Com es diu devengo en català?

Economia_Flickr_ Ken Teegardin

En castellà es fa servir la denominació devengo per a fer referència a diversos conceptes. D’acord amb el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, dos dels significats d’aquest terme són la “cantidad devengada”, d’una banda, i el “momento en el que nace la obligación de pago de un tributo”, de l’altra.

Tant per a un significat com per a l’altre, en català la denominació corresponent és meritació. La primera accepció fins i tot es pot documentar al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, que defineix la meritació com la “quantitat meritada”.

La segona accepció, relativa al moment en què neix l’obligació tributària, es documenta entre d’altres llocs a la Llei general tributària, específicament a l’article 21: “Meritació és el moment en què s’entén realitzat el fet imposable i en el qual es produeix el naixement de l’obligació tributària principal.”

(Aquest apunt es va publicar originalment al portal Terminologia jurídica.)

Com es diu stakeholder en català?

stakeholder

En tota organització o empresa, a banda dels propietaris i gestors, hi participen i tenen cada cop més rellevància diferents agents el suport o complicitat dels quals és essencial perquè el projecte funcioni. Es tracta del que en anglès s’anomena stakeholder, en català, part interessada.

En anglès es tracta d’un terme popularitzat als anys 80 per R. Edward Freeman i fa referència a la persona o grup de persones que tenen interès en qualsevol decisió o activitat d’una organització o empresa, ja sigui des del punt de vista intern (propietaris, directius, treballadors, socis, accionistes, etc.) o extern (proveïdors, clients, competidors, institucions, sindicats, etc.).

En l’àmbit de la comunicació i el màrqueting, però,  stakeholder en català s’acostuma a anomenar públic d’interès, i es refereix al grup de persones la conducta col·lectiva de les quals pot afectar (o veure’s afectada per) l’activitat d’una organització, tot i que no formi part dels grups que l’organització considera com a propis i prioritaris, com ara el públic objectiu (en anglès, target audience o target group).

Com hem de demanar un smoothie en català?

batutFruita

Sembla que, finalment, podem desar els jerseis, els anoracs, les botes i tota mena de peces de roba i complements associats al fred, i que som a la primavera i la temperatura anirà pujant a poc a poc i aviat ens podrem queixar de la calor. I poder-se queixar de la calor és l’excusa perfecta per a justificar un got d’orxata o de granissat, un cucurutxo de gelat de xocolata o un batut de fruites cremós i refrescant.

Un batut de fruites (smoothie o smoothy, en anglès) és una beguda cremosa feta de fruita batuda a la qual s’afegeix suc de fruita, llet o iogurt. De vegades, els batuts de fruites incorporen, juntament amb la fruita fresca, fruita congelada, i també gel picat, cosa que la fa una beguda molt refrescant.

Si ens cal especificar els ingredients o part dels ingredients o l’ingredient principal del batut de fruites, podem fer servir denominacions descriptives en què el nom genèric batut va seguit dels noms específics de les fruites i els altres ingredients que el componen, per exemple, batut de raïm i poma, batut de iogurt amb maduixes i menta, batut de llet i fruites, batut gelat de mango, etc. I tantes varietats com gustos tingui cadascú o imaginació per a crear combinacions.

La denominació catalana és paral·lela al castellà batido de frutas o al francès frappé aux fruits.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm. Bona calor!

És el mateix ramadà que sawm?

Islam Book Islamic Arabic Literature Books Arabic

Avui comença el mes de ramadà del calendari islàmic. Aquest calendari és lunar, i per tant el començament del mes de ramadà no s’escau sempre en la mateixa data, sinó que varia cada any.

El mes de ramadà està estretament vinculat al concepte de dejuni o abstinència (en àrab, sawm), un dels cinc pilars bàsics de l’islam i que es duu a terme precisament durant el mes del ramadà.

Com que els practicants poden expressar-se en frases com ara “ha començat el sawm”, o “estic fent el mes del sawm”, en algunes fonts es pot trobar la confusió entre el nom del mes i la pràctica del dejuni. El nom del mes és ramadà (equivalent al que serien noms com ara maig, setembre o juliol) i la pràctica del dejuni es pot anomenar amb la forma àrab sawm.

Per a més detalls, podeu consultar les entrades corresponents a aquests dos conceptes del Diccionari de religions, elaborat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós amb l’assessorament del TERMCAT, en què trobareu prop de 1.500 conceptes definits relatius a les tradicions religioses amb més presència a Catalunya.

