#termedelasetmana: virus de l’Ebola

ebola

Lamentablement, aquests dies torna a estar d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: virus de l’Ebola.

Es tracta del virus causant de la febre hemorràgica de l’Ebola, o malaltia de l’Ebola, una malaltia altament contagiosa i sovint mortal, que actualment està tornant a causar estralls.

La denominació virus de l’Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial, com qualsevol altre nom de malaltia.

Pel que fa a la pronúncia, es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què se’n va començar a parlar. La pronúncia de les vocals àtones és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes, i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l’adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d’integració en la llengua.

#termedelasetmana: impost sobre actes jurídics documentats

dret

Aquesta setmana l’actualitat informativa està clarament marcada per la resolució dels tribunals sobre qui s’ha de fer càrrec del terme que, precisament, us proposem com a #termedelasetmana: l’impost sobre actes jurídics documentats.

Es tracta de l’impost indirecte sobre les lletres de canvi i els actes jurídics de naturalesa administrativa, notarial o jurisdiccional. La decisió jurídica de què es parla aquesta setmana havia de determinar qui ha de pagar aquest impost.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

Les hipoteques són una realitat (i una necessitat) per a un nombre molt elevat de persones, i per això, la terminologia que s’hi relaciona sovint ocupa espais importants en l’actualitat informativa. Per exemple, us convidem a llegir els apunts que temps enrere vam dedicar al terme clàusula terra (no *clàusula sòl) i als termes taxa d’interès mínima i taxa d’interès màxima (també conegudes amb els sinònims complementaris corresponents, terra hipotecari i sostre hipotecari).

#termedelasetmana: manga

manga_webnou

De l’1 al 4 de novembre es duu a terme a Barcelona una nova edició del Saló del Manga, un esdeveniment que concentra un nombrós grup d’aficionats. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme manga.

Com és prou sabut, el manga és un gènere de còmic d’origen japonès, sovint en blanc i negre i amb un sentit de lectura de dreta a esquerra en cada pàgina, que es caracteritza per personatges de gran expressivitat i ulls molt grossos, fons poc detallats, un estil cinematogràfic i l’ús abundant d’onomatopeies

La denominació manga prové del japonès, en què significa, literalment, ‘imatge o dibuix còmic’ (de man ‘caòtic, desordenat, divertit’ i ga ‘dibuix, imatge’).

I si bé la forma manga ja es pot considerar de coneixement general, potser no ho són tant tot un conjunt de termes relacionats: otaku, mangaka, cosplay, shojo, hentai, etc. Si voleu saber a què fa referència cadascun, us recomanem de consultar aquest tríptic, on trobareu una vintena de termes definits, amb equivalents en altres llengües i amb notes ben interessants.

#termedelasetmana: cúmulus

cumulus

Aquesta setmana al TERMCAT tenim l’ocasió de reunir un nombrós grup d’especialistes en meteorologia per consensuar amb els lingüistes del TERMCAT les millors alternatives catalanes per a uns quants termes de l’àmbit que presenten vacil·lacions en l’ús. Com a #termedelasetmana, doncs, us proposem el terme cúmulus (o cúmul), que precisament es va fixar en una reunió paral·lela a aquesta, però de l’any 1993, és a dir, ara fa exactament 25 anys.

D’acord amb els criteris de l’Organització Meteorològica Mundial, i després de ser estudiats per especialistes de l’àrea, el Consell Supervisor del TERMCAT va resoldre llavors de fixar com a termes principals les denominacions llatines dels núvols (en aquest cas concret, cúmulus), que es fan servir preferentment en àmbits tècnics i especialitzats, paral·lelament a l’ús documentat en les altres llengües. I les formes catalanes (en aquest cas, cúmul), difoses per algunes obres lexicogràfiques i terminològiques, es consideren opcions complementàries, que es fan servir sobretot en àmbits de poca especialització o de caràcter divulgatiu.

La terminologia meteorològica experimenta una notable difusió també fora dels cercles més especialitzats, i particularment en l’àmbit català, perquè sembla que aquest món ens atrau de manera significativa. Per això resulta interessant fixar una terminologia ben adequada, que cobreixi les necessitats dels especialistes però que també s’adeqüi a contextos més generals.

Si teniu interès en el món de la meteorologia i voleu conèixer-ne la terminologia, us convidem a visitar l’area temàtica corresponent del Diccionari de física en línia. Hi trobareu prop de 180 termes de l’àmbit, amb les definicions corresponents i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

 

#termedelasetmana: agricultura integrada

FAO_DiaMundialAlimentacio

El dia 16 d’octubre de cada any, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) proposa que es commemori el Dia Mundial de l’Alimentació, amb l’objectiu de promoure qualsevol iniciativa dirigida a acabar amb la fam al món.

Com que sovint, quan es parla d’aquestes qüestions, es tendeix a pensar que les accions i decisions les han de prendre els Estats o les grans organitzacions, la FAO recorda que hi ha accions que podem dur a terme també en el pla individual. Entre aquestes actuacions, proposa per exemple que agricultors i consumidors optem pel concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’agricultura integrada.

Es tracta de l’agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l’explotació intensiva i l’ús d’adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l’explotació amb l’equilibri del medi i la conservació de la fertilitat del sòl. És, per tant, una aproximació global a l’ús del sòl amb una producció agrícola que es basa tant com sigui possible en els processos naturals de regulació.

A la fitxa del terme trobareu molta més informació sobre el concepte, amb els equivalents en altres llengües i amb el detall dels organismes que regulen aquest tipus de producció agrícola i els productes que se’n deriven a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Però, avui, més que l’aspecte terminològic, us convidem a valorar especialment els aspectes humanitaris del concepte, i a afegir-vos en la mesura que pugueu a l’objectiu #FamZero: la FAO afirma que per al 2030 és possible aconseguir un món sense fam. I com diu l’eslògan, “les nostres accions són el nostre futur”.

#termedelasetmana: salut mental

Millennial_flickr_Jesse_Millan
CC FlickR_Jesse_Millan

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa que el dia 10 d’octubre de cada any se celebri el Dia Mundial de la Salut Mental. Ens hi afegim, doncs, i us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme salut mental.

La salut mental es pot definir com l’estat d’equilibri psíquic en què l’individu és capaç de fer servir les seves habilitats cognitives i emocionals, de viure en societat i de satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana. Estrictament, però, no hi ha una única definició de salut mental, ja que aquesta noció depèn de patrons culturals, de judicis subjectius i d’enfocaments teòrics i professionals diferents. Tanmateix, hi ha consens general entre els especialistes a considerar que salut mental i trastorn mental no són conceptes oposats. La forma higiene mental és un sinònim complementari del terme.

Concretament, aquest any 2018 l’OMS proposa que la jornada es faci sota el lema “Els joves i la salut mental en un món en transformació”: es vol conscienciar la població que la majoria de malalties mentals comencen abans dels 14 anys, que la prevenció comença amb un coneixement més aprofundit, i que la inversió en programes per a la salut mental dels joves i adolescents és essencial. Aquesta inversió s’ha de vincular a iniciatives que informin als joves i adolescents sobre com poden cuidar la seva pròpia salut mental i que ajudin a companys, pares i mestres a saber donar suport a amics, fills i alumnes.

#termedelasetmana: terminologia

terminologia

Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. Curiosament, fins avui no ens hem adonat que no hem destacat mai el terme terminologia. Ho fem, doncs, precisament aquesta setmana en què duem a terme els nostres Espais Terminològics, dedicats a Fabra i la seva relació amb la terminologia.

La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).

Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).

Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió d’inscriure-us a l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics “Fabra: converses terminològiques”. Ben segur que hi trobareu elements que us cridaran l’atenció i us permetran aprofundir en el coneixement de l’actuació de Fabra i en els reptes que avui encara el català en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat.

