Com es diu en català halfpipe?

migtub

En el marc de la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern es fa imprescindible familiaritzar-se amb tota la terminologia dels diferents esports de competició, en els quals a vegades és habitual la utilització de formes manllevades, especialment de l’anglès.

En aquesta ocasió volem destacar el terme migtub, en anglès halfpipe, perquè una esportista catalana, Queralt Castellet, ha obtingut el setè lloc i per tant, diploma olímpic, en la final d’aquesta modalitat de surf de neu (en anglès snowboard). Es tracta de la modalitat d’estil lliure consistent a lliscar de costat a costat d’un migtub, saltant i executant trucs en l’aire. S’entén per truc el grup d’accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

Amb la denominació migtub també es designa la pista de forma semicilíndrica excavada a la neu, amb un pendent que permet al surfista de fer salts i trucs mentre es desplaça d’una paret a l’altra. La forma d’aquesta instal·lació fa que també es conegui col·loquialment com a u.

Podeu consultar aquests temes i també tota la resta de la terminologia del surf de neu al Cercaterm i al diccionari en línia Terminologia de surf de neu.

Crics, clocs, clics!: què és una granja de clics?

granja_de_clics

Feta la llei feta la trampa. Els negocis i internet: el màrqueting digital, el pagament per clic, els m’agrada, els seguidors, els pescaclics… Com que tot això de la publicitat a internet mou molts diners, també hi ha empreses que s’han mogut i han creat o patrocinat granges de clics.

Una granja de clics és un lloc físic en què treballadors mal pagats proveïts de telèfons mòbils i de diverses targetes SIM es dediquen a fer clics en enllaços, navegar per webs durant una estona, subscriure’s a butlletins, seguir determinats comptes de Twitter, de Facebook, d’Instagram, de manera que semblin usuaris normals i corrents que van navegant per la xarxa, amb l’objectiu fraudulent d’augmentar el nombre de clics, de visites, de m’agrada, etc. Això fa que sigui difícil detectar-ho amb els filtres automàtics que detecten bots, per exemple, perquè actuen com a usuaris legítims de la xarxa.

Aquestes granges estan localitzades generalment en països en vies de desenvolupament, com ara l’Índia, la Xina, les Filipines o Bangla Desh. Els empresaris d’aquestes granges de clics aprofiten la precarietat laboral d’aquests països. S’ha sabut, per exemple, que els treballadors guanyen un euro per cada mil m’agrada o per cada mil perfils de Twitter de què es fan seguidors.

Granja de clics és la denominació catalana creada per paral·lelisme a la forma original anglesa, click farm, igual com han fet llengües del nostre entorn com el castellà (granja de clics) o el francès (ferme à clics).

Així, doncs, sapigueu ser crítics quan navegueu per les xarxes i no us deixeu enlluernar.

Trobareu tots aquests termes al Cercaterm.

Com es diu en català pop-up store?

botiga_efimera

El que es coneix amb el terme anglès pop-up store correspon en català a botiga efímera. Es tracta d’una botiga que obre volgudament durant un període de temps curt amb una finalitat estratègica comercial determinada.

Inaugurar una botiga efímera és una estratègia de màrqueting relativament recent que pot tenir com a objectiu vendre un producte de temporada, liquidar estocs restants, ser una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé simplement crear un esdeveniment que atregui l’atenció dels mitjans de comunicació.

La tria de l’adjectiu efímer -a està justificada pel sentit que té en la llengua general (‘De molt curta durada’), i és l’opció que han adoptat també altres llengües romàniques com l’espanyol, tienda efímera, i el francès, boutique éphèmère.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme, amb definició i equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

Quina diferència hi ha entre escairecartabó?

escaire_cartabo

Els termes escaire i cartabó han presentat al llarg del temps vacil·lacions de significat que han quedat reflectides en el tractament que n’han fet alguns diccionaris, i tenen un ús diferent en català i en castellà.

L’escaire designa eines en àmbits diferents que tenen com a característica comuna que es tracta d’instruments en forma de triangle rectangle. El diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans defineix aquesta eina en l’àmbit del dibuix tècnic simplement com l’instrument de dibuix en forma de triangle rectangle.

El cartabó designa un tipus concret d’escaire, i queda definit com l’instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles.

Les obres lexicogràfiques en castellà, com el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, donen un tractament diferent a aquests termes. Així, el terme català cartabó correspon en castellà a escuadra (‘Plantilla de madera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo isósceles, que se utiliza en delineación’), mentre que el terme català escaire correspon en castellà a cartabón (definit com la ‘Plantilla de madera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo escaleno que se utiliza en delineación’).

Com es diu en català call for papers?

convocatoria_comunicacions

Si us dediqueu a algun àmbit relacionat amb la recerca, amb la universitat o en què siguin habituals els congressos o trobades d’estudi en què els assistents poden presentar les seves aportacions, de segur que us sonarà l’expressió anglesa call for papers, amb la qual els organitzadors conviden les persones interessades a enviar les seves propostes de comunicacions.

