Què és un atrapa-somnis?

atrapa-somnis

Un atrapa-somnis o caçador de somnis és un objecte simbòlic que, segons algunes cultures, porta sort i impedeix que es tinguin malsons. Consta d’un cèrcol, originàriament fet de fusta de salze, amb una xarxa de fils a l’interior, del qual pengen diversos objectes decoratius, especialment plomes.

Les formes catalanes són paral·leles a les utilitzades en altres llengües: atrapasueños o cazador de sueños en espanyol, atrape-rêves o capteur de rêves en francès, i dreamcatcher en anglès.

La idea és que l’atrapa-somnis filtra els somnis de les persones: mentre que els malsons queden atrapats en la reixa o teranyina de dintre el cèrcol i s’esvaeixen quan es fa de dia, els somnis feliços baixen a través de les plomes o fils i arriben fins a la persona que dorm.

En podeu trobar a botigues i fires artesanals de productes naturals, esotèrics, etc. Si no, sempre queda l’opció d’encarregar-ne un a algun amic o infant traçut, perquè fer atrapa-somnis s’ha convertit en un treball manual de moda i a Internet han proliferat els tutorials que expliquen com fer-los.

El retail al detall

Ausiàs March, a més d’un dels més grans poetes de la literatura catalana, és el nom d’un carrer de Barcelona que es caracteritza per ser un dels punts de la ciutat amb més densitat de botigues de moda de comerç a l’engròs. En aquella zona de l’Eixample dret, de les botigues en pots veure sortir clients amb unes grans bosses ben plenes: és el gènere que després vendran al detall en les seves botigues.

Comprar i vendre a l’engròs i al detall forma part de l’engranatge del comerç de béns i serveis.

Últimament ens trobem pertot arreu la forma anglesa retail acompanyant paraules com ara botiga, comerç, venda, sector… Es tracta d’un anglicisme del tot innecessari ja que en català tenim les locucions normatives al detall i a la menuda, que són exactament equivalents. Més que no pas un toc de glamur, retail aporta més aviat un toc d’esnobisme. Sigueu detallistes (o menudistes)!

Podeu trobar aquests termes i molts d’altres de relacionats al Cercaterm.

És adequat l’adjectiu interconviccional?

interconviccional

L’adjectiu interconviccional és adequat lingüísticament. Està format amb el prefix inter-, que significa ‘entre’, ‘mútuament’, i l’adjectiu conviccional, derivat de convicció per l’afegiment del sufix –al, productiu en català per a formar adjectius nous amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a’.

Es tracta d’una forma d’aparició relativament recent creada per la necessitat de tenir un adjectiu que faci referència a la interrelació entre qualsevol convicció o creença de tipus espiritual, més enllà de religions o confessions concretes.

Es pot considerar un adjectiu format de manera paral·lela a interreligiós -osa i interconfessional, amb els quals està relacionat semànticament. Així, l’adjectiu interreligiós apareix principalment en el terme diàleg interreligiós, que designa l’intercanvi de paraules i escolta recíproca amb igualtat entre els creients de diferents tradicions religioses. I l’adjectiu interconfessional, que té el sentit de ‘relatiu o pertanyent alhora a dues confessions religioses o més’, és habitual, per exemple, quan es parla de la versió o traducció interconfessional de la Bíblia.

Què és la quinoa?

quinoa

La quinoa és una planta originària del Perú i de Bolívia, la llavor comestible de la qual té unes propietats que permeten qualificar-la de superaliment, és a dir, que es tracta d’un aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar. La planta és una herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies de fulles simples, alternes i grosses, flors petites i vermelloses i llavors semblants a les dels cereals.

El seu ús en alimentació s’ha estès molt darrerament en la nostra gastronomia i apareix com a ingredient en molts plats amb diferents combinacions: en amanides, com a paella (en lloc de l’arròs), bullida, en truita i fins i tot en pastisseria.

La denominació prové del quítxua kinúwa o kínua. En francès i en anglès s’anomena també quinoa, i en espanyol la forma preferible és quínua, l’única recollida en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, tot i que també es documenten les formes quínoa, quinoa i kinua en altres fonts.

Greenwashing? Rentar verdura?

rentat_imatge_verd

El color verd està de moda, però no pas per a vestir-se les persones —que el verd és un clàssic, i no està de moda perquè no passa mai de moda—, sinó per a vestir empreses, governs i tota mena d’organismes, els quals promouen la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient.

