Compartim històries? Així es diu story en català

historia

Des de fa un temps algunes de les xarxes socials més populars, com ara Instagram, Facebook o Snapchat, ofereixen als usuaris la possibilitat de crear fotografies o vídeos curts de pocs segons i compartir-los amb els seus seguidors. La particularitat d’aquestes publicacions és que desapareixen automàticament al cap de 24 hores. És el nou contingut efímer que marca tendència pel to fresc i espontani que duu implícit.

A mesura que aquesta funcionalitat s’ha popularitzat, tant entre perfils personals com corporatius, s’han anat creant actualitzacions i millores, especialment a Instagram. En són alguns exemples el joc de diferents tipografies i colors del text, els filtres fotogràfics, la inserció de gifs, d’etiquetes, les retransmissions en directe, la creació de l’efecte bumerang i zoom o crida a la participació via enquestes.

Del resultat d’aquestes publicacions en català en diem històries, i podem destacar-les i desar-les en format de galeria en els nostres perfils.

Meca, mecha o meka? A què fa referència?

meca

Amb la forma meca es pot fer referència a dos conceptes diferents.

Un meca és el robot blindat, ja sigui un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic del subgènere que rep el mateix nom i també de molts llibres, pel·lícules i videojocs actuals. En són exemples el clàssic Mazinger Z dels anys 70, els que apareixen en la sèrie Neon Genesis Evangelion dels 90, els del llibre La guerra dels mons, d’H. G. Wells, els de la saga de La guerra de les galàxies o els de la pel·lícula Avatar.

Per extensió, la forma meca designa també el subgènere de ciència-ficció, especialment propi del manga i l’anime, que es basa en l’aparició d’aquesta mena de robots.

Lingüísticament, la forma catalana meca prové de la forma vehiculada a partir del japonès メカ, meka, com a escurçament de mekanizumu ‘mecanisme’ o mekanikaru ‘mecànic’, de la mateixa manera que la forma àmpliament difosa en la major part de llengües, mecha, és també escurçament de l’anglès mechanism o mechanical.

Podeu consultar-ne les fitxes terminològiques corresponents al Cercaterm.

Monocicle, cicleta, solowheel o roda: com és millor dir-ne?

roda_electrica

És segur que els heu vist passar més d’una vegada: drets i impàvids, amb els peus a banda i banda d’una roda alta i prima i les mans a la butxaca. Com si la roda avancés sola i ells només es deixessin portar —tot i que en realitat és la pressió sobre els pedals el que serveix per a dirigir-la. Això si no és que vosaltres mateixos us hi desplaceu…

Però com n’hem de dir, d’aquest vehicle? Doncs bé, el TERMCAT proposa anomenar-lo roda elèctrica, que és la forma que es va normalitzar ara fa cosa d’un any, en consens amb especialistes de l’àmbit (sobretot, de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona).

És cert que també hi ha qui en diu *monocicles (elèctrics, autoequilibrats, etc.), qui considera que fan pinta de ser *cicletes i fins puristes que les coneixen com a *solowheels, amb referència a la marca que els va comercialitzar per primer cop.

Tanmateix, roda elèctrica és un nom senzill i transparent, que, a més, quan el context ho permeti, es pot escurçar a roda. I punt. O és que no es tracta, essencialment, d’una roda?

A més, aquesta denominació emparenta el vehicle de les mans a la butxaca amb altres vehicles autoequilibrats igualment trencadors: la plataforma elèctrica (no cal dir-ne *hoverboard, és la plataforma amb dues rodes petites) i la plataforma de manillar (o *Segway, que és la plataforma de dues rodes grosses i un manillar central per a agafar-se i guiar-la).

Trobareu les fitxes de la roda elèctrica, la plataforma elèctrica i la plataforma de manillar al Cercaterm.

Què és la gig economy?

economia_de_bolos

Una gig economy (en català, economia de bolos o economia de feinetes) és una economia basada en un mercat laboral en què prevalen els contractes breus o les petites feines puntuals, per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.

