#termedelasetmana: dada de caràcter personal

ProteccioDades

Aquests darrers dies segur que heu rebut missatges en què empreses i organitzacions us informen de l’entrada en vigor, el proper dia 25 de maig, del nou Reglament general de protecció de dades (RGPD) i us demanen que confirmeu la conformitat amb l’ús de les vostres dades. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme dada de caràcter personal, que és un concepte clau en aquesta nova reglamentació.

Una dada de caràcter personal, o simplement dada personal, és qualsevol informació de caràcter numèric, alfabètic, gràfic, fotogràfic, acústic o de qualsevol altra mena que fa referència a una persona física identificada o identificable. Per exemple, són dades de caràcter personal el nom, el número de document nacional d’identitat, l’adreça postal, l’adreça electrònica, el número de telèfon, o qualsevol informació referent a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen ètnic, la salut o la vida sexual.

Precisament amb motiu de l’entrada en vigor del nou Reglament, des del TERMCAT us oferim una infografia en què trobareu destacats i definits els principals drets a què es refereix la legislació, amb els equivalents en castellà i en anglès.

#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.

 

#termedelasetmana: xiloteca

xiloteca2

Divendres passat es va presentar La Xiloteca, un projecte de l’Associació per a l’Estudi del Moble en què el TERMCAT ha tingut l’ocasió de col·laborar. Per això, us proposem xiloteca com a #termedelasetmana.

Una xiloteca és una col·lecció ordenada de mostres de fustes, les quals s’identifiquen amb el nom i algunes de les característiques pròpies més determinants de cada tipus de fusta.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un compost culte, en què el formant xilo– (que ve del grec xýlon ‘fusta’), present en un bon nombre de termes com ara xilòfon, xilografia o xilometria, s’adjunta a la base -teca (del grec thḗkē ‘dipòsit, magatzem’), un formant molt productiu i present en termes ben habituals com ara biblioteca, ludoteca o en el més recent furgoteca.

A la xiloteca que ha impulsat l’Associació per a l’Estudi del Moble hi trobareu neologismes com ara amarant, wengué, panga-panga, banús africà, mansònia, macoré, lenga, cabreüva, caoba de Cuba, marmeler, palissandre de Madagascar, ramin o roure del Japó, en l’estudi dels quals ha calgut valorar com s’han d’incorporar aquests noms procedents de llengües ben allunyades del català. Ben aviat trobareu tots aquests noms al costat dels que ja podeu consultar al diccionari en línia Fustes exòtiques.

#termedelasetmana: reproducció en continu

 

Reproducció en continu o reproducció en línia són les alternatives a la forma anglesa streaming, que s’aplica a la tècnica que permet la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, generalment a través d’internet.

Aquesta tècnica s’esmenta en diversos contextos d’ús (retransmissió en directe d’esdeveniments, consum de continguts multimèdia en plataformes web…) i les alternatives catalanes poden variar per fer més entenedor el referent, en cada cas.

Així, la denominació més tècnica és reproducció en continu (que fa referència a la manera tècnica com es reprodueixen els continguts), però sovint, quan es fa servir el manlleu en català, simplement es vol fer èmfasi en el mitjà pel qual es reprodueixen les dades, que és internet, i aleshores és preferible i més entenedor dir, simplement, reproducció en línia.

En canvi, si ens referim a la difusió d’esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, podem utilitzar reproducció o retransmissió en directe.

#termedelasetmana: triatló

triatlo1

El #termedelasetmana que us proposem arriba carregat d’admiració per als esforçats practicants d’aquesta modalitat esportiva: el triatló.

Es tracta de l’esport combinat i de resistència en què es fan consecutivament una prova de natació, una prova de ciclisme i una cursa a peu, en el qual el cronòmetre no es para durant la competició i la classificació s’estableix a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves, incloent-hi el temps invertit en el pas d’una prova a una altra.

La denominació triatló és de la mateixa família que pentatló, decatló, heptatló i duatló, per exemple. En tots aquests casos, s’afegeix el formant corresponent al nombre de proves (penta– ‘cinc’, deca– ‘deu’, hepta– ‘set’, du– ‘dos’, tri– ‘tres’) a la base –atló (de la paraula grega ãthlon, que significa ‘lluita, combat’, i ja es feia servir en els jocs de l’antiga Grècia).

Convé tenir en compte que tots aquests mots són masculins: s’ha de dir “el triatló”, doncs, i no pas “*la triatló”.

