El caucus, més enllà de la política nord-americana

caucus_sessio_individual

El mot caucus el solem associar en català amb la política nord-americana: als Estats Units i al Canadà caucus designa, entre altres coses, una reunió a porta tancada d’un grup de persones del mateix partit o grup polític per a seleccionar els candidats presidencials o decidir les línies polítiques que es vol seguir. Per extensió, també és el grup de polítics reunits.

Fora de la política nord-americana, però, caucus —forma procedent de l’algonquí caucauasu, que significa ‘reunió de caps de tribu’ o ‘reunió de consellers’— és també un mot utilitzat entre els professionals de la mediació per a fer referència a una sessió que, un cop iniciat el procés de mediació, el mediador pot mantenir amb cadascuna de les parts en conflicte per separat, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè una de les parts ho demana. Aquestes sessions, pel seu caràcter privat, faciliten que les parts puguin expressar-se lliurement, sense cohibició.

El Consell Supervisor ha aprovat recentment aquest manlleu, molt introduït en el llenguatge tècnic dels mediadors, al costat del sinònim sessió individual, que és una forma que descriu el concepte de manera clara i que pot entendre’s fàcilment, doncs, més enllà del nucli estricte dels experts. Cal tenir present, de fet, que la mediació és un procediment adreçat a qualsevol tipus de públic i que, per aquest motiu, és especialment important que la terminologia utilitzada sigui com més precisa i transparent millor.

Tant caucus com sessió individual són formes ja utilitzades en català. En les altres llengües que habitualment prenem com a referència (castellà, francès, etc.) també s’utilitza el manlleu i, complementàriament, altres formes descriptives anàlogues a l’aprovada en català.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

A l’estiu, no deixeu de menjar xocolata

Xocolata_Aflorament

Segons diuen els experts, perquè la xocolata es mantingui en condicions òptimes cal conservar-la entre els 15 i els 18 graus i en un ambient sec, en què la humitat sigui inferior al 60 %. A l’estiu, amb les altes temperatures i les humitats relatives disparades, la xocolata pot patir aflorament, sigui aflorament de greix o aflorament de sucre. És per això, segurament, que per aquestes dates és menys habitual trobar xocolata (o bombons i altres productes elaborats amb xocolata) exposada als supermercats, perquè és més difícil de conservar i, en general, se’n ven menys.

L’aflorament —conegut sovint en anglès amb les formes blooming bloom— és l’alteració física de la xocolata consistent en l’aparició d’una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat. També se’n diu flor, especialment quan ens referim a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d’aquest procés d’alteració. L’aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (en català, aflorament de greix o flor de greix, i en anglès, fat blooming fat bloom), o bé a una recristal·lització del sucre (en català, aflorament de sucre o flor de sucre, i en anglès, sugar blooming o sugar bloom).

En el cas de l’aflorament de greix, l’excés de temperatura fa que la mantega es fongui i es desplaci cap a la superfície. Quan la calor afluixa, la mantega es torna a solidificar, però ja no queda distribuïda de manera homogènia i és aleshores quan apareix un tel greixós o, segons el cas, unes taques de greix més o menys àmplies a la superfície de la xocolata. En l’aflorament de sucre el procés és similar: en aquest cas, l’excés d’humitat dissol el sucre, que puja i, amb l’evaporació de l’aigua, queda a la superfície en forma de cristalls més o menys grossos.

Els amants de la xocolata, però, no heu de patir gens, perquè, si bé és veritat que l’aflorament fa canviar l’aspecte i la textura de la xocolata, el producte continua sent perfectament comestible i, sobretot, tan bo com al principi (o sigui, boníssim).

A la Neoloteca i al Cercaterm podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes, normalitzats recentment pel Consell Supervisor.

Giró ros, marselan, xarel·lo vermell… Les noves varietats vitivinícoles autoritzades, en català

marselan

Es beu pensatiu, a glops petits, una mica de vi. El gust a la boca, l’aroma per via retronasal, les característiques tàctils. Té cos, un color fosc i tons porpra, amb una aroma afruitada, d’espècies i de… cacau? Arruga el front. No el situa. “Et dones?” Deixa la copa sobre les estovalles blanques, contrariat. “Doncs és un marselan.”