Les dues propostes catalanes alternatives al terme anglès tenen motivacions diferents. D’una banda, tenim economia de bolos. En aquest cas, es tracta del calc de l’original anglès. Un gig, en anglès, és un bolo, una actuació puntual que té lloc fora de temporada o en una població diferent de la població habitual d’activitat d’un artista o una companyia. D’una altra banda, economia de feinetes és una creació descriptiva del concepte, ja que el fet de ser contractes molt curts —sobretot com a freelance— o de dependre d’encàrrecs esporàdics, implica una inestabilitat i una inseguretat i, des del punt de vista del treballador, no es pot qualificar de feina, sinó de feinetes.

Les llengües del nostre entorn han fet opcions similars, com el castellà, que ha optat també pel calc economía de bolos; o bé han proposat altres formes de creació pròpia, com el francès amb économie à la demande o économies des petits boulots.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

Terrassa coberta o vetllador?

terrassa_coberta

Amb l’arribada del bon temps ve molt de gust seure a l’aire lliure per prendre alguna cosa mentre es respiren ja els aires tebis de primavera. És possible, però, que el temps no acabi d’acompanyar, sobretot ara al març, en què els canvis sobtats de temps resulten encara traïdors.

Si és així, ens podrem acomodar en una terrassa coberta, que és la terrassa d’un bar o restaurant situada a l’exterior però coberta amb un envelat o amb alguna mena de tancament que pot tenir vidres desmuntables. Una terrassa, segons el DIEC, ja designa de manera precisa el concepte que ens interessa en aquest cas: ‘Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients’.

De la terrassa coberta és convenient no dir-ne vetllador*, una forma que de vegades es documenta per a designar aquest concepte, perquè un vetllador es refereix a tota una altra cosa. Un vetllador és un moble, una tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base. Per extensió, es pot referir també a qualsevol taula més o menys petita i lleugera que és fàcilment transportable d’un lloc a l’altre, com les taules de les terrasses de determinats bars i restaurants, però en tot cas no a la terrassa en si.

Garoina? Garota? Eriçó? Què mengem?

garota

Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?

Comencem pel final: garota, garoina, eriçó de mar, bogamarí o vogamarí són denominacions sinònimes que es refereixen al mateix equinoderm, de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues. Garota és la forma que el diccionari normatiu dona com a principal, però com passa amb tants noms d’éssers vius, tants pobles tants noms.

Les garotes viuen a la costa rocosa mediterrània i tot l’any se’n poden trobar, però durant l’hivern i fins a principi de la primavera és l’època de reproducció i, com que la part comestible són les cinc gònades, en aquest període es troben en el punt de creixement màxim. La seva carn té una textura suau i tova, es desfà a la boca, té un gust marí molt marcat i deixa una sensació sucosa i refrescant.

La garota té moltes propietats nutricionals; per exemple, és molt rica en proteïnes, vitamines (A i B12), ferro, fòsfor, sodi o zinc. És un producte de proximitat i de temporada, ja que es menja crua i s’ha de consumir al cap de poques hores d’haver estat capturada.

Si voleu gaudir del gust del mar, aneu a l’Empordà o a l’Alguer a menjar garotes. Mentrestant, podeu consultar-ne la fitxa al Cercaterm,

Com es diu en català halfpipe?

migtub

En el marc de la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern es fa imprescindible familiaritzar-se amb tota la terminologia dels diferents esports de competició, en els quals a vegades és habitual la utilització de formes manllevades, especialment de l’anglès.

En aquesta ocasió volem destacar el terme migtub, en anglès halfpipe, perquè una esportista catalana, Queralt Castellet, ha obtingut el setè lloc i per tant, diploma olímpic, en la final d’aquesta modalitat de surf de neu (en anglès snowboard). Es tracta de la modalitat d’estil lliure consistent a lliscar de costat a costat d’un migtub, saltant i executant trucs en l’aire. S’entén per truc el grup d’accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

Amb la denominació migtub també es designa la pista de forma semicilíndrica excavada a la neu, amb un pendent que permet al surfista de fer salts i trucs mentre es desplaça d’una paret a l’altra. La forma d’aquesta instal·lació fa que també es conegui col·loquialment com a u.

