#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.

#termedelasetmana: diabetis mellitus

diabetis

El dia 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis, dedicat aquest any 2017 especialment a les dones. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana el terme que es refereix a un dels tipus més freqüents d’aquesta malaltia: la diabetis mellitus.

La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, quan arriba a les cèl·lules, actua com a font d’energia en els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia, que pot tenir conseqüències greus. Per tant, la diabetis mellitus és una malaltia que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Pel que fa als aspectes lingüístics, convé fixar-se, per una banda, en la vocal final de diabetis, que en català és una i. Pel que fa al mot mellitus, és d’origen llatí (‘de la mel’), i en els contextos més habituals, tant especialitzats com de divulgació, no se sol escriure en cursiva, sinó en rodona (i se sol pronunciar com si hi hagués una sola ela).

La data de celebració d’aquest esdeveniment commemora l’aniversari del naixement de Frederick Grant Banting, un dels descobridors de la insulina l’any 1922.

#termedelasetmana: magrana

magrana

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels productes típics de les taules de tardor: la magrana.

Si la setmana passada us proposàvem una tímida reivindicació del moniato, aquesta setmana ens fixem en aquest fruit, tan ben descrit pel diccionari normatiu: “fruit del magraner, globós i vermellós, de pela coriàcia coronada pels lòbuls del calze, i amb nombroses granes comestibles carnoses, vermelles i translúcides, disposades en grups delimitats per un tel groc”.

Com la majoria de termes referits a plantes amb aprofitament humà, la fitxa que trobareu a Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana presenta un bon nombre de variants documentades en diversos documents especialitzats, referides al fruit (balàustia, malgrana, mangrana, milgrana, etc.), a la planta (magraner, magranera, rosa balàustia, etc.) o a la flor (badabadoc, badaloc o badoc).

Us convidem a visitar la fitxa i, és clar, a tastar alguna magrana ben bona, per exemple sucant les granes en un bon vi. Que aprofiti!

#termedelasetmana: moniato

moniato

El #termedelasetmana que us proposem té un puntet d’humil reivindicació. Es tracta del terme moniato, que fa un paper de secundari en la pel·lícula d’aquests dies al voltant de Tots Sants, i deixa tot el protagonisme a panellets, castanyes i, és clar, a les estrelles arribades de ben lluny disfressades de Halloween.

Es tracta d’un bon exemple de terme viatger, perquè, com les disfresses de por i la canalla reclamant llaminadures, també té origen a Amèrica, tot i que més cap al sud, cap a les Antilles.

En català, la forma normativa és moniato, que es pot referir tant al tubercle comestible com a la planta (que també es pot anomenar moniatera), però si consulteu la fitxa corresponent de Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, hi trobareu un bon nombre de variants que s’han documentat en diverses obres especialitzades. En castellà, en canvi, es designa prioritàriament amb la forma boniato (i només secundàriament s’admet moniato). Tant en català com en castellà també és admesa la forma batata (que remet al nom científic).

En digueu com en digueu, aquests dies us convidem a menjar-ne algun, ben cuitet al caliu d’un foc de llenya, dolcet, amb la carn ataronjada i toveta. Potser no és tan atractiu com una pel·lícula plena d’ensurts, però és ben probable que el seu gust us lligui, d’una manera més o menys inconscient, a tot un fil de tradicions que seria una llàstima perdre.

#termedelasetmana: campanya de vacunació

campanya_vacunacio

Aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida a la campanya anual de vacunació contra la grip. Per aquest motiu, us proposem com a #termedelasetmana el terme campanya de vacunació.

Campanya de vacunació o campanya vacunal fa referència a la campanya de salut pública consistent a vacunar de manera massiva un grup de població contra una malaltia determinada en un període de temps breu. En el cas de la campanya de vacunació contra la grip, es duu a terme entre els mesos d’octubre i novembre i s’adreça especialment, entre altres col·lectius, a majors de 60 anys, a dones embarassades, a persones amb malalties cròniques i a personal sanitari.

En aquesta infografia interactiva podeu consultar el calendari de vacunacions sistemàtiques vigent actualment a Catalunya, i hi trobareu destacats els termes que fan referència a cadascuna de les diverses vacunes. Cada terme enllaça amb la fitxa corresponent de la Terminologia de les vacunes, on veureu també les definicions concretes i els equivalents en diverses llengües.