Si us interessa el triatló, esteu d’enhorabona, perquè ja podeu consultar la Terminologia del triatló, un diccionari en línia amb prop d’un centenar dels termes més característics d’aquest esport, com ara transició, segment, cabra, targeta blava, etc.

#termedelasetmana: hemofília

hemofilia

El dia 17 d’abril és la data que ens proposa la Federació Mundial de l’Hemofília, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut, perquè dediquem alguna iniciativa a aquesta malaltia, especialment tenint en compte que es calcula que més del 75 % dels afectats no reben el tractament adequat. Per això, avui us proposem hemofília com a #termedelasetmana.

L’hemofília és una malaltia hereditària caracteritzada per propensió a les hemorràgies rebels, espontànies o per traumatismes mínims, de la pell i les mucoses, els òrgans interns, els músculs i, sobretot, les articulacions.

Des del punt de vista lingüístic, el terme està creat per composició culta, amb el formant hemo– (forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que vol dir ‘sang’) i –fília (del mot grec philía, que significa ‘amor, tendència’).

El Dia Mundial de l’Hemofília d’aquest any 2018 proposa com a idea clau que el fet de compartir coneixement ens fa més forts; no podríem estar més d’acord amb aquesta afirmació, en l’àmbit de la investigació mèdica i en tots els altres àmbits vinculats a la recerca.

#termedelasetmana: malaltia de Parkinson

parkinson

El nostre #termedelasetmana és malaltia de Parkinson, d’acord amb la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut, que proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast d’aquest trastorn neurològic.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona, en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació, és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana.

#termedelasetmana: treballador social

treballadorSocial

Avui és el Dia Mundial del Treball Social, i en reconeixement i homenatge us proposem com a #termedelasetmana el terme treballador social | treballadora social.

Fa referència al professional amb formació i competències específiques que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i qualitat de vida acceptables i un grau suficient d’autonomia personal i de vinculació social.

La formació del terme és un exemple del tipus més habitual en català: un sintagma travat creat per la base substantiva treballador -a, amb l’adjectiu social, que en delimita i concreta la càrrega semàntica.

Pel que fa a l’ús, és interessant observar que aquest terme està substituint la forma assistent social, que es feia servir tradicionalment però que actualment els professionals de l’àmbit no consideren prou adequada.

Podeu complementar la informació sobre la terminologia relacionada amb el treball social amb la consulta del Diccionari de serveis socials, un projecte conjunt del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT que sistematitza la terminologia d’aquest àmbit en català; recull gairebé nou-cents termes i és una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives.

#termedelasetmana: glaucoma

glaucoma

Aquesta setmana s’escau el Dia del Glaucoma, una iniciativa promoguda per a cridar l’atenció sobre aquesta malaltia. Ens hi afegim, doncs, i us proposem com a #termedelasetmana el terme glaucoma.

Es tracta d’un trastorn consistent en l’augment de la pressió intraocular que provoca l’enduriment del globus ocular, l’atròfia del nervi òptic i alteracions en el camp visual.

Des del punt de vista lingüístic, és un terme d’origen grec, com tants altres que es fan servir en medicina. La base glaukós vol dir ‘brillant’, i sembla que en origen s’emprava per a designar els colors dels ulls clars. La terminació –oma, també provinent del grec, es fa servir en els termes mèdics per a indicar ‘relatiu a un tumor o una tumefacció’.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, un interessarà el Diccionari d’oftalmologia, que recull prop de 1.200 termes relatius a anatomia, fisiologia, exploració, semiologia, patologia i terapèutica.

#termedelasetmana: perspectiva de gènere

dia_dona_perspectiva_genere

Aquesta setmana estem destacant diversos termes relacionats amb la commemoració, el 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. En aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme perspectiva de gènere.

Es tracta d’un terme normalitzat que fa referència a la consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin resoldre les desigualtats.

Des del punt de vista de la formació del terme, és una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli perspectiva (“Aspecte sota el qual ens representem un esdeveniment més o menys allunyat”) i el substantiu gènere, calc semàntic de l’anglès ja recollit al diccionari normatiu amb el sentit de “Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats”; l’ús de gènere en aquest cas és pertinent, atès que en la perspectiva de gènere es tenen en compte especialment les diferències d’origen cultural.

Confiem que l’ús cada vegada més generalitzat de termes com aquest sigui un primer pas cap a la superació de les desigualtats injustes entre homes i dones.