Podeu consultar aquests temes i també tota la resta de la terminologia del surf de neu al Cercaterm i al diccionari en línia Terminologia de surf de neu.

Crics, clocs, clics!: què és una granja de clics?

granja_de_clics

Feta la llei feta la trampa. Els negocis i internet: el màrqueting digital, el pagament per clic, els m’agrada, els seguidors, els pescaclics… Com que tot això de la publicitat a internet mou molts diners, també hi ha empreses que s’han mogut i han creat o patrocinat granges de clics.

Una granja de clics és un lloc físic en què treballadors mal pagats proveïts de telèfons mòbils i de diverses targetes SIM es dediquen a fer clics en enllaços, navegar per webs durant una estona, subscriure’s a butlletins, seguir determinats comptes de Twitter, de Facebook, d’Instagram, de manera que semblin usuaris normals i corrents que van navegant per la xarxa, amb l’objectiu fraudulent d’augmentar el nombre de clics, de visites, de m’agrada, etc. Això fa que sigui difícil detectar-ho amb els filtres automàtics que detecten bots, per exemple, perquè actuen com a usuaris legítims de la xarxa.

Aquestes granges estan localitzades generalment en països en vies de desenvolupament, com ara l’Índia, la Xina, les Filipines o Bangla Desh. Els empresaris d’aquestes granges de clics aprofiten la precarietat laboral d’aquests països. S’ha sabut, per exemple, que els treballadors guanyen un euro per cada mil m’agrada o per cada mil perfils de Twitter de què es fan seguidors.

Granja de clics és la denominació catalana creada per paral·lelisme a la forma original anglesa, click farm, igual com han fet llengües del nostre entorn com el castellà (granja de clics) o el francès (ferme à clics).

Així, doncs, sapigueu ser crítics quan navegueu per les xarxes i no us deixeu enlluernar.

Trobareu tots aquests termes al Cercaterm.

Com es diu en català pop-up store?

botiga_efimera

El que es coneix amb el terme anglès pop-up store correspon en català a botiga efímera. Es tracta d’una botiga que obre volgudament durant un període de temps curt amb una finalitat estratègica comercial determinada.

Inaugurar una botiga efímera és una estratègia de màrqueting relativament recent que pot tenir com a objectiu vendre un producte de temporada, liquidar estocs restants, ser una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé simplement crear un esdeveniment que atregui l’atenció dels mitjans de comunicació.

La tria de l’adjectiu efímer -a està justificada pel sentit que té en la llengua general (‘De molt curta durada’), i és l’opció que han adoptat també altres llengües romàniques com l’espanyol, tienda efímera, i el francès, boutique éphèmère.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme, amb definició i equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

Quina diferència hi ha entre escairecartabó?

escaire_cartabo

Els termes escaire i cartabó han presentat al llarg del temps vacil·lacions de significat que han quedat reflectides en el tractament que n’han fet alguns diccionaris, i tenen un ús diferent en català i en castellà.

L’escaire designa eines en àmbits diferents que tenen com a característica comuna que es tracta d’instruments en forma de triangle rectangle. El diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans defineix aquesta eina en l’àmbit del dibuix tècnic simplement com l’instrument de dibuix en forma de triangle rectangle.

El cartabó designa un tipus concret d’escaire, i queda definit com l’instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles.

Les obres lexicogràfiques en castellà, com el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, donen un tractament diferent a aquests termes. Així, el terme català cartabó correspon en castellà a escuadra (‘Plantilla de madera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo isósceles, que se utiliza en delineación’), mentre que el terme català escaire correspon en castellà a cartabón (definit com la ‘Plantilla de madera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo escaleno que se utiliza en delineación’).