En català, es fa servir el terme convocatòria de comunicacions. En general, la convocatòria de comunicacions especifica els temes previstos, el calendari de presentació i els requisits que han de tenir les propostes perquè puguin ser admeses.

Algunes vegades es fa també una petició de resums (en anglès, call for abstracts): com a complement del text complet de la comunicació, o de vegades de manera prèvia, es demana un resum (no cal dir-ne abstract) que, sovint amb un nombre limitat de paraules, serveixi d’orientació per als organitzadors i els assistents sobre els punts principals que es desenvolupen en la comunicació.

Si us interessa aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us convidem a consultar la Terminologia de fires i congressos, en què trobareu els termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i portuguès.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

Respostes a l’enquesta sobre monedes

Monedes_Món

Aprofitant que hem publicat fa pocs dies el diccionari en línia Monedes del món, hem volgut posar a prova els vostres coneixements sobre el tema o la vostra perícia fent cerques simples o avançades en el nostre diccionari. Perquè les respostes a les cinc preguntes llançades per Twitter les podíeu trobar fàcilment si entràveu al diccionari.

I estem contents perquè heu estat molts usuaris els que us heu animat a contestar preguntes. Moltes gràcies a tothom per participar-hi! Ara donarem les respostes i cadascú que es posi nota.

La primera pregunta era molt fàcil. El sol és la unitat monetària del Perú. A Costa Rica tenen el colon i a Colòmbia fan servir el peso colombià. Ho ha endevinat el 79 % dels participants.

La segona pregunta era per despistar, perquè demanava si a Europa encara circulen francs. La resposta és que sí, els francs suïssos, que són oficials a Suïssa i a Liechtenstein. Segurament, per a la majoria de nosaltres, pensar en francs és pensar en francs francesos. I, és clar, els francs francesos sí que estan fora de circulació perquè a França la moneda oficial és l’euro. Ho ha encertat el 82 % de participants.

La tercera pregunta era molt difícil. La unitat monetària de Papua Nova Guinea (gairebé a les nostres antípodes) és el kina. El lev és la moneda de Bulgària i el ringgit és oficial a Malàisia. Ho ha encertat el 61 % de participants.

La quarta pregunta també era difícil, però es podia saber fent una cerca simple al diccionari. MAD és el codi ISO internacional del dírham marroquí. Aquest codi està format per dues lletres (poden ser les dues primeres o unes altres) del nom del país i la lletra inicial de la moneda, en l’ordre sintàctic anglès. En aquest cas, Moroccan dirham. Ho ha encertat només el 37 % de participants.

I l’última pregunta, la cinquena, demanava sobre la moneda actual de l’Equador, que ja no és el sucre, sinó el dòlar dels Estats Units. Ho ha encertat el 84 % de participants.

I fins aquí les respostes. Esperem que, si més no, us hagi entrat una mica de curiositat de consultar el nostre diccionari.

Garum o gàrum? Què és?

garum.jpg

La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d’un condiment d’olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques. Era molt apreciat en la cuina grega i sobretot romana, en la qual es considerava un aliment afrodisíac; era car i només era consumit per les classes altes. Actualment hi ha moltes receptes que el tornen a utilitzar i es reivindica com a condiment que forma part de la nostra tradició culinària.

El mot procedeix del llatí garum. En llatí és un mot pla, perquè en llatí no hi ha mots aguts. Per això quan adaptem un llatinisme al català, l’accent recau normalment a la penúltima síl·laba o, si la penúltima és breu, a l’avantpenúltima. És el mateix que passa amb altres mots bisíl·labs d’origen llatí en què la síl·laba tònica és la penúltima per aquest motiu: àlbum, àrum, fílum, fòrum, hílum, sèrum, etc. La forma *garum, doncs, amb pronúncia aguda, no s’adequa a l’etimologia.

Portem el gos al parc caní o al correcà?

parc_cani

Totes dues formes, parc caní i correcà, conjuntament amb la més descriptiva àrea d’esbarjo de gossos, es poden utilitzar per a designar el parc públic reservat als gossos, delimitat amb tanques i equipat amb serveis com ara fonts, zona d’higiene canina, papereres, etc., i en el qual, sota la supervisió i control dels amos, els gossos poden esplaiar-se, córrer i jugar lliurement sense molestar.

El concepte, doncs, afegeix la idea que es tracta d’un lloc de lleure per als animals. És per això que aquestes formes han substituït en molts casos les que s’utilitzaven més habitualment fins no fa gaire: zona d’higiene canina i pipicà, que se centren més exclusivament en el fet que es tracta d’una àrea especialment equipada perquè els gossos hi puguin fer les seves necessitats.

La forma pipicà és l’adaptació de la marca Pipican®, recollida ja en algunes fonts lexicogràfiques descriptives de referència. Presumiblement, correcà s’ha format de manera paral·lela a pipicà. Tot i que lingüísticament és de formació dubtosa, es pot fer servir, si bé les denominacions més adequades són parc caní i àrea d’esbarjo de gossos.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm.