Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Hummus de què?

hummus

El terme hummus es refereix a un puré de cigrons, habitualment condimentat amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient. Entre aquests ingredients destaca especialment la tahina, que és una mantega de sèsam també típica dels mateixos llocs on tradicionalment es menja hummus.

És recomanable, doncs, evitar usos impropis que recentment s’estan estenent com ara hummus de llenties, hummus d’albergínies, hummus de pebrots, etc., perquè l’hummus es fa amb cigrons (de fet, la paraula hummus és l’equivalent àrab de ‘cigró’). En aquests altres casos caldria utilitzar formes com ara puré o crema de llenties, de pebrots, etc.; i en el cas concret de les albergínies, es pot fer servir babaganuix, també adaptació de l’àrab, que designa específicament el puré d’albergínies escalivades i amb els mateixos condiments que l’hummus.

En àrab, la llengua original del terme, la pronúncia és amb hac aspirada, però com molts altres manlleus implantats i generalitzats en català, el procés natural és que se n’adapti també la pronúncia: hummus es pronuncia ja habitualment amb hac muda i es pot, per tant, apostrofar.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm, a la Neoloteca i també al diccionari en línia Gastronomia del Pròxim Orient, en el qual els trobareu al costat d’altres termes del mateix àmbit i lloc d’origen.

Aprendibilitat o aprensibilitat: ens cal la learnability?

En realitat el que ens cal, sobretot, és la idea: és bo que els treballadors tinguin la capacitat d’adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i noves necessitats gràcies a la curiositat i a l’adquisició continuada d’habilitats i competències.

Perquè no hi ha un moment a partir del qual l’equipatge de coneixement ja ens permeti evolucionar indefinidament en el món laboral, sinó que és imprescindible anar-lo renovant. Tenir ganes i capacitat d’assimilar noves idees i noves metodologies. Saber moure’s, en definitiva, en escenaris inestables, perquè, seguint la societat, també l’empresa s’ha tornat mudable.

Ara bé, el que no ens cal és la forma anglesa. Si learnability s’ha creat a partir de to learn, per què no podem crear nosaltres aprendibilitat i aprensibilitat a partir del verb aprendre?

Es tracta de formes que es relacionen sense problemes amb el verb aprendre, igual que l’anglès learnablity respecte a to learn:

aprendibilitat és un derivat de aprendre (com vendible i atendible amb relació a vendre i atendre);

aprensibilitat és una forma presa de l’adjectiu llatí aprehensibilis (com comprensible, amb el verb comprendre).

No ens estranyem, doncs, si les empreses ens reclamen que demostrem la nostra aprendibilitat, o la nostra aprensibilitat, per més enorme que sigui el nostre coneixement avalat per un currículum tancat qui sap quan…

També val la pena saber que, al costat d’aquest significat que acabem de comentar, aprendiblilitat o aprensibilitat, com aprendible o aprensible, també s’utilitzen per a referir-se a productes informàtics o interfícies amb un disseny que permet familiaritzar-s’hi ràpidament, sense necessitat d’instruccions prèvies.

Ens mengem un enrotllat en una furgoteca o un wrap en un food truck?

Wraps Food Healthy Tortilla

Amb el mot anglès wrap es designa el que en català podem anomenar entrepà enrotllat, o simplement, un enrotllat. Es tracta d’un entrepà fet amb un pa pla i tou, habitualment tortilla, pita o lavash, enrotllat i farcit de trossos de carn, peix, llegums, arròs, verdures o altres ingredients, que es pot menjar fred o calent. Tot i l’ús estès del manlleu anglès, en espanyol i francès es proposen també formes semblants a les catalanes: enrollado o sandwich enrollado i roulé o sandwich roulé.

És un tipus de menjar ràpid que s’ha posat al dia des del punt de vista gastronòmic, i actualment existeix en el mercat una gran creativitat a l’hora d’elaborar entrepans enrotllats amb combinacions d’ingredients exquisides i sorprenents.

Especialment durant l’estiu se’n poden menjar, per exemple, en una furgoteca o camió de cuina sobre rodes (en anglès, food truck), aquells vehicles equipats per a preparar i servir menjar en fires, festes i esdeveniments culturals a l’aire lliure.

Podeu consultar les fitxes terminològiques completes d’aquests termes al Cercaterm.

És adequat el verb agendar?

agendar

De la mateixa manera que *calendaritzar es considera incorrecte en comptes d’establir o fixar un calendari o planificar, tampoc no s’accepta la forma *agendar, que cal substituir per anotar a l’agenda o alguna expressió anàloga.

✘ El secretari ha d’agendar les activitats del president.

✓ El secretari ha d’anotar a l’agenda les activitats del president.

Altres alternatives són donar o reservar hora, fixar una cita, planificar o programar, segons els casos.

✘ Truqueu i us l’agendarem.

✓ Truqueu i us donarem hora.

✘ Ja han agendat els actes de la setmana cultural de l’institut.

✓ Ja han programat els actes de la setmana cultural de l’institut.

 

[Apunt redactat i publicat originalment pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya]

Com és un teatre grec?

teatreGrec

A l’antiguitat clàssica ja hi comencem a trobar edificis amb una finalitat diferent a la religiosa, la de govern o la militar. A Grècia s’hi popularitza un gènere literari representat: el teatre. I s’hi desenvolupa un edifici dissenyat i construït per poder oferir la millor experiència teatral llavors. Roma n’agafarà la idea però amb uns canvis substancials en la concepció.

Si ens centrem en el teatre grec clàssic, hem de dir que és un edifici a l’aire lliure construït aprofitant la falda d’una muntanya, amb una càvea que sobrepassa la mitja circumferència, un prosceni i una escena. El que caracteritza i distingeix el teatre grec del romà és l’aprofitament de la muntanya i els més de cent vuitanta graus de la càvea. És un edifici sense sostre i, la gent que assistia a l’espectacle tenia unes vistes espectaculars més enllà de l’escena. Els actors eren doblats pel cor, que es trobava a l’orquestra, l’espai circular que quedava entre el públic i els actors.

El més famós i un dels més ben conservats és el d’Epidaure. A més d’estar situat en un indret espectacular, enfora de nuclis urbans actuals, té una acústica extraordinària: des de qualsevol punt de la càvea es pot sentir la dringadissa d’una moneda que es deixa caure a l’orquestra.

En castellà s’anomena teatro griego i en anglès Greek theater.

Informació extreta del Diccionari d’Història de l’Art, una eina avalada pel TERMCAT indispensable per a estudiosos i interessats en l’art. Disponible en paper a Amazon.

Jaume Salvà i Lara

[Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà.]

 

Són adequats els termes turistificació o turistització?

turistificacio

Els termes turistificació i turistització són igualment adequats per a referir-se al procés de convertir en turístic un punt geogràfic, comercial o històric, un fet social o cultural, un producte, etc. Aquestes formes s’utilitzen també, a vegades, amb una connotació negativa per a referir-se a la presència massiva de turistes.

Des del punt de vista lingüístic estan ben formades, a partir de la nominalització dels verbs turistificar i turistitzar, creats sobre la base de l’adjectiu turístic -a amb els sufixos –ificar i –itzar, que són sufixos cultes productius en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, que aporten un significat genèric referit a processos i operacions. En espanyol (turistificación o turistización), francès (touristification o touristisation), italià (turisticizzazione) i anglès (touristification) es documenten formes paral·leles.

Podeu consultar la fitxa terminològica completa d’aquest terme al Cercaterm.

És adequada la forma escurçada trans per a transgènere?

trans

La forma trans és adequada com a reducció de transgènere, ja sigui com a substantiu masculí i femení (un trans, una trans) o bé com a adjectiu (una persona trans, la comunitat trans). Aquesta forma, a més, sol ser la preferida dins l’àmbit LGBT perquè es considera més neutra i més inclusiva.

El terme transgènere designa la persona amb una identitat de gènere que no concorda amb el sexe que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

És una designació que va néixer als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual i està relacionada amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).

La forma trans també s’usa de vegades com a escurçament de transsexual, el qual designa específicament la persona transgènere que s’identifica amb el sexe contrari a aquell que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques. Sovint, a més, s’associa a les persones que han completat la transició per a adequar la seva expressió de gènere a la seva identitat de gènere, especialment a les que s’han sotmès a tractaments mèdics i a una operació de reassignació sexual.

Si esteu interessats en tota aquesta terminologia és un bon moment per consultar el nou Diccionari LGBT, de Marta Breu, que acaba de publicar el TERMCAT.

Podem escriure aiurveda adaptat al català?

aiurveda

Relacionat amb el ioga, sovint es parla de l’aiurveda, que podem escriure amb i llatina perquè és una forma adaptada al català normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

L’aiurveda es refereix a un sistema de medicina natural d’origen indi que fomenta l’harmonia entre el cos, la ment i el medi i un estil de vida ètic i saludable, amb l’objectiu de prevenir i guarir les malalties i d’augmentar la durada de la vida. També s’anomena a vegades medicina aiurvèdica.

Les tècniques de curació de l’aiurveda, d’acord amb el seu enfocament holístic, combinen l’ús de productes vegetals i minerals (i, a vegades, químics) amb el seguiment d’unes determinades pautes dietètiques, la pràctica del ioga, la meditació, el massatge o els exercicis de respiració.

El substantiu aiurveda és la forma transliterada del sànscrit āyurveda, que significa, aproximadament, ‘ciència de la vida’ (de āyusvida’ o ‘durada de la vida’ i veda ‘coneixement’ o ‘ciència’). Així mateix, l’adjectiu aiurvèdic -a és un derivat lingüísticament adequat del substantiu amb l’adjunció del sufix adjectivador -ic -ica, que significa ‘relatiu a’.

Com es pot dir dieta detox en català?

detox

Amb l’arribada de l’estiu és habitual tornar a sentir parlar de diferents tipus de dietes que preparen el cos i el posen en forma per als mesos calorosos que han de venir.

Una d’aquestes dietes més recurrents és l’anomenada dieta detox, per influència de l’anglès: en català hauria de ser dieta depurativa o dieta desintoxicant. Es tracta d’una dieta que té com a objectiu eliminar toxines i impureses de l’organisme. Habitualment es basa en el consum de productes ecològics, de temporada, especialment fruites i verdures, sense aliments processats, refinats o artificials. I més que aconseguir perdre molts quilos de pes, pretén restablir el funcionament adequat dels òrgans i recuperar en general l’energia de l’organisme.

La forma detox és en anglès un escurçament de detoxification, que té el significat primer d’eliminació d’una substància tòxica o addictiva.