El següent és poc àcid i aromàtic i té un grau alcohòlic alt. Un vi varietal jove, sens dubte. “Un giró ros”, l’informa. “Un cep de les Balears que fa un raïm blanc amb grans de color vermell grisós, ja saps de què et parlo, oi?” Després ve el trobat blanc (conreat especialment a l’Alguer, li aclareix). Amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i un grau alcohòlic alt, ja ho veus.

“Com ho saps, tot això?”, claudica finalment. Ella somriu en silenci, amb aire de misteri, fins que se’n compadeix. “Són tres de les sis noves varietats autoritzades pel Reial decret 313/2016, de 29 de juliol, que s’afegeixen al Reial decret 740/2015, de 31 de juliol; el que regula el potencial de producció vitícola.” “I… tu et llegeixes els reials decrets i les modificacions?”

No. Hi ha una miiica de trampa. Està al cas de les actualitzacions de la Neoloteca. El TERMCAT ofereix la Terminologia de les varietats vitivinícoles en el seu web, amb informació dels ceps, el raïm i el vi de totes les varietats autoritzades a Catalunya pel Reial decret de 2015. Aviat hi constaran també les varietats afegides pel Reial decret de 2016, que, de moment, ja es poden consultar entre les noves incorporacions de la Neoloteca. La contempla amb admiració.

“Tot parteix d’una sessió de normalització amb especialistes per a establir els noms en català de les varietats recollides en el Reial decret de 2015.” En van resultar 42 fitxes amb els noms normalitzats en català, equivalents en altres llengües, definicions i notes. També hi ha criteris sobre el gènere gramatical dels noms de ceps, raïms i vins, l’ús de majúscules i minúscules, el tractament dels manlleus i la sinonímia. “I ara, amb els mateixos especialistes de la sessió, s’han normalitzat els noms de les varietats afegides el 2016.” De fet, hi ha un acord entre l’INCAVI i el TERMCAT per a assegurar l’actualització constant d’aquest projecte.

Se’l mira amb un punt de malícia. “I ara, un tast de vermentino? Amb aroma de poma i altres fruites. O de vidadillo, que és àcid, ric en tanins i de color intens… Deixa, encara millor: una mica de xarel·lo vermell, també anomenat cartoixà marí o pansa rosada, que és fresc i àcid i diuen que té una aroma herbàcia…” L’home li allarga maquinalment la copa —amb l’esperança que l’hi ompli alhora de vi i d’un afecte equiparable al que sent ell.

L’atenció emocional pediàtrica: millorar la vida dels nens hospitalitzats

atencio_emocional_pediatrica

Tots ens sentim vulnerables davant de la malaltia, especialment si és una malaltia greu, llarga o que requereix hospitalització o seguiment hospitalari. Quan els afectats són nens, aquesta vulnerabilitat augmenta i és important intentar que visquin el temps d’hospitalització i les diferents intervencions a què s’han de sotmetre de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir ben present, de fet, que com més ansietat pateix l’infant més difícil i dolorosa pot arribar a ser la seva recuperació, i que de vegades la mala experiència d’una simple punxada pot esdevenir un veritable trauma.

Als hospitals catalans existeix, des de fa ja uns anys, un servei destinat a promoure l’atenció adequada d’aquests infants i joves conegut entre els experts —majoritàriament, professionals de la salut i la psicologia— amb la denominació anglesa child life, que significa, literalment, ‘vida infantil’. És una denominació procedent dels Estats Units, on aquests programes van començar a implantar-se ja als anys seixanta, i remet a la necessitat que dins el procés de malaltia l’infant conservi, fins allà on sigui possible, la seva “vida d’infant”.

En català, el Consell Supervisor, amb l’acord dels especialistes de l’àmbit, ha fixat recentment la forma atenció emocional pediàtrica per a fer referència a aquest servei o programa consistent a proporcionar als nens i joves informació adaptada a la seva edat, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana. El programa ofereix també informació, suport i orientació a la família dels malalts.

La forma aprovada en català s’allunya de la designació anglesa, però resulta, en canvi, molt més explicativa del concepte i més transparent per a qualsevol persona, sigui especialista o no. Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb arguments més extensos sobre la seva aprovació i sobre totes les formes tingudes en compte, a la Neoloteca i al Cercaterm.