Tanmateix, no tot el que sembla verd és efectivament verd, o ecològic. Si es grata una mica més enllà de l’aparença, un pot adonar-se que, de vegades —no sempre, és clar— tot plegat no és més que una acció de màrqueting i que el color verd passa a gris ràpidament.

Per a il·lustrar aquesta acció, els anglesos, o els americans, s’han inventat la paraula greenwashing, fent un acrònim entre green (‘verd’, ‘ecològic’) i brainwashing (‘rentat de cervell’). En català, la proposta de denominació és una forma descriptiva, partint del que ens suggereix un terme com rentat d’imatge: rentat d’imatge verd o rentat d’imatge ecològic.

El francès ha preferit combinar el verd amb el blanc i dir-ne blanchiment vert o écoblanchiment, entre altres denominacions (mascarade écologique, verdissage o verdissement d’image). En castellà es documenten ecoblanqueamiento, lavado verde o lavado de imagen verde.

Estigueu al cas i llegiu bé la lletra petita i, en cas de dubte, consulteu el Cercaterm.

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.

Què és el tennis platja?

tennis_platja

El tennis platja o tennis de platja és una modalitat de tennis que es juga a la platja en un camp similar al del voleibol de platja, amb unes raquetes especials i pilotes de tennis sense pressió que no poden tocar a terra. Habitualment es juguen partits de dobles, però també poden ser individuals. És molt conegut pel nom que té en anglès, beach tennis.

En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, handbol de platja o handbol platja, ultimate de platja o ultimate platja, entre d’altres.

En la majoria de contextos, les formes més utilitzades són les reduïdes (tennis platja), que no són estrictament aposicions (com ho seria el cas de vagó restaurant, en què restaurant és un substantiu amb funció adjectiva) sinó una simplificació de les formes completes amb preposició.

Pel que fa a la base de la denominació, tennis, el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

 Ben aviat podreu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

Què és una arracada voltaorella?

arracada_voltaorella

És ben sabut que les modes sempre tornen. Avui us volem parlar d’un tipus d’arracada anomenada en català arracada voltaorella, coneguda actualment sobretot amb la forma earcuff, el nom en anglès.

Com la denominació indica, es tracta d’una arracada que envolta parcialment o totalment el lòbul de l’orella, i que té la característica que generalment no necessita perforació. En aquest cas estem segurs que la imatge que us adjuntem és especialment il·lustrativa.

Certament, aquest tipus d’arracada no és cap novetat, perquè resulta que ja es portava en cultures de 2.000 anys abans de Crist, passant per Egipte, l’antiga Grècia i també en cultures antigues asiàtiques de l’Índia i Tailàndia. Es va tornar a posar de moda als anys noranta del segle XX i ara ressorgeixen, sobretot gràcies a les tendències que marquen les celebritats.

 

Com s’anomena el rastre que deixem a internet?

Els navegadors que utilitzem deixen informació en els llocs web que visitem; les galetes (cookies) que acceptem recullen dades sobre el nostre comportament; els registres que duem a terme i en general les accions i els moviments que fem a internet donen pistes sobre la nostra activitat i les nostres preferències.

Aquest conjunt d’informació s’anomena petjada digital (en anglès, digital footprint), o rastre digital, i es refereix a les dades presents a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La petjada digital es relaciona amb la identitat digital, que és el conjunt de dades i d’informació també relatives a una persona, una empresa o un organisme que els representen a internet, i que han estat generades per aquests mateixos o per tercers. I també amb el dret a l’oblit digital, que permet a una persona exigir la retirada d’informació sobre la seva vida publicada a internet si demostra que li és perjudicial o ja no és pertinent.

Si voleu més informació sobre la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar aquesta infografia que hem publicat amb motiu de la recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de voluntats digitals.

Com podem dir spinner en català?

girador

La joguina de moda és indiscutiblement en aquests moments el girador. Aquesta és la denominació catalana proposada per a substituir l’omnipresent forma anglesa spinner o fidget spinner.

Es tracta d’una joguina que consisteix en una peça de tres braços idèntics amb tres cèrcols als extrems que es fa girar amb la mà al voltant d’un eix central.

Girador és una forma adequada i motivada semànticament a partir del verb girar amb el sentit que té en la llengua general: ‘Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix’.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm.