Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

De mare no només n’hi ha una: les mares de dia

mare_de_dia

No serem nosaltres qui qüestionem el fons d’aquella frase tan famosa que diu que de mare només n’hi ha una, però sí que la matisarem. Perquè —deixant de banda que hi ha nens que tenen dues mares (i a veure qui s’atreveix a dir quina de les dues és més mare) i deixant de banda també que hi ha mares, com persones, de mena molt diversa— el que és cert és que et pots dir mare d’una criatura sense necessitat de ser estrictament (ni biològicament ni per adopció) la mare de la criatura. És el cas, per exemple, de la mare de llet, que en realitat és la dida, és a dir, la dona que alleta el fill d’una altra; o de la mare política, que, malgrat el nom, no es refereix a la mare sinó a la sogra.

Fa poc n’hem incorporat encara una altra: la mare de dia. Aquesta denominació, mare de dia, ha estat aprovada recentment pel Consell Supervisor per a designar la persona que ofereix, habitualment a casa seva, un servei professional i personalitzat d’atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.

Es tracta d’una professió d’introducció recent al nostre país i en curs de regulació, però amb una gran tradició i un gran reconeixement en altres països europeus (per exemple, a França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Holanda, etc.). El nom, mare de dia, que és un calc de l’alemany (Tagesmutter), és la forma més utilitzada dins d’aquest col·lectiu professional. La majoria de mares de dia són dones, però també hi comença a haver alguns homes dins la professió; són, quan cal especificar-ho (perquè es considera que mare de dia pot funcionar com a genèric del concepte), els pares de dia (en alemany, Tagesvater, en singular).

L’espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi, s’anomena llar de criança, i el servei d’atenció i cura d’infants que ofereix, criança de dia.

El complement de dia, present en mare de dia i en criança de dia, respon a la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia, quan els veritables pares no hi són. De fet, ja s’utilitza en altres formes catalanes, com ara en hospital de dia o centre de dia, que designen centres que funcionen (com és el cas de la criança de dia) en horari diürn.

Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: banc d’aliments

RecapteAliments2017Aquesta setmana de seguida hem tingut clar quin terme podíem destacar com a #termedelasetmana, i estem segurs que els nostres seguidors estaran d’acord amb la tria: destaquem el terme banc d’aliments.

Un banc d’aliments és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat que té l’objectiu de recuperar excedents d’aliments i redistribuir-los entre les entitats que atenen persones que no poden cobrir amb els seus propis recursos les necessitats bàsiques d’alimentació.

Els dies 1 i 2 de desembre estem tots convidats a col·laborar en el Gran Recapte d’Aliments de l’any 2017. Els organitzadors ens proposen que acumulem #TonesDeVoluntat i, és clar, d’aliments.

I, un cop feta la vostra aportació, ja sigui com a voluntaris o donant aliments, potser us interessarà aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, que podeu trobar en el Diccionari de serveis socials.

Respostes a l’enquesta sobre monedes

Monedes_Món

Aprofitant que hem publicat fa pocs dies el diccionari en línia Monedes del món, hem volgut posar a prova els vostres coneixements sobre el tema o la vostra perícia fent cerques simples o avançades en el nostre diccionari. Perquè les respostes a les cinc preguntes llançades per Twitter les podíeu trobar fàcilment si entràveu al diccionari.

I estem contents perquè heu estat molts usuaris els que us heu animat a contestar preguntes. Moltes gràcies a tothom per participar-hi! Ara donarem les respostes i cadascú que es posi nota.

La primera pregunta era molt fàcil. El sol és la unitat monetària del Perú. A Costa Rica tenen el colon i a Colòmbia fan servir el peso colombià. Ho ha endevinat el 79 % dels participants.

La segona pregunta era per despistar, perquè demanava si a Europa encara circulen francs. La resposta és que sí, els francs suïssos, que són oficials a Suïssa i a Liechtenstein. Segurament, per a la majoria de nosaltres, pensar en francs és pensar en francs francesos. I, és clar, els francs francesos sí que estan fora de circulació perquè a França la moneda oficial és l’euro. Ho ha encertat el 82 % de participants.

La tercera pregunta era molt difícil. La unitat monetària de Papua Nova Guinea (gairebé a les nostres antípodes) és el kina. El lev és la moneda de Bulgària i el ringgit és oficial a Malàisia. Ho ha encertat el 61 % de participants.

La quarta pregunta també era difícil, però es podia saber fent una cerca simple al diccionari. MAD és el codi ISO internacional del dírham marroquí. Aquest codi està format per dues lletres (poden ser les dues primeres o unes altres) del nom del país i la lletra inicial de la moneda, en l’ordre sintàctic anglès. En aquest cas, Moroccan dirham. Ho ha encertat només el 37 % de participants.

I l’última pregunta, la cinquena, demanava sobre la moneda actual de l’Equador, que ja no és el sucre, sinó el dòlar dels Estats Units. Ho ha encertat el 84 % de participants.

I fins aquí les respostes. Esperem que, si més no, us hagi entrat una mica de curiositat de consultar el nostre diccionari.

#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.