 

#termedelasetmana: llemenera

llemenera_Xarxes_Horitzontal

Vet aquí un d’aquells termes que un bon nombre de persones coneixen molt millor del que voldrien: els pares i mares de mainada en edat escolar solen conèixer més que bé aquest instrument que us proposem com a #termedelasetmana: la llemenera.

Es tracta de la pinta de pues ben espesses que es fa servir per a mirar d’arrossegar i eliminar els ous que els polls del cap han deixat adherits als cabells, és a dir, les llémenes.

El terme està creat sobre la base d’aquest mot llémena (que té una etimologia ben interessant, compartida per la majoria de llengües d’arrel indoeuropea, tal com assenyala Coromines), amb l’adjunció del productiu sufix -er -era.

Si voleu saber moltes més coses sobre aquest terme i la resta de la terminologia relacionada amb els polls, us recomanem aquest complet apunt del dermatòleg Xavier Sierra, carregat de termes i de coneixement. La lectura no farà que les llémenes desapareguin de manera immediata i per sempre més, com us agradaria, però si més no us permetrà conèixer moltes més coses d’aquest “entreteniment” que de vegades la canalla ens regala tornant d’escola, de campaments o d’altres llocs en què hagi estat amb més quitxalla.

#termedelasetmana: camí escolar

cami_escolar

Buit, un camí escolar és uns dibuixos a terra, cartells, potser un policia que enyora els dies d’escola. Quan els infants hi transiten, en canvi, els camins escolars prenen tot el sentit: són recorreguts senyalitzats i protegits que, al llarg de diversos carrers, permeten anar i tornar de l’escola sense necessitat d’adults.

A mesura que el camí escolar s’acosta a l’escola, hi van confluint nens i nenes de vuit anys o més que s’hi incorporen des de punts diferents, segons el lloc on visquin. I es dibuixa així una corrua multicolor i xisclaire que aprèn, alhora, a anar sola pel món, a ser responsable i a conviure amb els altres.

I, qüestió gens menor, aprenen també a practicar la mobilitat sostenible: ja no calen els desplaçaments amb vehicles motoritzats i l’estacionament continu davant el recinte escolar per anar-hi descarregant les criatures; n’hi ha prou que els grans els deixin al punt més proper del camí escolar perquè ells mateixos vagin fent.

En la Setmana Europea de la Mobilitat, els camins escolars són camins de salut, seguretat i bons aires que fan les nostres poblacions molt més amables.

#termedelasetmana: fus horari

fus_horari

Aquests dies l’actualitat informativa s’ha centrat en la possibilitat que els estats europeus abandonin l’actual sistema que modifica l’horari segons l’època de l’any. Quan se’n parla, sovint apareix en els textos el terme que us proposem com a #termedelasetmana: fus horari.

Fa referència a cadascun dels vint-i-quatre fusos, compresos entre dos meridians separats per 15° de longitud, en què ha estat dividida la superfície terrestre i que corresponen a una hora.

Un fus, en geometria, és una porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians. La denominació es basa en la proximitat d’aquesta formació geomètrica amb la forma del fus, l’instrument propi de la filatura que presenta els extrems més prims que la part central i que permet enrotllar el fil. De fet, la imatge del fus també ha servit per a denominacions pròpies d’altres àmbits, com ara l’anatomia o la zoologia, per exemple.

La discussió actual gira al voltant de la possibilitat d’eliminar el canvi d’horari i, també, de redistribuir l’atribució de diverses zones geogràfiques al fus horari que els correspon: el traçat de molts fusos horaris ha estat modificat convencionalment per fer que el canvi horari oficial segueixi els límits fronterers i, per interessos polítics, econòmics o d’altra mena, diversos Estats mantenen horaris diferents dels que correspondrien dins els fusos estrictes.