#termedelasetmana: malaltia de Parkinson

parkinson

El nostre #termedelasetmana és malaltia de Parkinson, d’acord amb la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut, que proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast d’aquest trastorn neurològic.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona, en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació, és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana.

#termedelasetmana: treballador social

treballadorSocial

Avui és el Dia Mundial del Treball Social, i en reconeixement i homenatge us proposem com a #termedelasetmana el terme treballador social | treballadora social.

Fa referència al professional amb formació i competències específiques que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i qualitat de vida acceptables i un grau suficient d’autonomia personal i de vinculació social.

La formació del terme és un exemple del tipus més habitual en català: un sintagma travat creat per la base substantiva treballador -a, amb l’adjectiu social, que en delimita i concreta la càrrega semàntica.

Pel que fa a l’ús, és interessant observar que aquest terme està substituint la forma assistent social, que es feia servir tradicionalment però que actualment els professionals de l’àmbit no consideren prou adequada.

Podeu complementar la informació sobre la terminologia relacionada amb el treball social amb la consulta del Diccionari de serveis socials, un projecte conjunt del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT que sistematitza la terminologia d’aquest àmbit en català; recull gairebé nou-cents termes i és una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives.

#termedelasetmana: glaucoma

glaucoma

Aquesta setmana s’escau el Dia del Glaucoma, una iniciativa promoguda per a cridar l’atenció sobre aquesta malaltia. Ens hi afegim, doncs, i us proposem com a #termedelasetmana el terme glaucoma.

Es tracta d’un trastorn consistent en l’augment de la pressió intraocular que provoca l’enduriment del globus ocular, l’atròfia del nervi òptic i alteracions en el camp visual.

Des del punt de vista lingüístic, és un terme d’origen grec, com tants altres que es fan servir en medicina. La base glaukós vol dir ‘brillant’, i sembla que en origen s’emprava per a designar els colors dels ulls clars. La terminació –oma, també provinent del grec, es fa servir en els termes mèdics per a indicar ‘relatiu a un tumor o una tumefacció’.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, un interessarà el Diccionari d’oftalmologia, que recull prop de 1.200 termes relatius a anatomia, fisiologia, exploració, semiologia, patologia i terapèutica.

#termedelasetmana: perspectiva de gènere

dia_dona_perspectiva_genere

Aquesta setmana estem destacant diversos termes relacionats amb la commemoració, el 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. En aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme perspectiva de gènere.

Es tracta d’un terme normalitzat que fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin resoldre les desigualtats.

Des del punt de vista de la formació del terme, és una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli perspectiva (“Aspecte sota el qual ens representem un esdeveniment més o menys allunyat”) i el substantiu gènere, calc semàntic de l’anglès ja recollit al diccionari normatiu amb el sentit de “Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats”; l’ús de gènere en aquest cas és pertinent, atès que en la perspectiva de gènere es tenen en compte especialment les diferències d’origen cultural.

Confiem que l’ús cada vegada més generalitzat de termes com aquest sigui un primer pas cap a la superació de les desigualtats injustes entre homes i dones.

#termedelasetmana: màquina llevaneu

llevaneu

Vet aquí un #termedelasetmana que, en algunes zones del país és ben habitual, i en altres llocs, molt menys, però tant en unes zones com les altres, quan fa falta fa molta falta: la màquina llevaneu.

Es tracta de la màquina autopropulsada proveïda d’un dispositiu per a enretirar cap als costats la neu, que s’utilitza per a permetre el trànsit per una carretera nevada. Les màquines llevaneu més habituals són la llevaneu de proa (que incorpora una pala davantera que enretira la neu cap al costat) i la turbina llevaneu (que té una turbofresadora que xucla la neu de la carretera i l’expulsa cap al costat).