Garum o gàrum? Què és?

garum.jpg

La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d’un condiment d’olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques. Era molt apreciat en la cuina grega i sobretot romana, en la qual es considerava un aliment afrodisíac; era car i només era consumit per les classes altes. Actualment hi ha moltes receptes que el tornen a utilitzar i es reivindica com a condiment que forma part de la nostra tradició culinària.

El mot procedeix del llatí garum. En llatí és un mot pla, perquè en llatí no hi ha mots aguts. Per això quan adaptem un llatinisme al català, l’accent recau normalment a la penúltima síl·laba o, si la penúltima és breu, a l’avantpenúltima. És el mateix que passa amb altres mots bisíl·labs d’origen llatí en què la síl·laba tònica és la penúltima per aquest motiu: àlbum, àrum, fílum, fòrum, hílum, sèrum, etc. La forma *garum, doncs, amb pronúncia aguda, no s’adequa a l’etimologia.

La responsabilitat social i els seus termes

responsabilitat_social

Durant la setmana del 14 de novembre se celebra la Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha l’interès de facilitar les eines que permetin implementar la responsabilitat social en tota mena d’entitats, i una bona manera de fer-ho és compartir la terminologia més adequada per a referir-se als conceptes propis d’aquest àmbit.

Es tracta de conceptes com ara accessibilitat universal, per una banda, o disseny universal, per una altra, que descriuen maneres de concebre els productes i serveis oferts. També són interessants els termes que es refereixen a maneres de fer o condicions, com ara comportament èticdesenvolupament sostenible (o creixement sostenible), diàleg socialdiligència degudaigualtat d’oportunitats i igualtat de gènere.

I per entendre l’abast del concepte de responsabilitat social, és rellevant tenir clars termes com ara cadena de valoresfera d’influènciaimpactepart interessada (sovint més conegut per la forma anglesa, stakeholder), rendició de comptessostenibilitat o transparència.

Tots aquests conceptes, i encara més, els trobareu reunits al Vocabulari de la responsabilitat social, una eina en línia que presenta els termes definits i amb els equivalents en castellà, anglès, francès i alemany, i amb algunes notes conceptuals molt aclaridores.

#termedelasetmana: diabetis mellitus

diabetis

El dia 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis, dedicat aquest any 2017 especialment a les dones. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana el terme que es refereix a un dels tipus més freqüents d’aquesta malaltia: la diabetis mellitus.

La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, quan arriba a les cèl·lules, actua com a font d’energia en els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia, que pot tenir conseqüències greus. Per tant, la diabetis mellitus és una malaltia que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Pel que fa als aspectes lingüístics, convé fixar-se, per una banda, en la vocal final de diabetis, que en català és una i. Pel que fa al mot mellitus, és d’origen llatí (‘de la mel’), i en els contextos més habituals, tant especialitzats com de divulgació, no se sol escriure en cursiva, sinó en rodona (i se sol pronunciar com si hi hagués una sola ela).

La data de celebració d’aquest esdeveniment commemora l’aniversari del naixement de Frederick Grant Banting, un dels descobridors de la insulina l’any 1922.

Portem el gos al parc caní o al correcà?

parc_cani

Totes dues formes, parc caní i correcà, conjuntament amb la més descriptiva àrea d’esbarjo de gossos, es poden utilitzar per a designar el parc públic reservat als gossos, delimitat amb tanques i equipat amb serveis com ara fonts, zona d’higiene canina, papereres, etc., i en el qual, sota la supervisió i control dels amos, els gossos poden esplaiar-se, córrer i jugar lliurement sense molestar.

El concepte, doncs, afegeix la idea que es tracta d’un lloc de lleure per als animals. És per això que aquestes formes han substituït en molts casos les que s’utilitzaven més habitualment fins no fa gaire: zona d’higiene canina i pipicà, que se centren més exclusivament en el fet que es tracta d’una àrea especialment equipada perquè els gossos hi puguin fer les seves necessitats.

La forma pipicà és l’adaptació de la marca Pipican®, recollida ja en algunes fonts lexicogràfiques descriptives de referència. Presumiblement, correcà s’ha format de manera paral·lela a pipicà. Tot i que lingüísticament és de formació dubtosa, es pot fer servir, si bé les denominacions més adequades són parc caní i àrea d’esbarjo de gossos.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: magrana

magrana

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels productes típics de les taules de tardor: la magrana.

Si la setmana passada us proposàvem una tímida reivindicació del moniato, aquesta setmana ens fixem en aquest fruit, tan ben descrit pel diccionari normatiu: “fruit del magraner, globós i vermellós, de pela coriàcia coronada pels lòbuls del calze, i amb nombroses granes comestibles carnoses, vermelles i translúcides, disposades en grups delimitats per un tel groc”.

Com la majoria de termes referits a plantes amb aprofitament humà, la fitxa que trobareu a Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana presenta un bon nombre de variants documentades en diversos documents especialitzats, referides al fruit (balàustia, malgrana, mangrana, milgrana, etc.), a la planta (magraner, magranera, rosa balàustia, etc.) o a la flor (badabadoc, badaloc o badoc).

Us convidem a visitar la fitxa i, és clar, a tastar alguna magrana ben bona, per exemple sucant les granes en un bon vi. Que aprofiti!