Decidiran els boxes o els boxs?

box

Les curses de Fórmula 1 no es decideixen només a la pista. A més de l’habilitat del pilot i les virtuts del monoplaça, també hi pesa, i molt, l’estratègia d’aturades segons l’estat dels pneumàtics i els incidents de la cursa.

Ara bé, on s’aturen els monoplaces per canviar pneumàtics i reparar o reajustar el que calgui? Als boxes, als boxs o als boxos? Doncs bé, en català (sigui al Circuit de Barcelona-Catalunya o al circuit urbà de Montecarlo), les aturades es fan als boxs.

Per dos motius:

En primer lloc, box és un manlleu, és a dir una paraula incorporada al català des d’una altra llengua. Per tant, com a paraula catalana, se li apliquen les regles del català per fer el plural (o el femení en cas de noms de dos gèneres o d’adjectius), en comptes de copiar-lo de la llengua original.

Això descarta el plural *boxes, que segueix un patró anglès i no català. De la mateixa manera, diem currículums (en comptes del llatí curricula) o òperes (en comptes de l’italià opere).

En segon lloc, tot i que els noms i adjectius masculins aguts acabats en –x solen fer el plural en -os (fax-faxos, calaix-calaixos), també n’hi ha alguns que fan el plural afegint-hi només una -s (dux-duxs, linx-linxs). I box forma part d’aquest petit grup i fa el plural boxs, tal com s’indica en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

En resum: si mai heu de dissenyar l’estratègia d’una cursa, haureu d’indicar al vostre pilot, o a la vostra pilot, que s’aturi tantes vegades als boxs. I, si el vostre càlcul és bo, els segons que podrà esgarrapar amb els pneumàtics nous compensaran els segons i els llocs de classificació que perdrà en cada aturada.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm. I si us interessen els altres termes de l’àmbit, no deixeu de consultar el Diccionari d’automobilisme.

Què és l’art natura?

ArtNatura_RobertSmithson

L’art natura és una obra artística integrada en la natura i, per regla general, de grans dimensions. Està basada en la manipulació dels elements d’un hàbitat natural mitjançant elements propis de la societat de consum. En català, el terme art natura és preferible a land art (forma molt més habitual però no normativa), perquè el TERMCAT va adaptar-ne la denominació. Així apareix en el Diccionari d’Història de l’Art, que recull els termes més emprats en l’ensenyament i aprenentatge de la Història de l’Art.

Les formes castellanes són arte de la naturaleza land art. Les formes angleses són earth artearthworks i land art.

Jaume Salvà i Lara

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà: https://www.jaumesalvailara.cat/inici/que-es-lart-natura; imatge: obra de Robert Smithson)

 

Què és el forum-shopping?

dret

El forum-shopping fa referència a l’elecció de la jurisdicció en què es presenta una demanda basada en la creença o la percepció que aquella jurisdicció pot ser més favorable que les altres alternatives pels interessos econòmics o jurídics de qui l’escull.

Així, es produeix forum-shopping, per exemple, quan una empresa que vol presentar una demanda sobre una compravenda internacional de mercaderies tria si la presenta davant de la jurisdicció d’un país o d’un altre. Els interessos econòmics que poden prioritzar l’elecció d’una jurisdicció per davant d’unes altres de legítimes poden ser, per exemple, la durada o el cost del procediment, i els interessos jurídics, poden ser, per exemple, l’eficàcia esperada de la sentència que dicti el tribunal o les normes que aplicarà per resoldre la controvèrsia.

El forum-shopping és l’exercici de l’opció legítima que té tot demandant a l’hora d’iniciar un procediment. Malgrat tot, el terme té connotacions negatives, probablement perquè el fet de triar l’Estat on es presenta una demanda pot suposar un avantatge injust a favor del demandant. Com a conseqüència, sovint es fa servir aquesta forma per a destacar, precisament, aquest matís concret del concepte, és a dir, aquest càlcul oportunista.

Aquest terme és propi del dret internacional privat, però s’ha estès també al dret internacional públic, on es fa servir en l’àmbit de l’arranjament pacífic de controvèrsies entre estats. Així, per exemple, si es produís una controvèrsia entre l’Argentina i el Brasil per un aspecte comercial i l’Argentina volgués presentar una demanda, podria decidir si la presenta al tribunal d’arbitratge del MERCOSUR o a l’Organització Mundial del Comerç.

