. Bona calor!

Garoina? Garota? Eriçó? Què mengem?

garota

Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?

Comencem pel final: garota, garoina, eriçó de mar, bogamarí o vogamarí són denominacions sinònimes que es refereixen al mateix equinoderm, de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues. Garota és la forma que el diccionari normatiu dona com a principal, però com passa amb tants noms d’éssers vius, tants pobles tants noms.

Les garotes viuen a la costa rocosa mediterrània i tot l’any se’n poden trobar, però durant l’hivern i fins a principi de la primavera és l’època de reproducció i, com que la part comestible són les cinc gònades, en aquest període es troben en el punt de creixement màxim. La seva carn té una textura suau i tova, es desfà a la boca, té un gust marí molt marcat i deixa una sensació sucosa i refrescant.

La garota té moltes propietats nutricionals; per exemple, és molt rica en proteïnes, vitamines (A i B12), ferro, fòsfor, sodi o zinc. És un producte de proximitat i de temporada, ja que es menja crua i s’ha de consumir al cap de poques hores d’haver estat capturada.

Si voleu gaudir del gust del mar, aneu a l’Empordà o a l’Alguer a menjar garotes. Mentrestant, podeu consultar-ne la fitxa al Cercaterm,

Garum o gàrum? Què és?

garum.jpg

La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d’un condiment d’olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques. Era molt apreciat en la cuina grega i sobretot romana, en la qual es considerava un aliment afrodisíac; era car i només era consumit per les classes altes. Actualment hi ha moltes receptes que el tornen a utilitzar i es reivindica com a condiment que forma part de la nostra tradició culinària.

El mot procedeix del llatí garum. En llatí és un mot pla, perquè en llatí no hi ha mots aguts. Per això quan adaptem un llatinisme al català, l’accent recau normalment a la penúltima síl·laba o, si la penúltima és breu, a l’avantpenúltima. És el mateix que passa amb altres mots bisíl·labs d’origen llatí en què la síl·laba tònica és la penúltima per aquest motiu: àlbum, àrum, fílum, fòrum, hílum, sèrum, etc. La forma *garum, doncs, amb pronúncia aguda, no s’adequa a l’etimologia.

#termedelasetmana: magrana

magrana

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels productes típics de les taules de tardor: la magrana.

Si la setmana passada us proposàvem una tímida reivindicació del moniato, aquesta setmana ens fixem en aquest fruit, tan ben descrit pel diccionari normatiu: “fruit del magraner, globós i vermellós, de pela coriàcia coronada pels lòbuls del calze, i amb nombroses granes comestibles carnoses, vermelles i translúcides, disposades en grups delimitats per un tel groc”.

Com la majoria de termes referits a plantes amb aprofitament humà, la fitxa que trobareu a Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana presenta un bon nombre de variants documentades en diversos documents especialitzats, referides al fruit (balàustia, malgrana, mangrana, milgrana, etc.), a la planta (magraner, magranera, rosa balàustia, etc.) o a la flor (badabadoc, badaloc o badoc).

Us convidem a visitar la fitxa i, és clar, a tastar alguna magrana ben bona, per exemple sucant les granes en un bon vi. Que aprofiti!

#termedelasetmana: moniato

moniato

El #termedelasetmana que us proposem té un puntet d’humil reivindicació. Es tracta del terme moniato, que fa un paper de secundari en la pel·lícula d’aquests dies al voltant de Tots Sants, i deixa tot el protagonisme a panellets, castanyes i, és clar, a les estrelles arribades de ben lluny disfressades de Halloween.

Es tracta d’un bon exemple de terme viatger, perquè, com les disfresses de por i la canalla reclamant llaminadures, també té origen a Amèrica, tot i que més cap al sud, cap a les Antilles.

En català, la forma normativa és moniato, que es pot referir tant al tubercle comestible com a la planta (que també es pot anomenar moniatera), però si consulteu la fitxa corresponent de Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, hi trobareu un bon nombre de variants que s’han documentat en diverses obres especialitzades. En castellà, en canvi, es designa prioritàriament amb la forma boniato (i només secundàriament s’admet moniato). Tant en català com en castellà també és admesa la forma batata (que remet al nom científic).

En digueu com en digueu, aquests dies us convidem a menjar-ne algun, ben cuitet al caliu d’un foc de llenya, dolcet, amb la carn ataronjada i toveta. Potser no és tan atractiu com una pel·lícula plena d’ensurts, però és ben probable que el seu gust us lligui, d’una manera més o menys inconscient, a tot un fil de tradicions que seria una llàstima perdre.

Bastons, bastonets, palets? Quin estri es fa servir per al menjar oriental?

 

Per a menjar les viandes a l’estil xinès, japonès, coreà, etc., l’estri que es fa servir s’anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar destrament amb els dits de les mans per anar prenent el menjar del plat.

Com que el menjar xinès va ser el primer a introduir-se en la nostra gastronomia, molt sovint es coneixen amb el nom de bastonets xinesos. Poden tenir diferents llargades i formes a la punta: el xinès té la punta plana i fa uns 26 cm, el japonès té la punta rodona i sol fer uns 22 cm, mentre que el coreà és el més curt amb 19 cm. Com a materials més nobles, tradicionalment es fan de bambú o metall; històricament se’n fabricaven de plata, però actualment els més habituals són de fusta i fins i tot de plàstic.

Utilitzar-los correctament pot resultar complicat en un primer moment, però segur que val la pena practicar per poder assaborir com cal els plats de la gastronomia oriental.

Si en voleu un tast podeu consultar els plats que trobareu al Glossari de sabors del món, que s’acaba d’actualitzar i que conté plats com ara amanida de lliris d’un dia amb salsa, xiitake amb choy sum o pell de tofu amb cacauets, entre d’altres. O també podeu recórrer al diccionari de Gastronomia japonesa, amb alguns dels termes més característics del sector.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.