Com es pot observar, la màquina llevaneu també es pot anomenar simplement llevaneu, però convé tenir en compte la particularitat en la formació del plural: el plural de màquina llevaneu és màquines llevaneu, no pas màquines *llevaneus. En canvi, sí que és admissible el plural llevaneus quan no complementa màquines (“Ja han passat les màquines llevaneu” o “Ja han passat les llevaneus”).

I ja ho sabeu: si us toca conduir en carreteres nevades, molta precaució, encara que hagin passat les llevaneus.

#termedelasetmana: bretxa salarial de gènere

bretxa_salarial

El #termedelasetmana que us proposem és present cada vegada més en la recerca, en articles, en iniciatives polítiques i reivindicacions sindicals, i fins i tot en converses: es tracta del terme bretxa salarial de gènere.

Es refereix a la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones, i s’utilitza com a indicador estadístic de la Unió Europea sobre les condicions de vida. També es recull amb la forma bretxa salarial entre homes i dones, però molt sovint es fa servir reduït a bretxa salarial, perquè el context ja fa evident a quina mena de diferència salarial s’està fent referència.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació sobre la base del substantiu bretxa (d’origen francès), que vol dir ‘esvoranc, obertura’. En els darrers anys s’han creat diversos termes sobre aquesta mateixa base, com ara bretxa digital o bretxa de pobresa.

Confiem que el fet que el terme sigui cada dia més utilitzat sigui també un senyal que s’estan fent passos efectius per erradicar aquesta injustícia social.

#termedelasetmana: immunoteràpia

immunoterapia

Aquests dies s’està parlant d’una descoberta científica que podria representar un avenç extraordinari en la lluita contra el càncer de còlon, i que es basa en la immunoteràpia, i per això us proposem aquest terme com a #termedelasetmana.

La immunoteràpia consisteix en la manipulació de la resposta immunitària d’un individu amb finalitat terapèutica. Les tècniques d’immunoteràpia inclouen la immunosupressió, la immunopotenciació i la immunoprofilaxi.

La recerca de què es parla actualment, i que han dut a terme investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha aconseguit inhibir la producció en el tumor d’una citocina, anomenada TGF-β, que neutralitzava l’activitat defensiva del sistema immunitari. Els mateixos responsables de la recerca han publicat aquest vídeo que explica la troballa de manera molt clara.

Des del punt de vista lingüístic, la forma immunoteràpia (recordem que en català s’escriu amb dues emes) és un compost a la manera culta, creat per l’adjunció del formant immuno– (que ve del mot llatí immunis, que significa ‘sense càrregues’) a la base teràpia (que ve del grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’).

Confiem que la descoberta es pugui aplicar ben aviat en humans i que contribueixi efectivament a la curació del càncer de còlon i altres tipus de càncer.

#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

#termedelasetmana: paritat

paritat

Com sol passar sempre que l’actualitat informativa presenta casos en què s’han d’ocupar càrrecs d’una certa transcendència pública, aquests dies s’ha fet servir sovint el terme paritat, que us proposem com a #termedelasetmana.

En el sentit en què es fa servir a les notícies, fa referència a la presència equilibrada de dones i homes en càrrecs o llocs de representació fruit d’una designació o una selecció.

El terme és un bon exemple de creació feta per extensió de significat: en origen, paritat prové del llatí parĭtas, –ātis, que té el sentit de ‘igualtat entre dos termes’ (derivat del també llatí par, paris ‘igual, semblant’). Durant segles, el terme s’havia fet servir només en contextos bàsicament científics (matemàtiques, física, etc.), i no és fins al final del segle xx que es comença a fer servir en el context de les relacions socials.

Això explica que en la majoria d’obres lexicogràfiques aquest sentit encara no hi sigui consignat. Sí que el trobareu en el nostre Diccionari de serveis socials, al costat de prop de nou-cents termes més, propis d’aquesta especialitat. I, evidentment, si busqueu el terme al Cercaterm, el trobareu en una bona colla de fitxes diferents, en àmbits com ara la física de partícules, l’economia, la demografia, les matemàtiques, la química, etc.

#termedelasetmana: telemàtica

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.