La denominació forum-shopping, normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, és la forma més estesa en contextos d’especialitat. En català s’escriu amb guionet, d’acord amb la normativa de la llengua, que estableix que s’escriu guionet en compostos que són manlleus no adaptats, tant si en la llengua d’origen ja duen guionet com si s’escriuen amb els elements separats, com és el cas de la forma forum shopping, que en anglès se sol escriure sense guionet.

L’ús generalitzat del manlleu en contextos tècnics no impedeix que en contextos més generals o divulgatius es puguin fer servir denominacions alternatives de tipus descriptiu, que resultin més transparents per al públic general, com ara opció jurisdiccional per conveniència o elecció de la jurisdicció considerada més convenient. En les altres llengües també es documenten, de fet, aquesta mena de propostes, complementàries al manlleu: búsqueda de un foro de conveniència o elección del fuero más ventajoso, en castellà, o course aux tribunaux o élection de jurisdiction, en francès.

(Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.)

Una marató sense sortir de casa?

maratoDeSeries

Encara que no sapiguem amb exactitud la distància que es recorre en una marató, tots tenim clar que una marató és una cosa llarga i intensa. Així ho indica el sentit que ha pres l’adjectiu maratonià -ana en la llengua general: una reunió maratoniana és aquella que no s’acaba mai, un esforç maratonià és el que demana que donem el millor de nosaltres mateixos, i quan diem que hem tingut un cap de setmana maratonià volem dir que no hem parat de fer coses, encara que totes fossin plaents…

Doncs bé, podem fer també una marató de sèries quan mirem molts capítols seguits i sense interrupció d’una determinada sèrie de televisió, això sí, sovint ben escarxofats en un sofà. Es tracta de la forma proposada en català per a l’anglès binge-watching o binge-viewing, que literalment vol dir ‘afartament de mirar’. Els equivalents en espanyol i francès que hem pogut documentar són també curiosos i van en la mateixa línia: atracón de series, maratón de series, gavage télévisuel, visionnage boulimique i visionnement en rafale.

Podeu consultar tota la informació del terme, amb la definició i equivalents, al Cercaterm.

Compartim històries? Així es diu story en català

historia

Des de fa un temps algunes de les xarxes socials més populars, com ara Instagram, Facebook o Snapchat, ofereixen als usuaris la possibilitat de crear fotografies o vídeos curts de pocs segons i compartir-los amb els seus seguidors. La particularitat d’aquestes publicacions és que desapareixen automàticament al cap de 24 hores. És el nou contingut efímer que marca tendència pel to fresc i espontani que duu implícit.

A mesura que aquesta funcionalitat s’ha popularitzat, tant entre perfils personals com corporatius, s’han anat creant actualitzacions i millores, especialment a Instagram. En són alguns exemples el joc de diferents tipografies i colors del text, els filtres fotogràfics, la inserció de gifs, d’etiquetes, les retransmissions en directe, la creació de l’efecte bumerang i zoom o crida a la participació via enquestes.

Del resultat d’aquestes publicacions en català en diem històries, i podem destacar-les i desar-les en format de galeria en els nostres perfils.

Meca, mecha o meka? A què fa referència?

meca

Amb la forma meca es pot fer referència a dos conceptes diferents.

Un meca és el robot blindat, ja sigui un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic del subgènere que rep el mateix nom i també de molts llibres, pel·lícules i videojocs actuals. En són exemples el clàssic Mazinger Z dels anys 70, els que apareixen en la sèrie Neon Genesis Evangelion dels 90, els del llibre La guerra dels mons, d’H. G. Wells, els de la saga de La guerra de les galàxies o els de la pel·lícula Avatar.

Per extensió, la forma meca designa també el subgènere de ciència-ficció, especialment propi del manga i l’anime, que es basa en l’aparició d’aquesta mena de robots.

Lingüísticament, la forma catalana meca prové de la forma vehiculada a partir del japonès メカ, meka, com a escurçament de mekanizumu ‘mecanisme’ o mekanikaru ‘mecànic’, de la mateixa manera que la forma àmpliament difosa en la major part de llengües, mecha, és també escurçament de l’anglès mechanism o mechanical.

Podeu consultar-ne les fitxes terminològiques corresponents al Cercaterm.